Arxiu d'etiquetes: ARTICLE

Escabetx

La tècnica de l’escabetx és utilitzada per mantenir aliments i s’aconsegueix al submergir-los en vinagre, és a dir, en àcid acètic. L’acció de l’àcid, baixant el pH del producte, mata els bacteris i per això s’allarga el cicle de vida de l’aliment a conservar. Per garantir que tots els bacteris morin és millor si primer bullim els aliments en aigua i vinagre.

Si posem una mica de química a l’explicació, l’àcid acètic és, el que en química orgànica s’anomena, un àcid dèbil i això traduït a la cuina significa que, com a àcid, en aigua és dissocia augmentant la concentració d’ions d’hidrogen i per tant, baixa el pH del medi, és a dir, el fa més àcid. Un medi àcid dificulta el creixement de bacteris i fons.

Pel que fa a la distinció d’àcid orgànic dèbil, respecte als forts, com l’àcid cítric del llimó, és que la molècula d’àcid del vinagre podrà travessar la membrana cel·lular de la gran majoria de fongs i, una vegada a l’interior d’aquest, es dissociarà i matarà la cèl·lula des del seu interior.

El primer pas per mantenir un producte, sempre de baix contingut àcid, en vinagre pot variar segons la quantitat d’aigua que tingui l’aliment, en alguns casos, com en el de les albergínies, primer les posarem en sal per deshidratar-les i facilitar el process de conservació. En altres casos com en la barreja de pickels, els bullirem directament en una barreja de vinagre i aigua, fins que estiguin tous però no excessivament i ràpidament els refredarem amb aigua de l’aixeta. És important que l’acidesa del vinagre sigui, com a mínim del 7%, per tant com més contingut en aigua tingui l’aliment a conservar, més baixarà la concentració de vinagre i menys efectiu serà el mètode de conservació.

Els pots recomanats per guardar aquestes conserves són de vidre o acer inoxidable, ja que així l’àcid acètic no reacciona. Igualment, els utensilis a utilitzar per preparar l’escabetx, també han de ser d’acer inoxidable. Ha d’estar tot esterilitzat que ho podem aconseguir bullint-ho tot en aigua uns 20 minuts i deixar-ho assecar.

És bon punt eliminar l’aire que queda al pot quan poses els aliments, per això, és recomanable remoure el contingut del pot per treure’n l’oxigen i així mantenir la mescla el més anaeròbica possible i evitar el creixement de fongs. També s’ha de cobrir del tot el producte amb el líquid, així els fongs no tenen aire per creixer. Pel mateix motiu, s’ha de mantenir el pot tancat el més hermètic possible i una vegada s’ha obert, s’ha de guardar a la nevera. Molt millor si són pots hermètics.

També és recomanable que els pots no siguin gaire grans ja que una vegada obert, l’escabetx no és manté durant gaire temps. Una vegada obert és recomanable posar-li al damunt una capa d’oli d’oliva, així podem allargar la vida útil de la nostra barreja.

Alguns exemples de productes que es poden conservar en vinagre són els cogombres, els pebrots, les cols, la coliflor, les remolatxes, les cebes i les pastanagues i fins i tot llegums, com les mongetes seques, entre molts d’altres.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Escabetx

Carbasses de Cabell d’Angel


El cabell d’àngel es fa amb carbassa!!! Suposo que hi haurà molta gent que ja ho deu saber, però si més no, és curiós, no creieu?, jo us he de reconèixer que quan el meu pare m’ho explicava no m’ho acabava de creure del tot.

Segons m’explicava el pare, l’àvia en feia de cabell d’àngel, de fet, ella aprofitava qualsevol recurs de la terra per a fer de tot…tomàquet en conserva, olives en conserva, vi, mel…avui en dia tot això és impensable, és més fàcil anar al super no? és el que pensem tots, però de fet quina diferència amics meus.

