Arxiu d'etiquetes: VI NEGRE

TRUITA AMB SUC

1 Resposta

TRUITA AMB SUC 01TRUITA AMB SUC 02

Ingedients per a 4-6 persones:

  • 300-400 gr. de fesols
  • ½ kg d’espinacs bullits
  • 6 ous
  • 1 ceba
  • 1 gra d’all
  • 1 tomàquet madur
  • 3 branquetes de julivert
  • ametlles torrades (unes 8)
  • pebre vermell,
  • 1 cullerada de cafè de farina o Maizena
  • Una molla de pa xopa de vi negre (del Priorat)
  • oli i sal

PREPARACIÓ:

  1. Primer bullirem els espinacs.
  2. Mentrestant posem els fesols en una paella amb dues cullerades soperes d‘oli i els fregim una mica (si s’aixafen una mica no passa res). Quan estiguin una mica rossos hi posem un gra d’all petit trinxat i els acabem d’enrossir.
  3. Escolem els espinacs, que quedin ben eixuts i els barregem amb els fesols. Ho deixem coure un parell de minuts i ho apartem.
  4. Quan estigui fred hi afegim 6 ous batuts. Remenem bé perquè l’ou arribi a tot arreu i fem la truita. Cadascú que la faci a la seva manera, de la mida que vulgui i al seu gust de cocció. No cal que estigui molt feta perquè s’acabarà de coure després amb el suc.
  5. Preparem un sofregit amb la ceba i un tomàquet madur ratllat i quan estigui gairebé cuit hi afegim la picada feta a base de julivert, ametlles torrades, mig gra d’all, la molla de pa xopa de vi negre, el pebre vermell i la cullerada de farina. (Si costa de picar podem afegir una mica d’oli al morter.)
  6. Tallem la truita en 4 o 6 trossos i la tornem a posar a la paella.
  7. Per últim hi abocarem el sofregit i la cobrirem lleugerament amb aigua, deixant-la fent xup-xup a foc lent uns cinc minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESTOVALLES DE PAPER

Origen: TRUITA AMB SUC

Conill amb vi negre i bolets.

Deixa un comentari

Conill amb vi negre i bolets

Ingredients:

  • Un conill de quilo i mig
  • 1/2 quilo de bolets.
  • 2 cebes trinxades.
  • 1 tomaquet ben madur.
  • 1 got petit de brandi.
  • Una mica de farina.
  • 1 cabeça d’alls.
  • 1 got de vi negre.
  • 1 got de brou.
  • Sal
  • Pebre negre.
  • Dues fulles de llorer.
  • 2 branques de romani i dos de farigola.
  • 1 branque de canyella.
  • 2 pastanagues.

Per la picada:

  • Quatre alls pelats.
  • 2 llesques de pa fregit.
  • Julivert.
  • Un grapat d’ametlles torrades
  • Una pressa de xocolate negra.

Elaboració:

  1. En una paella fregim els rovellons tallats a trossos amb una mica d’oli, durant 10 minuts perquè treguin el aigua i reservem.
  2. Escaldem les castanyes en aigua bullint i les treiem. Les deixem refredar i les pelem.
  3. En una cassola possem un raig d’oli fregim el conill passat per farina, el salpebrem i el deixem doura. Quan esta dorat afegim el gotet del brandi i deixem 3 minuts.
  4. Una vegada doradet afegim la ceba trinxada, deixem fer uns 10 minuts i afegim el tomaquet trinxat, la pastanagues, les herbes i el got de vi. Deixem coure a foc lent uns 45 minuts .
  5. Quant veiem que ha reduit el suc, afegim el got de brou i les canstanyes.
  6. Per fer la picada posem a la picadora el pa fregit, el julivert talladet, els alls pelats, un grapat d’ametlles torrades, i un cullerada de xocolata rallatda. ho piquem i reservem.
  7. Quan el conill gairebé és cuit, afegim els rovellons, i la picada, i corregim de sal.
  8. Deixem coura uns 15 minuts mes i servim…….

