El municipi de Tàrrega convida tothom cada any a conèixer i tastar les especialitats gastronòmiques del Firacóc, Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca, el gran aparador dedicat al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de les nostres contrades, a més de diferents productes d’alimentació autòctons i forans. El certamen obre les portes el dissabte i el diumenge de la Festa Major de Maig a l’Espai MerCAT, a la plaça de les Nacions sense Estat. L’accés és gratuït i a banda d’adquirir els productes, el visitant també te la possibilitat de fer tastets de tot allò exposat.
Dia 12 de maig del 2018 Els Hostalets de Balenyà (Vallès Occidental)
Organitzada per el Consell de joventut Joenacc amb el suport de l’Ajuntament, la Fira de la cervesa de Balenyà és una de les fires més importants d’aquest sector que es celebra a la comarca conjuntament amb la Fira del porc i la cervesa de Manlleu i la Pescabirres de Torelló.
3 talls gruixuts de cansalada viada amb pebre negre.
1 ceba.
2 cullerades de crema de llet.
4 cullerades soperes d’oli.
sal i pebre.
Temps d’elaboració: 25 minuts
Elaboració:
Primer de tot posem a bullir els espaguetis, amb força aigua i sal. Mentrestant posem a escalfar l’oli en una cassola.
Quant està calent aboquem la ceba ben trinxada i deixem sofregir; abans que agafi color, tirem la cansalada tallada a trossets. Remenem uns minuts, traiem del foc i reservem.
En un bol barregem els ous ben debatuts, el formatge parmesà i les dos cullerades de crema de llet.
Una vegada bullida la pasta l’escorrem.
Tornem a posar la cassola, on tenim la ceba i la cansalada, al foc i tirem primer els espaguetis donem unes voltes perquè el espaguetis es barregin be amb la ceba i la cansalada.
Apaguem el foc i aboquem rapidament la barreja que tenim al bol. Remenem uns 2 minuts perquè els ous es cuinin però amb compte perquè no quedi massa quallat, ja que han de quedar cremosos.
Afegim una mica de pebre negre i servim immediatament.
El llortito, també anomenat raor o rasor (Xyrichthys novacula) és un vistós peix de la família dels làbrids (julioles, fadrins i tords) força abundant en els fons sorrencs litorals com ara els de la costa del Maresme. A diferència de la resta de representants del grup, aquests viuen enterrats en la arena entre els 5 i els 50 m de fondària.
El seu cos és alt i comprimit lateralment, el seu cap és força curt i amb un perfil quasi vertical i els seus ulls i la boca són petits. Presenta un clar dimorfisme sexual, les femelles són vermelloses amb bandes horitzontals ataranonjades i blavoses mentre que en els mascles, que són més grossos, prenen protagonisme les tonalitats verdes i grises.
La seva alimentació és força variada, a la seva dieta hi abunden els petits invertebrats com ara, mol·luscs, crustacis i equinoderms i alguns peixos.
Els colors dels lloritos prenen aires tropicals
El llorito és una espècie hermafrodita proterogínica, això vol dir que aquests peixos neixen femelles i a partir del tercer any de vida aproximadament experimenten una inversió sexual i es transformen en mascles.
És una espècie molt territorial, sobretot en l’època reproductora. Viu en grups formats per diverses femelles i un mascle que defensa activament el seu territori.
Els lloritos són molt apreciats a les Illes Balears, on es consideren una menja exquisida per la textura extraordinària de la seva carn. Al Maresme també són molt preuats i a les peixateries, que tenen la sort de tenir-ne, assoleixen preus desorbitats.
És pesquen al volantí des de la barca estant. Precisament aquest fet fa que sigui una espècie poc freqüent en les llotges de peix i en canvi sigui capturada activament pels pescadors esportius. Evidentment, cal tenir llicència de pesca recreativa en aquest cas.
Es poc frequent trobar-ne a les paixeteries
La sobrepesca deguda especialment a la pesca recreativa descontrolada i sobretot les regeneracions de platges que ha patit la costa al llarg de la seva història han fet que els lloritos siguin cada vegada més rars en els nostres fons. I es que els danys d’aquestes males pràctiques es perpetuen en el temps.
