Espinacs amb quinoa.

Espinacs amb quinoa

INGREDIENTS:

  • 1/4 DE kG. DE QUINOA.
  • 2 MANATS D’ESPINACS .
  • PINYONS, PANSES, PIPES
  • 1 GRA D’ALL.
  • UN RAGET DE SALSA DE SOJA.
  • OLI.

ELABORACIÓ:

  1. Posem una olla d’aigua al foc, quan bulli hi tirem la quinoa, que haurem rentat , i la deixem bullir 1/4 d’hora.
  2. Escorrem.
  3. Fem bullir els espinacs, els escorrem i els tallem ben petits.
  4. En una paella posem oli i fregim un gra d’all , tallat ben petit, els pinyons, les panses, pipes de carbassa, i les llavors que tingueu a ma.
  5. Sofregim en aquest oli els espinacs, hi afegim la quinoa, i un raget de salsa de soja.
  6. I ja estarà llest. Si voleu que quedi més maco podeu emplartar-ho amb aro…..
  7. Bon profit ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CULLERA DE ROURE

Origen: Espinacs amb quinoa.

Torró cremat (de crema cremada)

Ingredients: (per 1 o 2 barres)

  • 250g d’ametlla mòlta
  • 150cc d’aigua
  • 250gr de sucre
  • 5 rovells d’ou
  • canyella en pols
  • la polpa d’una branca de vainilla
  • ratlladura d’una llimona

Elaboració:

  1. Fem un almívar amb el sucre i l’aigua deixant bullir fins que espesseixi una mica. Retirem de foc i deixem que es refredi una mica.
  2. Separem els 5 rovells, les clares no les farem servir. Afegim l’ametlla, la ratlladura de llimona, la canyella, la vainilla i hi afegim per sobre l’almívar ja temperat.
  3. Barregem molt bé la pasta resultant. La posem en un motlle folrat amb paper de forn. Podeu fer servir un motlle tipus plum cake. Allisem bé la superfície, cobrim amb paper de forn setinat i posem un pes a sobre.
  4. Cal deixar reposar dos dies ben premsat amb el pes.

Passats dos dies:

  1. Desmotllem la massa, batrem un rovell amb una cullerada de sucre i pintem tota la superfície del torró amb la barreja.
  2. Gratinem a 200° sota el grill uns minuts fins que quedi torrat sense arribar a cremar-se.
  3. Deixem refredar abans de servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Torró cremat (de yema)

Pasta amb carxofes i salsa d´anxoves a l´estil del Piamont

Ingredients:

  • 6/8 carxofes, depenent de la mida
  • 320 gr d´espaguetis (opcional)
  • 3/4 anxoves, 30 gr de parmesà ratllat
  • Ou dur
  • Julivert picat
  • Sal i pebre
  • Mantega

Preparació:

  1. Peleu i talleu les carxofes a quarts o a vuitens i les bulliu o feu al vapor. Mentrestant poseu a coure un ou, vuit minuts justos, i piqueu les anxoves.
  2. Foneu una cullerada de mantega, afegiu-hi les anxoves, el julivert picat i finalment l´ou dur, també picat.
  3. En aquest moment jo incorporo a la paella els espaguetis, i hi poso també al final parmesà ratllat…mentre que a la recepta ho enfornen amb mantega i formatge ratllat uns minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Pasta amb carxofes i salsa d´anxoves a l´estil del Piamont

Bulgur a la crema (amb porros o espinacs)

VERSIÓ AMB PORROVERSIÓ AMB ESPINACS

Ingredients:

  • 3 cullerades de mantega o oli
  • 1 ceba, tallada fina
  • 200 grams d’espinacs nets o un porro gros, net i tallat fi.
  • 220 grams de bulgur
  • 250 ml de llet, o crema de llet .
  • 1/2 litre d’aigua o brou vegetal
  • Sal i pebre negre
  • Opcionalment, un xic de nou moscada (per a la versió amb espinacs)

Preparació:

  1. Poseu l’oli o la mantega en una cassola a foc mig.
  2. Quan el greix sigui calent, aboqueu-hi la ceba i remeneu-la de tant en tant fins que sigui tova (cosa de cinc minuts).
  3. Afegiu-hi els espinacs o el porro i deixeu-ho coure uns tres minuts més, fins que s’hagi “marcit”.
  4. Abaixeu el foc, afegiu la resta d’ingredients, tapeu-ho i deixeu-ho fer xup xup deu minuts més.
  5. Aquí va ser quan vaig tirar-hi jo les gambes cuites.
  6. Treieu-ho del foc i deixeu-ho reposar encara un quart d’hora, fins que el bulgur sigui tou.
  7. Se us aguanta un parell de dies a la nevera, i contra pronòstic, es reescalfa molt bé, cosa que el fa un bon plat de tàper.

