Avui per dinar he gaudit d’aquest plat de macarrons amb carn de vedella i bolets.
Per fer-los vaig utilitzar un pot de variat de bolets en conserva, ceba i tomàquet (pel sofregit), 150g de carn de vedella i 180 g de macarrons (addicionalment hi vaig afegir 4 carxofetes que m’havien quedat congelades de quan encara no es trobaven carxofes al mercat….)
Primer sofregim la ceba tallada a trossets molt petites a foc molt lent, un cop sofregida hi afegim els bolets prèviament rentats, escorreguts i tallats a trossos petits. Quan estan cuits hi afegim la carn picada i anem remenant fins que quedi rossa. Hi afegim el tomàquet triturat i ho deixem sofregir una mica més.
Bullim la pasta en aigua amb sal (i una mica de pastilla de brou) i quan està al dente la colem i la refredem amb aigua freda.
Barregem la pasta i el farciment i ja podem degustar…..
Escalfem el forn a 200 graus. Tallem els pebrots per la part de dalt, els buidem de llavors i els enfornem 15 minuts. Mentrestant tallem la carn del conill a trossos petits i la saltem, salpebrada, amb una mica d´oli. Incorporem els xampis, tallats a mitges làmines, i el vi, tot deixem que segueixi la cocció fins que s´hagi evaporat tot o quasibé tot el líquid. Moment de posar-hi el tomàquet, tallat a daus, sense pell ni llavors (també hi podríeu posar una cullerada de tomàquet concentrat o dues/tres de salsa de tomàquet casolana), saltem una mica per acabar mullant-ho amb la mica de brou fins que s´evapori quasibé tot. Farcim els pebrots i els enfornem a 180 graus uns deu minuts. Jo recomano acompanyar-los amb una mica d´arròs integral, per exemple, o puré de patates.
Per fer aquest plat cal paciència i, sobretot, planificació. Ho dic perquè si ja teniu fets els brous de peix i de pollastre teniu una bona estona guanyada i una bona part de la feina feta. Nosaltres aquí partirem d´aquesta premisa…
Començarem amb el rostit de pollastre, que és el que trigarà més estona. Daurem les cuixes (jo les vaig desossar i lligar), les decantarem (treurem de la cassola i reservarem) i en el seu lloc hi farem un sofregit de ceba, pastanaga i all. Quan estigui tot ben potxat hi afegirem les herbes, uns quants xampinyons i la meitat dels tomàquets que ja tindrem pelats i sense llavors. Quan s´hagi evaporat tota la seva aigua mullarem amb brandy i tot seguit recuperarem les cuixes, cobrint-ho tot (sense sobrepassar el pollastre) amb brou de pollastre. ha de coure ben bé una hora, hora i quart. Quan el pollastre estigui ben cuitet el trinxarem a ganivet i el reservarem. Colarem el brou amb les verdures i el reduirem fins que tingui pràcticament textura de salsa. Llavors el barrejarem amb el pollastre trinxat i ho posarem tot plegat dins d´una màniga pastissera.
Mentre es feia el pollastre haurem fet un parell de coses: bullir els rigatonis i fer el brou d´escamarlans. Per fer el brou haurem saltejat els caps dels bitxos oberts per la meitat. Els haurem reservat i en el seu lloc s´haurà fet un sofregit de ceba, all, xampinyons i tomàquet. Hi haurem posat també una mica de concentrat de tomàquet i de pebre vermell. Quan tot estava al seu punt s´haurà mullat amb una mica de brandy i finalment ho haurem cobert amb el fumet. Ha de bullir entre deu i quinze minuts, i deixar-ho infusionar uns altres quinze. Després es cola i es posa a reduir fins que tingui textura de salsa. Segurament ho haureu de lligar amb una mica de midó de blat dissolt en aigua i amb una cullerada de mantega per suavitzar el seu gust.
La realització de la salsa porta una bona estona, suficient per farcir els rigatonis amb el rostit de pollastre, amorosit amb una reducció de la seva pròpia salsa, i ho farem amb l´ajuda diria que imprescindible d´una màniga pastissera. Quan els tinguem tots farcits potser amb una mica de sort ja tenim feta la salsa. Una part la reservarem i l´altra serà per a regenerar (escalfar) els rigatonis farcits, amb la seva pròpia salsa. Els glassejarem. I finalment saltejarem les cues dels escamarlans.
Ho podeu presentar com vulgueu, però una bona manera seria fer-ho com a la foto. Es un plat que porta la seva feina però us asseguro que és una passada, dels meus plats preferits de tot el curs i des de ja un clàssic a casa meva.
