Arxiu d'etiquetes: AGROALIMENTARIA

(DOP) Arròs del Delta de l’Ebre – fruits de la terra

Del verd a l’ocre

Si hi ha un producte arrelat a la terra que el produeix, aquest és l’arròs del Delta. Un conreu que des que es va començar a implantar a la zona, a final del segle XVIII, ha anat transformant una terra d’aiguamolls en un mar que va del verd a l’ocre segons l’època de l’any

31/08/09 02:00 – Roser Royo

Hi ha pocs conreus agrícoles capaços de sobreviure en terra d’aiguamolls. La salinització del sòl i la proximitat de la capa freàtica han convertit l’arròs en pràcticament un monocultiu al Delta, on es cultiva una superfície que s’acosta a les 21.000 hectàrees, de les quals 14.000 formen part de la denominació d’origen protegit (DOP). Això marca el paisatge, i el del Delta és una gran planura, que varia de color segons el cicle de l’arròs passant del verd intens de la primavera i l’estiu, quan la planta està en creixement, fins a l’ocre de final d’agost, quan els grans de l’arròs ja estan pràcticament madurs i comença el passeig sorollós de les màquines recol·lectores i els tractors. A l’hivern hi predomina el color de la terra fangosa i la plata dels camps inundats d’aigua en compliment de les mesures agroambientals. I és que el delta de l’Ebre és també un parc natural i això fa que els arrossaires hagin de ser molt respectuosos amb el medi ambient, un fet que, d’altra banda, també els ha reforçat a l’hora d’obtenir per al seu arròs el segell DOP.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/72460-del-verd-a-locre.html

arros_delta_de_lebre_fruits_de_la_terra

10a Festa de la Mel – Arnes

Deixa un comentari

Diumenge, 26 de maig de 2013

La festa de la Mel es ve duent a terme al poble d’ARNES, des de l’any 2003. És una festa cada cop més popular, i amb una nombrosa participació d’expositors i visitants. Aquesta festa es veu reforçada amb la creació del Centre d’Interpretació de la Mel, inaugurat al mes d’agost de 2008, i que recomanem a tothom que el vagi a visitar, donat que té un gran interés didàctic i lúdic.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.arnes.altanet.org/

PROGRAMA: http://www.arnes.altanet.org/media/upload//imatges/10festa/programafestamel2013.pdf

festa_de_la_mel_arnes_2013

(DG) Ratafia Catalana – fruits de la terra

2 Respostes

La poció màgica

La ratafia és a Catalunya un licor amb fama de casolà i tradicional. En produeixen vuit destil·leries, però només dues produeixen el licor de nous a l’empara de la Denominació Geogràfica Ratafia Catalana.

01/09/09 02:00 – Salvador Garcia-Arbós

La ratafia és filla de contrastos. D’herbes d’un paisatge sec, de màquia mediterrània. I de noguers –nogueres, si voleu– fills de baguenys humits i poc resistents a la sequera. I de quaranta dies de sol i serena.

Quan l’estiu engega, posem-hi pel Sagrat Cor, per Sant Joan o Sant Pere, els ratafiaires corren abans no quedin sense cap nou verda: tres per litre d’aiguardent. I llavors, milers de garrafes amb les nous verdes, herbes i espècies comencen a macerar amb l’esperit de vi.

Per la Mare de Déu d’Agost, per les Mares de Déu Trobades, pel Dolç Nom de Maria o per la Mare de Déu dels Dolors de Setembre, els ratafiaires casolans s’encomanaran a Déu i a sa mare i colaran els seus beuratges. Els embotellaran, deixaran reposar les ampolles perquè la barreja es consolidi, i dissenyaran etiquetes per presumir amb els veïns.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/76168-la-pocio-magica.html

Contraportades del p

Anxoves de l’Escala – fruits de la terra

Deixa un comentari

Des del temps dels romans

El ric patrimoni arqueològic de l’Escala, materialitzat a Empúries, és indestriable d’un altre segell identificatiu del municipi: l’anxova. La indústria del salaó data del temps dels romans i era extensible a tota la Mediterrània, però és en aquest municipi alt-empordanès on se n’ha tret més profit

