Una bona amanida, hauria de contenir varietats diferents de productes vegetals, per allò que diem de les sinergies i del que no porta un ho porta l’altre, i pel que tinc entès, una bona forma de saber si l’amanida porta prou varietat de vegetals, és fixant-se en els colors. Diuen que per anar bé, hem de seleccionar vegetals de tres colors diferents.
En aquest cas l’amanida porta magrana (és vermella perquè conté flavonoides (entre altres) amb acció antioxidant i antisèptica), pastanaga (és taronja perquè conté beta-carotè, substància que un cop dins de l’organisme es transforma en vitamina A, que també és antioxidant i que té una influència molt alta en la visió, el bon estat de la pell i el sistema de defenses), i enciam (en aquest cas molta fibra i molta aigua).
L’amanida va acompanyada de proteïnes d’origen animal, que venen de la cansalada, passadeta per la paella fins arribar a aquella textura cruixent i l’ou poché.
Per preparar l’ou poché, necessitem un ou, aigua bullint, una mica de paper film transparent, una pinça i una mica de mantega.
Agafem el film transparent i el suquem amb una mica (no gaire) de mantega per evitar que l’ou s’adhereixi al film. Col·loquem el film en un gotet o tassa (el recipient només farà de suport i ens permetrà fer bossa amb el film sense que ens hi fem mal) i hi aboquem el contingut de l’ou a dins (amb cura de que no es trenqui el rovell). Tanquem l’ou dins del film amb la pinça i el posem en aigua bullint durant 3-4 minuts. Passat aquest temps, podem treure l’ou de dins del film i el tindrem amb la clara dura i el rovell per sucar-hi pa.
Podem amanir al gust, bé acompanyant la sal i l’oli d’oliva sagrats amb una crema de vinagre de mòdena o bé utilitzant algun oli de fruits secs.
Molt completa i per llepar-se’n els dits.
