Arxiu d'etiquetes: PRODUCTES CATALANS

Denominació d’Origen Empordà

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Empordà (D.O. Empordà) és una denominació d’origen vinícola que abasta majoritàriament terrenys de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. Regulada des del 1975, s’anomenava «Empordà-Costa Brava» però en l’últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 16 de febrer del 2006, s’ha eliminat la indicació de Costa Brava.

Vinificació
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. Els vins negres són de qualitat elevada, amb cos, ben constituïts i harmònics, a vegades amb el matís d’una criança acurada. Aquests vins de reserva i criança presenten notes aromàtiques molt característiques; són complexes, fragants, amb tocs d’espècies, mantenint sempre aromes de la fruita i la planta. Un cop a la boca s’expressen amb plenitud, saborosos i molt agradables.

S’hi elaboren vins blancs, sovint amb varietats autòctones, frescos i saborosos, així com d’altres monovarietals amb una notable qualitat.

També vins rosats que es caracteritzen per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada.

Destaca el vi Garnatxa de l’Empordà, un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar sobre la palla abans del premsat. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d’un vi de postres excepcional, juntament amb l’altre vi dolç natural propi de la zona, el Moscatell de l’Empordà.

L’ampliació al Baix Empordà ha obert el ventall a vins negres amb cos, amb les varietats tradicionals recomanades de samsó i lledoner (nom local de la garnatxa que es reserva pel vi de licor), i amb innovacions autoritzades de merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc, monastrell, ull de llebre i sirà.

Les varietats blanques tradicionals recomanades són el lledoner blanc (o garnatxa blanca), la garnatxa roja, el macabeu i el moscatell d’Alexandria. També estan autoritzades chardonnay, gewurztraminer, malvasia, moscatell de gra petit, picapoll blanc, sauvignon blanc i xarel·lo.

El reglament preveu l’embotellament preferent amb taps de suro natural.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Empord%C3%A0

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/emporda/

I A:  https://celleradocse.com/2013/08/23/do-emporda-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. EMPORDÀ
L’ aprovació per part del Ministerio de Agricultura l’any 1975 de la Denominació d’Origen Empordà-Costa Brava per als vins empordanesos (Ordre de 19 de maig de 1975, publicada al BOE núm. 153, de 27 de juny) va representar el reconeixement oficial que aquests vins han assolit, després de molts anys, uns nivells de prestigi i de qualitat suficients per a competir en el mercat amb vins d’altres procedències. Aquesta era una vella aspiració dels viticultors de la comarca que varen iniciar la tramitació de la DO a inicis dels anys 60. Fou decisiva per a l’obtenció d’aquesta situació legal la ferma voluntat d’elaboradors i envasadors.

Amb l’Ordre ARP/63/2006, de 16 de febrer, publicada al DOGC núm. 4585, de 3 de març de 2006, es va aprovar la nova reglamentació de la Denominació d’Origen Empordà, adaptant-se a la Llei d’ordenació vitivinícola catalana.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.doemporda.cat/

Denominació d’Origen Tarragona

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Tarragona és el segell que identifica i protegeix els vins elaborats al Camp de Tarragona i part de la Ribera d’Ebre.

Vinificació
Són característics els vins dolços, de licor: mistela, moscatell, garnatxa, vi ranci i vimblanc. Destaquen el vi de missa i el Tarragona Clàssic. La producció de raïm destaca pel raïm blanc (86% el 2005) amb les varietats de macabeu, parellada i xarel·lo, en gran part destinades a la producció de cava.

Els vins secs i tranquils són diversos, amb predomini dels blancs de graduació moderada i aromes fruitades. Els vins negres són d’ull de llebre, garnatxa, merlot i cabernet sauvignon. Malgrat les variacions en els límits de la denominació, continua sent la segona regió productora de Catalunya. Des d’uns anys, el Consell Regulador treballa per a recuperar la identitat vitivinícola de la DO Tarragona en fer reviure varietats oblidades com el sumoll.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Tarragona

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/tarragona/

I A:  https://celleradocse.com/2013/01/10/do-tarragona-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. TARRAGONA
L’origen de la Denominació d’Origen “Tarragona” no és conegut amb exactitud. Vestigis històrics assenyalen que la vinya es conreava a Tarragona quan les colònies gregues s’assentaven més al nord de la costa catalana. Això no obstant, l’Imperi Romà fou el veritable impulsor dels vins en aquestes comarques. L’inici de la denominació Tarragona coincideix amb el desenvolupament implantat per l’Imperi Romà. Els territoris de la Tarraconense destacaven pel seus vins i es consideraven dels més privilegiats de l’Imperi.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.dotarragona.cat/

Denominació d’Origen Conca de Barberà

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l’Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.

