Amanida de fruits del mar amb chermoula (122/135)

Ingredients:

  • 250 gr de gambetes
  • mig kilo de musclus
  • 1 llimona
  • 100 gr d´olives negres sense pinyol
  • Chermoula: 1/2 manat de julivert, 1/2 manat de cilantre fresc, 1 gra d´all, 1 llimona, 1 mica de pebre vermell, 1 mica de comí mòlt, curcuma, pebre

Preparació:

Fem els musclus al vapor. En guardem només la carn, no farem res amb les closques. Piquem les herbes, l´all i ho saltegem en una paella amb suc de llimona. Afegim el pebre vermell, el comí i la curcuma. Paral.lelament saltegem les gambes amb una mica d´all i quan estiguin mig cuites les posem a l´altra paella, on preparem la chermoula, juntament amb la carn dels musclus i les olives negres tallades. Remenem bé i ho posem en un bol. Tapem i ho reservem, dins o fora de la nevera, depenent de l´estona que falti per menjar-s´ho.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Amanida de fruits del mar amb chermoula (122/135)

Pastís de peix ben bó

Ingredients:

  • 9 ous
  • 1 paquet de lluç congelat
  • 1 potet de tomàtiga frita, però de la bona, eh! de la que al pot posa ben gros: CASERA.
  • 1 potet de nata
  • un numero indeterminat d’entre tres i sis bocins de pa banyat en llet
    mig sobret de formatge rallat que tenia per la gelera

Preparació:

  1. I per fer la mandanga aquesta vaig ficar tres dels nou ous i les vaig bollir. Mentres vaig posar el peix al xismet de cuinar al vapor de Lekué, i en sis minuts el tema va estar fet. Vaig batre els ous, els vaig mesclar amb la nata, el formatge i hi vaig esmicolar el peix. Després hi vaig anar posant pa banyat en llet perque trobava que el motlle és molt gros i per mi que allà hi faltava gènero.
  2. Quan ja no tenia més pa i vaig trobar que ja s’espenyava massa l’invent, vaig posar-ho al motlle i hi vaig posar els tres ous bollits allà enmig. I tot al microones tipo 25 minuts. O por ahí.
  3. Balanç de coses brutes: pot de la minipimer, silicona de bollir, silicona del motlle, una cosa on mesclar tot i una cosa per mesclar tot. I ja.
  4. I va quedar bó. Ben bó.
  5. M’encanta que los planes salgan bien.
  6. Sols tenim aquesta foto lletja horrorosa perque en Guillem no té fe en jo, i se pensava que la cosa aquesta no seria menjadora. Homo de poca fe. Li va agradar a ell i a la resta dels amics amb qui passàrem la nit de cap d’any.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA EXPERIMENTAL

Origen: Pastís de peix ben bó

Salsa “Ajoarriero”

INGREDIENTS:

  • 1/2 got oli d’oliva
  • 3 o 4 alls picats
  • 1/3 got vinagre de vi
  • 2 cullerades pebre vermell dolç (D.O. De La Vera)

ELABORACIÓ:

  1. Piquem bé els alls.
  2. Preparem el pebre vermell dolç, si és de “La Vera” millor.
  3. El vinagre de vi a mà.
  4. Hi posem l’oli en una paella i tirem l’all.
  5. Tschh…a partir d’ara heu d’estar atents o se us poden cremar els alls o el pebre. Quan els alls comencen a agafar coloret….
  6. …hi tirem el pebre vermell….
  7. …li donem un parell de voltes i esperem uns pocs segons (10-15aprox), depèn de l’escalfor de l’oli. Compte que si es crema el pebre la salsa quedarà amarga. Si està l’oli molt calent, us diria que retireu la paella del foc en tirar el pebre vermell.
  8. Immediatament tirem el vinagre. Jo, per pràctica ja ho faig a ull.
  9. Compte perquè la reacció es forta i us pot esquitxar!. El vinagre de vi està fred i és un líquid que en contacte amb l’oli roent fa una reacció important. No ho inhaleu tampoc.
  10. El foc ja no cal tenir-lo encès.
  11. Ja tenim feta la nostra salsa “ajoarriero”. S’ha de servir ben calenta, recent feta.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Salsa “Ajoarriero”

Patates amb salsa i pebrot

Ingredients per 4 persones:

  • 3 patates.
  • 4 ous.
  • 1 pebrot vermell.
  • 1 ceba.
  • 2 grans d’all.
  • Farina i ou batut.
  • 50 ml. de vi blanc o negre.
  • Aigua.
  • Oli d’oliva verge extra.
  • Sal.
  • Julivert.

Elaboració:

  1. Posa aigua a escalfar en una cassola. Quan comenci a bullir, afegeix 4 ous i cou durant 10 minuts. Refreda’ls, pela i talla’ls a quarts. Reserva’ls.?Col·loca el pebrot sobre la placa del forn. Regal amb un raig d’oli i s’assaona. Coure al forn a 180ºC durant 30 minuts (amb el forn pres-escalfat). Pela’l i talla’l a tires. Reserva.
  2. Si voleu fer el pebrot al microones, pose’l en una safata i tira per damunt un raig d’oli, cou a potencia màxima 12 minuts. Pela’l i talla’l a tires.
  3. Cou les patates durant 25 minuts. Pela-les, talla-les a rodanxes, s’assaona i passa-les per farina i ou batut. Fregeix en una paella amb oli. Escorre-les sobre un plat folrat amb paper absorbent de cuina.
  4. Per a la salsa, pela i lamina els alls i la ceba tendra finament. Poseu-los a ofegar en una cassola (ampla i baixa). Condimentar. Quan agafin una mica de color, afegeix 1 cullerada de farina, remou i cuina una mica. Aboca el vi i dóna-li un bull. Afegeix 300 ml. d’aigua i barreja bé. Introdueix les patates, s’empolvora amb julivert picat i cuina durant 5 minuts més. Acompanya amb els trossos d’ou i les tires de pebrot.
  5. Si feu servir vi blanc o negre, la salsa us quedarà més clara o fosca.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Patates amb salsa i pebrot