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Conill amb vi negre i bolets.

Cottage pie o Pastís de carn.

Deixa un comentari

Cottage pie o Pastís de carn 01Cottage pie o Pastís de carn 02

Ingredients:

  • 700 g de carn picada de vedella de una peça melosa.
  • 2 cebes de figueres d’una mida grossa.
  • 2 pastanagues maques si son petites posar 3 unt.
  • 2 grans d’alls.
  • 2 cullerades de concentrat de tomàquet.
  • 300 ml de vi negre.
  • 300 ml de brou de pollastre.
  • 1 culleradeta de concentrat de carn (Bovril)
  • 2 culleretes de farina de blat de moro (Maizena)
  • 3 cullerades d’oli d’oliva verge extra.
  • 2 cullerades de salsa Worcestershire.
  • 2 branques de romaní, aprofitarem nomes les fulles.
  • sal i pebre.

Per el puré de patates:

  • 2 quilos de patates kennebec.
  • 2 rovells d’ous.
  • 130 ml de llet sencera.
  • 100 g de mantega.
  • 100 g de formatge parmesà ratllat.
  • 50 g de formatge parmesà ratllat per gratinar.
  • 1 xic de nou moscada.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració:   90 minuts.

Elaboració:

  1. Començarem el plat posant una cassola de ferro de base gruixuda al foc amb 3 cullerades d’oli, quan està ben calent aboquem la carn de vedella que ja tindrem picada, salpebrem i deixem fer uns 5 minuts (el fet de posar la carn a la cassola quan l’oli està calent es per evitar que la carn amb l’oli fred deixi anar els seus sucs i ens quedi com bullit).
  2. Quan la carn està una mica daurada aboquem la ceba que tindrem trinxada, els alls tallats a rodanxes petites i les pastanagues ratllades. Deixem fer uns 15 minuts a foc suau.
  3. Passats els 15 minuts afegim a la cassola les dos cullerades de tomàquet concentrat, donem unes voltes uns minuts i afegim el got de vi. Deixem que s’evapori l’alcohol.
  4. Ara afegim a la cassola el brou de carn, la cullereta de Bovril, la salsa Worcestershire, la cullereta de farina de blat de moro i les fulles de romaní tallades ben petites.
  5. Rectifiquem de sal i deixem fer a foc lent uns 40 minuts mes o menys, amb la cassola destapada, fins que s’evapori el líquid. Si veiem que passat aquest temps encara queda líquid deixarem al foc una mica mes fins que ens quedi ben melosa però sense líquid.
  6. Deixem refredar perquè la carn agafi cos i aguanti el puré de patata a sobre, sense enfonsar-se.
  7. Mentre es refreda la carn anem preparant el puré de patates. Posem les patates pelades i tallades a trossos en una cassola amb aigua en sal, al foc i deixem fer fins que les patates estan ben tendres. Les escorrem i mentre estan calentes les passem per el passapurés o les aixafem amb una forquilla.
  8. Ho posem en un bol i afegim la llet tèbia, la mantega, els rovells d’ou i el formatge. Barregem be fins aconseguir una textura fina i sua, corregim de sal, afegim la pebre negra molta i el pessic de nou moscada.
  9. Ara posarem la carn que teníem refredant en una safata o podeu fer servir la mateixa cassola de ferro com he fet jo, amb la ajuda d’una espàtula anivellem una mica la carn i anem posant a sobre el puré de patates, fins cobrir tota la capa de carn. Posem per sobre del puré el formatge ratllat que teníem reservat i amb la ajuda d’una forquilla fem uns solcs o cercles.
  10. Ara posarem la safata al forn a 180º i deixem uns 10 minuts mes o menys, fins que veiem que la carn fa bombolles i el puré de patates comença a gratinar-se, agafant un bonic color daurat.
  11. Una vegada fet el nostre “cottage pie”, el trèiem del forn, deixem temperar uns minuts i ja podem servir, acompanyat amb una bona amanida o amb unes verdures al vapor. Es un plat complert que ens resolt tant un dinar com un sopar i que a demes segur que agrada a tothom.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Cottage pie o Pastís de carn.

