Amanida amb fruita i falsos bolets

Deixa un comentari

Ingredients:

  • Enciams variats i brots d’espinacs
  • 1 pastanaga
  • 1 poma
  • 1/2 pinya natural
  • Tomates xerri
  • Ous de guatlla dus
  • Maionesa suau
  • Sal i oli d’oliva
  • Vinagre (Mòdena, de poma….)

Preparació:

  1. Peleu els ous de guatlla i els talleu la punta de la part més rodona, així, s’aguanten millor drets.
  2. Renteu les tomates i també els talleu un tros, hi ha de cabre la punta del ou de guatlla. El buideu per treure les llavors, hi introduïu l’ou.
  3. Amb l’ajuda d’una mànega o estri amb broc molt fi, feu els punts amb la maionesa.
  4. Posem al plat els enciams, brots, la pastanaga tallada a tires amb el pela-patates, la pinya i la poma a tacs, i els bolets; i ho assaonem amb sal, vinagre i oli.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Amanida amb fruita i falsos bolets

La Síndria

Deixa un comentari

La síndria, xíndria, meló d’aigua o meló d’Alger (Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai de la família Cucurbitaceae) és una fruita i planta de l’estil de les parres (enfiladissa), originària del Sud d’Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis.

La síndria és, generalment, esfèrica, ovalada, cilíndrica o el·lipsoïdal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan està ben madura, molt dolça i refrescant, fet pel que també se la coneix amb el nom meló d’aigua. Avui en dia es poden trobar varietats més o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arredonides.

Amb un contingut d’aigua d’un 95%, és d’origen africà (Botswana, Lesotho, Namíbia, Sud-àfrica) on és usada com a substitut de l’aigua en l’estació seca. Es cultiva a totes les regions càlides del planeta, però destaca Turquia com a principal productor, es va propagar per les costes del mar Mediterrani i per tots els països càlids. Va arribar a Amèrica portada pels colons europeus i es va estendre per tot el continent.

És un dels fruits més grans que es coneixen, poden arribar als 15 kg de pes, però el més comú són peces de 2 a 4 kilograms. La pell és llisa, molt gruixuda de color verd, encara que a vegades presenten un dibuix a bandes.

La polpa, principalment de color vermell, i excepcionalment de color groc (síndria ananàs), té una textura acüosa i porosa, amb abundants llavors. 
Pel que fa al seu valor nutricional, no aporta quasi vitamines ni minerals, i fins i tot el seu contingut en sucres és relativament baix, això si, res millor que una síndria fresca per apagar la sed. La seva gruixuda escorça li permet aguantar en bones condicions durant bastants dies a temperatura ambiental i ja que és molt sensible al fred, no s’ha de mantenir a temperatures inferiors a 7 o 10º C.

El seu color pot variar entre el verd fosc, el verd clar o el groc, fins i tot una combinació d’ambdós. Té una polpa de color rosat o vermellós i segons la varietat, pot contenir o no nombroses llavors (negres, marrons o blanques). Aquesta polpa es caracteritza per ser molt sucosa i aquosa. És molt refrescant i generalment té un sabor dolç. És exquisida com fruita de taula i també en granissats, sucs i refrescos.

Per comprovar el seu punt òptim de maduració, la síndria te que “ cantar”, això és, quan se li donen lleugers copets amb la palma de la ma a la pell hem de notar durant un temps unes petites vibracions com a resposta al nostres cops. Si aquestes vibracions són imperceptibles o per al contrari no dona la suficient sensació de fermesa, és millor triar-ne una altra.

Propietats:

La síndria es pot dir que és la fruita que més quantitat d’aigua conté (95%), per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix, només 20 calories per 100 grams. Els nivells de vitamines i sals minerals són poc rellevants, sent el potassi i el magnesi els que més destaquen, si bé en quantitats inferiors comparats amb altres fruites. El color rosat de la seva polpa es deu a la presència del pigment licopè, substància amb capacitat antioxidant. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Varietats:

Síndries diploides o amb llavors: són les varietats cultivades tradicionalment, que produeixen llavors negres o marrons de consistència llenyosa. Segons la forma dels seus fruits trobem: 
Fruits allargats: d’escorça verda amb bandes de color més clar. Es diuen melons. A Espanya tot just es conreen. Destaquen els tipus Klondike i Charleston Gray. 
Fruits rodons: d’escorça de color verd fosc o negre, són els exemplars més cultivats encara que estan sent desplaçats per les varietats sense llavors. Destaquen: Crimson Sweet (Almeria), Resistent (València), Sugar Baby (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya – Almeria i València-), Dulce Meravella o Sweet Marvell i Early Star, entre les més conegudes i conreades.