Avui us penjo una foto d’unes carbasses que són de cabell d’àngel.

Recepta extreta de “Petits Bocins”

Origen: Carbasses de Cabell d’Angel

Refresca’t i posa color i salut al teu plat

Una amanida fresca amb el verd de l’enciam, els canonges, els espinacs, la rúcula; el roig del tomàquet, el pebrot; el taronja de les pastanagues; el groc del moresc i el pebrot groc; els tons blancs i beix de la ceba, els xampinyons, els espàrrecs i el toc de gràcia de l’or mediterrani, el nostre oli d’oliva verge extra, unes nous i un pessic de sèsam.

I ens posem les botes amb macedònies amb préssecs, pinya, kiwi, cireres, plàtan, maduixes, gerds, albercocs, nespres, síndria, meló.

Plats saborosos plens d’aigua, color, fibra, vitamines, minerals, antioxidants, beta-carotens, flavonoids, licopè i altres, que ens delecten amb la seva diversitat de gustos i ens omplen de salut i vida.

Incorpora’ls a la teva taula, guanyaràs en salut, et refrescaràs i reduiràs la ingesta calòrica!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Refresca’t i posa color i salut al teu plat

Pollastre i gall dindi: congelar o no congelar? This is the question (II)


Un altre punt crític per mantenir la qualitat de la carn de pollastre i gall dindi congelada és la velocitat de congelació. Si es congela molt ràpid els cristalls d’aigua que es formen són petits i les estructures de la carn no varien gaire, el que implica menys pèrdua d’aigua durant la descongelació. S’ha de dir, però, que els congeladors domèstics ho fan a velocitat lenta i encara que alguns incorporen una funció de congelat ràpid, molt útil quan es posa al congelador una gran quantitat d’aliment sense congelar, segueix no sent el suficientment ràpid.

Un altre efecte de la congelació és que fa que la carn perdi capacitat de retenció d’aigua, el que fa que durant la descongelació se’n perdi i es relacioni amb una carn menys tendra, la qual cosa en notarà més en carns fetes a la planxa o brasa i menys a les guisades o estofades.

Pel que fa al valor nutritiu, en els estudis que s’han fet al respecte no hi ha evidències de pèrdues significatives en el nivell de nutrients. Així doncs, si volem congelar pollastre o gall dindi ho podem fer coneixent les normes que a nivell domèstic ens garanteixen la seguretat alimentària i al mateix temps amb la seguretat de gaudir de les mateixes característiques nutritives.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre i gall dindi: congelar o no congelar? This is the question (II)

Pollastre i gall dindi: congelar o no congelar? This is the question (I)


La congelació de molts aliments és actualment una pràctica habitual en totes les llars. Ens permet una millor gestió de les compres i de la planificació dels àpats diaris. Fins i tot ens pot ajudar a reduir el malbaratament d’aliments.

L’increment de l’ús de la congelació com a tècnica de conservació domèstica ha anat en paral·lel a la disponibilitat d’electrodomèstics que ens ho han permès. Els frigorífics que incorporen un congelador que treballa a -18ºC són els més normals.

Ara bé tant la congelació com la descongelació de la carn de pollastre i gall dindi han de fer-se de manera adequada, és dir, de forma que es minimitzi la pèrdua o degradació dels components nutritius d’aquestes carns, i, el que és més important, s’eviti la contaminació o proliferació de microorganismes nocius.

Temperatures per sota de -12ºC eviten el creixement i proliferació de microorganismes que les carns poden tenir o haver agafat en tot el procés fins que arriba a casa nostra. Alguns organismes internacionals recomanen conservar el pollastre o gall dindi sencer fins un màxim de 12 mesos a -18ªC i si està trossejat 9 mesos.

