Arxius diaris: Agost 16, 2018

Cuixa de pollastre farcida de llagostins amb salsa mixta (25/46)

Ingredients:

Per fer la salsa…

  • 400 gr de crancs de riu
  • 25 ml de brandy
  • una pastanaga
  • una ceba
  • un porro
  • una branca d´api
  • 1 escalunya
  • 1 BG (bouqué garnier…fulla porro+fulla llorer+branca julivert+farigola)
  • 4 grans d´all
  • concentrat de tomaquet
  • 25 ml de vi blanc
  • 250 ml de fumet de peix
  • 250 ml de fumet d´au
  • crema de llet

Per fer la farsa (el farciment):

  • 2 escalunyes
  • 1 gra d´all
  • 6 xampinyons
  • la carn dels crancs de fer la salsa
  • 4 llagostins

Pel puré de pèsols:

  • mig kilo de pèsols
  • 250 gr de patata
  • 250 ml de crema de llet
  • i, es clar, també necessitareu 4 cuixes de pollastre parcialment desossades (demaneu que us treguin només l´os de l´entrecuixa)

Preparació:

Començarem fent la salsa, i el primer de tot serà saltejar els crancs de riu…que han de ser ben vius!

Tot seguit els reservem i desglassem amb el brandy. Posem una mica d´oli i sofregim la ceba, la pastanaga, el porro, l´api, l´escalunya, els alls i el tomàquet. Mullem amb el vi blanc i en un parell de minuts afegim els brous de peix i pollastre (si no en teniu de peix poseu-hi aigua). Afegim el bouquet garnier, el pebre en gra i els caps i les closques dels crancs, reservant la carn per a la farsa. Deixem coure mitja horeta.

Mentrestant farem la farsa. Primer sofregim l´escalunya i tot seguit els xampinyons ben fins. Cap al final hi posem, ja fora del foc, els llagostins tallats ben petits i la carn dels crancs.

Moment de farcir les cuixes. Només heu de treure l´os de l´entrecuixa, així us quedarà un espai per posar el farcit, que cobrireu amb la pròpia carn de l´entrecuix i que podeu tancar bé amb escuradents, llargs o curts, bé amb fil i agulla. Jo ja veieu per on vaig anar…

Abans de segellar, de marcar les cuixes i posar-les al forn haurem posat a bullir els pèsols i la patata per fer el puré. Quan estigui ho aixafeu a consciència (els pèsols passeu-los per un colador millor abans), afegiu la crema de llet i reserveu. Posem el pollastre al forn durant 20/25 minuts a 180 graus i mentrestant colem la salsa i la posem a reduir. Quan adquireixi consistència de salsa de veritat tasteu-la, si està massa forta afegiu-hi crema de llet o mantega. Serviu el pollastre a sobre del puré. Deliciós, i la salsa, galàctica!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Cuixa de pollastre farcida de llagostins amb salsa mixta (25/46)

Una farmaciola natural

Si observem el paisatge a l’hivern sembla que tot estigui aturat: plantes arrupides, arbres amb branques despullades, rius i llacs que comencen a glaçar-se, dies més curts, freds i humits, etc. A la natura, l’estació més freda de l’any coincideix amb el moment de màxima interiorització, l’energia està a la part més interna. Seguint aquesta lògica, i sense oblidar que “l’home pertany a la terra i no a l’inrevés”, l’hivern serà un bon moment per recarregar-nos d’energia a partir del descans, els bons hàbits i els bons aliments.

Haurem d’observar què ens ofereix la natura i què necessita el nostre cos per adaptar-nos-hi millor i per poder oferir més resistència a les agressions pròpies de l’estació: refredats, grips, infeccions, etc.

D’entrada, hauríem d’obtenir els nutrients principalment dels aliments naturals, ja que en principi n’haurien de contenir la dosi adequada. Però de vegades això no es tan senzill. A més, l’estrès, les dietes desequilibrades, el descans inadequat, l’excés d’activitat i, en definitiva, estar tan allunyats de la natura, fa que l’hivern sigui per a molts una estació que costa de passar, o que resulta problemàtica. Per aquest motiu us proposo una farmaciola natural que us ajudarà a mantenir allunyats els trastorns típics de l’hivern o, si més no, que us permetrà conèixer alguns remeis naturals que tenen propietats útils per guarir-los: propietats antisèptiques, immunostimulants, antibiòtiques, mucolítiques, etc. I a més, si pot ser, seran de rebost.

All: se’n coneixen els beneficis des de l’antiguitat. Els seus compostos sulfurats inhibeixen l’acció de compostos inflamatoris i fan que tingui propietats expectorants, cosa que afavoreix la reducció de la congestió de les mucoses. Per aprofitar-ne millor les propietats, cal consumir-lo cru. Una bona manera d’integrar-lo a la cuina és afegir-lo al plat trinxat amb julivert, fregar-lo al pa, sopes escaldades, oli d’oliva macerat amb all, etc.

Canyella: és molt útil per escalfar l’organisme i ajuda a metabolitzar el sucre, ja que incrementa l’activitat de la insulina. Integreu-la a les compotes i a les infusions.

