És una planta cultivada en horts o testos, prefereix llocs frescos i lleugerament humits. Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l’illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.
Nom cientific: julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se’n consumeixen les fulles però també es pot menjar l’arrel…
Planta perenne aromàtica de 20cm fins un metre d’alçada de la família de les Umbeliferas. (l’alçada dependrà del lloc i la terra on creix).
Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.
No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.
Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.
Però sabíeu que?
El julivert és una planta amb unes propietats nutricionals més que interessants ja que el julivert conté quantitats rellevants de vitamines i minerals, així com d’altres substàncies no nutritives però beneficioses per a l’organisme humà com flavonoides i oli essencial ric en apiol i miristicina. Aporta provitamina A o beta carotè, vitamina C i vitamina E en quantitats importants. En menor mesura el julivert conté també vitamines del grup B, com la B1 i B2.
Altres propietats del julivert: el julivert és una font abundant de calci, fòsfor, potassi i sofre i en menor proporció de ferro, magnesi o zinc.
El julivert és també una bona font d’àcid fòlic i de lisina, l’aminoàcid limitant de la major part dels cereals.
El Julivert és conegut com el millor tractament per netejar els ronyons i és natural.
Amb el temps la sal s’acumula al nostre cos i necessita un tractament de neteja, i … Com podem desfer-nos d’això?
Agafeu un grapat de julivert, renteu-lo, talleu-lo en trossos petits i poseu-los en una olla, afegiu-hi 1 litre d’aigua, bullir uns deu minuts, deixeu refredar, coleu-lo i ho poseu a una ampolla neta i col·loqueu-lo a la nevera.
Si preneu un got *diàriament veureu que tota la sal i el verí acumulat, comença a eliminar-se del ronyó en orinar.
La millor forma de menjar el julivert és cru ja que si ho escalfem disminueixen les quantitats d’algunes vitamines presents. Es pot afegir cru a l’amanida o els plats i fins i tot és un ingredient fonamental del tabule.
Propietats i elements nutritius del julivert:
• És un potent antioxidant: rejoveneix la pell.
• Conté betacarotè.
• Ric en minerals com calci, fòsfor, ferro i sofre.
• Ric en clorofil·la: combat el mal alè, ajuda a depurar el cos de toxines i el greix excessiu.
• Ric en vitamina C: prevé el càncer, els problemes cardíacs, les cataractes, infeccions i ajuda a enfortir el sistema immune.
• Per ser ric en calci, és molt adequat en dietes per combatre i prevenir l’osteoporosi i durant la menopausa.
• És afrodisíac: augmenta la producció d’estrògens, especialment útil per incrementar el desitj sexual, (prendre un got abans de fer l’acte).
• És diürètic: ajuda a eliminar líquids en forma natural i molt útil per evitar la formació de càlculs i pedres del ronyo.
Per aquesta qualitat s’utilitza en dietes per tractar hipertensió i per a la salut dels ronyons.
• El seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i prevenir anèmia, anorèxia, debilitat general, fatiga, cansament físic i mental.
• Contra espasmes intestinals, (una cullerada petita de llavors per tassa d’aigua, dues vegades al dia).
• Útil contra les úlceres.
• Per combatre els polls dels cabells.
• El mal alè (halitosi) es pot combatre mastegant unes fulles de julivert.
• La ingestió en fresc afavoreix la digestió i contribueix a expulsar les flatulències i obre la gana.
• Per picades d’insectes: Puces, mosquits, paparres, etc.: Matxuqueu les fulles i fregueu amb una gasa el suc damunt la picada, deixeu la gasa damunt la picada una mitja hora.
• Alleugereix les irritacions del ulls cansats: Espremeu la planta tendra i apliqueu amb una gasa un mica de suc damunt els ulls.
• Per cops, hematomes o morats, una barreja del suc de julivert amb oli d’oliva damunt la zona afectada ho millorarà moltíssim.
• Relaxant: una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50g de llavors en l’aigua del bany, produirà un notable efecte relaxant al nostre cos.
• Infusions de tres tasses diàries: s’usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.
• Anestèsic: apliqueu una cataplasma amb el suc diluït en alcohol damunt on faci el dolor.
• Antisèptic: és eficaç per la pell, ungles i peus, ajuda a eliminar les toxines del tabac en el cabell.
• Com a condiment menjat fresc és ideal per donar sabor a moltíssims plats i receptes, sopes, verdures, amanides, carns, etc. és perfecte per afegir a les llegums per fer-les menys flatulentes.
• Del julivert s’extreu un líquid oliós anomenat apiol i s’usa contra les febres intermitents i les neuràlgies.
– També cal tenir en compte que és *TOXIC, per tant cal prendre en les dosis correctes, en dosis elevades pot produir uns efectes contraris als desitjats.
– En dosis elevades produeix intoxicació al fetge, diarrees, vòmits i alteració del ritme cardíac.
– No donar a ocells ni aus de corral.
– Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Malaltia de Parkinson, etc.
Dites populars:
El julivert com més s’hi fa més s’hi perd: es refereix al fet que el conreu d’aquesta planta té la competència de l’abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.
X s’assembla al julivert (X és el nom d’una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.
Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.
Curiositats:
Una Planta i Herba protectora
Una herba tan popular com el julivert ha originat diverses supersticions tant de signe positiu com negatiu, en considerar-se un símbol de mort però també de resurrecció. Les bruixes utilitzaven lavatives vaginals de julivert per provocar l’avortament.
El julivert es va considerar una herba misteriosa perquè les seves llavors triguen un temps a germinar.
Per contrarestar els efectes malèvols del julivert es recomanava sembrar en dijous sant i oferir una mica de julivert a Sant Pancraç, màrtir cristià sota Dioclecià, perquè atragués la riquesa. El costum d’oferir julivert a Sant Pancraç perdura encara i no és estrany veure en alguns comerços al sant amb una branqueta de julivert.
A l’antiga Roma els gladiadors, abans de baixar a l’arena, es col·locaven una branqueta de julivert presa del cinturó convençuts que aquesta herba propiciava la força i l’astúcia.
En l’Antiga Grècia el julivert estava considerat com una planta sagrada que simbolitzava el triomf i la resurrecció. Portats per aquesta creença, els grecs adornaven les tombes amb corones de julivert.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA
M'agrada S'està carregant...