El que no fa la congelació és destruir aquests microorganismes i per tant quan vulguem cuinar aquestes carns i calgui descongelar-se, ho haurem de fer sempre a la nevera, encara que tardi més, per evitar la multiplicació dels bacteris. És fins i tot recomanable posar una reixeta entre la carn a descongelar i una superfície que reculli l’aigua de descongelació. Aquesta aigua haurà de tirar-se si la carn es cou de forma seca (planxa, fregit,..) o es podrà aprofitar si es fan guisats i així aprofitar els minerals que han passat de la carn de l’aviram a aquesta aigua de descongelació.

I sobretot: mai tornar a congelar el que s’ha descongelat prèviament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Pollastre i gall dindi: congelar o no congelar? This is the question…

Deshidratació en gent gran


L’ aigua és vida. És essencial pel bon funcionament dels nostres òrgans, teixits i sistemes.

Durant l’ estiu encara es veuen més augmentades les seves necessitats i encara més quan es tracta de nens i gent gran.

La sensació de set va desapareixent a mesura que et fas gran, els mecanismes hormonals són menys sensibles i això produeix que es detecti sensació de set paulatinament. Es recomana, per tant, beure de forma habitual sense esperar a tenir set ja que llavors serà quan ja s’ està a un nivell de deshidratació. També cal tenir en compte que algunes patologies i fàrmacs que pot patir la gent gran produeixen una major vulnerabilitat en front a la deshidratació. Cal, doncs, beure sovint i petites quantitats més que elevades quantitats d’ un sol cop.

Una de les principals causes de deshidratació és la influència negativa davant les funcions cognitives i la capacitat física i intelectual. Alguns dels signes de deshidratació són : una pell desestructurada, orina amb un color intens, sequedat de mucoses, rampes, cansanci…

Moltes vegades per por a la incontinència urinària o per no haver d’ anar al bany quan s’ està fora de casa, provoca que no es begui l’ aport necessari de líquid provocant, així, deshidratació.

En cas de patir disfàgia ( dificultat per deglutir i empassar líquids), molt habitual en gent gran, la gelatina de sabors és molt bona opció

Recorda! El consum d’ aigua es pot aconseguir a més de l’ aigua, també, per vegetals, refrescos, sucs, llet, infusions, sopes…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Deshidratació en gent gran

Menys calories i més aliments vitals

Com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional. Sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté.

Per tant, per començar a vitalitzar el nostre cos hem de reduir la ingesta de cereals refinats. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica.

A simple vista sembla molt senzill i matemàtic, però la nostra maquinària és molt més complexa i s’enriqueix d’altres qualitats sovint oblidades i desconegudes per a la majoria com, per exemple, l’energia vital dels aliments.

No només ens nodrim de l’energia química dels aliments sinó que també ens beneficiem de l’energia vital pròpia de l’aliment. Em refereixo a la capacitat que té, per exemple, un gra d’arròs integral de créixer i donar vida; en el cas que el plantem, és clar. Dubto que passés el mateix si plantéssim un macarró… Per tant, cereals com el mill, l’arròs integral, la civada, l’ordi i l’espelta; la quínoa, l’amarant i el fajol (que de fet no són un cereal però se’ls inclou en aquest grup), els llegums, els germinats, les fruites i les verdures tenen aquesta energia vital, aquesta capacitat de donar vida que no tenen la pasta, el pa, les galetes i altres aliments de consum diari habituals.

Prova-ho

  1. Com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional.
  2. Sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté.
  3. Per tant, per començar a vitalitzar el nostre cos hem de reduir la ingesta de cereals refinats.
  4. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica.

Les dietes sempre s’han basat en els clàssics càlculs de balanç de calories. Qui més qui menys ha seguit dietes de 1200, fins i tot 1000 calories per aconseguir baixar de pes. Però el nostre cos no és tan simple i sap que li calen altres beneficis que només pot trobar en els aliments. De fet, la paraula ‘caloria’ ens indica la quantitat de calor que transmet un aliment durant el procés d’oxidació, de metabolització. Si ens regim només per la part calorífica de l’aliment, tant se val menjar 100g de pasta com 100g d’arròs integral o 100g de pa blanc o 100g de pa germinat. Però està clar que pel nostre cos el resultat no és el mateix.