Síndries triploides o sense llavors: Es tracta de varietats que tenen unes llavors tendres de color blanc que passen desapercebudes al menjar el fruit. Es caracteritzen per tenir l’escorça verda clara amb ratlles verdes fosques i la carn pot ser de color vermell o groc. Destaquen: Reina de Cors (Almeria), Apirena, Jack i Pepsina, entre d’altres.

Composició per 100g de porció comestible

Calories: 20,3

Hidrats de carboni (g): 4,5

Fibra (g): 0,3

Potassi (mg): 88,5

Magnesi (mg): 11

Provitamina A (mcg): 18

Acido fólico (mcg): 3

mcg=micrograms

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: La Síndria

Bolonyesa de coliflor

Deixa un comentari

Ingredients:

  • Una pastanaga
  • Salsa tomàquet
  • Sal oli i espècies al gust

Preparació:

  1. Posem a bullir la pasta i mentrestant en una paella amb oli calent daurem la coliflor ratllada amb ratllador gruixut o talladeta ben petita. Quan comenci a daurar-se hi afegim la pastanaga ratllada fineta, ho deixem al foc uns minuts, podem afegir-hi una mica de salsa de soja i vi blanc i un cop reduït hi afegim la salsa de tomàquet i removem i deixem a foc lent durant uns minuts.
  2. Escorrem la pasta i li posem la bolonyesa i si es vol formatge ratllat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RAVE NEGRE

Origen: Bolonyesa de coliflor

Tarta de Llimona (46/164)

Deixa un comentari

Ingredients:

Per la crema de llimona:

  • 1 pot de llet condensada
  • 3 rovells d´ou
  • la ralladura d´una llimona
  • el suc de dues o tres llimones

Pel merengue:

  • 3 clares d´ou
  • 2 cullerades soperes de sucre glass
  • 1 culleradeta de farina
  • una miqueta de sal

Per a la massa (pasta brisa):

  • 200 grams de farina
  • 80 grams de mantega/margarina
  • 1 ou

Preparació:

Per fer la massa s´ha de treballar primer la mantega amb la farina, sense mirar de fer cap bola ni res que s´hi assembli, mirant que es vagi fent petita fins que quedi com un polsim de color groc. Es fa com un volcà i al mig s´hi posa l´ou. S´amassa fins que veus que pots fer una bola, posant-hi una mica d´aigua, molt poca, per a que agafi forma. Feta la bola es guarda fins d´un recipient coberta amb paper film un mínim de 20 minuts, més si pot ser. Passat aquest temps s´estira la massa i es posa dins d´un motllo rodó, punxant-la i (si en teniu) posant-hi cigrons o mongetes crues a sobre. Es deixa coure uns vint minuts, es retiren els llegums secs i ja ho tenim llest per posar-hi la crema de llimona, feta barrejant en un bol la llet condensada (un quart de litre), els rovells d´ou, la ratlladura de llimona i el suc de les tres llimones. Es torna a posar al forn uns 40 minuts, una mica més si veieu que no està fet, i desprès es torna a treure per posar-hi el merengue. Per fer-lo s´han de batre les clares amb una punteta de sal a punt de neu i barrejar-les amb molt de compte amb el sucre llustre i la farina. El tireu a sobre de la crema de llimona, que en aquest moment potser fa aspecte de no estar feta però que al cap de 45 minuts de forn us asseguro que ho està. Es daura el merengue i es treu la tarta del forn, deixant-la refredar. Si trigueu molta estona a menjar-la millor posar-la a la nevera una vegada deixi d´estar calenta.

