La tècnica de l’escabetx és utilitzada per mantenir aliments i s’aconsegueix al submergir-los en vinagre, és a dir, en àcid acètic. L’acció de l’àcid, baixant el pH del producte, mata els bacteris i per això s’allarga el cicle de vida de l’aliment a conservar. Per garantir que tots els bacteris morin és millor si primer bullim els aliments en aigua i vinagre.
Si posem una mica de química a l’explicació, l’àcid acètic és, el que en química orgànica s’anomena, un àcid dèbil i això traduït a la cuina significa que, com a àcid, en aigua és dissocia augmentant la concentració d’ions d’hidrogen i per tant, baixa el pH del medi, és a dir, el fa més àcid. Un medi àcid dificulta el creixement de bacteris i fons.
Pel que fa a la distinció d’àcid orgànic dèbil, respecte als forts, com l’àcid cítric del llimó, és que la molècula d’àcid del vinagre podrà travessar la membrana cel·lular de la gran majoria de fongs i, una vegada a l’interior d’aquest, es dissociarà i matarà la cèl·lula des del seu interior.
El primer pas per mantenir un producte, sempre de baix contingut àcid, en vinagre pot variar segons la quantitat d’aigua que tingui l’aliment, en alguns casos, com en el de les albergínies, primer les posarem en sal per deshidratar-les i facilitar el process de conservació. En altres casos com en la barreja de pickels, els bullirem directament en una barreja de vinagre i aigua, fins que estiguin tous però no excessivament i ràpidament els refredarem amb aigua de l’aixeta. És important que l’acidesa del vinagre sigui, com a mínim del 7%, per tant com més contingut en aigua tingui l’aliment a conservar, més baixarà la concentració de vinagre i menys efectiu serà el mètode de conservació.
Els pots recomanats per guardar aquestes conserves són de vidre o acer inoxidable, ja que així l’àcid acètic no reacciona. Igualment, els utensilis a utilitzar per preparar l’escabetx, també han de ser d’acer inoxidable. Ha d’estar tot esterilitzat que ho podem aconseguir bullint-ho tot en aigua uns 20 minuts i deixar-ho assecar.
És bon punt eliminar l’aire que queda al pot quan poses els aliments, per això, és recomanable remoure el contingut del pot per treure’n l’oxigen i així mantenir la mescla el més anaeròbica possible i evitar el creixement de fongs. També s’ha de cobrir del tot el producte amb el líquid, així els fongs no tenen aire per creixer. Pel mateix motiu, s’ha de mantenir el pot tancat el més hermètic possible i una vegada s’ha obert, s’ha de guardar a la nevera. Molt millor si són pots hermètics.
També és recomanable que els pots no siguin gaire grans ja que una vegada obert, l’escabetx no és manté durant gaire temps. Una vegada obert és recomanable posar-li al damunt una capa d’oli d’oliva, així podem allargar la vida útil de la nostra barreja.
Alguns exemples de productes que es poden conservar en vinagre són els cogombres, els pebrots, les cols, la coliflor, les remolatxes, les cebes i les pastanagues i fins i tot llegums, com les mongetes seques, entre molts d’altres.
Com més variada sigui la nostra alimentació més n’assegurarem la riquesa nutricional. Sempre és millor menjar el gra en el seu estat més natural per poder beneficiar-se de tot el paquet nutritiu que conté.
A simple vista sembla molt senzill i matemàtic, però la nostra maquinària és molt més complexa i s’enriqueix d’altres qualitats sovint oblidades i desconegudes per a la majoria com, per exemple,
plantéssim un macarró… Per tant, cereals com el mill, l’arròs integral, la civada, l’ordi i l’espelta; la quínoa, l’amarant i el fajol (que de fet no són un cereal però se’ls inclou en aquest grup), els llegums, els germinats, les fruites i les verdures tenen aquesta energia vital, aquesta capacitat de donar vida que no tenen la pasta, el pa, les galetes i altres aliments de consum diari habituals.
Les dietes sempre s’han basat en els clàssics càlculs de balanç de calories. Qui més qui menys ha seguit dietes de 1200, fins i tot 1000 calories per aconseguir baixar de pes. Però el nostre cos no és tan simple i sap que li calen altres beneficis que només pot trobar en els aliments. De fet, la paraula ‘caloria’ ens indica la quantitat de calor que transmet un aliment durant el procés d’oxidació, de metabolització. Si ens regim només per la part calorífica de l’aliment, tant se val menjar 100g de pasta com 100g d’arròs integral o 100g de pa blanc o 100g de pa germinat. Però està clar que pel nostre cos el resultat no és el mateix.
Desafortunadament els productes que habitualment es consumeixen més són els refinats i processats, com l’arròs blanc, la pasta blanca i el pa blanc, als quals se’ls ha tret la testa i el segó, perdent la major part del valor nutricional del gra, és a dir, vitamines del grup B, minerals, fitonutrients i fibra. El consum reiterat d’aquest tipus d’aliments provoca que el propi organisme utilitzi les seves reserves de vitamines i minerals per satisfer la demanda metabòlica. Per això, 