CUA DE BOU O VEDELLA

1 Resposta

CUA DE BOU O VEDELLA

INGREDIENTS:

  • -1 cua de bou o vedella tallada a bocins d’uns tres dits de gruix. Si és possible, dir a la carnisseria que us facin els talls per l’articulació. Queden més presentables i s’allibera millor el colàgen de l’os
  • -1 ó 2 Porros (segons tamany)
  • -2 Cebes tendres, morades o dolces (blanques) o les que tingueu
  • -3 ó 4 Alls a làmines
  • -2 Tiges d’api
  • -Julivert
  • -Farigola o timó
  • -Romaní
  • -2 ó 3 Fulles de llorer esbocinades
  • -Vi negre (ha de ser bó, del que us begueu mentres esteu cuinant 😉
  • -Oli verge d’oliva
  • -sal i pebre

Com fer-ho:

  1. D’entrada us he de dir, que no cal escarrassar-se massa en tallar les verdures.
  2. Finalment, tot va triturat i colat. El just perquè deixin anar els aromes durant la maceració.
  3. Trinxar les cebes, els porros, l’api i els alls,
  4. En un bol suficienment adaptable a la quantitat que vulgueu fer, abocar-hi totes les verduretes, els bocins de carn, les herbes aromàtiques, i el vi fins cobrir-ho tot.
  5. Barrejar amb una cullera de fusta i deixar-ho a la nevera un mínim de 24 hores.
  6. Pot ser més si voleu. La maceració encara serà més intensa.
  7. Quan us en recordeu, doneu algún tomb a tot plegat.
  8. Cal que el bol pugui tapar-se, si no…. tota la nevera us farà olor!!!
  9. Ara, treurem la carn, i la netejarem del vegetals que s’han quedat enganxats. Amb un drap net, l’eixugarem, la salpebrarem i l’enfarinarem.
  10. En una cassola amb oli, enrossirem els bocins de cua, i els reservarem.
  11. En aquest mateix oli, hi sofregirem a foc lent, les verdures que haurem colat previament del vi.
  12. Treurem avans els tronquets de la farigola i el romaní que vegem.
  13. Ho assaonarem.
  14. Quan ja tot sigui ben caramelitzat, afegirem la carn, hi donarem un tomb, i la cobrirem amb el vi.
  15. Deixarem que vagi coent a foc lent, durant un parell d’hores, o fins que vegem que la carn sigui “quasi” tendra.
  16. Tornarem a treure la carn amb molta cura que no s’esmicoli, i triturarem el que queda a la cassola. Ho passarem per un colador xinés a una altra cassola.
  17. Tornarem a posar la carn dins de tot aquest suc, rectificarem de sal i pebre, si cal, i ho deixarem una estoneta mes fins que ja sigui al punt de cuita.
  18. Si us sembla que queda curt de líquid, hi podeu afegir una mica més d’aigua o vi, però jo crec que no cal.
  19. Aquest plat, és molt millor fer-lo d’un dia per l’altre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINING

Origen: CUA DE BOU O VEDELLA

Rap al vi negre.

Deixa un comentari

Nadal. Rap al vi negre

INGREDIENTS: (per 4 persones):

  • 50 gr. de mantega.
  • 1 ceba tallada petita.
  • 1 pastanaga tallada petita
  • 1 raig de conyac.
  • 350 ml. de vi negre.
  • fulles de sàlvia,
  • 1 fulla de llorer,
  • 1 branca de timó
  • 1 cullerada de vinagre.
  • 1 kg. de rap sense espines.
  • 1 cullerada de farina.
  • oli d’oliva.
  • cebetes petites, xampinyons
  • sal i pebre.

