Ingredients:

• 4 rovells
• 1 ou.
• 4 clares
• 50 g+50 g de sucre.
• 50 g de farina.
• 50 g de Maizena.
• 1/2 pell de llimona ratllada.
• 1 pessic de canyella.

Elaboració:

1. En un bol posem els rovells i l’ou amb 50 g sucre, la llimona, la canyella i es baten. S’han de batre molt. Guardarem la massa en un altre bol (es pot fer també amb la batedora elèctrica de dues pales)
2. Netegem el bol i el batedor de l’amassadora i l’assequem. Hi posem les clares i les muntem a punt de neu. Quan comencin de separar-se de les parets hi posem els 50 g restants de sucre i ho batem una mica més.
3. Agafem el bol dels rovells batuts i amb un colador hi posem en dues o tres vegades la farina i la maizena, i a poc a poc, amb una llengua pastissera, ho remenem de baix o dalt amb molt de compte. Hi posem també amb dues o tres vegades les clares muntades. Aquí també ha de fer aquella petita muntanyeta sobre la massa (S’en diu que la massa fa cordó)
4. Posarem la massa en una mànega pastissera, aquesta la tindrem a dintre un pot de vidre i amb unes pinces tancarem la mànega per a que no vesi.
5. Tindrem un paper de forn. El posem sobre una làmina de silicona i aquesta sobre una safata plana de forn o sobre una reixeta de forn. Amb la mànega estendrem la massa a sobre (amb la mesura dels ingredients que hem fet pot ser us sobri una mica de pasta, segons la mida de la safata. Es pot fer una altra planxa petiteta i un altre dia podeu rebaixar proporcionalment les mesures dels ingredients).
6. Posarem la safata en el suport del forn, una mica enlaire per a que quedi cuita la massa de dalt i tova de sota. Va molt bé també posar una altre safata sense res a sota.
7. Important!!! Es cou a 200ºC durant 4-5 minuts. Si toqueu la massa amb els dits no s’ha d’enganxar i ha de rebotar una mica, sinó la deixeu una estona més.
8. El temps de forn son mesures orientatives, si es cou massa s’esquerden i si es cou poc es pelen. Si es cou amb ventilador, la part que hi està més a prop sempre agafa més color. Sempre podeu agafar dos draps i girar la safata (cada forn és una història). Per a que surti bé caldrà provar-ho més d’un cop.

Notes:

Perquè en coure-la no em queda bé?

• Depèn molt del gruix de la safata, de l’altura on la poseu i de si teniu les resistències enceses molts minuts abans (les barres vermelles que tenim a dalt del forn i també les de baix que no es veuen).
• Molts forns ja porten una llumeta vermella que ho indica, o sinó en moure el comandament de la temperatura es sent un clic que ho marca.
• A més, abans de posar la safata, és important controlar la temperatura de forma exacta amb un termòmetre específic pel forn.
• Heu de pensar que 10º més o menys de temperatura fa canviar el temps de coure. Només se n’aprèn fent-la i fent-la, forçàs vegades. Ha de quedar cuita de la part de sobre i tova de la part de sota. Això és fer pastisseria (si no es fa així, a l’hora de doblegar-la tindreu molts problemes: quedaran esquerdats o pelats de sobre)
• Quan quedi bé, cal apuntar en un paper de la manera que ho heu fet i així sempre us quedarà igual i podreu fer bracets bons i bonics. Tant o més, que els que venen en una bona pastisseria.

Recepta extreta de “Què hi ha de postres? ”

Origen: Massa pel braç de gitano