Vinificació
La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s’utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d’ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Conca_de_Barber%C3%A0

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/conca-barbera/

I A:  https://celleradocse.com/2012/11/01/do-conca-de-barbera-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. CONCA DE BARBERÀ
La Denominació d’Origen Conca de Barberà, emparada pel seu Consell Regulador, compta actualment amb 6.000 ha de vinya i una producció mitjana de 250.000 hl de vi.

El primer Reglament de la DO Conca de Barberà i el seu Consell Regulador fou aprovat per l’Ordre de 19 de novembre de 1985 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, el qual fou posteriorment modificat per l’Ordre de 29 de setembre de 1989. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ratificà aquest reglament, a l’efecte de la seva defensa per part de l’Administració Central de l’Estat en els àmbits nacional i internacional, per l’Ordre de 14 de desembre de 1989.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.doconcadebarbera.com/

Denominació d’Origen Catalunya

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Catalunya recull la història i tradició viticultura de Catalunya. Engloba un ample ventall de varietats autòctones i tradicionals en una denominació que aplega bona part dels territoris de conreu de vinya de Catalunya. En total integra 330 municipis que se superposen a les altres deu denominacions d’origen, més la DO Cava, encara que el nombre d’hectàrees inscrites és menor.

Les varietats recomanades pel Consell Regulador són:

  • Raïm blanc:
    • El macabeu, el xarel·lo i la parellada, que són les varietats autòctones i predominants.
    • La garnatxa blanca, varietat també predominant a Catalunya, destinada a vins de criança, vins rancis, misteles i vins dolços naturals.
    • El chardonnay i moscatell d’Alexandria, varietats foranes que s’han aclimatat perfectament.
    • Altres varietats autoritzades: riesling, sauvignon blanc, chenin, gewurztraminer, malvasia, malvasia de Sitges, pero ximenes, picapoll, sumoll i vinyater
  • Raïm negre:
    • L’ull de llebre, el samsó, la garnatxa negra, la garnatxa peluda, i el monastrell, quant a varietats autòctones o tradicionals predominants.
    • El cabernet franc, el cabernet sauvignon, el merlot i el pinot noir, són varietats foranes que s’han aclimatat perfectament.
    • Altres varietats autoritzades: garnatxa tintera, trepat, picapoll negre, sirà i sumoll.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Catalunya

I A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/catalunya/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. CATALUNYA
La tradició vitivinícola a Catalunya és més antiga que la seva pròpia història. Des de l’arribada de fenicis i grecs, el vi és un element indispensable de la cultura catalana i mediterrània. El vi forma part de la nostra dieta, però també és present en les festes, en el treball, en la religió, en l’art i, en definitiva, de la nostra cultura. Catalunya compta amb unes condicions naturals excepcionals: una gran diversitat de sòls, de microclimes i de condicions orogràfiques, i una situació geogràfica que ha permès aconseguir la varietat, qualitat i continuïtat del seu potencial enològic (vegi’s Informació Bàsica). La Denominació d’Origen (DO) Catalunya, creada l’any 1999, és hereva d’aquesta llarga tradició.

El distintiu de la DO Catalunya en una ampolla és garantia de qualitat per al consumidor. Actualment, la DO Catalunya aplega la gran majoria de municipis catalans productors de vi. El seu objectiu és millorar paulatinament la qualitat dels vins i de les vinyes, fomentant la investigació i l’aplicació de les últimes tecnologies, com a mecanisme necessari per a donar resposta als exigents mercats actuals. Consolidar, crear i innovar són directrius bàsiques que expliquen la Denominació d’Origen Catalunya: per això té un ampli ventall de varietats de raïm autoritzades, perquè els viticultors i cellers puguin elaborar els seus vins amb flexibilitat, creativitat i llibertat.

