Ahir vam fer amanida de verdura i ens en va sobrar, hi vam farcir uns pebrots.
Vàrem comprar pebrots del piquillo i els vaig omplir amb l’amanida de verdura
El podem acompanyar d’amanida d’enciam, tomàquet xerri i pastanaga
Una manera d’aprofitar les sobres.
Surten bons.
L´elaboració és la de tots els gaspatxos, vaja, posar tots els ingredients en una batedora i quan estiguin ben triturats, integrats i fins, ho colem i ho reservem a la nevera. Compte amb el curry, s´ha de notar però no predominar. I compte també amb el vinagre, el mateix dit amb el curry, no ha de dominar ni de bon tros. A ull, un rajolí. L´oli al vostre gust, a la recepta diu sis cullerades, però ja vaig aprenent que en aquest llibre les quantitats són totalment interpretables i manipulables. A mi en aquesta proporció em va anar força bé. Interessant i refrescant, podeu posar-hi també unes fulles d´alfàbrega picades o una mica de pebrot verd picat també.
La Glòria va “marcar” la cuixa de xai. Li va fer 4 talls, trencant l’os, per tal d’aconseguir una millor cocció i poder tallar-la amb més facilitat un cop cuita. Agafem una safata pel forn i la untem amb l’oli. Mentre escalfem el forn a 180º, tallem la ceba en juliana i la repartim per la safata. Al damunt, hi afegim la patata tallada a rodanxes d’un centímetre de gruix aproximadament. Salpebrem al gust. Posem sal i pebre a la cuixa i la col·loquem damunt de la patata i la ceba. La reguem amb un raig de conyac. Tapem la safata amb paper d’alumini. Això és un truquet per aconseguir que la carn es vagi coent poc a poc sense cremar-se.
Els plats a punt per la degustació
Al cap d’una hora, més o menys, comprovem el grau de cocció de la carn i les patates. Treiem la safata del forn i pintem la cuixa amb mel. Això ens donarà una textura cruixent i molt bona. Tornem a posar la safata al forn uns 20 minuts més. Quan veiem que la carn està torradeta ja ho podem servir. Aquest plat, no és cap novetat, ho sé. És un clàssic de la cuina de sempre. Però soc de les que pensa que el toc personal de cadascú fa que qualsevol recepta de la cuina catalana sigui única. Si a més, els ingredients són productes de proximitat i de temporada, el resultat és excel·lent pels sentits i per la salut.
Ja tenim aquí les primeres faves de la temporada o no, així les vaig trobar al mercat, vaig dubtar però com que eren amb pellofa en vaig comprar. Al vespre en un restaurant, que té sempre productes frescos de temporada, vaig menjar els primers pèsols de la temporada, jo creia que encara faltava però deu ser això del canvi climàtic o senzillament ja som en temporada de faves i pèsols, benvingudes i benvinguts sou als nostres fogons us cuidarem com la millor joia.
Agafem una coliflor -o bròquil- crua tallada a trossos i la deixem macerar amb una senzilla vinagreta d’oli, vinagre i pebre durant una hora més o menys, i si ja en tenim en conserva feina feta.
En una paella amb poc oli esparraquem primer una botifarra de sal i pebre i quan comenci a estar roent i esparraquem botifarra negra i deixen que es cogui, la proporció en funció del gust, però vigileu que la negra és la que es menja el gust de l’altre, un cop quasi cuites les reguem amb un bon raig de xeres dolç -50ml- i deixem que es redueixi.
Posem a bullir les faves durant uns 20 minuts, perquè així quedin un punt cruixent, les retirem i les posem a la paella amb les botifarres per anar lligant els gustos, en la mateixa aigua bullint escalfem un minut la coliflor si voleu en cru també té el seu punt.
Tot llest a punt de forquilla, les faves amb botifarres esparracades –negra i de sal i pebre- o de les que us agradin més, acompanyades pel toc de la coliflor cuita amb la vinagreta. Un consell: mentre aneu cuinant les botifarres i les faves amagueu la coliflor crua amb la vinagreta, està boníssima hi anar picant pot ser que us en quedeu quasi sense a l’hora d’enplatar les faves, a mi m’ha passat.