Ceba: la ceba crua és antisèptica i antibiòtica. A més, també és desintoxicant i expectorant (sobretot la picant) i ajuda a eliminar les mucositats, cosa que la fa molt útil per a refredats, tos i grip. A la cuina: afegiu-la als brous i cremes de verdura, i si la tolereu bé, crua a les amanides.

Equinàcia: planta reconeguda per la seva acció estimuladora del sistema immunitari. Es recomana en cas de refredats, grips i infeccions de repetició.

Eucaliptus: antimicrobià, antiinflamatori i expectorant. S’ha utilitzat tradicionalment per a les malalties de l’aparell respiratori.

Farigola o timó: és una de les plantes més utilitzades a la nostra cultura. Té moltes propietats, és antibiòtica, antiviral, antitussígena i expectorant. S’utilitza sobretot per a infeccions respiratòries, intestinals i urinàries. A la Catalunya rural es feia servir per fer les sopes escaldades, i en infusió és molt interessant combinada amb malva.

Gingebre fresc: és una arrel molt interessant per escalfar l’organisme i activar la circulació. Estimula les defenses i dinamitza l’energia i els fluids. Es pot afegir alguna rodanxa als brous o les preparacions culinàries durant l’hivern.

Les algues: són molt remineralitzants , regulen i equilibren els ronyons (molt important per a l’època de fred). Són riques en vitamines i antioxidants. Algunes com la cochayuyo contenen cistina, amb una acció mucolítica molt important. Això sí, perquè sigui més eficaç, s’han de menjar, no n’hi ha prou amb el brou.

Llimona: és antisèptica i antiinflamatòria. S’ha fet servir tradicionalment per a moltes cures i remeis. Refresca l’organisme, és molt útil per fer baixar la febre i depura. Rica en vitamina C i flavonoides.

Orenga: expectorant, antiinflamatòria i antisèptica de les vies respiratòries. És molt rica en antioxidants i millora la circulació sanguínia. Una manera de fer-la servir és en tisanes.

Pròpolis: és un producte que processen les abelles que conté propietats importants. És antisèptica, analgèsica, cicatritzant i immunoestimulant. La trobareu líquida o en pols, i és molt interessant per prevenir infeccions de la gola i afonia, o per tractar-les. Es pot afegir a infusions.

Vitamina C de fonts naturals amb bioflavonoides: ajuda a prevenir els refredats i grips i n’afavoreix la curació, si el procés ja ha començat. Es troba en les verdures (sobretot de fulla verda), fruites i hortalisses.

Xiitake: bolet cultivat des de fa segles a les regions muntanyoses d’Àsia, molt valorat pel seu sabor i per les seves propietats medicinals. Ajuda a millorar la resistència de l’organisme davant d’agressions externes. Els nostres bolets també tenen propietats enfortidores de les defenses.

dar lI per últim, no podem descui’estat del budell, ja que una flora bacteriana saludable garantirà una defensa més bona de tot l’organisme. Incloeu aliments rics en fibra soluble i fermentats de bona qualitat: verdures i hortalisses de temporada, cereals integrals, llegums, fruites assecades, llavors de lli, vinagres no pasteuritzats, quefir, xucrut, miso, etc.

Font

Calendari de temporada

La importància de conèixer el calendari de l’hort, per afavorir el consum de temporada i de proximitat…

Els fruits que dona la terra allà on vivim, són aquells que més bé entendrà el nostre organisme. Les nostres cèl·lules és nodriran millor, i rebran de l’entorn allò que més els convé, estarem en sinergia amb la natura.

Consumint productes de temporada afavorim la producció local, uns productes més frescos i normalment més barats.

Pensem-hi bé, quan comprem decidim la societat que volem!!!

Font

http://opcions.org/

PROPIETATS NUTRICIONALS

Els bolets tenen fibra, redueixen el colesterol i milloren el funcionament immunitari, així que es podrien considerar uns aliments funcionals, perquè tenen unes funcions addicionals, que representen un plus per a la salut dels humans.

A més, els bolets són baixos en energia, perquè cada 100 g aporten 20 quilocalories. Tenen proporcions semblants a les verdures, perquè el 90% dels bolets, de la família dels fongs, és aigua.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Una farmaciola natural

Faves a la menta

INGREDIENTS:

  • 1 quilo de faves sense pelar per persona
  • 1 manat de cebes tendres
  • 1 manat d’alls tendres
  • 1 bri de menta fresca
  • Sal
  • Una culleradeta de pebre vermell dolç
  • Un gotet de vi o caldo

Preparació:

  1. Un cop haguem pelat les faves les reservarem.
  2. En una cassola hi farem un sofregit a base de ceba i alls tendres, llavors hi posarem les faves (en podem posar algunes amb la tavella, i talladeta a rodanxes petites), el pebre vermell, la menta fresca i el gotet de vi, en lloc de vi hi podem posar una mica de caldo vegetal.
  3. Ho taparem i ho deixarem coure tot a foc lent, remenant-lo de tant en tant, uns 30 o 40 minuts, depenent de la mida de les faves, i ja ho podrem servir.

Recepta extreta de “Viatge Nutritiu”

Origen: Faves a la menta