Les mongetes seques o blanques, en qualsevol de les seves varietats, són una menja humil molt descuidada per la gastronomia actual, que no hi ha dedicat grans plats, com si només servissin per fer el típic plat de seques amb botifarra, i no és pas en absolut així. Ni són tampoc un simple acompanyament, sinó que poden constituir l’element principal del plat amb molta dignitat, tant les que tenen cognom com les que només porten el nom de pila, perquè a vegades sembla que a Catalunya només siguin bones les mongetes de Santa Pau o les del ganxet.
Elaboració: Possar primer a sofregir a foc lent una ceba petita tallada en juliana, i afegint-hi després ceps tallats a trossos, fins que son cuits; aleshores possar les mongetes ben rentades i escorregudes, només dos minuts. Tot seguit, afegir un bon cullerot de brou fosc de pollastre ben concentrat, deixar que es vagin amalgamant els gustos durant uns minuts fins que, en el moment de retirar del foc, ratllar la tòfona.