EL.LABORACIÓ:

  1. Coiem a foc suau la ceba i la pastanaga tallades amb la meitat de la mantega, quan estiguin una mica cuites hi tirem el conyac i deixem evaporar l’alcohol.
  2. Hi afegim el vi , les herves, sal i pebre. Ho deixem coure uns 20 minuts.
  3. Colem i tornem a tirar a la cassola, escalfem. Hi posem el rap a medallons i el deixem coure uns 10 minuts. Retirem el peix.
  4. Pugem el foc , perque es reduieixi la salsa . Barregem l’altra meitat de la mantega amb la farina i incorporem a la salsa perque espeseixi. Coiem 10 minuts sense parar de moure.
  5. En una altra cassola , coiem les cebetes i els xampinyons amb l’oli.
  6. Finalment posem el rap a la salsa i hi incorporem les cebetes i els xampinyons.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CULLERA DE ROURE

Origen: Nadal. Rap al vi negre.

Conill al forn

Deixa un comentari

Conill al forn

Ingredients:

  • 1 conill ecològic trossejat
  • 10 grans d’all
  • 1 ceba gran trossejada
  • 3 creïlles mitjanes, trossejades
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre negre mòlt
  • mel
  • mig got de vi negre

Procés:

  1. Fiquem el conill, trossejat, a la safata del forn.
  2. Fiquem les dents d’all amb un tall, la ceba a trossos grans, i salpebrem.
  3. Fiquem una cullerada de mel, deixant mel per tota la carn i fiquem el vi.
  4. Fiquem al forn, prèviament precalfat i deixem coure uns 25 / 30 minuts a 180º.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMON

Origen: Conill al forn

Estofat de vedella al brandy (36/60)

Deixa un comentari

Estofat de vedella al brandy (36/60)

Ingredients (4 px):

  • 600 gr de vedella tallada a daus
  • 150 gr de bacon no fumat
  • 300 gr de xampinyons
  • 3 pastanagues
  • 2 cebes
  • 3 cullerades de mostassa de Dijon
  • 2 cullerades de mostassa “antiga” (la de granets)
  • 1/2 litre de brou de carn
  • 150 ml de brandy
  • 50 ml de vi negre
  • farina
  • sal, pebre

Preparació:

Sorprenentment començarem per saltejar el bacon tallat a tires en una cassola. Quan estigui el reservem, bé per a algun altres plat o com a decoració d´aquest (jo vaig optar per posar-lo a dins del guisat com un element més ja cap al final). En aquesta mateixa cassola hi sofregim la ceba, i mentrestant enfarinarem els trossos de carn per enrossir-los un cop la ceba estigui al punt (transparent). Reservarem la carn i en aquest moment hi tirem el brandy mirant que tot el que hagi quedat enganxat a la cassola surti (desglassar), afegint-hi a continuació les cullerades de la mostassa de Dijon i una cullerada d´antiga, remenar bé per finalment tornar-hi a posar la carn amb la ceba i a més a més el brou (de carn…però podeu utilitzar-ne de pollastre o gallina si no en teniu, queda molt bo també!). Tapem quasibé totalment i ho deixem coure a foc mig/lent durant una hora. Passat aquest temps hi afegirem les pastanagues, pelades i tallades a rodelles, i deixarem coure mitja hora més. Anirem netejant els xampinyons, els tallem a quarts i els saltegem. Quan hagi passat la mitja hora de les pastanagues els afegim al guisat. Cinc minuts més i finalment hi tirem el vas de vi (els 50 ml, menys d´un vas realment) i l´altra cullerada de mostassa antiga que faltava per posar. Deixem coure uns minuts amb la cassola totalment destapada i…al plat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Estofat de vedella al brandy (36/60)

Denominació d’Origen Montsant

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Montsant és una denominació d’origen vinícola que té la major part de la seva zona de producció a la comarca del Priorat, llevat d’algunes terres de la Ribera d’Ebre, a la riba del riu de Montsant.

