Arxiu d'etiquetes: VI

Sípia estofada

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 quilo de sípia
  • 1 ceba
  • 3 tomàquets
  • 1 got de vi blanc
  • pebre negre
  • 1 fulla de llorer
  • pebre vermell dolç
  • 1 dl d’oli d’oliva
  • 2 grans d’all
  • unes fulles de julivert
  • sal

Elaboració:

  1. Netegeu i trossegeu la sípia en trossos regulars.
  2. Piqueu la ceba a la brunesa (a bocins de la mida d’un gra d’arros) i, amb el tomàquet també picat, els poseu a sofregir en una cassola amb unes cullerades d’oli d’oliva.
  3. Quan la ceba i el tomàquet s’hagin estovat, afegiu-hi la sípia juntament amb el vi, el llorer i el pebre vermell.
  4. Removeu-ho, tapeu la cassola i deixeu-ho coure uns 45 minuts a foc suau.
  5. Mentrestant, piqueu l’all i el julivert i afegiu-los a la cassola.
  6. Deixeu-ho coeure uns 5 minuts més.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Sípia estofada

Vieires i bolets sobre moniato i empanada

INGREDIENTS (per a 4 persones)

  • – 12 vieires (congelades de qualitat) o 250 g de petites
  • – 8 escalunyes
  • – 100 cc de vi blanc sec
  • – 350-400 g de bolets (camagroc, rossinyol, cep)
  • – 1 moniato vermell
  • – 1 làmina de pasta de full
  • – oli
  • – sal
  • – mantega

Preparació:

  1. Es fan triangles de pasta de full, es pinten amb mantega, es couen al forn a 180º i es reserven.
  2. Se sofregeixen les escalunyes amb mantega i oli, s’hi tira el vi, es redueix i s’hi afegeixen els bolets.
  3. Es fan rodanxes de moniato (més o menys d’un dit) i es fregeixen amb poc oli.
  4. Es fan les vieires a la planxa o en una paella amb poc oli, es treuen i es desglaça amb unes gotes més de vi blanc.
  5. Al damunt del moniato s’hi posa el sofregit de bolets i escalunya, les vieires i la mica de desglaçat i s’acompanya amb els triangles de pasta de full.
  6. Aquest vespre hem fet un sopar de tardor i les amigues de la classe, la mestra i el nen se n’han menjat un bon plat.

Recepta extreta de “Cotó de Sucre”

Origen: Vieires i bolets sobre moniato i empanada

El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Fruites i verdures no paren d’acaparar virtuts, medalles, per a la nostra salut. Els raïms, que ja sabem que netegen i purifiquen o són laxants, també són un aliat de la pell a l’hora de defensar-nos del sol, una propietat especialment útil ara a l’estiu.

Compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol. Els flavonols del raïm poden reduir la formació de substàncies que s’oxiden lípids, ADN i indueixen la mort cel·lular.

Un estudi de la Universitat de Barcelona i el CSIC ha provat que algunes substàncies del raïm poden reduir el dany cel·lular a la pell exposada a aquesta radiació solar. Certs compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol

La principal causa ambiental de les malalties cutànies són els raigs ultraviolats, que provoquen càncer de pell, cremades i eritema solar, així com envelliment prematur de la dermis i epidermis. Aquests raigs actuen sobre la pell activant espècies reactives d’oxigen, que oxiden lípids i ADN, i disparen determinades reaccions i enzims que indueixen la mort cel·lular.

Aplicació als cosmètics

Les dades de l’estudi demostren que algunes substàncies polifenòliques extretes del raïm, anomenades flavonols, poden reduir la formació d’aquestes espècies que s’oxiden en cèl·lules epidèrmiques humanes a les quals s’ha exposat a radiació ultraviolada d’ona llarga (UVA) i mitjana (UVB) . L’estudi, realitzat in vitro al laboratori, ha estat publicat per Journal of Agricultural and Food Chemistry.

L’estudi considera aquests resultats “encoratjadors”. A més entén que s’han de tenir en compte per la farmacologia clínica que treballa amb extractes polifenòlics d’origen vegetal per al desenvolupament de nous agents de fotoprotecció cutània.