Gràcies a la DO Catalunya, a més, municipis elaboradors de vi que no podien adscriure’s a cap altra denominació d’origen i que elaboraven grans vins, com ara part important de la comarca de l’Anoia o del Baix Llobregat o el Vallès Oriental, poden emparar-se i aconseguir el segell de qualitat i confiança que suposa per al consumidor la certificació de la DO Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.do-catalunya.com/

Denominació d’Origen Cava

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

El cava és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament. Legalment, la Unió Europea reconeix el Cava com un VEQPRD, un Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada, i l’activitat del sector està regulada pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava.

El mètode tradicional d’elaboració del cava és el mateix mètode xampanyès (méthode champenoise) adaptat a les varietats autòctones del Penedès.

Varietats de raïm
Les varietats principals utilitzades en el cupatge del cava són: el macabeu, la parellada i el xarel·lo. Cadascuna aporta al cava unes característiques que es complementen:

– el macabeu aporta dolçor i perfum,
– la parellada aporta finesa, frescor i aroma, i
– el xarel·lo aporta cos i estructura.

Varietats secundàries són el chardonnay i el subirat parent. Per als caves rosats s’utilitzen també les varietats negres garnatxa, monestrell, pinot negre i trepat.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Cava_%28beguda%29

———————————

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Cava protegeix els vins VEQPRD (vi escumós de qualitat produït en regió determinada) elaborats segons el mètode tradicional del cava del Penedès.

Les varietat de raïm recomanades en el reglament són: macabeu, parellada i xarel·lo. A més, són autoritzades: subirat parent i chardonnay, com a varietats blanques; i garnatxa i monestrell com a negres. Per a l’elaboració de caves rosats es va incloure el 1998 la pinot noir i trepat.

Regió del cava
Les primeres ampolles de cava es van començar a produir el 1872, gràcies als avenços tecnològics i en el camp de la microbiologia, que va permetre controlar la segona fermentació del raïm.[1]

El 1972 es va constituir el primer Consell Regulador dels Vins Escumosos per regular la producció, l’elaboració i la denominació dels vins anomenats fins aleshores com a xampany. La nova regulació va arreplegar tots els cellers que en aquell moment elaboraven vins escumosos de qualitat, sense tenir en compte la distribució geogràfica i a pesar que el cava és un producte tradicional del Penedès.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Cava

I A:  https://celleradocse.wordpress.com/2013/04/09/do-cava-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR DEL CAVA
És un organisme descentralitzat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. L’integren viticultors, elaboradors i representants de les comunitats autònomes de la “Regió del Cava” i del Ministeri.

Els seus antecedents es remunten a l’any 1959 quan es van establir les normes de comerç dels vins escumosos i gasificats, on apareix per primera vegada el terme CAVA. Posteriorment l’Ordre del Ministeri d’Agricultura de 23 d’abril de 1969 reglamenta els vins escumosos i gasificats i, d’aquesta manera, queden reconeguts com a designació pròpia els escumosos elaborats pel “sistema clàssic de fermentació en ampolla i envelliment en cava” i es poden “caracteritzar els seus productes amb la denominació CAVA”. Aquesta definició va servir de base per a designar el nom del producte.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.crcava.es/catala/consejo.htm

Denominació d’Origen Alella

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Alella (D.O. Alella) identifica el vi d’aquesta zona del Maresme i està reconeguda des de 1954,[2] any en què va ser creat el Consell Regulador d’aquesta denominació d’origen.

Vinificació
La varietat més característica de la Denominació d’Origen Alella és la pansa blanca, molt propera, tot i que no idèntica, a l’anomenada xarel·lo. Produeix uns vins blancs perfumats i lluents, especialment els anomenats marfil. Predomina l’elaboració de vins blancs amb la pansa blanca i la garnatxa blanca com a varietats principals. Altres varietats autoritzades són picapoll, malvasia, parellada, macabeu, chardonnay, chenin, sauvignon i moscatell de gra petit.