Vinificació
El tast dels vins de Montsant evoca les fragàncies dels seus paisatges. Als cellers de la denominació s’elaboren molts tipus de vi: blancs sedosos, negres concentrats, rosats perfumats, vins dolços amb història, fins i tot de licorosos…
Blancs
Els vins blancs del Montsant es diferencien dels altres per la seva sedositat. Vins elaborats amb les varietats Macabeu i Garnatxa Blanca, amb personalitat gustativa i aromes elegants i subtils. Càlids blancs joves i vins fermentats en bóta que allarguen la seva posterior vida en botella. Vins fermentats en bóta a l’estil de Borgonya, més densos i complexos, amb molts més matisos i evolucions en el tast.
Negres
Els vins negres s’elaboren a partir de varietats negres. El secret del color dels vins negres el trobem en la pell dels grans de raïm, que és on trobem el color. A més a més, també hi podem trobar altres components com els tanins, que són els responsables de la longevitat dels negres. Les vinyes velles produeixen vins més complexes.
Rosats
Els vins rosats estan guanyant presència a la DO Montsant en els darrers temps. Habitualment les varietats més utilitzades són la garnatxa i la syrah, una varietat que no és autòctona però que s’ha adaptat molt bé als terrenys del Montsant. En boca, els rosats de Montsant acostumen a ser molt afruitats, amb presència de fruites del bosc, principalment, potents però elegants al mateix temps, golosos i amb caràcter.
Kosher
Es tracta d’un vi elaborat segons la Llei Jueva. És consumit per les principals comunitats hebrees del món. En hebreu, “kosher” significa pur i es refereix a que tot el procés d’elaboració ha estat certificat per un rabí o per una persona autoritzada per la comunitat jueva seguint les normes Kashruth. Perquè un producte sigui autoritzat cal conèixer els productors fins a la tercera generació (saber-ne el seu origen). Els processos d’elaboració són semblants als vins convencionals, tot i que amb algunes peculiaritats. En el conreu no s’utilitzen substàncies químiques. Cada trasbals del vi i cada operació del celler ha d’estar supervisat per la persona designada, evitant la utilització de gelatines en la clarificació del vi. Per a la fermentació s’utilitzen únicament els llevats autòctons, procedents de la pròpia pell del raïm.
Altres vins
La zona va aconseguir fama a tot el món per l’elaboració dels vins generosos: rancis, dolços, misteles… Vins que varen donar la volta al món des del segle XIX i que avui recuperen el seu antic prestigi com a producte gourmet.
El vi ranci és un vi de licor tradicional, molt singular i típic de la zona, obtingut per via oxidativa en envasos de fusta de roure, a partir de vins blancs o negres de grau volumètric natural de 12% vol. fins a obtenir vins de entre 15-20% vol. de grau alcohòlic.
La mistela s’obté a partir del most de raïm al que s’afegeix alcohol vínic, que inactiva l’acció dels llevats, obtenint un vi dolç amb una graduació alcohòlica entre 15% i 20% vol.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Montsant

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/montsant/

I A:  https://celleradocse.com/2013/05/03/do-montsant-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. MONTSANT

Qualitat, singularitat i vincle amb el territori
En poc més de 10 anys, la DO Montsant i els cellers que en formen part han hagut d’enfrontar-se a un gran repte: fer-se un lloc en el competitiu i exigent mercat del vi. Ha costat i costa perquè és un repte constant, que cal encarar mantenint-se fidel a una filosofia. I en el territori Montsant, amb 1.900 hectàrees i una producció global de 5 milions d’ampolles, som fidels a la qualitat i la singularitat del producte, i al vincle d’aquest amb el territori.

La llavor d’aquesta qualitat i diferenciació és l’aposta per les varietats autòctones. La garnatxa i la carinyena en els sòls de Montsant, juntament amb el clima i el cupatge amb les varietats introduïdes amb posterioritat (cabernet, syrah, merlot…), acaben configurant uns vins excel·lents.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.domontsant.com/ca

Denominació d’Origen Penedès

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Penedès és la zona de major producció de Catalunya, al llarg de la comarca històrica del Penedès.

