Arxius diaris: Mai 16, 2018

XIa Mostra d’Arts i Oficis – Ascó 2018

Dies 19 i 20 de maig del 2018 Ascó (Ribera d’Ebre)

Mostra d’Arts i Oficis d’Ascó on els carrers i places de la població es vestiran d’època i es mostrarà la destresa de mestres artesans, que durant tot el cap de setmana ompliran el nucli antic del municipi.

A més, es faran diversos tallers participatius amb mestres artesans de terrisseria miravetana, cistelleria, cuir, pintura, etc.

MÉS INFORMACIÓ: http://www.asco.cat/

Anuncis

XXIIa Medievàlia – Sabadell

Dies 18, 19 i 20 de maig del 2018 Sabadell (Vallès Occidental)

Destaquen les escenificacions de fets que han ocorregut a la ciutat i que es complemeten amb diferents espectacles, com lluites medievals, cercaviles musicals, danses, funcions de malabarismes i obres infantils, a més de diversos tallers infantils, tir amb arc medieval i mostres d’oficis antics, entre d’altres. Tot envoltat de parades al carrer de venda de productes d’artesania i alimentació, que es decoren a l’estil de l’edat mitjana.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.sabadell.cat/ca/

I A: https://www.facebook.com/medievaliasabadell/

Recepta: Quiche a l’estil suec

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 ous
  • 200 grs cansalada (“bacon”)
  • 2 porros tallats a rodanxes (només la part blanca)
  • 300 grs de formatge Ost Lagrad IKEA (disponible a la botiga Sueca de tots els IKEA)
  • 250 ml de nata de cuinar (millor espessa, per exemple la de la marca Président)
  • 100 ml de llet
  • 1 paquet de massa brisa
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Aquesta quiche és una variant de la Lorraine clàssica, quan vaig estar a Suècia uns amics van fer una quiche similar a aquesta i la vaig trobar molt bona 🙂 primer perquè el porro li dona un gust molt especial i bó i després el formatge al ser una mica més lleuger que el gruyere atipa menys jeje. Si no podeu comprar el formatge que venen a l’Ikea sempre podeu fer servir un formatge tendre tipus de bola o similar.
  2. Pre escalfem el forn a 180º.
  3. Poseu paper de forn a la base del motllo i a sobre la massa tallant tota la massa que ens sobri de les cantonades. Punxem amb una forquilla la base perquè no ens pugi al coure-la i hi posem cigrons o alguna llegum seca que pesi a sobre. Ho fornegem uns 10-15 minuts a 180º, un cop passats aquests minuts ho trèiem del forn i trèiem els cigrons de sobre. Pintem la massa amb ou batut i ho tornem a posar uns 5 minuts més al forn perquè la base (a on hi havíem posat els cigrons) no ens quedi crua.
  4. Ratlleu el formatge, reserveu.
  5. Posem les rodanxes de porro a foc lent fins que s’estovin, un cop comencin a estovar-se apugem el foc i hi afegim la cansalada i la fregim amb el porro uns 5 minuts més. Batem els ous amb la nata i la llet.
  6. A la base de la massa repartim la meitat de la cansalada fregida i la meitat del formatge que haurem ratllat prèviament. Hi aboquem la barreja dels ous batuts. Acabem de posar les meitats que ens queden de formatge i cansalada.
  7. Tornem a posar al forn a 180º 30 minuts més.
  8. Un cop passat aquest temps, desemmotllar i servir la quiche tèbia.
  9. Bon profit!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Recepta: Quiche a l’estil suec

Cloïsses, escopinyes i navalles a la planxa.

Ingredients per 4 persones:

  • 400 g cloïsses grosses.
  • 400 g escopinyes.
  • 12 navalles.
  • oli d’oliva verge.
  • sal normal.
  • sal maldon.
  • 2 llimones.

Temps d’elaboració: uns 10 minuts, mes el temps que han de estar amb aigua i sal per treure la sorra

Elaboració:

  1. Primer de tot preparem 3 bols amb aigua freda i un grapat de sal gruixuda, posarem en cada bol els mol·luscos i deixarem una hora mes o menys, canviant un parell de vegades l’aigua, per que treguin el màxim de sorra que puguin tenir. Després ho escorrerem i reservem. Aquest pas es important ja que si tenen sorra resulta molt molest a l’hora de menjar.
  2. Per fer les cloïsses posarem una paella al foc amb unes 3 cullerades d’oli, posarem els 2 alls tallats a rodanxes i deixem fer uns minuts.
  3. Abans de que agafin color aboquem les cloïsses que tindrem ben escorregudes (tenim que anar amb compte perquè esquitxa molt), i tapem la paella.
  4. En quant veiem que estan començant a obrir apaguem el foc, ja que amb la pròpia escalfor de la paella s’acabaran d’obrir totes. Pensem que han de quedar mes aviat crues, ja que si es fan massa, quedaran dures i sense gust.
  5. Posem per sobre un bon raig del suc de la llimona i remenen amb una cullera de fusta. Al fons de la paella haurà quedat suquet de la pròpia aigua de les cloïsses, que es boníssim per sucar pa.
  6. Traiem les cloïsses de la paella las posem en un plat tirem per sobre una mica de sal maldon, un bon raig d’oli d’oliva i a menjar.
  7. Les escopinyes es fan de la mateixa manera.
  8. Per fer les navalles posem una planxa al foc, quant està ben calenta posarem una capa de sal gruixuda al fons de la paella i un raig d’oli per sobre.
  9. Posarem les navalles a sobre de la capa de sal i deixarem un minut per cada banda, una vegada obertes es retiren del foc. Les posarem en un plat tirarem una mica de sal maldon, pebre negre i un raig d’oli d’oliva per sobre i a menjar. Per acompanyar el plat podem servir una mica de llimona o be una picada d’all, julivert i oli.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Cloïsses, escopinyes i navalles a la planxa.

