Dies 22 i 23 de març del 2014 Montgai (Noguera)
La Festa de la Matança del Porc a Montgai s’inicia el dissabte amb la matança de dos porcs, per continuar el diumenge, sempre a l’entorn d’uns bons àpats, amb un esmorzar popular i un dinar amb botifarra, mongetes i llonganissa.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ccnoguera.cat/montgai/
Dia 9 de març del 2014 Torredembarra (Tarragonès)
Durant la Mostra s’oferirà una varietat de tapes elaborades amb el bull com a ingredient destacat. Així, a més de la tradicional tapa del bull cuinat a l’all i pebre, també es podrà degustar samfaina de bull i croquetes a preus populars. A més, la Mostra comptarà amb altres activitats com un show cooking, un taller infantil de cuina, inflable i havaneres.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.turismetorredembarra.cat/
Dies 8 i 9 de març del 2014 La Garriga (Vallès Oriental)
La Garriga torna a celebrar la Fira de la Botifarra el proper 8 i 9 de març, un esdeveniment que pretén promoure el comerç local, promocionar el municipi i esdevenir un referent en el sector cansalader de la comarca.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.lagarriga.cat/
I A: http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-agenda/iii-fira-de-la-botifarra-de-la-garriga/
Dies 7, 8 i 9 de març del 2014 Lleida (Segrià)
Els membres d’IPCENA, com a entitat ecologista que fou fundada l’any 1990, van considerar important la possibilitat d’organitzar una fira de medi ambient, com activitat de sensibilització i promoció d’hàbits més sensibles, respectuosos i saludables pel medi i les persones.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.firanatura.org/
PROGRAMA: http://www.ipcena.org/fira/docs/cataleg%20activitats%20FN%202014.pdf
Dia 9 de març del 2014 La Cellera de Ter (Selva)
El diumenge 9 de març de 2014 tindrà lloc a la Cellera de Ter la 41a fira de la matança del porc amb una mostra gastronòmica popular i el dinar tradicional de la matança a la comarca (Informació i reserves de tiquets Tel. 972423759)
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.lacellera.cat/
I A: http://turismelacellera.com/
L’exportació de carn de porc català ha caigut un 12% el 2013, frenant d’aquesta manera un ascens ininterromput des de 1995. El motiu ha estat el tancament del mercat rus i això ha afectat molt un sector clau de l’ecnomia gironina. Tot i que l’aixeta es torna a obrir, la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic) creu que costarà recuperar els nivells d’activitat i que s’ha perdut un temps preciós per falta d’habilitat negociadora de les autoritats.
El 2013 el sector porcí català va exportar 836.000 tones, 120.000 tones menys que el 2012. Són dades facilitades per la FECIC, una federació que agrupa 175 empres del sector carni, el 45% de les quals es concentra a les comarques de Girona. El 78% de l’exportació és de carn fresca i el valor de les exportacions s’eleva fins els 2.400 milions d’euros.
La frenada ha estat deguda, bàsicament, al tancament, el mes…
View original post 171 more words
El 30% dels porcs que són enviats a escorxador tenen alguna traça de salmonel·la. És el que es desprèn d’un estudi sobre la prevalença d’aquest bacteri que s’està fent en 45 granges de Girona i un centenar més a tot Catalunya. Tot i que no suposa cap perill pel consum humà i no es pot eliminar per complet, el sector treballa en un pla per reduir aquestes xifres.
El control de salmonel·la en animals només és obligatori en l’aviram-pels ous- però el sector porcí ha decidit avançar-se a una regulació que, estan segurs, acabarà arribant per imposició d’Europa perquè països com Anglaterra i Dinamarca ja fa anys que hi estan a sobre.
El gerent del Grup de Sanejament Porcí, Eduard Martí, diu que estan començant a treballar-hi perquè no els agafi “per sorpresa” i per tenir el màxim d’informació d’un problema que es combat “amb neteja i desinfecció de les granges quan…
View original post 78 more words
FONT: EL PUNT AVUI
09/08/13 02:00 – Abel Mariné
Tots dos pernils tenen valor nutritiu, sempre en el marc d’una alimentació variada
Laura Bayés-García ha presentat una tesi que estudia l’estructura d’uns components dels greixos (els triacilglicerols o triglicèrids), i de l’aplicació dels seus resultats se’n deriva un mètode de diferenciar pernils. És una aportació important, perquè no sempre el que ens venen com a pernil de gla ho és veritablement.
Fa uns dies, el meu company de diari Jaume Oliveras es referia a les difícils relacions de Catalunya amb el país veí i concloïa que, passi el que passi, sempre hi tindrem un tracte especial i consumirem els ibèrics de pota negra. El pernil ibèric, que es produeix a Salamanca (Guijuelo), Extremadura i Huelva (Jabugo), té un merescut prestigi gastronòmic, però si s’arribessin a tancar les fronteres no ens quedaríem sense pernil, perquè a casa nostra també en sabem fer de bo. Fa uns dies llegíem a L’Econòmic que “el pernil català fa un pas endavant”. Es tracta d’una iniciativa del grup d’empreses catalanes de la carn Innovac, que promou l’adopció de les marques Barcelona i Pirineus per als pernils produïts a Catalunya, que representen més de la meitat dels que es comercialitzen a l’Estat, per fer créixer el sector i trencar la “imatge espanyolista” del pernil. Una mostra més de la nostra potència agroalimentària, a la qual ja el febrer d’aquest any es referia el mateix L’Econòmic, que incloïa entre les diverses apostes de creixement algunes empreses de derivats del porc. A risc de ser reiteratiu, faig referència a altres iniciatives catalanes de promoció del pernil, també recollides darrerament per L’Econòmic, com la de l’empresa La Jabugueña de Salt, que distribueix els pernils que s’elaboren a la finca que té a Jabugo, i la de l’empresari “perniler” de Badalona Enrique Tomás, que començarà a Londres la seva expansió internacional, i obrirà a les Rambles de Barcelona, davant del Mercat de la Boqueria, un centre de divulgació del pernil, que complementarà una zona d’oferta d’aliments de qualitat.