Recepta extreta de “Baixa Gastronomia”

Origen: Bulgur a la crema (amb porros o espinacs)

Eco Sant Cugat – Sant Cugat Sesgarrigues 2024

Dies 28 i 29 de setembre del 2024 Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)

L’Eco Sant Cugat és un esdeveniment ambiental que té com a objectiu incrementar la conscienciació ciutadana sobre qüestions ecològiques, fomentar la sostenibilitat i instruir els visitants sobre les mesures, tant personals com col·lectives, que es poden adoptar per protegir el medi ambient.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.santcugatsesgarrigues.cat/

I A:   https://www.ecosantcugat.cat/

21a Fira del Caçador – Tàrrega

Dies 28 I 29 de setembre de 2024 Tàrrega (Urgell)

Organitzada per la Societat de Caçadors de Tàrrega, ha esdevingut la principal plataforma de divulgació a les terres de Lleida sobre la pràctica cinegètica. El certamen programa activitats paral·leles de caràcter lúdic com desfilades canines, agility, falconeria, doma de cavalls o tir amb arc.

MÉS INFORMACIÓ A:    https://www.tarrega.cat/

I A: https://sctarrega.com/

Arròs de pollastre i verdures

Ingredients: (per 4 persones)

  • Mig pollastre tallat petit
  • 250 gr cap de costella de porc tallada a daus
  • 4 salsitxes
  • 4 carxofes
  • 1 pebrot verd tipus italià
  • 1 ceba mitjana
  • 2 grans d’all
  • 2 tomàquets
  • 150/200 gr mongeta tendra
  • Un grapat de pèsols
  • Julivert
  • 2 cullerades soperes de cognyac
  • 5 tasses d’arròs

Elaboració:

  1. Talleu a cuadrats petits la ceba, el grà d’all i el pebrot verd.
  2. A la paella on heu de fer l’arròs posar-hi oli i tirar el pollastre, el cap de costella i les salsitxes, salpebrar i a foc mig espereu a que es dori, quan ho tingueu ben daurat afegir la ceba, el all i el pebrot verd que ja teniu tallat. Quan agafi color hi poseu el tomàquet ratllat i espereu que, a foc lent, que es concentri el sofregit.
  3. En un morter piqueu l’all i el julivert i hi poseu el cognyac, ho afegiu al sofregit que ja teniu concentrat i li doneu un parell de voltes a fi de que s’ evapori l’alcohol.
  4. Ara és el moment de posar-hi l’aigua, que tindreu mesurada: 2 tasses d’aigua per una d’arròs i 2 de propina perquè ho farem bullir uns 20 minuts perquè totes les carns quedin toves.
  5. 5 minuts abans de tirar l’arròs hi poseu la mongeta tendre, les carxofes i els pèsols.
  6. Tireu l’arròs i el sacsegeu de tant en tant. Jo sempre faig servir el arròs de Montsià que no em falla mai, ja que no es pasta ni s’obre el grà. Deixem coure durant 15minuts i el deixem reposar durant 2 o 3 i ja està llest per servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Arròs de pollastre i verdures

Coca de taronja i xocolata

Ingredients:

  • 3 ous
  • 100 grs de sucre
  • 100 farina
  • ½ tassó de suc de taronja
  • Pell d’una taronja ratllada
  • Perles de xocolata
  • 1 cullaradeta de llevat en pols

Preparació:

  1. Separau els blancs dels vermells d’ou i munteu els blancs.
  2. Remenau els vermells amb el sucre fins que no faci crec-crec, llavors hi heu de posar el suc de taronja i la pell ratllada.
  3. Afegiu la farina i el llevat als líquids i per últim els blancs d’ou.
  4. Ja ho podeu posar dins un motlo i coure al forn a 180 graus.

