Arxius diaris: Mai 5, 2018

Que signifiquen els números impresos en els ous?

Segurament molts podríeu contestar aquesta pregunta ja que en molts envasos ja ens ho indiquen. Però avui ho volem tornar a explicar per a qui encara no li quedi del tot clar.

Cada ou porta imprès a la seva closca una sèrie de xifres i números que, si els coneixeu, podeu arribar a saber la granja d’on prové.

La podem desglossar en 5 parts.

El primer dígit és un número que va del 0 al 3 i ens informa de la forma de cria de les gallines ponedores.

3- Vol dir que les gallines estan criades en gàbies.

2- És per a gallines criades a terra. No estan en gàbies però sí en recintes tancats, delimitats i sense sortida a l’exterior.

1- És per a gallines camperes, aquelles criades a terra i que poden, també sortir a l’exterior.

0- Indica que els ous són de producció ecològica, és a dir, les gallines viuen a terra, poden sortir a l’aire lliure i s’alimenten amb gra de procedència ecològica.

Les lletres que segueixen al codi és senzill d’esbrinar, és el codi de l’estat membre de la UE d’on procedeix. En el nostre cas apareixerà com a ES.

Els següents números són la identificació de la granja. En ells s’inclou la província, el municipi i el codi d’identificació de la granja de producció.

Tota aquesta numeració es fa en compliment de les normatives europees per a garantir la traçabilitat del producte: poder seguir el rastre des de la posta fins el punt final de venda.

A part d’aquesta informació també us haureu adonat que els ous estan identificats per mides: S, M, L i XL.

S (petits) estem davant de peces que no superen els 53g.

M (mitjans) es troben entre els 53g i els 63g.

L (grans) pesen entre 63g i 73g

XL (súper grans) pesen 73g o més.

Una última cosa que volem destacar és el color de la closca de l’ou. Des de fa uns anys només trobem ous de gallina rossos. Però molts recordareu que abans també podien trobar-se amb facilitat de color blanc. Existeix diferència entre ells? Doncs, no. La seva composició és la mateixa. El canvi de color és degut a la diferència de raça de la gallina.

 

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BENESTAR I SALUT

Origen: Que signifiquen els números impresos en els ous?

Amanida d´escamarlans i figues

Ingredients:

  • 8 escamarlans,
  • 8 figues
  • 4 tomàquets d´amanir no gaire grans
  • el suc de mitja llimona,
  • un xic de tabasco
  • oli d´oliva extra verge,
  • sal i pebre
  • un quart de meló,
  • rúcula

Preparació:

Bé, senzill: el marisc a la planxa, tot i que a la recepta original del llibre el fan escaldat. Els tomàquets (ells utilitzen els de pera) els trituren (sense pell ni llavors) amb el suc de llimona i el tabasco. Jo ho vaig fer diferent i com que tenia uns esplèndids “cor de bou” de l´hort no ho vaig dubtar, però l´opció del llibre pot ser molt interessant també. Amb el meló poden fer-ne boletes, si teniu l´estri adient, o quadrets petits. Peleu les figues, les talleu a quarts, barregeu bé i llestos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Amanida d´escamarlans i figues

ESPAGUETIS INTEGRALS AMB ESCOPINYES

INGREDIENTS:

  • 500g d’escopinyes
  • 250g d’espaguetis integrals
  • 1 ceba ratllada
  • 2 tomàquets ratllats

PREPARACIÓ:

  1. – Posem les escopinyes unes 2 hores amb aigua i sal per si tenen sorra que la treguin
  2. – Posem oli a la paella
  3. – Quan està calent, hi posem la ceba.
  4. – Quan la ceba estigui potxada hi afegim les escopinyes
  5. – Quan estiguin obertes hi posem el tomàquet i deixem que es cogui
  6. – Mentrestant bullim els espaguetis
  7. – Un cop bullits els escorrem i barregem amb el sofregit

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: ESPAGUETIS INTEGRALS AMB ESCOPINYES

Dorades salvatges

La Dorada o Orada (Sparus aurata) és una dels peixos més ben valorats dels que es comercialitzen a les llotges catalanes. La temporada s´inicia al novembre i arriba fins ben entrat el desembre. En aquest període de temps es quan es capturen els exemplars més grans i de més qualitat. Aquests pics en les captures coincideix amb l´època reproductora del peix.


la dorada o Orada (Sparus aurata). Il.lustració: SOS peix

És el representant més conegut dels espàrids: peixos d´escata, de bona mida i molt valorats. En aquest grup s´inclouen els pagres, els sards, els mabres, la càntera o el déntol entre d´altres. La dorada es caracteritza per tenir el cos ovalat i alt, comprimit lateralment, amb el dors arquejat i el cap gros amb un característic perfil convex. El seu cos, d´una tonalitat argentada, és més fosc al dors que no pas al ventre. Presenta una banda daurada entre els ulls que dona nom a l´espècie. A la part superior de l´opercle s´observa una taca fosca molt característica.

