Pelar les patates, tallar-les en 4 o 5 trossos i coure a l’olla a pressió amb una mica d’aigua i sal uns 10 minuts.
Quan siguin cuites, escórrer-les, i aixafar-les bé amb una forquilla afegint-hi la mantega fins a fer un puré.
Treure la pell a les botifarres i coure-les en una paella amb un raig d’oli.
Preparar la beixamel: posar la mantega i la farina en un cassó a foc baix fins que es fongui la mantega, anant barrejant amb la farina fins a fer una pasta. Afegir la llet a poc a poc sense deixar de remenar. Afegir-li sal i esperar a que bulli i que espesseixi una mica.
En una plata que pugui anar al forn, posar una capa de beixamel al fons. A sobre, fer una capa de puré de patata d’un dit de gruix aproximadament. Fer una capa de botifarra i posar-hi una mica de beixamel. Tapar amb el puré restant, cobrir amb la beixamel que queda, espolvorejar amb el formatge ratllat, escampar un rajolí d’oli o uns trossets de mantega per sobre i gratinar uns minuts.
Primer de tot bulliu les patates amb pell i un polsim de sal. Si aneu justos de temps, podeu coure-les al microones. Jo ho he fet algunes vegades i el resultat és prou acceptable. Un cop cuites, les peleu i les talleu a rodanxes tot disposant-les en una safata de vidre per anar al forn. Reserveu.
A continuació prepareu un brou curt amb la ceba picada, el llorer, l’all, el julivert, el pebre negre i una copeta de vi blanc. Jo acostumo a daurar primer la ceba amb una cullerada sopera d’oli d’oliva.
Quan hagi bullit uns 10 minuts, hi afegiu els trossos de rap. Quan estiguin al dente, retireu-los i escorreu-los en escorredor de peix.
A la mateixa cassola, bulliu-hi els llagostins durant uns 2 minuts. Retireu-los de la cassola i peleu-los un a un, exepte un per cap, que farem servir posetriorment per guarnir el plat. Reserveu el brou de peix.
Seguidament, ja podeu muntar la safata: a sobre les patates, poseu-hi els trossets de rap -prèviament desossats i sense restes de pell- i els llagostins.
Prepareu un allioli no massa espès i aboqueu-lo per sobre el rap i els llagsotins, procurant que les cues dels llagostins quedin a la vista. Si l’allioli us queda massa espès, el podeu diluir amb un rajolí d’aigua i remenant ràpidament.
A continuació, coleu el brou de peix i afegiu-hi la crema de llet, la mantega i dues cullerades de farina. Poseu-ho al foc no massa alt i prepareu la beixamel que servirà per cobrir tota la safata.
Un cop disposada la beixamel per sobre de l’allioli, poseu-hi el formatge ratllat per damunt. Us aconsello que no feu servir un formatge massa gustós per evitar que desmereixi el gust del peix.
Poseu la safata al forn prèviament escalfat a 200º i gratineu fins que el formatge estigui torradet. Al darrer moment poseu-hi al damunt els llagostins sencers que havíem reservat.
1 llàmina de pasta quebrada (o com carai es digui, de la que no puja) – pasta brisa
1 bossa de bledes (300 gr)
1 llauna de xampinyons
1 ceba
1 sobre de formatge ratllat
3/4 de got de llet
1 cartró de nata líquida de 18% matèria grassa
3 ous
1/2 cullerada de farina
Ametlles filetejades
1 all
Oli, sal, pebre i nou moscada
Preparació:
Poseu a descongelar la llàmina de pasta el temps que marqui el paquet, que sol ser una mitja horeta. Peleu i talleu la ceba a tires, saleu-la, i poseu-la a caramelitzar amb l’all partit per la meitat i sense nervi, a foc baix. Mentre la ceba va fent, poseu aigua a bullir. Quan bulli, tireu-hi les bledes -que no cal tallar ni rentar, perquè per això les heu comprat de bossa- i deixeu-les coure cinc minutets. Escorreu-les a un colador de pasta, apretant fins que no surti aigua. Afegiu-les a la ceba que s’està coent i adoneu-vos-en que la quix no tindrà prou farcit. Pesqueu del fons de l’armari una llauna de xampinyons filetejats, escorreu-los, afegiu-los i feliciteu-vos pels vostres reflexos. Retireu l’all i afegiu un polsim de pebre i nou moscada.