El resultat va ser molt satisfactori, tot i que se´m va anar la mà amb el suc de llimona…ho confesso, n´hi vaig posar de més, concretament 4, i es va notar, i molt. A casa agraden les coses àcides, així que tot correcte, però la resta de gent que la va tastar deia que potser era massa àcida. I ho era. I es que diuen que en pastisseria s´han de respectar les mides de tot al 100%! De fet a la recepta diu entre 2 o 3 llimones depenent de la seva grandària.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Tarta de Llimona (46/164)

Trufes de coco i xocolata

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 370 grams de llet condensada
  • 125 grams de coco ratllat
  • 125 grams de nous picades
  • 80 grams de galetes
  • Fideus de xocolata

Preparació:

  1. Aquestes trufes són extremadament fàcils de fer! I a més si teniu nens pot ser una recepta molt divertida de fer tots plegats!
  2. Barregem 3 culleres de llet condensada amb 100 grams de coco ratllat i ho deixem a la nevera mitja horeta.
  3. Triturem les galetes i les nous fines (sense que arribi a quedar com pols), hi afegim 9 cullerades de llet condensada i ho deixem a la nevera mitja hora.

Ara farem les trufes:

  1. Per fer les de coco, agafem la massa de coco que tenim a la nevera i anem fent boletes i les arrebossem amb el coco ratllat.
  2. Per fer les de galeta i nous, fem el mateix procediment que les de coco i les arrebossem amb els fideus de xocolata.
  3. Servir ben fredes!
  4. Bon profit llaminers!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Trufes de coco i xocolata

Magdalenes de xocolata

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 120gr de farina de blat
  • 30 de maizena
  • 1 culleradeta de llevat en pols (tipus “Royal”)
  • mitja culleradeta de sal
  • 100 ml d’aigua
  • 95 ml de melassa (substituïble per 95 gr de sucre)
  • 1 culleradeta de vainilla
  • 90 ml d’oli de gira-sol
  • una cullerada sopera plena de cacau en pols

Elaboració:

Es barreja primer la farina, maicena, sal, llevat i cacau en un bol. Després s’hi afegeix l’aigua, la melassa, la vainilla i l’oli. Es remena bé fins que ens quedi una massa fina i la posem en motllos de magdalenes (surten unes 6-8 magdalenes, depenent de la mida).

Engeguem el forn a 180ºC i quan estigui calent hi posem les magdalenes. Les fornegem uns 15 minuts aproximadament. Jo les vaig punxant fins que el punxó surt net.

Com a possibles variacions, en comptes de posar-hi cacau en pols es poden posar trossets de xocolata, o la pell d’una llimona, melmelada… o es poden cobrir amb xocolata fondant. Com ja he dit, accepten totes les variants possibles!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FENT PENSANT DIENT

Origen: Magdalenes de xocolata

Bunyols de Bacallà

Deixa un comentari

Ingredients ( 30 unitats aprox.):

  • 500 gr. de bacallà esqueixat dessalat
  • 2 grans d’all
  • julivert
  • 2 ous
  • 4 cullerades de farina (50gr)
  • 1 sobre de llevat en pols
  • oli

Preparació:

  1. Esmicolem el bacallà ja dessalat i al punt de sal i el barregem amb l’all i julivert picats ben petits.
  2. Afegim els rovells de l’ou, la farina i el llevat.
  3. Just abans de fregir-los, muntem les clares a punt de neu i les barregem amb el bacallà.
  4. “Ara ve quan el maten”. M’he passat anys intentant que els bunyols em sortissin com els de la foto, ben rodons i que no s’aixafessin, i fins ara no ho he aconseguit. El secret: MIREIA CARBÓ .
  5. S’han de fregir amb molt d’oli i ben calent.
  6. Si ho feu amb una paella, per alta que sigui, els bunyols no poden tombar sols. Agafeu una olleta o pot i hi poseu quatre o cinc dits d’oli i quan estigui ben calent els fregiu aquí mateix.
  7. Amb una cullereta untada d’oli aneu agafant la pasta i els deixeu anar al cul del pot amb un copet de cullera, veureu que tots sols es deixen anar i suren, ells sols van tombant, i si més no els podeu ajudar una mica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Bunyols de Bacallà

Coca de llardons

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1 placa pasta de full
  • 250 grs llardons
  • Sucre
  • Pinyons

Elaboració:

  1. Primer s’ha d’esmicolar els llardons, el més fàcil és posar-los dins una bossa de plàstic i picar-los amb la mà del morter o el corró.
  2. Posar els pinyons en remull mitja hora perquè no es cremin durant la cocció de la coca. Escórrer i reservar.
  3. Estendre la pasta de full i dividir-la longitudinalment, de manera visual, en tres parts. Cobrir la part del mig amb llardons, de manera generosa, i per sobre espolsar abundant sucre. Tapar amb una de les parts i prémer amb el corró.
  4. Repetir l’operació: posar la resta de llardons per sobre i espolsar sucre, cobrir amb la darrera part de la pasta de full.
  5. Passar per sobre el corró, perquè els ingredients s’enganxin bé i amb l’ajut d’una forquilla segellar la vora.
  6. Espolsar per sobre molt de sucre i els pinyons.
  7. Posar la coca a coure dins el forn a 190 graus fins que estigui ben daurada. Treure i deixar refredar i ja està llesta per menjar-la.
  8. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Coca de llardons

Sopa d’all.

Deixa un comentari

Ingredients per 2 persones:

  • 1 l. de aigua.
  • 8 llesques de pa de barra.
  • 1 branca de farigola.
  • un xic de sal
  • 1 mica de pebre negre
  • 4 cullerades d’oli d’oliva extra verge d’arbequina.
  • 6 grans d’all.
  • 2 ous ecològics.
  • 25 g de formatge Gruyère ratllat.


Temps d’elaboració: 35 minuts

Elaboració:

  1. Primer de tot posem les 3 cullerades d’oli a la cassola a on farem la sopa, i posem a daurar una mica les 6 grans d’all tallats a rodanxes (vigilant que no es cremin ja que amargarien) .
  2. Afegim a la cassola amb els alls, l’aigua, el pebre, la farigola i la sal. Deixem bullir uns 20 minuts.
  3. Mentre es fa la sopa, en una safata de forn col·locarem 8 llesques de pa, tirarem una mica d’oli per sobre i repartim una mica de formatge Gruyère ratllat, posem a gratinar.
  4. Quan la sopa ja esta feta, retirem la branca de farigola i afegim els dos ous ( a mi m’agrada deixar-los sencers, però a la meva mare l’agrada debatut, així que ho podeu fer al vostre gust) Deixem bullir 5 minuts mes. Apaguem el foc.
  5. Col·loqueu en cada plat les 4 llesques gratinades amb formatge. Aboquem el caldo i els ous, per sobre del pa, afegim un raig d’oli cru per sobre i adornem amb una branqueta de farigola, just en el moment de servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Sopa d’all.

Crema de coliflor

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1kg de coliflor
  • 1 ceba gran
  • 2 grans d’all
  • caldo de verdures
  • herbes provençals
  • comí
  • sal
  • oli d’oliva
  • 1 patata mitjana

Preparació:

  1. Primer de tot piquem la ceba i els dos grans d’all i els sofregim en una olla.
  2. Quan ja estigui daurat hi afegim la patata tallada a quadradets petits i la coliflor també tallada petita.
  3. Llavors ho remenem bé i hi afegim herbes provençals i una mica de comí (6/7 grans).
  4. Ho deixem 5 minuts per tal que els sabors es barregin i llavors afegim el caldo de verdures (1/2 litre aproximadament).
  5. El caldo de verdures no ha de cubrir tots els ingredients ja que sinó ens quedaria molt líquid i llavors hauríem de llançar el caldo.
  6. Si ens queda molt espés, sempre serem a temps d’afegir una mica d’aigua o de caldo de verdures.
  7. Llavors ho deixem una mitja horeta a foc lent fins que la patata i la coliflor ja estiguin fetes.
  8. Ho triturem amb la batedora i ho deixem reposar una mica.
  9. Com a decoració del plat he untat unes torrades de pa amb una mica d’all i herbes provençals amb formatge per sobre.
  10. Primer de tot es fregeixen un parell de grans d’all en dues cullerades d’oli.
  11. Llavors, es retiren els alls i es barreja amb les herbes provençals.
  12. S’unten unes torrades de pa i es gratinen amb una mica de formatge.
  13. Queda molt bé.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA VERDOLAGA

Origen: Crema de coliflor