Però a més de l’energia vital que proporciona el propi aliment, i de la que el cos se n’apropia, també és important rebre nutrients essencials com les vitamines, el minerals, els oligoelements i els enzims. Aquests petits personatges nutricionals cobren un paper protagonista a l’hora d’obtenir la màxima retribució dels aliments per a la salut de l’organisme. Sense ells el cos ha de treballar molt més per poder digerir, assimilar, organitzar, emmagatzemar i utilitzar correctament tots els principis immediats (hidrats de carboni, proteïnes, greixos).

Desafortunadament els productes que habitualment es consumeixen més són els refinats i processats, com l’arròs blanc, la pasta blanca i el pa blanc, als quals se’ls ha tret la testa i el segó, perdent la major part del valor nutricional del gra, és a dir, vitamines del grup B, minerals, fitonutrients i fibra. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica. Per això, sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté. De fet, com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional. Per tant, per començar a vitalitzar la dieta diària us recomano ampliar el ventall de cereals integrals i no recórrer només al típic plat de pasta que tan bo és i tant agrada a la gent.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Menys calories i més aliments vitals

La CIVADA, quin GRAN aliment!

Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.

La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carboni, vitamines, minerals i oligoelements. De fet, és el cereal més complet, en la mesura que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de pair. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.

És un aliment de primera, però alhora és també un bon complement terapèutic per a moltes malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.

És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana. El segó de civada és molt ric en fibres insolubles, el que fa que sigui una bona solució per l’estrenyiment, però s’ha d’acompanyar amb aigua abundant. Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.

Un diccionari anglès de 1755 definia la civada com “Cereal que consumeixen els escocesos, però que els anglesos només donen als seus cavalls”. Al que els escocesos replicaren: “Vet ací perquè els anglesos tenen tant bons cavalls, i els escocesos, homes admirables.

Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la tensió arterial. Alenteix l’absorció dels hidrats de carboni, el que fa que la glucèmia pugi més lentament després de l’àpat, i que la insulina s’alliberi més lentament; això la fa un aliment excel·lent per a les persones diabètiques. Tot aquell que vulgui aprimar-se, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.

La monodieta de civada

La ingestió habitual de civada és un bon sistema de prevenció. Tanmateix, en cas de malaltia pot ser beneficiós seguir una monodieta de civada, un dejuni parcial que consisteix en alimentar-se exclusivament d’aquest cereal durant un període de tres a set dies. És un règim depuratiu que ajuda a l’organisme a restablir-se i, en ser un cereal tan nutritiu, evita la sensació de gana.

Una vegada acabada la monodieta, es pot continuar alguns dies més prenent civada combinant-la amb altres aliments.

Formes de preparació

Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge per una banda, i la sopa o crema per l’altra. De tota manera, es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que els altres cereals, o afegir a les amanides.

Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l’arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es pot emprar en els mateixos casos que la farina de blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en segó i en llet.

Els flocs es cuina en menys cinc minuts; el gra, en canvi, s’ha de bullir durant uns tres quarts d’hora o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s’obri del tot. La llet es pot fer servir en les mateixes ocasions que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l’esmorzar, o abans d’anar a dormir.

Esmorzars

Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel.

El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet (preferentment de civada, d’arròs, de soja..) durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pot barrejar amb els mateixos ingredients que el muesli. L’única diferència és que el muesli es pren fred i el porriedge calent, el que fa que el primer sigui més apte per l’estiu i el segon per l’hivern.

Cremes o sopes

Per a preparar crema de civada es pot fer amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust i, un cop afegida l’aigua, s’hi tiren els flocs (si és en gra, s’haurà d’haver cuit prèviament), una mica de sal i, quan siguin cuits, només caldrà triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden bullir algunes verdures (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs.

