Arxiu d'etiquetes: POLLASTRE

Tornem al consum de pollastre a casa nostra

100per100salut's avatar100per100salut

Angebot im Supermarkt

Repassant l’entrada anterior sobre hàbits de consum de pollastre als Estats Units, ens hem adonat que si bé no tenim dades d’aquest tipus  a casa nostra, tampoc no hem explicat mai què ens diuen les estadístiques de consum que existeixen i que provenen del ministeri d’agricultura.

Abans de donar-vos una pinzellada sobre aquestes dades que periòdicament es publiquen cal conèixer què mesuren. Ens diuen el consum a les llars, tant en quantitat de producte com en despesa. No es té en compte el consum del producte a bars, restaurants, institucions (hospitals, escoles, …). Són, per tant, dades que no ens donen el consum total, però són les que hi ha i ens permeten comparar, poden ser indicatives de tendències, …

Intentarem no marejar amb un excés d’informació. El consum de pollastre fresc va ser l’any 2013 de 14.78 Kg per persona, molt poc més que l’any 2008. Malgrat això, en…

View original post 275 more words

Pollastre (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques de producció
Els pollastres amb Marca “Q” provenen d’estirps seleccionades de creixement lent. La recria, que es pot realitzar de dues maneres, en parc i sense parc adossat, es fa en locals on la densitat no pot superar els 11 animals per m2 de superfície interior. L’alimentació es basa principalment en cereals (mín. 70%) i està totalment prohibida la utilització de factors de creixement. L’edat de sacrifici mínima es de 77 dies i es realitza en escorxadors en què la distància màxima dels galliners es de 75 km.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_pollastre/
.

Capó (Marca Q de Qualitat Alimentària)

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques de producció
Els capons amb Marca Q provenen d’estirps seleccionades de creixement lent. La castració d’aquests animals es realitza exclusivament de forma quirúrgica. La recria es fa en locals tancats amb parc adossat. La densitat en els locals no pot superar els 4 animals per m2 de superfície interior. L’alimentació, equilibrada, depèn de l’estirp del capó. S’utilitzen matèries primeres de qualitat com els cereals i, especialment, el blat de moro dos mesos abans del sacrifici. El sacrifici no podrà realitzar-se abans dels cent cinquanta-cinc dies

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_capo/
.

IGP Pollastre i capó del Prat

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques i zona de producció
La Raça Prat, autòctona de la comarca del Baix Llobregat, es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats en explotacions ubicades en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Gallina_del_Prat/

A:  http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_pollastre_capo_prat/

I A:  https://celleradocse.com/2012/12/11/igp-pollastre-i-capo-del-prat-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. POLLASTRE I CAPÓ DEL PRAT

La Raça del Prat.
Des de molt antic, al Delta del Riu Llobregat, ha existit un tipus de gallina rústica, mediterrània, que a finals del segle XIX va ser seleccionada i millorada espontàniament pels pagesos i primers avicultors catalans i que, amb el temps, han deixat fixades les característiques pròpies que han donat lloc a la raça autòctona dels galls i gallines del Prat, coneguda com a raça catalana del Prat o popularment com a “pota blava”.

Els galls i gallines “pota blava” són de les poques races d’aus de corral que ens han arribat sense encreuaments amb altres races híbrides, conservant les seves característiques morfològiques i la qualitat de la seva carn.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.pollastredelprat.org/Home/

CARN I AUS – Receptes de la Cuina Catalana

 RECEPTES DE CARN I AUS

.

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (final)

100per100salut's avatar100per100salut

D-8.1

Avui tanquem la sèrie de què mengen els pollastres i galls dindis amb un format pregunta-resposta que queda obert a més preguntes o dubtes que ens puguin anar arribant:

Mengen el mateix els pollets que els animals adults?

