Arxius diaris: Juny 9, 2018

Crema de musclos

Per fer aquesta deliciosa crema de musclos necessitem (4 pax):

  • 1 Kg de musclos,
  • 2 cebes mitjanes,
  • un parell de branques d’api,
  • un parell de pastanagues grans,
  • 200 ml de vi blanc,
  • 1/4 de litre de fumet de peix,
  • 200 ml de nata líquida,
  • una fulla de llorer i sal.

Preparació:

  1. Després de netejar bé els musclos, els posem en una olla, juntament amb el vi i el llorer i els tapem. Un cop s’hagin obert totes les closques, els deixem bullir 5 minuts i els retirem del foc. Un cop freds, traiem la carn de les closques i la reservem, juntament al suquet de bullir-los, per més endavant.
  2. En una altra olla (o en la mateixa on hem bullit els musclos), posem una mica d’oli i sofregim la ceba tallada a daus molt petits, a foc molt lent. Un cop feta, hi afegim la pastanaga (tallada a rodanxes) i l’api tallat a trossos petits i ho deixem daurar a foc lent durant uns 10 minuts.
  3. Un cop la verdura rossa hi afegim el suc de bullir els musclos i el brou de peix i ho deixem fer xup-xup durant uns 15 minuts aproximadament (fins que les pastanagues siguin toves). Hi afegim els musclos i els deixem bullir dins de la sopa durant 10 minuts.
  4. Ho triturem amb l’ajuda de la batedora i hi afegim la nata líquida. Rectifiquem de sal, al gust , filtrem pel xinès i servim.
  5. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Crema de musclos

Anuncis

Guatlles a la vinagreta

Ingredients:

  • 4 guatlles
  • oli d’oliva
  • pebre negre en bola (Una cullerada)
  • 4 fulles de llorer
  • 1 gotet de vinagre
  • sal i pebre negre

Preparació:

  1. Obrir les guatlles pel mig treure el cap i tripes i deixar-les d’una peça, salpebrar.
  2. En una paella posem oli i quan estigui ben calent les fregim una mica, primer la pell de cara amunt i després cara avall, han de quedar rosses però crues de dins.
  3. Deixar refredar i seguidament tallar-les a quarts.
  4. Posar en una cassola junt amb el pebre, el llorer , el vinagre i cobrir bé amb oli d’oliva.(No fer servir el que hem utilitzat per fregir-les).
  5. Ha de coure fent xup-xup sense tapar durant tres quarts d’hora.


*Es podem menjar calentes o fredes, queden bé si les presentem en un aperitiu, acompanyen bé amb pa amb tomàquet. L’oli de coure-les i el pebre és tant o més bo que les guatlles.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Guatlles a la vinagreta

Morralets: sèpies menudes

Hi ha un grup d’espècies molt semblants a la sèpia però de talla molt més petita. Popularment es coneixen amb el nom de morralets, orelluts, sepietes o sepioles. A la mediterrània hi ha diverses espècies que pertanyen majoritàriament als gèneres Sepiola i Sepietta. L’espècie més comuna és Sepiola rondeleti, malgrat que també hi ha altres set espècies: Sepiola affinis, Sepiola robusta, Sepietta oweniana, Rossia caroli, Heteroteuthis dispar, Rondeletiola minor, Rossia macrosoma. S. robusta i S. afinis, són a més, espècies endèmiques de la mediterrània. La distinció entre les diverses espècies es fa sobretot a partir de l’estructura dels braços hectocòtils.

Aquestes sípies menudes no solen fer més de 5 cm de longitud, excepte Rossia macrossoma que pot arribar al doble de mida. Tenen els ulls grossos, el cos pla, curt, robust i amb el mantell en forma de dues aletes molt desenvolupades i arrodonides a banda i banda del cos. Això fa que en certs indrets també se’ls anomeni orelluts. Com les sèpies, presenten vuit braços amb ventoses i dos tentacles més llargs que li serveixen per capturar les seves preses. En els mascles, els dos braços dorsals s´han transformat en hectocòtils amb funció copuladora. La seva coloració és marronosa molt críptica, i com a estratègia protectora poden canviar la seva textura de la seva pell.

Especies més freqüents de morralet a la mar catalana: 1 Rossia caroli, 2 Rossia macrosoma 3 Sepiola rodeleti i 4 Sepietta oweniana. Dibuix Jordi Corbera INPC

El morralets són espècies carnívores que s’alimenten de petits crustacis i peixos que capturen amb els seus tentacles. De la mateixa forma que les sèpies posseeixen una boca amb una mandíbula molt potent anomenada “bec de lloro” que els permet mossegar amb força.

Viuen en hàbitats litorals i se´ls pot trobar fins als 450 m de profunditat. Normalment està associat a fons sorrencs i als alguers. És una espècie d´hàbits nocturns. Les femelles ponen la posta entre el Març i Novembre i els ous estan protegits en una massa gelatinosa. A diferència de les sèpies, els morralets tenen desenvolupament directe, és a dir, sense estadis larvaris. La fecundació té lloc quan els mascles porten els espermatòfors a l´interior de la femella a través dels braços hectocòtils.

Es pesquen sobretot amb l´art de bou.

Els morralets tenen un elevat interés culinari. Foto: La cuina de sempre

Els morralets són comestibles i molt apreciats gastronòmicament. S´acostumen a coure saltejats, en la seva tinta, en arrossos o bé fregits amb ceba, en aquest darrer cas, es solen cuinar amb el nom de “popets”, malgrat que el veritable popet (Eledone cirrosa) és una altre espècie. En alguns casos també es serveixen fregits en la seva tinta sota el nom de xipirons. En tots aquests casos les orelles el delataran.

L’espècie més comuna, Sepiola rondeleti deu el seu nom al metge i naturalista francès Guillaume Rondelet (1507-1566). La seva trajectòria està plena de contribucions a la biologia marina de la mediterrània. Entre les seves obres cal destacar “Libri de Piscibus Marinis” (1554) que conte la descripció de 250 espècies i les seves il•lustracions i “L´Histoire Entiere des Poissons” (1558). Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Morralets: sèpies menudes