Responeu al mòbil i expliqueu a la vostra mare que esteu cuinant bledes. Deixeu que el silenci a l’altre costat de la línia us faci arribar la seva admiració. Talleu la conversa fent veure que no teniu cobertura quan comenci a dir-vos que el següent pas és superar l’api i us acusi de maniàtica. La verdura ja serà cuita.
Folreu un motlle rodó amb paper de forn i la massa, creant un receptacle. Escalfeu el forn a 180 graus. En un bol gran, batiu la resta d’ingredients, tot i reservant una part del formatge, que ha de cobrir el fons del motllo per a que la base no quedi remullida (vaig aprendre aquest truc del llibre del Michael Ruhlman. En un moment donat el director de la CIA pregunta a un aterroritzat alumne quin és el motiu per el que el formatge va al fons de les quiches). Si cal, afegiu més llet a la barreja fins que sigui “treballable”. Poseu l’esmentat formatge al motllo i ajunteu verdura i barreja d’ou. Feu-ho de pressa, perquè la verdura serà calenta i no és qüestió que l’ou comenci a quallar. Aboqueu-ho al motllo i cobriu amb una capa d’ametlles.
Coeu-ho 35 minuts a 180 graus i apujeu la temperatura a 22o durant vint més, per a que les ametlles es torrin, encara que més val anar-ho vigilant. Recomano fer el test de l’escuradents, i si el vostre forn és de gas, és probable que hagueu d’encendre el gratinador per a que s’arribin a torrar. Quan l’interior sigui sec, deixeu refredar el motllo sobre una reixeta (o sobre els fogons) abans de desenmotllar-ho. Si us espereu a tallar-la quan sigui freda, teniu més números de que no s’esconyi.
1 full de pasta fullada, quebrada (del tipus que no puja quan el cous… Mercadona en té)
1 porro (dels de menjar)
1 paquet de tomàquets xerri
1 paquet i mig (o una mica menys) de formatge estil Filadèlfia
1 paquet de formatge ratllat estil Gruyere
3 ous
1 cullerada de farina
1 cullerada de llevat
1 got, no plé fins dalt, de llet
1 paquet de retalls de bacon
Sal, pebre, sucre i oli.
PREPARACIÓ:
Folreu un motllo amb paper d’estraça o de forn, i després amb la pasta. Aparteu-ho.
Preescalfeu el forn a uns 180º
Fregiu el bacon, aparteu-lo, i tapeu-lo amb paper de cuina. Amb el greix sobrant (afegint-hi una mica d’oli, si cal), daureu el porro ben trinxadet amb una cullerada de sucre per a que es caramelitzi.
Talleu els tomàquets a meitats i reserveu-los.
Fiqueu en un pot gros la resta d’ingredients i passeu-los pel minipímer fins que quedin homogenis.
Poseu la cansalada i el porro barrejat sobre la base de pasta i aboqueu-hi la barreja de formatges, ou i llet.
Decoreu-ho amb els tomàquets mirant cap a munt.
Enforneu-ho durant uns 40 minuts. Recomano anar-ho vigilant a partir del minut 30, perquè cada forn és un món i la cosa pot trigar més… o menys!
Deixeu-ho refredar 10 minuts, desenmotlleu-ho i feu-ne una foto bastant millor que la meva (aquesta és la part més fàcil).
Primer de tot, si els bolets estan deshidratats (ex. ceps, moixernons…) els posem amb aigua tèbia a hidratar mentrestant anem preparant la resta.