Per a la sopa, cal preparar primer un brou vegetal amb les verdures i, després, afegir-hi la civada. Una bona opció es posar-hi també algunes algues. De fet, la civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d’all, etc.

També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l’arròs), croquetes, creps, etc.

La civada i la pell

Avui es poden trobar molts productes per a la higiene i la cosmètica que diuen contenir extracte de civada. Per a beneficiar-se de totes les propietats d’aquest cereal, cal comprovar que els preparats siguin el més naturals possible i assegurar-se que en continguin al menys d’un 2 a un 5%.

La proliferació de productes amb civada posa de manifest les seves grans propietats dermatològiques; és un ingredient que proporciona hidratació alhora que neteja i protegeix.

L’utilització de sabons i cremes de civada suavitza les irritacions de la pell i forma una pel·lícula protectora que evita la deshidratació. És especialment recomanable per als nens i per a persones amb la pell sensible: trastorns dermatològics com les irritacions cutànies dels bebès, l’acne dels adolescents, la pell resseca de la gent gran, taques, estries o irritacions…

Així mateix, es pot aplicar en cas de cremades del sol, per a protegir la pell del fred, en picades d’insecte, i en pells al·lèrgiques.

Localment, es pot aplicar una màscara de civada, ideal per a descongestionar el cutis irritat, excessivament sec o per a pells sensibles. S’elabora barrejant dues cullerades soperes de farina de civada amb la quantitat necessària de tònic, aigua de roses, de til·la o camamilla per a que quedi una massa fina i consistent. S’aplica durant uns 15 minuts i es retira suaument amb aigua tèbia.

Els banys d’aigua de civada -que ja es feien a la Grècia clàssica i l’antiga Roma per hidratar i reparar la pell- són útils per a qualsevol irritació, picor o al·lèrgia, per la pell castigada per l’excés de sol o simplement per suavitzar, hidratar i tonificar la pell. L’elaboració és molt senzilla: es posen 100 grams de farina de civada mòlta en una bosseta de tela i es bull en una cassola amb un litre d’aigua durant uns deu minuts. El líquid espès i blanquinós és el que s’afegeix a l’aigua del bany, juntament amb una infusió de camamilla en cas de pell enrogida o irritada. L’aigua que resta en bullir la civada en gra també és pot aprofitar i fer servir per al bany.

A més de sobre la pell, els banys de civada també actuen sobre el sistema nerviós, i tenen un efecte sedant que facilita molt el son.

Miquel Masgrau — Propietats i usos de la civada

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: La CIVADA, quin GRAN aliment!

Mesures i equivalències

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Mesures i equivalències

Falsos mites sobre begudes i plats congelats

Amb les altes temperatures el primer que busquem per refrescar-nos són begudes congelades i plats molt freds. Clarament ens produeixen una sensació refrescant i ens fan oblida la calor per uns instants. Està demostrat però, que les begudes i plats que estan a temperatura ambient són la millor opció per regular la temperatura del cos i crear sensació refrescant.

Quan mengem o bevem algun aliment molt fred, el cos és refreda i es produeix una baixada de temperatura corporal. El cos haurà de recuperar la seva temperatura òptima (aproximadament 37 graus) i en aquesta recuperació es produeix una elevada despesa energètica que fa augmentar la temperatura del cos. És per això que la sensació de frescor és momentània i desapareix ràpidament.

Així doncs, en moments de molta calor eviteu beure o menjar aliments molt freds. Us recomanem begudes i plats frescos però no congelats. Per altra banda també us animen a menjar aliments refrescants, gràcies al seu elevat percentatge d’aigua ens ajuden a reduir la sensació d’escalfor del cos com són les fruites i verdures de temporada: síndries, meló, cogombre, tomàquet, enciam, etc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Falsos mites sobre begudes i plats congelats