Per a l’elaboració dels rosats i negres, la varietat principal és la garnatxa negra. Són varietats autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, merlot, cabernet sauvignon, pansa rosada i pinot noir.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Alella

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/alella/

I A:  https://celleradocse.wordpress.com/2013/09/05/do-alella-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. ALELLA
La Denominació d’Origen Alella, una de les més petites i també de les més antigues de la península ibèrica, s’ha anat modernitzant, ha incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva veritable dimensió universal.

Situada al nord de Barcelona i ocupant una superfície d’unes 320 hectàrees, La configuren (conformen) dues comarques, el Maresme a la vora de la mar i, a l’altra banda de la Serralada Litoral, el Vallès oriental, cada una amb la seva pròpia personalitat i amb amb el conreu de la vinya com a nexe d’unió, que es remonta, en ambdós casos a l’època romana.
El maresme s’estén entre el Barcelonès i La Selva, limita al nord amb el Vallès Oriental, està integrat per un total de trenta municipis, setze de costa i catorze a l’interior. Té més de trenta vuit kilòmetres de costa i una superfície total de 398,9 kilòmetres. Es tracta d’una estreta franja als peus de les muntanyes i de llargues platges, on conflueixen les rieres formades a les muntanyes de les que es troba encerclat; el parc del Montnegre-Corredor, els parcs de la Serralada Litoral i la Serralada Marina.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.doalella.org/

DO Alella – fruits de la terra

Els vins dels laietans

Ofegat per la pressió urbanística, el raïm del Maresme i el Vallès Oriental fa possible l’elaboració dels vins DO Alella, en un indret que els romans ja dedicaven a la producció vinícola. Tot i que predominen els blancs, els negres han rebut darrerament premis d’àmbit internacional.

06/08/09 02:00 – GERARD ARIÑO

A pocs quilòmetres de Barcelona, però en un entorn ben diferent, als vessants de la Serralada Litoral, es donen les característiques ideals per al conreu de la vinya. És des d’aquest indret, a cavall del Maresme i el Vallès Oriental, que fa prop de dos mil anys els laietans proveïen de vi part de l’Imperi romà i, on actualment concentren la seva producció els viticultors de la DO Alella. L’actuació conjunta del sauló, un terreny arenós d’origen granític i color blanc que té una gran permeabilitat, i la brisa marina, que entra directament a aquesta vall creant un microclima local, fan que aquests vins aconsegueixin unes qualitats difícils de trobar en altres territoris. El fet de tenir vinyes a ambdós vessants de la muntanya fa, a més, que la DO Alella disposi de vins de dos subgrups molt definits: al vessant mediterrani, molt més irradiat pel sol, els vins són suaus i de poca graduació mentre que a la banda del Vallès, més humida, el raïm adquireix una major vivacitat i un sabor molt més àcid. En conjunt, però, predominen els blancs, sobretot fets a base de pansa blanca, característics pel seu color verdós, amb un gust mineral i lleugerament amargant al final. Per la seva banda, els rosats i els negres prenen cada vegada una major importància fins al punt que les darreres distincions internacionals, com la medalla d’or al concurs mundial de vins de Brussel·les, han anat a parar a vins negres. Molt raïm també serveix com a base per a la realització de cava.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68773-els-vins-dels-laietans.html

do_alella_fruits_de_la_terra

DO Empordà – fruits de la terra

Del Pirineu i del Mediterrani

El monestrell de l’Empordà ja va ser elogiat pel savi medieval fra Francesc Eiximenis el 1385. Com a denominació d’origen, la DO Empordà va néixer el 1975, només amb productors de l’Alt Empordà. I des del 2004 la DO abasta les dues comarques empordaneses: l’Alt i el Baix

02/08/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

Les millors vinyes de tot l’Empordà s’enfilen rosts amunt, en feixes de paret seca per aguantar la terra l’erosió. De feixes amb vinya n’hi ha, però ni de bon tros les que hi havia hagut fins al darrer terç del segle XIX, abans que ho arrasés aquell diminut insecte xuclador de la saba de les arrels, anomenat fil·loxera. Durant anys i panys les feixes de paret seca han estat monuments fantasmagòrics que els incendis devastadors de màquia han contribuït a ressaltar. Uns quants quilòmetres van desaparèixer, perquè molts pagesos van trobar que la vinya era més rendible si s’hi construïen xalets, apartaments i altres productes de l’especulació al servei del turisme a la vista de tothom, dia i nit.

