La resposta és un rotund SI.
Tal i com ja us he comentat LA BASE dels meus àpats prové del món VEGETAL, tot i així els aliments d’origen animal també tenen cabuda en la meva alimentació en menor grau del que havia fet fins ara.
Va haver-hi uns temps en què vaig optar per no menjar cap tipus de carn vermella i amb prou feines tastava la carn blanca. Estava mentalitzada i el meu argument era que ho feia per salud. Vaig estar gairebé un any sense tastar aquest tipus de carns.
Malgrat el meu convenciment i el meu meu mantra #hofaigpersalut el meu cos desitjava poder clavar queixalada a un bon tros de carn, proteïna animal, consistent, constructora, reparadora. De tant en tant la meva naturalesa carnívora aflorava i reclamava la seva presa.
Davant aquesta demanda del meu cos em vaig posar a llegir de nou sobre carns fresques, carns processades, alimentació animal, càncer, additius, embotits, carns tractades i un llarg etcètera. Vaig arribar a la conclusió que la ingesta puntual de carn vermella fresca o carn blanca fresca d’animals que han estat ben cuidats, ben alimentats i han portat una bona vida suposaria un benefici pel meu cos i pel meu gaudi del menjar. Així doncs, de nou, vaig reprendre la ingesta de carn vermella i carn blanca de bona qualitat. La vaig limitar a dues o tres vegades per setmana entre una i altra. En menjar-la ‘aporta proteïnes de qualitat, sals, minerals i vitamines.
Pel que fa el peix, no he deixat mai de menjar-ne; prefereixo el peix blau com els seitons, les sardines, el verat i també en ocasions bonítol i salmó salvatge per la seva consistència i la seva aportació en àcids grassos omega-3. També , de tant en tant, em poso al plat una porció de lluç, rap, llenguado, entre d’altres.
Els ous sempre han estat presents en la meva alimentació. Són una bona font de proteïna, greixos necessaris pel correcte funcionament del cos, vitamines i minerals. Dos o tres per setmana sempre hi solen ser i sempre dels que tenen el codi que comença per 0 o 1, ecològics o de gallines en llibertat.
Dels làctis, en parlem un altre moment. Però ja us avanço que els prefereixo de cabra o ovella i fermentats!
El peix blau és diferencia amb el peix blanc perquè conté més greix. El blau és un tipus de peix que neda més que el peix blanc, per això necessita una bona reserva energètica en forma de greix i si us hi fixeu, té les aletes amb forma de v que facilita el seus moviments.
Pel que fa al tipus de greix que contenen són ben conegudes les seves propietats nutricionals, ja que és un greix saludable, amb propietats cardioprotector del tipus omega 3. També destacaríem que és un aliment proteic, el seu contingut en vitamina A i D i minerals com el iode i el potassi.
Es recomana un consum de peix blau dues vegades a la setmana.
Segurament també haureu sentit a parlar del contingut en tòxics com minerals pesants en d’aquests peixos. El fet que tinguin un contingut de greix més elevat que els peixos blancs, fa que emmagatzemin més fàcilment els tòxics. Les espècies amb més concentració de tòxics es troben amb els peixos que tenen una mida més gran. Aquests són els que es mengen els peixos petits que també contenen tòxics, d’aquesta manera van acumulant-ne. El peix espasa, la tonyina i el salmó són peixos que per la seva mida tenen més quantitat de tòxics. El verat o la sardina, peixos de mida més reduïda, per tant són més recomanables.
El contingut de tòxics que ingerim a través del peix dependrà de l’espècie, l’origen i la dosis i la freqüència en que en consumim.
Us recomanem que consumiu setmanalment peix blau, les seves propietats nutricionals són múltiples i tingueu compte la mida del peix. Eviteu consumir sempre peixos grans, combineu-ho amb el consum de peixos de mides més reduïdes.