Es parteixen les albergínies per la meitat i s’hi marquen uns talls a cadascuna per la part de dintre per facilitar la cocció, es fan bullir amb aigua i sal fins que quedin ben toves, amb l’olla a pressió ni ha prou amb quatre o cinc minuts.
Es treuen de l’olla i es buiden amb molta cura amb una cullera i es deix que s’escorrin bé, després es trinxa una mica petit. Cal tenir en compte que la pell servirà per farcir.
En una paella amb una mica d’oli i sal hi tirem els bolets i sense tapar els deixem que treguin tota l’aigua i els retirem. Tornem a posar oli a la paella i fem sofregir la ceba i quan estigui rossa hi afegirem el tomàquet ratllat, sofregim una mica més i ja hi podem incorporar els bolets, una miqueta de nou moscada i un raig de vi blanc o brandi. Ho deixem una mica i hi afegim un parell de cullerades del formatge rallat, seguidament si remena l’ou i finalment si afegeix la carn de les albergínies.
Quan està tot ben barrejat, agafarem una safata tipus canelons i l’untarem amb mantega, posarem la pell de les albergínies, les omplirem del farciment anterior, cobrirem amb la resta del formatge ratllat i les gratinarem.
Arròs (si pot ser arborio millor). Es tracta d’una classe d’arrós italià ideal per aquests plats.
Formatge parmesà ratllat.
Sal i pebre
Preparació:
En una cassola hi posem una mica de mantega i hi sofregim la ceba, fins que estigui a punt de quedar negre. Si veiem que se’ns crema hi anem afegint poc a poc el vi blanc.
Quan tinguem la ceba amb un color marronós hi posem la sípia tallada petita i la deixem sofregir una bona estona. Seguidamet hi posem els dos tomàquets madurs i seguim sofregint. Ho salpebrem.
Un cop que el sofregit ens agafi aquell to marronós tan característic, hi tirem l’arròs i ho sofregim durant un minut, seguidament i anirem tirant el fumet poc a poc i a mesura que l’arròs ens ho demani.
En una cassola amb oli d’oliva, fregiu la ceba i els alls, tallat ben petit quan el sofregit estigui transparent, afegiu la cansalada i els xampinyons salpebreu i deixeu acabar de coure tot junt, uns 4 o 5 minuts més.
A part, bulliu els espaguetis segons les instruccions del fabricant; escorreu l’aigua i barregeu-los amb el sofregit, junt amb els ous batuts, la nata de cuina i els formatge ratllat.
Salpebreu els daus de carbassa i prepareu una papillote amb la carbassa, les herbes aromàtiques i un raig generós d’oli. Poseu la papillote al forn durant uns 50 minuts fins que la carbassa quedi ben tova.
Un cop tingueu cuita la carbassa, passeu-la pel túrmix i feu-ne un puré.
Poseu el caldo a bullir i piqueu la ceba ben fina.
En una cassola, escalfeu un raig d’oli i 10 gr de mantega. Afegiu-hi la ceba i deixeu-ho coure a foc baix fins que quedi ben tova (sense que es rosteixi). Quan estigui a punt, afegiu-hi l’arròs i remeneu-lo fins que quedi translúcid. Poseu-hi la sal i mulleu l’arròs amb el vi. Deixeu evaporar totalment el vi, sense deixar de remenar.
A continuació, afegiu un cullerot de brou i continueu remenant fins que l’arròs hagi absorbit tot el brou. Aneu afegint brou i remenant constantment. Quan porteu aproximadament uns deu minuts de cocció, incorporeu-hi el puré de carbassa. En total, hauria de coure uns 18 minuts.
Després, baixeu el foc al mínim, i afegiu-hi la resta de la mantega a trossets i el parmesà ratllat.
Barrejeu-ho enèrgicament fins que quedi una mescla cremosa. Tapeu la cassola, deixeu-ho reposar un parell de minuts i ja ho podeu parar taula!