A més de l’Alt i Baix Penedès, que concentren la major producció, s’inclou part de l’Anoia, del Baix Llobregat i del Garraf, més Aiguamúrcia a l’Alt Camp i Creixell i Roda de Berà al Tarragonès.

El conjunt s’estén entre els rius Llobregat i Gaià, a recer de la serralada prelitoral i obert a la influència mediterrània.

Vinificació
Destaca la producció de vins blancs, lleugers i aromàtics, elaborats amb les varietats tradicionals de xarel·lo, macabeu i parellada. Bona part són destinats a l’elaboració de cava. Recentment s’han incorporat el chardonnay i el subirat parent.

S’han potenciat els vins negres i rosats de qualitat, intensos i lleugers, elaborats amb les varietats d’ull de llebre, samsó, garnatxa, monastrell, merlot i cabernet sauvignon.

Una característica és el predomini d’explotacions petites i mitjanes on la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves pròpies vinyes. Les millors propietats tenen l’opció a la denominació de vi de finca amb una indicació acompanyada d’un mapa a la contraetiqueta. El Consell Regulador s’ha proposat a curt termini assolir el segell de Denominació d’Origen Qualificada.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Pened%C3%A8s

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/penedes/

I A:  https://celleradocse.com/2012/12/03/do-penedes-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. PENEDÈS
El Consell Regulador de la Denominació d’Origen es fundà l’any 1960. La viticultura començava a representar un paper importantíssim al Penedès, es començaven a establir una sèrie d’empreses que a les seves finques vitícoles elaboraven i embotellaven els seus vins, i començaven a comercialitzar-los. Això donà peu a crear la Denominació d’Origen Penedès: aquesta fundació volia ser simplement el reconeixement a un tipus de producte molt concret, i a més, oferir al consumidor una garantia d’una determinada qualitat zonal.

Actualment el Consell Regulador té inscrits als seus registres a cinc mil set-cents viticultors, dues-centes setanta bodegues i cent quaranta-vuit empreses dedicades a la criança i l’exportació. Aquest contingent implica una producció anual d’entre milió i mig i dos milions d’hectòlitres de vi.

La Denominació d’Origen assegura unes varietats concretes de raïm, el vi de Denominació no pot ser elaborat amb qualsevol varietat per a produir un determinat tipus, seguint uns protocols d’elaboració i amb vinyes situades voluntàriament dins la regió natural.

Tota aquesta normativa ha donat peu a un producte vitícola que el consumidor reconeix amb el nom de Penedès, que tutel·la el Consell Regulador de Denominació d’Origen i per la qual cosa, garantitza una determinada qualitat.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.dopenedes.cat/

Denominació d’Origen Costers del Segre

Deixa un comentari

FONT: Wikipèdia – La Enciclopèdia Lliure

La Denominació d’Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.

Vinificació
Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.

Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.

La producció de raïm blanc es destina sobretot a l’elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://ca.wikipedia.org/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Costers_del_Segre

A:    http://incavi.gencat.cat/ca/denominacions-origen-protegides/denominacions-origen/costers-segre/

I A:  https://celleradocse.com/2012/10/29/do-costers-del-segre-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR D.O. COSTERS DEL SEGRE
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l’àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.

innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.

L’any 1983: en Jaume Siurana, director de l’Incavi, i en Manuel Raventós Artes, director general de Codorniu i del Celler de Raimat, varen considerar que l’excel.lent qualitat vitivinícola de le comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador a la vegada que liderés la promoció de la regió aprofitant el gran èxit manifest dels vins de Raimat.

Arran d’aquestes converses es van reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega: Miquel Cabestany, Bernat de l’Albi, Santacreu d’Artesa, en Pujol d’Extensió Agrària i gent de les Garrigues, les valls de Riucorb, Artesa i Raimat.

Allí es van anar donant forma i es va configurar el que és l’actual Consell Regulador.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.costersdelsegre.es/