Projecte Sèpia

Algunes vegades les coses més senzilles tenen un repercussió enorme. Un d´aquests exemples està en el “Projecte Sèpia”, que ja fa uns anys s´està impulsant en diversos indrets de la Costa Brava i que a partir d´una idea molt simple s´han aconseguit un resultats excel•lents.

La sèpia o sípia (Sepia officinalis) és una d´aquelles espècies que té al seu voltant històries molt interessants relacionades amb la seva captura gens agressiva amb el medi; la “pesca a la femella” o les nanses sepieres en són un exemple.

Actualment la pesca tradicional de sèpies amb aquestes tècniques ha gairebé desaparegut en la nostra costa. Les nanses que, per exemple, havia estat una activitat força comuna entre els pescadors artesanals, és avui un ormeig residual a causa de la destrucció d´habitats perpetrada, entre d´altres, pels quillats d´arrossegament, una autèntica paradoxa en el món de la pesca professional.

Exemplar de sepia amb posta d´ous en un farcell de galzeran. Foto: Projecte Sèpia

Des de molt antic se sap que aquests cefalòpodes (sèpies, calamars i pops) aprofiten per a dipositar la seva posta les fulles de posidònia i d´altres fanerògames marines. Sabedors d´aquest fet, els pescadors han intentat reproduir aquest hàbitat utilitzant branques de galzeran (Ruscus aculeatus) i de mata o llentiscle (Pistacia lentiscus). Aquests arbusts presenten tiges i fulles robustes i rígides que aguanten molt bé la immersió en el mar sense deteriorar-se. Els animals utilitzen aquestes mates col•locades a l´interior de les nanses com a refugi i per a dipositar els seus ous i així són capturades.

A partir d´aquest coneixement i sabedors que la destrucció d´habitats, en aquest cas els alguers, han portat aquesta espècie a límits preocupants i que ha afectat a la pesca artesanal, els responsables del projecte han impulsat aquesta iniciativa que vol: afavorir la reproducció de l´espècie, incorporar els juvenils a les poblacions, protegir la pesca artesanal amb nanses i potenciar de l´activitat econòmica al voltant d´aquesta espècie.

Per aconseguir afavorir la reproducció de les sèpies es fan farcells amb branques de galzeran i de llentiscle que es submergeixen als fons sorrencs. Les sèpies utilitzen aquests elements com a ponedores i hi dipositen els seus ous. Els juvenils de sèpies aprofiten aquests llocs per protegir-se i per alimentar-se fins que sigui madurs.

Línia de ponedores fets amb galzeran i mata. Foto: Projecte Sèpia

En una primera etapa es van instal•lar 31 ponedores a la badia de Pals i després de dos mesos i mig fondejades, cada ponedora tenia dipositat una mitjana de 250 ous viables, es a dir, més de 7500 juvenils que s´incorporaven al medi natural i que ha arribat fins a 102000 ous de sèpia en anys posteriors.

En una altre línia, el projecte ha instal•lat incubadores per als ous de sèpia i de calamar que els pescadors han rescatat dels seus ormeigs. Aquestes incubadores garanteixen fins al 95% la supervivència dels mateixos. Aquest darrer any s´han recuperat 450000 ous de calamar i 14000 de sèpia. En aquest projecte hi participen els pescadors artesanals de l´Estartit i de l´Escala.

La vessant divulgativa del projecte també és molt important, s´hi instal•len sepieres a fondàries d’entre 2 i 3 m per a poder ser visitades pels banyistes amb una petita immersió amb tubo i ulleres.

El projecte també ha potenciat la vessant econòmica i turística, així, s´està treballant amb les confraries de pescadors en la creació d´un distintiu per als pescadors que comercialitzen aquesta espècie. El projecte també ha propiciat la celebració d’unes jornades gastronòmiques amb els restaurants de la zona. Una forma de promocionar la gastronomia local amb un producte de qualitat, de quilòmetre zero i capturat amb una tècnica gens agressiva per l´entorn. I és que, com deia el Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Projecte Sèpia