El món de la recerca català també s’ocupa del pernil. L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària), adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que porta a terme una gran tasca de suport al sector, ha desenvolupat una tecnologia que permet obtenir pernil amb la meitat de sal de la que sol contenir, però amb la mateixa seguretat i qualitat. I aquest mes de juliol, a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Laura Bayés-García ha presentat una tesi que estudia l’estructura d’uns components dels greixos (els triacilglicerols o triglicèrids), i de l’aplicació dels seus resultats se’n deriva un mètode de diferenciar pernils, que en ordre decreixent de qualitat són els de gla (de porcs alimentats exclusivament amb glans i pastures de deveses), els d’enceball (de porcs alimentats amb glans i pastures, complementats amb pinso) i els d’engreix (de porcs alimentats només a base de pinso). És una aportació important, perquè no sempre el que ens venen com a pernil de gla ho és veritablement.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/667731-pernil-sec-o-cuit.html
Una iniciativa del clúster Innovac promou l’adopció de les marques Barcelona i Pirineus per comercialitzar producte fet a Catalunya
Sevillanes, toros, sangria, paella i tapes de pernil. La marca Espanya pot veure amenaçat un dels seus dominis si té èxit una pretensió sorgida des del clúster català de la carn, Innovac, per posar etiqueta catalana al pernil. La idea és associar producte i territori i comercialitzar un pernil curat i altres productes carnis amb la marca Pirineu Català i la marca Barcelona. Per fer-ho possible caldria la creació d’una IGP (indicació geogràfica protegida), però, malgrat la dificultat que poden exigir els tràmits, hi ha el convenciment que la iniciativa serviria per fer créixer el sector i per trencar amb la “imatge espanyolista” del pernil.
Innovac es defineix com “una associació que representa el clúster del sector carni porcí català” i que té per objectiu “promoure la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i la cooperació”. Uneix 52 empreses de la indústria porcina i 17 institucions, i aquest conjunt d’empreses, majoritàriament petites i mitjanes, donen feina a més de 100.000 treballadors. El cas és que aquesta associació protagonitza una campanya que agermana les virtuts dels derivats carnis que es produeixen a Catalunya amb el ganxo internacional que té el terme Barcelona o, en menor mesura, la marca Pirineus. L’objectiu és impulsar la comercialització d’un pernil serrà associat a la marca Pirineus i a la marca Barcelona. Es tracta de donar etiqueta catalana al pernil per contrarestar l’actual preeminència d’Extremadura o Salamanca.
Pernil serrà català.
I no caldran gaires esforços per trobar un forat en el mercat per al pernil català, perquè els empresaris destaquen que a Catalunya es produeixen més de la meitat dels pernils que es comercialitzen a l’Estat.
El nou etiquetatge permetria als productors de pernil curat catalans tenir més eines i més prestigi per fer front a la competència dels transformadors carnis alemanys, francesos i espanyols.
El projecte es va destapar durant la darrera assemblea extraordinària del clúster Innovacc, celebrada a Olot. És el director general de l’empresa d’embotits Espuña i vicepresident del clúster, Xavier Espuña, qui ha posat sobre la taula el projecte i ha defensat la potencialitat que podria tenir la comercialització d’un pernil serrà català associat a marques tan reconegudes com ho són Barcelona o Pirineus.
LLEGIR MÉS A: http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/660215-el-pernil-catala-fa-un-pas-endavant.html
05/08/09 02:00 – Teia bastons
Els romans el van considerar un producte tan valuós que durant l’època de l’emperador August es van arribar a fer monedes amb la seva forma. Es tracta del famós pernil, un producte de què els romans, sempre tan espavilats, ja n’havien apreciat les qualitats, com ho demostra el pernil fossilitzat de gairebé 2.000 anys que es va trobar a l’antiga Tarraco. Ells havien après dels celtes a posar en salaó el pernil i altres parts del porc, i és dins l’Imperi Romà que es troba la primera referència escrita sobre el pernil. I més concretament del pernil de la Cerdanya, que va rebre les lloances del poeta Marcial.
Amb uns antecedents com aquests costa de creure que vint segles després fos necessari posar els punts sobre les is. O sigui, posar ordre per protegir un producte tan arrelat i reconegut al nostre territori i deixar clar què es pot considerar pernil serrà i què no. El camí que va triar el sector, mitjançant una iniciativa liderada per l’empresari gironí Joaquim Boadas, de l’empresa Becsa de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), va ser el de demanar la certificació europea d’Especialitat Tradicional Garantida (ETG
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65079-mes-de-vint-segles-de-pernil.html
