Arxius diaris: gener 18, 2019

Bacallà amb crema de castanyes

Per a dues persones:

  • 2 lloms de bacallà
  • crema de castanyes
  • 2 patates mitjanes
  • 1 ceba
  • farina

Preparació:

  1. Tallar les patates i la ceba, salpebrar-les, i der-les al forn amb una miqueta d’oli.
  2. Rebossar els lloms amb farina i fregir-los amb poc oli.
  3. Per muntar el plat posarem un llit de patates, a sobre el bacallà i la crema de castanyes sobre el bacallà.
  4. Ho podem acabar amb una reducció de Pedro Ximenes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: KINOA SOUP

Origen: Bacallà amb crema de castanyes

Anuncis

Púding de cireres

Ingredients per a quatre persones:

  • 300 de cireres.
  • 6 ous.
  • 250 ml de llet.
  • 250 de nata liquida per muntar.
  • 150 g de sucre.
  • 200 de rebosteria del dia avants (croissants, ensaïmada, magdalenes, etc.)
  • Caramel líquid.

Elaboració:

  1. Trenca els ous en un bol i bat-los amb unes varetes.
  2. Afegeix el sucre, la llet i la nata i barreja-ho tot bé.
  3. Aboca el compost en una cassola i escalfa a foc molt lent, sense que arribi a bullir.
  4. Mentrestant, renta les cireres, treu els pinyols i col·loca en un bol gran, afegeix la rebosteria esmicolada i barreja.
  5. Aboca la llet i els ous i remou, en un motlle de silicona unta el fons i les parets amb el caramel líquid, i omple’l amb el compost anterior, introdueix al microones a mitja potència sis minuts i cinc minuts més a potència màxima, comprova amb un ganivet si ja esta cuit, si surt brut es que encara li falta cocció.
  6. En cas contrari, significarà que ja el tenim cuit per dins.
  7. És important tenir en compte aquest aspecte, ja que si ens precipitem podem deixar-lo cru per dins, deixa-ho refredar, desemmotlla i serveix en porcions.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Púding de cireres

Peix de temporada

Un dels conceptes que la globalització ens està fent perdre és el de “producte de temporada”. Excepte en alguns casos concrets com ara amb el bolets, estem acostumats a consumir el producte fresc durant tot l´any i ens oblidem que aquella fruita, aquella verdura o aquell peix tenen una temporada on la seva qualitat es optima i és quan s´ha de consumir.

Comencem a trobar normal, consumir maduixes, pèsols o carxofes durant tot l´any. Estem oblidant molt despresa en quina època de l´any es cullen aquets productes. Amb aquest afany de consumir “fora de temporada” l´únic que aconseguim és que ens arribi aquest producte de l´altre costat del món o bé que aquest no sigui fresc.

EL sonso té un pla de cogestió

Amb el peix i marisc passa exactament el mateix. Hi ha moments de l´any on el seu consum és òptim per la seva abundància o per la qualitat de la seva carn. Hi ha espècies, com ara les garoines, que estan madures pel seu consum en una època determinada. Hi ha peixos, com la dorada o el llobarro, que s´apropen a aigües litorals per fressar en una època de l´any. En alguns cassos com ara amb els lloritos o el sonso que tenen uns períodes de veda, i en conseqüència no es poden capturar.

Des de finals d´estiu i durant tota la tardor és temps del calamar de potera. La veda del llorito acaba el 31 d´agost. El sonso es comença agafar a la primavera. Les dorades i els llobarros tenen el seus màxims als mesos de novembre i desembre. Les sardines són més riques en àcids omega-3 al llarg de la primavera i l´estiu, que és quan estan en els seu punt òptim pel seu consum. L’hivern és l´època de les garoines,…

Els colors dels lloritos prenen aires tropicals

La tonyina se sol capturar quan emprenen les rutes de tornada durant la tardor. En aquest cas però, s´ha perdut aquesta estacionalitat per diverses raons. L´escalfament global està fent desplaçar les migracions d´aquest peix i en conseqüència les seves captures. A més, en aquest cas, les quotes per a la captura d´aquesta espècie a Catalunya les té pràcticament una única empresa i el que fa amb els exemplars capturats és engreixar-los de manera artificial fins que tenen la mida òptima i són introduïdes als mercats de consum en funció de l´oferta i la demanda.

El peix de temporada té un calendari que coincideix amb el dels pescadors artesanals. Aquests canviaven l´ormeig de pesca en funció de l´espècie que es volia agafar segons l´època de l´any. En la mesura que la pesca artesanal va desapareixent també ho està fent el peix de temporada.

La sardina es pesca ” a caixes”

El consum de peix de temporada permet diversificar el consum i distribuir la pressió pesquera focalitzada vers unes poques espècies. A més, amb aquesta decisió estem consumint producte de proximitat i estem col•laborant en mantenir l´activitat ancestral dels nostres pescadors artesanals. Un percentatge elevadíssim dels consumidors de peix només ho fan d´unes poques espècies (lluç, rap, llenguado o sardina).

Tenim assumit que tot el peix que hi ha als taulells de les peixateries és fresc, però, si volem consumir durant tot l´any calamar, per exemple, hem d´estar disposats a que bona part de l´any consumirem aquesta espècie congelada o en semiconserva. A més, només el 15 % del peix que es consumeix a Catalunya és de pesca de proximitat. Això però és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de temporada