Tan senzill com això: coure per separat els tres ingredients. Si no us fa massa mandra, els espinacs millor saltejar-los, queden més bons. Jo els hi trec les cues, d´altres no ho fan (menys feina, claríssim, però…). Batre els ous, barrejar tots els ingredients, salpebrar-ho i posar-ho en un motllo d´aquests per fer flams/puddings. Es pot untar amb margarina o utilitzar un paper anti-adherent que va super bé.
A la recepta original ho acompanya amb una beixamel rosa, vaja, amb salsa de tomàquet…però també es pot fer amb una maionesa lleugera, salsa de tomàquet o, com jo vaig fer, amb una sala¡sa picant oriental. El contrast és ideal!
La preparació és ben senzilla. S’agafa el pa del dia o la setmana anterior, sense la crosta, i esposa en remull amb aigua freda durant uns 5 minuts. Mentrestant pelem els tomàquets (els podem escaldar per pelar-los millor) i els tallem a trossos grans perquè ens sigui més fàciltriturar-ho. Tallem la ceba a quarts. Posem tots els ingredients (tomàquets, pa, all, oli i ceba) en una olla o en el recipient de la batedora, hi afegim aigua i ho triturem. Penseu que ha de quedar espès, si està molt líquid hi afegiu una mica de pa o un altre tomàquet. Un cop triturat tot li tirem sal i vinagre al gust.
El “salmorejo” a cada casa es fa diferent, i també es menja diferent. Normalment s’acompanya de trossets d’ou dur i pernil (si és fregidet encara és més bo), però també se li pot posarbacallà fumat, pa fregit o fer-lo servir com a salsa per algun altre plat. L’últim cop que el vaig menjar a Andalusia va ser amb ou dur i patates fregides, tradició de la casa d’un amic sevillano.
Rentar primer les llenties amb aigua freda, i deixar-les en remull amb força aigua durant una mitja horeta. Tallar els troncs del cilantre i triturar-los juntament amb la ceba, el gingebre, l´all i el xili. Saltejar les llavors de mostassa i quan comencin a saltar afegir-hi la barreja que acabem de triturar, i sofregir-ho tot uns deu minuts. Afegir les espècies i les fulles de curry. Cinc minuts més tard incorporar les llenties amb aigua, els tomàquets, el fenogreco i una mica de sal, deixant-ho bullir fins que les llenties estiguin cuites, vint minuts màxim. Ara que hjo recordo, el fenogreco crec que el vaig saltejar abans de posar-hi l´aigua. I el iogur de cogombre, bé, jo vaig ratllar el cogombre i el vaig barrejar amb el iogur, oli d´oliva i una mica de sal. I a tot plegat només falta afegir-hi el suc de llima i les fulles de cilantre ben picades. Espectacular!
El peix l´heu de tenir preparat sense espines ni cap. El primer que farem però serà bullir les patates, i mentre van fent potxar una ceba. Fet això serà moment de fer els barats, a la planxa millor, i tallar-ne una petita part en filets. La resta s´esmicolarà amb la ceba i les patates, les tàperes, una mica d´oli i la crema de llet. Salpebrar i afegir-hi una mica de farigola ben esmicolada.
Posar al fons del motllo els filetets de barat que haureu reservat d´abans juntament amb un parell de fulles de llorer i farigola. Hi tirem la barreja, anivellem i ho coronem amb dues fulles més de llorer. Ho tapem amb paper d´aluminu i ho deixem unes tres horetes en un lloc fresc. Passada aquesta estona cap a la nevera falta gent, amb unes llaunes tipus de Coca-Cola a sobre. Deixar-ho resposar un mínim de dotze hores.
Al llibre proposa servir-ho amb una maionesa clareta. Jo no crec que lligui gaire. Molt millor amb uns tomaquets cherry de cultiu biològic i una salsa pesto recén feta. Si ho remateu amb unes russinyols molt millor, però això ja seria “rizar el rizo”.
En fí, molt recomanable per a quan tingueu convidats, i preferentment servir-ho com a segon plat. De primer alguna cosa tipus carpaccio, o una amanida de rúcula fresca amb làmines de parmesà i bressaola.