No, ja hem comentat que el pinso ha d’estar adaptat a les necessitats dels animals i un pollet de 60 gr. no pot necessitar el mateix que un animal de 2 kg. Els pollastres normalment mengen 3 o 4 tipus de pinso diferent al llarg de la seva vida. Canvia la seva composició i també la seva presentació. El pollet en els primers dies a la granja necessita un pinso en forma d’una farina gruixuda que li permeti tant el menjar com la digestió. Més endavant ja pot menjar pinso en forma de grànul, que és la farina compactada.

Cada quan mengen?

Aquests animals tenen pinso a disposició seva sempre.

Quina…

View original post 252 more words

De què parlem quan parlem d’indústria avícola?

100per100salut's avatar100per100salut

Sovint la gent del sector (avícola) parlem donant per suposat que tothom sap què és el sector avícola o la indústria avícola, i no té perquè ser així.

Avui, doncs, parlarem sobre quines empreses formen part del que entenem per indústria avícola. El punt central el constitueixen les granges de pollastres, allà on l’animal entra amb un dia de vida fins que surt per anar a l’escorxador. Hi ha diferents tipus de granja, que responen als diferents tipus de producció, ja que no és el mateix un pollastre “estàndard” que un ecològic, que un amb IGP, etc.

Cadena alimentaria

Ara bé, aquest pollet d’1 dia, d’on ve? Doncs prové d’una incubadora on l’ou s’ha estat 21 dies fins que ha eclosionat, sortint-ne el pollet. I aquest ou, d’on surt? Arriba d’unes altres granges on hi ha els pares i mares dels pollastres, en una proporció de 10 gallines per cada…

View original post 403 more words

Fira del Gall – Vilafranca del Penedès 2014

Dies 20 i 21 de desembres del 2014 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

Gall Negre del Penedès, cuina d’aviram i vins negres de la DO Penedès són els tres pilars de la Fira.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.vilafranca.cat/html/

I A:    http://www.firadelgall.com/

PROGRAMA:    http://firadelgall.vilafranca.cat/html/programaactes/index.html

Pollastre i gall dindi 2.0

100per100salut's avatar100per100salut

national geographic

Fa dies que no fèiem cap entrada al blog, però avui no us parlarem d’aviram. Volem compartir amb vosaltres dues coses que ens han cridat l’atenció. La primera és aquest enllaç http://www.nationalgeographic.com/what-the-world-eats/

Podeu veure com ha anat variant la dieta tant en calories totals com pes  al llarg de 50 anys, de 1961 al 2011, al món i per països.

Veiem com a Espanya les calories totals ingerides per persona al 1961 van ser 2.634 mentre que al 2011 van ser 3187. En aquest marc la carn ha passat de ser el 7% en pes (5% en calories) al 16% (15% en calories).

Us recomanem que entreu i jugueu una estona. És especialment interessant fixar-se en els gràfics lateral amb els diferents països.  Molt interessant!!

L’altra cosa que volem compartir amb vosaltres ho trobareu aquí http://www.natgeoeat.com/

No és gaire llarg ni dóna gaire informació, però està molt ben fet i…

View original post 63 more words

Per si malgrat la calor vols fer un caldo de pollastre…

100per100salut's avatar100per100salut

ingredientes-para-la-sopa-de-pollo-13706183

Ja coneixem les qualitats nutritives de la carn de pollastre i de gall dindi. Ara toca posar-se el davantal i decidir quina de les nombroses formes de cuinar aquestes carns escollirem avui. Ja hem explicat en una altra entrada d’aquest blog que segons el cuinat  la carn tindrà una sèrie de canvis que poden modificar les seves característiques nutritives.

Comencem avui amb un tipus de cocció per aplicació de calor humida. S’anomenen així els tipus de cuinat en que la calor es transmet a l’aliment per contacte amb aigua calenta.

Malgrat la calor d’aquests dies hem decidit començar parlant del bullit. El bullit de la carn d’aviram consisteix en submergir-la en aigua bullint (100ªC). El seu efecte sobre el valor nutricional de la carn depèn de dos factors: la temperatura i temps del bullit i la dissolució dels nutrients en l’aigua del bullit.

Les vitamines del grup B

View original post 360 more words