Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.

La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carboni, vitamines, minerals i oligoelements. De fet, és el cereal més complet, en la mesura que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de pair. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.

És un aliment de primera, però alhora és també un bon complement terapèutic per a moltes malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.

És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana. El segó de civada és molt ric en fibres insolubles, el que fa que sigui una bona solució per l’estrenyiment, però s’ha d’acompanyar amb aigua abundant. Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.

Un diccionari anglès de 1755 definia la civada com “Cereal que consumeixen els escocesos, però que els anglesos només donen als seus cavalls”. Al que els escocesos replicaren: “Vet ací perquè els anglesos tenen tant bons cavalls, i els escocesos, homes admirables.

Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la tensió arterial. Alenteix l’absorció dels hidrats de carboni, el que fa que la glucèmia pugi més lentament després de l’àpat, i que la insulina s’alliberi més lentament; això la fa un aliment excel·lent per a les persones diabètiques. Tot aquell que vulgui aprimar-se, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.

La monodieta de civada

La ingestió habitual de civada és un bon sistema de prevenció. Tanmateix, en cas de malaltia pot ser beneficiós seguir una monodieta de civada, un dejuni parcial que consisteix en alimentar-se exclusivament d’aquest cereal durant un període de tres a set dies. És un règim depuratiu que ajuda a l’organisme a restablir-se i, en ser un cereal tan nutritiu, evita la sensació de gana.

Una vegada acabada la monodieta, es pot continuar alguns dies més prenent civada combinant-la amb altres aliments.

Formes de preparació

Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge per una banda, i la sopa o crema per l’altra. De tota manera, es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que els altres cereals, o afegir a les amanides.

Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l’arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es pot emprar en els mateixos casos que la farina de blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en segó i en llet.

Els flocs es cuina en menys cinc minuts; el gra, en canvi, s’ha de bullir durant uns tres quarts d’hora o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s’obri del tot. La llet es pot fer servir en les mateixes ocasions que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l’esmorzar, o abans d’anar a dormir.

Esmorzars

Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel.

El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet (preferentment de civada, d’arròs, de soja..) durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pot barrejar amb els mateixos ingredients que el muesli. L’única diferència és que el muesli es pren fred i el porriedge calent, el que fa que el primer sigui més apte per l’estiu i el segon per l’hivern.

Cremes o sopes

Per a preparar crema de civada es pot fer amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust i, un cop afegida l’aigua, s’hi tiren els flocs (si és en gra, s’haurà d’haver cuit prèviament), una mica de sal i, quan siguin cuits, només caldrà triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden bullir algunes verdures (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs.

Per a la sopa, cal preparar primer un brou vegetal amb les verdures i, després, afegir-hi la civada. Una bona opció es posar-hi també algunes algues. De fet, la civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d’all, etc.

També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l’arròs), croquetes, creps, etc.

La civada i la pell

Avui es poden trobar molts productes per a la higiene i la cosmètica que diuen contenir extracte de civada. Per a beneficiar-se de totes les propietats d’aquest cereal, cal comprovar que els preparats siguin el més naturals possible i assegurar-se que en continguin al menys d’un 2 a un 5%.

La proliferació de productes amb civada posa de manifest les seves grans propietats dermatològiques; és un ingredient que proporciona hidratació alhora que neteja i protegeix.

L’utilització de sabons i cremes de civada suavitza les irritacions de la pell i forma una pel·lícula protectora que evita la deshidratació. És especialment recomanable per als nens i per a persones amb la pell sensible: trastorns dermatològics com les irritacions cutànies dels bebès, l’acne dels adolescents, la pell resseca de la gent gran, taques, estries o irritacions…

Així mateix, es pot aplicar en cas de cremades del sol, per a protegir la pell del fred, en picades d’insecte, i en pells al·lèrgiques.

Localment, es pot aplicar una màscara de civada, ideal per a descongestionar el cutis irritat, excessivament sec o per a pells sensibles. S’elabora barrejant dues cullerades soperes de farina de civada amb la quantitat necessària de tònic, aigua de roses, de til·la o camamilla per a que quedi una massa fina i consistent. S’aplica durant uns 15 minuts i es retira suaument amb aigua tèbia.

Els banys d’aigua de civada -que ja es feien a la Grècia clàssica i l’antiga Roma per hidratar i reparar la pell- són útils per a qualsevol irritació, picor o al·lèrgia, per la pell castigada per l’excés de sol o simplement per suavitzar, hidratar i tonificar la pell. L’elaboració és molt senzilla: es posen 100 grams de farina de civada mòlta en una bosseta de tela i es bull en una cassola amb un litre d’aigua durant uns deu minuts. El líquid espès i blanquinós és el que s’afegeix a l’aigua del bany, juntament amb una infusió de camamilla en cas de pell enrogida o irritada. L’aigua que resta en bullir la civada en gra també és pot aprofitar i fer servir per al bany.

A més de sobre la pell, els banys de civada també actuen sobre el sistema nerviós, i tenen un efecte sedant que facilita molt el son.

Miquel Masgrau — Propietats i usos de la civada

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: La CIVADA, quin GRAN aliment!