La vinya torna a les feixes, a iniciativa dels cellers i viticultors més potents. Arran de mar, al cap de Creus, on la serralada dels Pirineus s’ajunta amb la Mediterrània. La vinya a les feixes millora el paisatge, l’embelleix. Constitueix un tallafoc de primera: evita la propagació dels incendis, que en els anys 1980 van ser tràgics. I garanteix un producte selecte, especialment al cap d’uns anys.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/67075-del-pirineu-i-del-mediterrani.html

do_emporda_fruits_de_la_terra

(DOP) Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme – fruits de la terra

El fesol amb més ganxo

La mongeta o fesol del ganxet va obtenir la DOP el mes de maig passat i representa una victòria del conreu més artesanal i minoritari. Amb una producció de tan sols 250 tones anuals, repartides en quatre comarques, aquest producte s’ha fet un lloc d’honor a les taules

28/07/09 02:00 – teresa márquez

El fesol o mongeta del ganxet –el nom depèn d’on es conreï– ha estat anomenat pel mediàtic cuiner Isma Prados «el Rolls-Royce de la mongeta». Té una forma aplanada, similar a la d’un ronyó, amb un ganxet en un dels extrems que és característic i li dóna nom. De grandària mitjana, té un gust cremós, suau i persistent, i amb una pell poc perceptible i lleugerament rugosa. La història d’aquest llegum per arribar a ser reconegut ha estat llarga i complexa, però amb resultats satisfactoris. Va començar el 1992, quan els productors del Vallès i el Maresme es van interessar per potenciar nous productes en el mercat. Van traslladar la petició a l’equip de millora vegetal per a característiques organolèptiques (EMVCO) de la UPC i aquest va iniciar el projecte fent un repàs de totes les varietats possibles de la zona. La conclusió va ser clara: la mongeta del ganxet. L’ESAB va començar un llarg recorregut per disposar de material controlat que satisfés els requisits d’una denominació d’origen protegida (DOP). I ho va aconseguir.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68899-el-fesol-amb-mes-ganxo.html

dop_mongeta_del_ganxet_valles-maresme_fruits_de_la_terra

(DOP) Avellana de Reus – fruits de la terra

La negreta, la més saludable

Les terres que envolten la ciutat de Reus estan rodejades d’avellaners de gran anomenada. La varietat autòctona i més estesa és la negreta, que, a banda de ser un plaer per al paladar, té ingredients saludables que ajuden a eliminar el colesterol gràcies als seus olis.

03/09/09 02:00 – Mireia Lacàrcel

Entre el mar i les muntanyes de Prades s’hi amaga un terreny ric en el creixement de fruits secs, però si n’hi ha un que destaca per sobre de tots els altres és l’avellana de Reus. Un fruit que té segles d’història en aquestes terres del Camp. I és que pels volts de l’any 1200 ja hi ha constància que els pagesos havien de pagar un 10% de la seva collita al bisbat, i ho feien amb una part de les avellanes que recollien de les seves terres. Així doncs, aquells que pensaven que l’avellaner formava part del paisatge més modern d’aquestes contrades s’equivoquen, perquè l’avellana ha estat des de fa centenars d’anys una part molt important de l’escenografia dels que han viscut i viuen al Camp de Tarragona. Ara bé, la curiositat d’aquest fruit tan preat és que pot créixer a qualsevol lloc del món, tot i que els grans productors estan al Mar Negre, a Itàlia, a Catalunya i a Oregon (Estats Units d’Amèrica). El que sí que és cert és que els avellaners estaven anys enrere més situats a les zones més muntanyoses de les comarques del Baix Camp i de l’Alt Camp, però que de mica en mica van anar baixant fins a la plana de Reus, d’on ve el seu nom. Ara bé, la Denominació d’Origen Protegida Avellana de Reus ha assumit el nom de la capital del Baix Camp no tant per la seva situació geogràfica, sinó més aviat perquè la llotja de Reus ha tingut, des de sempre, un pes específic en la determinació dels preus d’aquest fruit.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/76700-la-negreta-la-mes-saludable.html