Primer fem la base: triturem les galetes i en un bol les barrejem amb la mantega (que haurem fos prèviament) i una cullerada de sucre. Un cop estigui ben amalgamat, ho disposem a sobre del motllo on posarem a posteriori el pastís (un d’aquests desmontables va perfecte). Fem una capa i ho xafem perquè quedi pla. Amb el forn preescalfat a 180 graus, ho deixem uns 6-7 minuts a dins i ho treiem perquè es refredi.
Mentre es va refredant la galeta, posem els fulls de gelatina en aigua freda perquè s’estovin. Després els traiem i els escorrem. Agafem 100 ml de suc de taronja i ho posem a calentar: abans que bulli, ho traiem i li tirem immediatament les fulles de gelatina i 3 cullerades de sucre. Anem remenant perquè es desfaci.
Després en un bol gran li tirem el formatge, les 3 cullerades de confitura (jo ho vaig fer amb 3 i a alguns els hi va semblar bé que tingués només un toc de taronja, a altres -entre els que em compto- li hauríem posar una punta més, perquè estigués més ataronjat-) i la llet. Amb el batedor elèctric ho remenem una bona estona fins que quedi apastarat i després incorporem molt a poc a poc, i sense deixar de remenar, el suc de taronja que teníem preparat amb la gelatina.
Un cop la base de galeta sigui freda, li podem tirar a sobre la pasta de formatge i ho posem a la nevera unes quantes hores. Després ja estarà llest per menjar. És contundent, aviso.
Cal comprar melons madurets. Pelem el meló, enretirem les llavors, els tallem a trossos -per facilitar la feina- i al minipimer. Després li barrejem la crema de llet (jo li vaig posar un potet d’aquests de 250 per 4 melons petitons), ho acabem de triturar i ho passem pel xino, perquè no quedin grumollots.
El pernil el tallem a tiretes i el fregim. Quan estigui ben fregit el posem en un plat cobert amb paper de cuina per xupar l’oli i li posem un altre paper de cuina a sobre que el cobreixi. Segons el Damià, si ho deixem així una horeta, quedarà més cruixent.
Al final repartim la sopa (està bé tenir-la a la nevera i treure-la una estoneta abans) i tirem el pernil dins, i unes fulles de menta per decorar i que la foto quedi més xula.
Nota: segons m’ha comentat la Silvia també es pot provar posant cava en comptes de crema de llet. Segur que deu quedar bo…
Nota2: he vist por ahi una possibilitat que pot ser millor pel pernil: sobre una safata i al forn uns 15 minutets. Així queda cruixent i no té l’oli que tens si ho fregeixes…
Temps d’elaboració: 40 minuts
per al “brou curt”: 1 litre d´aigua, 1 full de llorer, 2 cullerades de vi blanc, 1 tros de ceba, el cap del lluç i si teniu alguna coseta més doncs també…vint minuts bullint i llestos
Comencem per les patates, pelant-les i tallant-les a rondanxes no massa primes. Les fregim (no totalment) i les reservem. després fem el mateix amb el lluc, tot i que abans l´enfarinem. No el fem gaire, només el marquem.
Per fer la salsa posem a sofregir una ceba ben picada amb un gra d´all. Matxaquem al morter l´altre gra d´all amb una mica de safrà i julivert. Quan la ceba està al punt hi tirem la farina i el tomàquet, remenem una mica i fora del foc hi tirem una culleradeta de pebre vermell. Tot seguit hi tirem el “brou curt” (l´equivalent a uns tres o quatre vasos d´aigua), remenem i ho tornem a posar al foc juntament amb la picada, que hem dissolt dins del morter amb una mica de brou. salem i ho passem primer pel minipimer i tot seguit pel xinès.
Posem una mica de salsa al fons de la cassola que anirà al forn, les patates i a sobre el peix. Ho cobrim amb la resta de la salsa i ho deixem coure al forn durant unes 15/20 minuts…per a fer les patates, ja que amb deu n´hi ha de sobres per al peix. Una sol.lució es treure el peix al cap de deu minuts i deixar les patates deu més al forn.
Si, és una simple arrel, però la tradició i la ciència li atorguen múltiples propietats, des de millorar la vista fins a prevenir el càncer. La clau de tot plegat es troba en el seu color taronja, un color que promet salut, i en el fet que sigui una verdura d’arrel, el que li atorga una interessant energia vital.