Actualment existeixen cosmètics amb compostos de raïm, però fins ara es desconeixia com actuen en les cèl·lules. La bioquímica de la Universitat de Barcelona i directora del treball, Marta Cascante, explica que aquest treball “dóna suport l’ús d’aquests productes per protegir la pell del dany i la mort cel·lular originats per la radiació solar, a més d’aportar coneixement sobre el seu mecanisme de actuació “.

Virtuts i propietats dels raïms

És un laxant natural: prevé i combat el restrenyiment.

Problemes intestinals: neteja intestins si es consumeix el raïm sense retirar la pell.

 

Al·lèrgies.

  • Malalts afectats de malalties reumàtiques com artritis i gota.
  • Problemes renals.
  • Colon irritable
  • Patiments del sistema circulatori com hipertensió, arteriosclerosi, rampes, mala circulació, etc.
  • Mals de cap ocasionats per una sobre-intoxicació

El vi negre, consumit amb moderació, ha demostrat ser cardiosaludable.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El raïm pot reduir el dany de les radiacions solars a la pell

Faves amb arròs basmati i verdures

Ingredients:

  • 100 gr arròs basmati
  • Faves
  • 1 pastanaga gran
  • 1 ceba gran
  • 1 gra d’all
  • mig pebrot verd
  • 1/4 vi blanc
  • 1/4 caldo verdures
  • Alfàbrega

Preparació:

  1. Primer de tot es pelen les faves i es posen a bullir durant 10 minuts.
  2. Mentre l’aigua s’escalfa posem una paella amb una mica d’oli a foc lent i hi afegim la ceba i el dent d’all ben picats.
  3. Quan estigui daurat hi afegim el pebrot també picat i la pastanaga a rodanxes.
  4. Ho deixem 10 minuts a foc lent i hi afegim el vi blanc i el caldo de verdures i ho deixem 15 minuts a foc lent.
  5. D’altra banda, passats els deu minuts de les faves, les traiem i les aboquem a la paella (en qualsevol moment de la cocció de les verdures).
  6. En la mateixa aigua on hem bullit les faves hi bullim l’arròs basmati durant 10 minuts també i quan estigui cuit, ho barregem tot.
  7. Afegim unes fulles d’alfàbrega tallades i ja està llest per servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA VERDOLAGA

Origen: Faves amb arròs basmati i verdures

Fideus d’arròs amb verdures d’hivern

INGREDIENTS:

  • 1/2 paquet de fideus d’arròs
  • 1/4 bròquil
  • 1 moniato
  • 2 pastanagues grans
  • 1 ceba
  • 1/2 carbassó
  • 2 tomàquets madurs
  • 1/2 got de Vi blanc
  • oli, sal i pebre

PREPARACIÓ:

  1. Rentem les verdures i les tallem a trossos petits.
  2. Les sofregim en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva, posem totes les verdures excepte el tomàquet.
  3. Quan les altres verdures estiguin fetes, afegim el tomàquet, salpebrem.
  4. Posem les verdures en un safata que pugui anar al forn, i aboquem per damunt el vi blanc.
  5. Ho deixem en el forn a 180ºC, durant uns 15 minuts.
  6. En una olla, posem aigua a bullir, i seguim les instruccions per a coure els fideus.
  7. Un cop bullits, escorrem els fideus i els emplatem. Damunt i posem la verdura
  8. i……Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Fideus d’arròs amb verdures d’hivern

Mandonguilles de la mare

INGREDIENTS:

  • 5 mandonguilles per persona
  • 1 ceba gran
  • brou de verdures
  • ametlles fregides
  • 1 all
  • 1 llesca de pà sec
  • 1/2 vas de vi negre

PREPARACIÓ:

  1. Ficar mig dit d’oli a la cassola, fregir l’all i la llesca de pà. Retirar.
  2. Fregir les mangonguilles amb el mateix oli. Retirar.
  3. Afegir la ceba tallada ben petita i reduïr a foc lent.
  4. Mentrestant, fer la picada amb l’all, el pà fregit i les ametlles. Ficar una mica de sal i pebre. Julivert opcional.
  5. Quan la ceba estigui feta, tornar a ficar les mandonguilles i la picada.
  6. Afegir el brou i deixar coure a foc mig durant 20 minuts.
  7. Afegir el vi negre i deixar-ho tot, uns 15 minuts més.
  8. Que us aprofiti !!!!!
  9. PD: És pot ficar un ou dur tallat a quarts quan estigui a punt de finalitzar la cocció.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Mandonguilles de la mare