Recepta extreta de “Hort del Sol”

Origen: Coca de taronja i xocolata

PASTÍS DE QUALLADA

INGREDIENTS:

  • 2 Sobres de cuallada (cuajada) “Royal”
  • 1 l. De llet.
  • Galetes.
  • melmelada de móra, maduixa o aranyons.

PREPARACIÓ:

  1. Preparem la cuallada segons les instruccions del paquet. Si ens agrada molt dolça podem afegir-hi 3 cullerades de sucre.
  2. L’ aboquem en un motlle. ( si tenim les galetes quadrades millor un motlle quatrat).La deixem refredar una mica (el temps just perquè les galetes no s’ ens enfonsin massa). També podríem fer una pasta de galeta amb les galetes i mantega i escampar-ho per damunt.
  3. El posem a la nevera fins que es refredi del tot. L’ aboquem en una plata i hi escampem la melmelada per damunt.

Recepta extreta de “M’agrada Cuinar”

Origen: PASTÍS DE QUALLADA

Les espardenyes o cogombres de mar, una menja típicament catalana


Dies enrere, en un article sobre dos bons restaurants de Les Cases d’Alcanar, us vaig parlar d’un saborós arròs d’espardenyes. Però l’ingredient màgic d’aquest arròs –les espardenyes- mereix una mica més d’atenció.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta menja va ser a Les Cases. Els meus pares van descobrir-les al restaurant El Pescador i de seguida s’hi van aficionar. L’Aleix i jo les vam tastar deu fer cosa d’un any al mateix restaurant i ens va semblar una menja molt fina i gustosa, però jo no tenia ni idea de la mena de bèstia que ens estàvem cruspint.

Va ser mesos més tard, en una de les col·laboracions d’Arzak al programa de Karlos Arguiñano, que vaig poder observar aquesta espècie marina en la seva forma genuïna, ben semblant al d’una botifarra de mar.

L’espardenya -com la botifarra o les estrelles de mar- és un equinoderm, tot i que sovint se la considera un mol·lusc o un marisc. El seu nom científic és Stichopus Regalis, però dins del món de la gastronomia se la sol anomenar “espardenya” o “cogombre de mar”, a causa de la seva forma allargada. Pot arribar a mesurar 30 centímetres, la seva textura és tova i llefiscosa, és llarga i aplanada i recoberta d’una pell rugosa de color marró vermellós amb taquetes blanques, i amb una boca envoltada de tentacles. Alguns exemplars alberguen al seu interior un paràsit semblat a un cuc que s’alimenta dels seus òrgans sexuals. Quan l’espardenya se sent incòmoda per la presència d’aquest paràsit, es desprèn de les seves vísceres, les quals es regeneren posteriorment.

Després d’aquesta descripció, potser molts hauran considerat les espardenyes poc apetitoses, però el cas és que és una de les menges més preuades de la nostra gastronomia i una de les més cares. El seu preu elevat es deu, especialment, a la dificultat d’aconseguir-ne exemplars. Les espardenyes viuen en els fons marítims arenosos, entre 20 i 40 metres de profunditat. Només se’n troben a la costa mediterrània i durant èpoques de l’any concertes, i per tal de capturar-les s’han de dominar certes tècniques pesqueres com l’art de “l’arrastre”.

Els mateixos pescadors, en capturar-les, n’extreuen el tub digestiu, que és la part comestible que es ven a les peixeteries. A l’hora de cuinar-les, només cal obrir-les per la meitat, netejar-les de possibles restes de sorra i tallar-ne les puntes.

La seva textura és semblant a la del calamar, tot i que més fina, i el seu sabor és intens i delicat alhora, semblant al de les navalles però més fi. Se solen menjar amb arròs, saltejades amb all i julivert, a la planxa o en plats anomenats a casa nostra de “mar i muntanya”. Arzak observava també que al Japó les mengen crues, tallades en fines rodanxes i amanides amb salsa de soja. Tot i així, les espardenyes són una menja típicament catalana i és estrany veure-les en altres països europeus.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Les espardenyes o cogombres de mar, una menja típicament catalana