Hi ha una cantarella que es repeteix en qualsevol discurs sobre alimentació equilibrada: s’han de menjar verdures, diuen. Segurament aquest és un dels pocs punts en els que coincideixen absolutament tots els nutricionistes, des dels més convencionals fins als més heterodoxes. Les verdures aporten hidrats de carboni, minerals i són una enorme font de vitamines. I també aporten riquesa, textura, i color al plats. Poden ser rodones, com la carbassa, de fulla verda, com les bledes o d’arrel, com el nap o la pastanaga. L’ideal és combinar els tres tipus de verdura en els àpats, i així aprofitareu al màxim les diferents propietats nutricionals i energètiques de cada tipus de verdura.
Propietats nutricionals
La pastanaga és un dels aliments que contenen més betacarotè, (provitamina A), un potent antioxidant que té moltíssimes propietats beneficioses per l’organisme que després explicarem. Cent grams de pastanaga contenen 28, 000 IU (unitats internacionals) de provitamina A. Per tenir una bona referència, la ingesta diària recomanada és d’entre 4.000-5.000 IU per adult i entre 1.500 i 4.000 per un nen. Entre d’altres propietats la provitamina A protegeix contra el càncer i va molt bé contra els problemes de visió nocturns, les infeccions i mals d’oïda, i la sordesa.
La pastanaga també destaca per la gran quantitat de silici que té en comparació a d’altres verdures, un mineral essencial per l’organisme pel paper que juga en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu. També té molt ferro, potassi, fósfor, sodi, calci,magnesi i àcid fòlic.
Efectes sobre l’organisme
Una de les prinicipals virtuts de la pastanaga és el seu efecte alcalinitzant (és a dir, que elimina o compensa els àcids residuals en la sang, com l’àcid úric) i depuratiu de la sang. Què vol dir això? Que és una meravella per combatre veritables tortures adolescents com l’acné juvenil i altres problemes de pell, com els forúnculs i en general per combatre infeccions a la pell, la boca i les vies urinàries i digestives, perquè exerceix
un important efecte antiinflamatori sobre les mucoses. És diurètic i estimula l’eliminació de residus i ajuda els ronyons.
També tonifica la zona digestiva, en especial l’estómac, la melsa i el pàncrees i per tant la digestió. Això el converteix en un excel·lent aliat en casos de diarrea –per la seva riquesa en pectines— i d’estrenyiment. I si algun dia sentim que alguna cosa no ens ha sentat bé, també combat la indigestió, inclosa la cremor d’estómac. Conté un àcid essencial que té propietats vermífugues i que és antiparasitari i funciona especialment bé contra els oxiürs, un tipus de cuc que molts pares i mares segurament coneixeran.
No cal dir que és excel·lent per la vista, un altre llegat de la tradició que la ciència ha corroborat: la vitamina A és la responsable que es fabriqui rodopsina, un pigment sensible a la llum que contribueix a mantenir en bon estat la conjunctiva i la còrnia i que evia la ceguesa nocturna. El betacarotè que conté també ajuda la pell perquè protegeix del sol, estimulant la producció de melanina. És la verdura autobroncejadora per excel·lència. (d’això ja us en parlarà la nutricionista Jordina Casademunt d’aquí a molt poc).
Si es menja crua contribueix a millorar l’estat de les dents i les genives, en especial en el cas dels més petits. Crua ratllada o en suc, servida amb una mica de llimona, ajuda a purificar el fetge.
També és considera una bona verdura per combatre el desig de menjar dolços, en especial si es menja crua: alguns estudis diuen que produeixen un increment en la sang del nivell de sucre d’una forma més ràpida i duradora que el sucre refinat, sense arribar a un nivell tan extrem com aquest.
Per últim, les pastanagues ajuden a incrementar el nivell de llet en les mares que alleten i en nens ajuden a superar el sarampió i la varicel·la.
Canvis vitals
Tradicionalment la pastanaga s’ha fet servir per prevenir i combatre el càncer, i la ciència ha donat la raó a aquest antic costum: la raó és el seu elevat nivell de betacarotè, un potent antioxidant, i també perquè conté un oli essencial que mata els paràsits i que, segons la medicina xinesa, té la propietat de reduir ‘acumulacions’, com seria el cas dels tumors. En qualsevol cas, no seria una mala idea incrementar-ne el consum si patiu algun tipus de càncer.
Com es cuina
La provitamina A és sensible a la llum però suporta prou bé les coccions, així que si mengeu pastanagues crues o en forma de suc és millor que no les deixeu fora gaire estona. Per preservar millors les vitamines, millor coccions suaus (al vapor) o ràpides com un saltejat, o lentes i a foc baix, com un estofat, ideal per l’hivern. I quina quantitat heu de menjar si patiu algun dels problemes que explicàvem més amunt? Els especialistes parlen d’uns 170 grams de pastanagues al dia o un o dos gots si es pren en suc. Parlant d’això: no és recomanable prendre més de quatre gots al dia perquè això debilitaria els ronyons (un dels principals símptomes és la pèrdua de cabell).