Brotxeta de llagostins a la mel

Ingredients:

  • – 500 gr. de llagostins grans Fribersa
  • – 1/4 tassa de mel
  • – 1/2 cullerada d’all en pols
  • – 1/4 cullerada de pebre negre molt
  • – 1/3 tassa de salsa anglesa (Worcestershire) i 2 cullerades addicionals
  • – 2 cullerades de vi blanc sec
  • – 2 cullerades d’herbes a l’estil italià ( “aderezo” italià)
  • – 1/4 tassa de mantega fosa
  • – Pals per brotxetes

Preparació:

  1. En un bol gran, barregem l’all en pols, el pebre negre, 1/3 de la salsa angles, el vi i la mescla d’herbes.
  2. Afegim els llagostins (uns tres per brotxeta), cobrim el bol i deixem macerar a la nevera almenys una hora.
  3. Pre-calantem la graella, i afegim els llagostins en els pals de les brotxetes.
  4. En un bol barregem la mel, la mantega fosa i les dues cullerades de salsa angles restant, i la deixem per untar les brotxetes.
  5. Afegim els llagostins a la graella fins que es tornin opacs. I amb un pinzell anem untant els llagostins amb la salsa de mel.
  6. I ja podem servir!
  7. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: Brotxeta de llagostins a la mel

Pappardelle cruixents

Ingredients (2 px, plat únic):

  • 250 gr de xampinyons,
  • 250 de bròquil (brócoli)
  • 250 gr de pappardelle
  • 100 ml de vi blanc,
  • 150 ml de crema de llet
  • les fulles picades de tres branques de farigola
  • 1 fulla de llorer,
  • 3 cullerades de julivert picat
  • mitja culleradeta de sucre glass,
  • sal i pebre
  • 50 ml d´oli d´oliva,
  • 1 gra d´all matxacat

Preparació:

Mentre posem l´aigua a bullir per coure la pasta saltegem els xampinyons, tallats per la meitat, amb l´all. Afegim el vi, el llorer, la farigola i el sucre. Reduim el vi a una tercera part i mullem de nou amb la nata. Paral.lelament escaldem el bròquil, tallat a trossos petits, i quan la pasta estigui a punt juntem la salsa de crema de llet amb el bròquil, fregim el pa i quan emplatem hi posem per sobre pell de llimona ratllada i julivert picat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Pappardelle cruixents

Què ens diu el color d’un vi

El color ens aporta força informació sobre un determinat vi. A banda de la premissa que un vi blanc s’enfosqueix amb l’envelliment i que un negre, per contra, s’aclareix, hi ha tota una sèrie de matisos que podem observar i que ens poden dir molt sobre l’edat, el procés d’elaboració o les varietats. Una informació que ens pot ser molt útil a l’hora d’identificar un vi en un tast a cegues.

Vins blancs
Un blanc pàl·lid, transparent i brillant amb reflexos verdosos és un vi jove ric en àcids, fruit d’una verema anticipada i elaborat amb la tecnologia actual. Si en abocar-lo a la copa observem que és dens, podrem deduir que procedeix d’una zona càlida i que és ric en alcohol.

Un blanc es va enfosquint a mesura que s’oxida per efecte del calor, la llum o a causa de la reducció durant l’envelliment en l’ampolla.

Així mateix, la criança en barrica li proporciona una tonalitat ambre més intensa que augmenta proporcionalment amb la permanència en fusta. Aquest efecte es pot observar perfectament amb els vins generosos andalusos, amb llargues permanències en bótes de fusta i un procés d’envelliment biològic molt característic (el vel en flor, del qual ja en vam parlar en l’article sobre la vinificació de vins generosos).

La intensitat del color dels blancs també té a veure amb pràctiques concretes encaminades a obtenir uns mostos rics en sucre i uns vins molt característics. Ens estem referint a l’envelliment accelerats per efecte del sol. Seria el cas de maduracions extremes del raïm en el cep (els prestigiosos vins de Sauternes, per exemple), la deshidratació i pansificació del raïm un cop veremat (els Pedro Ximénez) o bé l’asolellament en bombones de vidre i a l’aire lliure, una pràctica que podem trobar aquí al Penedès o a la DO Rueda i que dona uns vins blancs de coloració molt intensa i amb tonalitats grogoses-vermelloses.