La dorada és una espècie hermafrodita proteràndrica: primer són mascles i a partir del segon o tercer any de vida es converteixen en femelles. Viuen en fons de sorra, en els alguers i en fons de roca. És una espècie sedentària, un xic territorial i solitària, malgrat que pot també formar petits grups. Els exemplars salvatges mesuren entre 25 i 35 cm i poden arribar a assolir els 70 cm i arribar als 6 kg de pes.


La pesca submarina ha fet desaparèixer aquesta espècie de la costa

És una espècie carnívora que s´alimenta bàsicament de petits peixos, de mol·luscs i de crustacis que tritura amb la seva potent dentició. La dorada és una espècie d’hàbits costaners. Fins fa relativament pocs anys era freqüent en fons més propers a la costa. Avui, degut a la pressió de la pesca recreativa (pesca amb canya i pesca submarina) quasi ha desaparegut d´aquestes aigües.

Les dorades de millor qualitat es capturen amb arts de pesca respectuosos i sostenibles com ara, el palangre, el tresmall o les nanses. En aquests cassos la pesquera és molt selectiva i es capturen exemplars de bona mida i d´una qualitat excel·lent. També es pot pescar amb l´art de bou, en aquest cas, la pesquera no és gens selectiva i la seva qualitat és menor. Amb l´art de bou es capturen també exemplars immadurs i d´altres espècies que no són l’objectiu de la pesquera i que es descarten i es retornen al mart un cop mortes.


la majoria de les dorades de les peixateries procedeixen d´instal.lacions d´aqüicultura

Un percentatge elevadíssim de les dorades que es troben a les peixateries provenen de l´aqüicultura a partir de la seva cria en gàbies flotants. En aquest cas, la qualitat de la seva carn i el preu no tenen res a veure amb les dorades salvatges. Aquesta darrera té menys greix que la de cultius marins i les dorades salvatges poden costar quatre vegades més que les de granja. Les dorades de piscifactoria s´engreixen amb farina de peix i es dona la paradoxa que per engreixar 1 kg de dorada fan falta 2 kg de farina de peix. Els principals productors de dorades de cria són Grècia, Turquia i Espanya.

Les granges d´engreix de dorades produeixen un greu impacte sobre els fons bentònics propers a causa de la sedimentació orgànica que es produeix. A més de l´impacte sobre l´entorn, aquestes instal·lacions contribueixen a la transferència de malalties entre els exemplars engabiats i els salvatges alhora que la barreja genètica entre unes i altres es també un factor a tenir en compte.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Dorades salvatges

SOPA DE BOLETS

INGREDIENTS:PER 2 PERSONES

  • 250g, de bolets (ceps,trompetes,rossinyols,xampinyons)
  • 1 ceba
  • oli
  • 500g. de caldo
  • sal
  • oli de tofona

PREPARACIÓ:

  1. Netegem i tallem els bolets fins o laminats
  2. Tallem la ceba en juliana fina i la posem amb oli amb una olla al foc que quedi daurada i afagim els bolets i els donem un tomb, i afagim el caldo i deixem que bulli uns 15 minuts a foc suau i rectifiquem de sal
  3. La servim calenta amb unes gotes d’oli de tofona
  4. Ara la tardor i que comenza a refrescar es posa molt be una sopa

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: SOPA DE BOLETS

PASTISSETS DE PATATA THERMOMIX

INGREDIENTS:

  • 600g. de patates
  • 1 raig d’oli verge
  • 70g. de ceba fregida
  • 100g. de pernil dolç a daus petits
  • 1 ou
  • 30g. de farina de galeta
  • 50g. de formatge ratllat
  • sal
  • pebre
  • 50g. de llet
  • 100g. aigua

PREPARACIÓ:

  1. Bullim les patates pelades i tallades amb la thermomix (junt amb l’aigua, llet i la sal), 25 minuts, 100g. vel. cullera,
  2. Un cop cuita la patata l’aixafem i afegim l’oli, la ceba, el pernil, l’ou i berregem tot
  3. Posem paper de forn a la plata
  4. Preescalfem el forn a 180º
  5. Posem una mica de farina de galeta a la plata del forn perque no s’enganxi la patata i fem pilonets de patata donant-li forma de magdalena hi posem formatge ratllat al damunt de cada pilonet i enfornem uns 20 minuts a 180º
  6. Tenim un primer plat molt bó i un’altre manera de menjar patates, pot ser un primer plat o un aperitiu

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PASTISSETS DE PATATA THERMOMIX