08/08/09 02:00 – Josep Puigbert

Els gastrònoms consideren que l’anxova s’ha de menjar sola, amb un raig d’oli i una base de coca, i consumir a partir dels nou mesos, que és quan agafa la plenitud gustativa. Si s’espera als divuit mesos encara es multipliquen els seus sabors. L’anxova ha passat de ser un aliment humil a convertir-se, amb el temps, en un producte exquisit. El que no ha variat gaire ha estat la producció del salaó. Els orígens de l’anxova a l’Escala es remunten a l’època grecoromana a Empúries, quan es documenta, per tota la costa mediterrània, l’existència de factories relacionades amb l’elaboració de salaons de peix. L’Escala es va formar al segle XVII com a barri de pescadors dependent d’Empúries, i no va ser fins al segle XVIII quan es va constituir com a municipi. Va ser precisament a principi d’aquest segle quan va aparèixer l’anomenat Alfolí, un edifici característic on hi havia uns dipòsits de sal que donarien al poble durant molts d’anys el protagonisme de ser el distribuïdor de sal a tot l’Alt Empordà. Als baixos d’aquest Alfolí hi havia les primitives indústries locals de salaons. La producció, en aquella època, no era tan elevada com en l’actualitat, tot i que en vivien moltes famílies. Ara se’n produeixen més, se n’exporten més, però cada cop es capturen menys anxoves. I cada cop són més petites. La veda biològica de dos mesos, als ulls dels productors, és insuficient.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68647-des-del-temps-dels-romans.html

Anxoves de l'Escala des dels Temps dels Romans

49a Fira de Primavera i 6a Fira de l’Embotit del Pirineu – Tremp

Deixa un comentari

Dies 11 i 12 de maig del 2013

L’any 1964, de forma gairebé espontània sorgí la idea de donar un nou caire a la Fira de Sant Tomàs. D’una fira com a centre de transaccions entre els tractants s’iniciava un canvi cap a una fira-exposició de maquinària agrícola. En aquesta nova experiència firal, els comerciants locals hi exposaren, per una banda, la maquinària agrícola exponent dels avenços constants en la mecanització al camp, i per un altra, un seguit d’aparells dedicats a estalviar feina a la llar i modernitzar-la: els electrodomèstics.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/coneixer-tremp/fires

PROGRAMA: http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/coneixer-tremp/fires/fira-primavera-2013

(IGP) Patata de Prades – fruits de la terra

1 Resposta

Dolça i amb aroma de castanya

La patata de Prades te anomenada des del segle XIX. La Unió Europea en va distingir l’especificitat al 2001 amb la concessió de la IGP. La producció es concentra al terme de Prades i amb només 300.000 quilos anuals la demanda l’absorbeix en cinc mesos

29/07/09 02:00 – Imma Martínez

El paisatge agrari de Prades és verd intens i vermell, el color de la terra flonja que facilita el cultiu de la patata de la varietat kennebec. Les patates es classifiquen pel color, la forma, la textura de la pell i el color de la carn. Les que es conreen a Prades són llises, de carn dura, blanca i dolça, que no es desfà, i desprenen una olor de castanya. La influència dels factors mediambientals –temperatures baixes– i la situació geogràfica –1.000 metres d’altura– és bàsica per al producte, ja que provoca que el cicle vegetatiu de la planta sigui més llarg. La patata de sembra es planta a l’abril i el tubercle no es recull fins al setembre, quinze dies després que la planta s’hagi assecat. El bancal de cultiu es deixa reposar la temporada següent amb una plantació de cereals perquè la terra s’oxigeni amb les restes de la sega.