Vins rosats
Independentment que el color rosat intens d’un vi rosat jove es pugui anar transformant en color pell de ceba a mida que s’oxida o envelleix, hi ha altres factors que també influeixen en la intensitat d’aquest color. Així per exemple, si l’any ha estat molt assolellat, la coloració rosada serà més intensa que si l’any ha estat fred o plujós.

D’altra banda, la vivacitat del color També ens indica si ha estat elaborat correctament i té una acidesa moderada (tons rosats molt vius i brillants) o no (tons més apagats).

Vins negres
Un negre amb reflexes brillants i ribets vermellosos ens indica una acidesa elevada i es pot deduir que procedeix de zones més fredes. Per contra, un negre amb tons violacis i ribets marronosos procedeix d’un clima més càlid.

Observant la solidesa del color també podem esbrinar l’edat del vi. Si és jove, el color és sòlid i intens, però a mesura que envelleix el color perd intensitat perquè les molècules que aporten la coloració tendeixen a unir-se unes amb les altres i dipositar-se al fons de l’ampolla. En aquests casos, els tons vermellosos i sòlids evolucionen cap a tons més ambres i marronosos. Si l’envelliment és de vint anys o més, la pèrdua dels antocians (partícules colorants que atorguen el color vermell al vi) fa que apareguin els reflexes caoba i grogosos.

La intensitat del color també es diu si ha sofert una maceració (contacte del most amb les pallofes) més llarga o més curta i si la varietat amb què s’ha elaborat procedeix d’una zona amb una forta insolació.

En conclusió, el color d’un vi depèn molt del tipus de varietat de raïm, la maduració d’aquest, la maceració amb les pellofes i de la durada de la criança en barrica o l’envelliment en ampolla.

El color també ve influït per la varietat de raïm. Tot i que és molt agosarat parlar d’uns estàndards genèrics, perquè ja hem dit que la coloració també depèn de les condicions meteorològiques d’aquell any concret o de la localització de la vinya, sí que hi ha tonalitats molt característiques relacionades amb determinades varietats.

Varietats blanques

  • – Xarel·lo. Proporciona un vi que tendeix al color palla
  • – Parellada. En conrear-se en zones més altes, dona un vi de color més pàl·lid i més àcid.
  • – Chardonnay. Dóna un vins més grocs.

Varietats negres

  • – Ull de llebre. Els negres d’ull de llebre presenten una coloració marcada pel vermell cirera i el granat, que poden variar d’intensitat segons el temps de criança.
  • – Garnatxa. El vi negre té ribets violacis i fons cirera. Un rosat de garnatxa té unes tonalitats que van del salmó al maduixa.
  • – Cabernet sauvignon. Quan són joves, els negres elaborats amb cabernet sauvignon presenten un color sòlid de cirera madura amb ribets violacis que van evolucionant cap al color teula a mesura que envelleix. Un rosat de cabernet presenta coloració de gerds amb tonalitats carmí.
  • – Monastrell. Dóna uns vins vermellosos i vius.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Què ens diu el color d’un vi

Pollastre al vi negre amb trompetes de la mort

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 pollastre tallat en vuitens
  • 2 cebetes
  • 4 grans d’all
  • 1 fulla de llorer
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç
  • 2 gots de vi negre
  • 100 gr de trompetes de la mort deshidratades (o fresques)
  • Oli
  • Sal
  • Pebre

Elaboració:

  1. Renteu i trinxeu les cebetes.
  2. Assaoneu el pollastre amb sal i pebre i enrosiu-lo en una cassola amb una mica d’oli.
  3. Afegiu les cebetes, els grans d’all pelats, la fulla de llorer, el pebre vermell dolç i el vi, coeu-ho a foc suau i tapat durant 30 minuts.
  4. En aigua bullint escaldeu les trompetes de la mort (les deshidratades).
  5. En una paella amb una mica d’oli saltegeu les trompetes amb sal i pebre i reserveu-les.
  6. Serviu el pollastre amb la salsa i acompanyeu-lo amb els bolets.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Pollastre al vi negre amb trompetes de la mort