La patata de Prades té anomenada des del segle XIX. El 1991 va obtenir la denominació comarcal dels productes alimentaris del Baix Camp, una distinció que va substituir el 2001, quan la Unió Europea li va concedir la indicació geogràfica protegida (IGP). La progressió del reconeixement de qualitat ha estat inversa a la dels pagesos que la conreen. La IGP es va iniciar amb 22 hectàrees, que han passat a les 16,62 actuals, i la trentena de productors s’ha reduït als vint socis de la IGP per a la campanya actual.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/66251-dolca-i-amb-aroma-de-castanya.html

18a Fira del Vi de les DO’s de la Comarca del Priorat – Falset

Deixa un comentari

4 i 5 de maig de 2013

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.firadelvi.org/

PROGRAMA: https://dl.dropboxusercontent.com/u/73680714/programa%20fira%202013.pdf

fira_del_vi_falset_2013

DOQ Priorat – fruits de la terra

1 Resposta

Vins amb fidelitat al terrer

La DOQ Priorat repeteix cada 22 d’abril des de fa deu anys, el tradicional Tast de Finques i Pobles, que aplega una quarantena de cellers a Escaladei. Els resultats del Tast 2008 van confirmar la fidelitat dels vins del Priorat al «terroir», com a originaris i fidels a un territori

22/08/09 02:00 – Carme Gutiérrez

Els vins de la DOQ Priorat mantenen com un dels punts més forts de reconeixement internacional la fidelitat al territori, al terrer. La pissarra, la llicorella i la geografia accidentada del Priorat aporten als seus vins unes condicions de duresa úniques per al procés de cultiu i creixement de les vinyes de bona part de les viles de l’antic priorat de Scala Dei.

Des de l’anyada del 1999 s’organitza en aquesta vila prioratina, Escaladei, el Tast de Finques i Pobles, pioner en el món vitivinícola. Aquest tast representa una important prova de foc per als cellers que s’hi presenten. Es tracta d’un tast en què no es coneix el celler ni la marca d’on prové el vi. A més dels enòlegs que participen en el tast, hi ha professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i experts de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) que avaluen la quantitat i qualitat del vi i les característiques visuals, olfactives i gustatives. Una informació que, més enllà de puntuar o qualificar el vi, s’utilitza amb l’objectiu d’identificar la singularitat dels vins elaborats a la DOQ Priorat com a originaris i fidels a un territori, i per comprovar que mantenen uns paràmetres de tipicitat i identifiquen els vins com a propis d’una terra i d’unes varietats determinades.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/73154-vins-amb-fidelitat-al-terrer.html

doq_priorat_fruits_de_la_terra

DO Montsant – fruits de la terra

1 Resposta

Rengleres de ceps generosos

La DO vinícola més jove de Catalunya va néixer ben situada al mercat. Es va considerar un valor emergent, que ha donat resposta a les expectatives amb vins de qualitat. El nombre de cellers s’ha duplicat des que van obtenir la denominació d’origen

07/08/09 02:00 – Imma Martínez

El 2001 es va materialitzar l’aspiració dels cellers de la subzona Falset, inclosos en la DO Tarragona, d’obtenir una denominació d’origen pròpia. Els permetia potenciar les característiques dels vins que s’elaboren a la zona i que han sobresortit entre els més prestigiosos, sovint per la relació entre la qualitat i el preu, i avalats per la crítica internacional. La DO neix en una comunitat eminentment agrícola, en un paisatge que es conserva com una riquesa patrimonial afegida. La marca Montsant potencia, a la vegada, trets de joventut i dinamisme: ha estrenat web i bloc, és present a les xarxes socials d’internet, disposa d’una botiga virtual i s’ha obert mercat a la Xina, una vegada consolidades les exportacions a França, Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units i la resta de l’Estat. La DO serà pionera en l’aplicació del codi QR, que imprimirà a les etiquetes de totes les ampolles elaborades en el marc de la denominació. El client, sigui on sigui, rebrà tota la informació del vi i del seu origen al telèfon mòbil, per mitjà d’una fotografia al codi.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/68946-rengleres-de-ceps-generosos.html

La DOP Oli de l’Empordà queda derogada i s’haurà de tornar a tramitar la sol·licitud

1 Resposta

Girona A cop de post

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de l’Empordà ha quedat derogada per la Generalitat. El president de la DO diu que serà una suspensió “temporal” perquè ja han començat els tràmits per tornar a obtenir la distinció de nou i confia tenir un “reconeixement provisional” abans del mes d’octubre per poder etiquetar la pròxima campanya. La producció feta fins ara pot mantenir el distintiu.