CROISSANTS DE FULL FARCITS DE CONFITURA DE CIRERES

Ingredients :

  • 1 paquet de pasta de full rectangular ( també serveix la rodona )
  • Confitura de cireres ( només la trobo a Lidl i boníssima ) ( o la que us agradi )
  • 1 ou
  • Sucre llustre per decorar
  • Paper de forn

Preparació :

  1. Encenem al forn a 180 graus ( dalt i baix )
  2. Folrem la safata
  3. Posició de la safata, al centre
  4. Deserontllem la pasta i posada de la part ampla damunt del mateix paper que porta, marquem tres triangles que arribin fins a baix, en total seran 6 croissants, posem a la part central una boleta del tamany d’una nou de confitura de cireres.
  5. Iniciem per la part ampla del croissant i anem cargolant fins a la punta, dobleguem suaument les puntes amunt i només falta pintar-los amb el rovell d’ou batut amb unes gotes d’aigua.
  6. Els anem posant a la safata una mica separats i enfornem, 15/20 minuts que agafin color, però controlant que no es cremin.
  7. El deixem refredar en una reixeta i els decorem amb el sucre llustre.
  8. Fàcils i bons.
  9. Bon profit !!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: CROISSANTS DE FULL FARCITS DE CONFITURA DE CIRERES

Fruita amb crema de iogurt i gelat

INGREDIENTS:

  • Fruita del temps, en aquest cas maduixes i pinya, pero podeu fer les combinacions que volgueu.
  • 1 Pot gran de gelat de vainilla amb nous de macadamia , Häagen -Dasz.
  • 1 ampolla de iogurt natural líquid, de litre, de la Fageda.

EL·LABORACIÓ:

  1. Mentres dineu o sopeu, traieu el gelat del congelador i deixeu-lo fora, a temperatura ambient.
  2. Talleu la fruita petitona i poseu-la en copes.
  3. El moment que volgeu servir-lo, barregeu el iogurt amb el gelat, fins que quedi una crema .
  4. Tireu-la per sobre la fruita i ja està ¡¡¡¡ eh que fàcil???

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CULLERA DE ROURE

Origen: Fruita amb crema de iogurt i gelat

TORTELL DE MASSAPA (THERMOMIX)

INGREDIENTS:

  • 125ml. de llet
  • 300g. de farina de força
  • 75g. de mantega
  • 1 sobre de llevat de forner
  • 1 ou
  • 125g. de sucre
  • 1 pols de sal
  • 1 pell de llimona ratllada
  • 1 pell de taronja ratllada
  • 1 culleredeta de canyella amb pols
  • 1 culleredeta de crema de vainilla
  • 2 cullerades d’aigua d’azahar

MASSAPA:

  • 180g. de farina d’atmetlla
  • 180g. de sucre glass
  • 1 clara d’ou

PER ADORNAR:

  • 1 ou
  • sucre
  • granet atmetlla
  • fruita confitada

PREPARACIÓ:

  1. Posem dins el vas la llet,la mantega,la sal,la pell llimona i taronja,la vainilla,la canyella i l’aigua d’azahar 1 minut,40º vel.2
  2. Treiem temperatura i afagim l’ou, el llevat berregem 30 seg. vel.2
  3. Afagim la farina 30 seg.vel.6, 3 minuts vel.espiga
  4. Afagim el sucre i 3 minuts vel.espiga
  5. Posem dins un bol i tapem amb film i guardem a la nevera un dia per l’altre

Fem el massapa :

  1. Posem dins el bas el sucre pols i la farina d’atmetlla i berregem 15 seg. vel.6 afagim la clara d’ou berregem 20 seg. vel.6 ,treiem i reservem
  2. L’endema treiem de la nevera, avoquem sobre el marbre i li donem forma rectangular i al mig i posem el massapa reservat amb forma de xurro,i ara donem
  3. forma de xurro el tortell i que el massapa quedi a dins, ajuntem les dos puntes i donem forma al tortell
  4. Ara posem paper de forn a la plata i posem el tortell, pintem amb ou i posem la fruita confitada tapem i deixem que dobli l volum si es un lloc calent
  5. fermenta mas rapit
  6. Preescalfem el forn a 170º
  7. Un cop a doblat el seu volum
  8. Mullem el sucre amb una mica d’aigua i posem per sobre el tortell i repartim l’atmetlla
  9. Enfornem uns 20-25 minuts sempre dependra de cada forn.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: TORTELL DE MASSAPA (THERMOMIX)

La mare del lluç que no ho és

La maire és un peix comú a les nsotres llotges i peixeteries

La maire (Micromesistius poutassou) es una espècie de la família dels gàdids (bacallà, bròtola, mòllera i afins). Rep també altres noms populars al llarg del nostre litoral, així igualment s’anomena lluça, llúcera, bacallaret, tabanc o mare del lluç. Malgrat aquest darrer, la maire i el lluç no són espècies emparentades, el nom es deu a que antigament es creia que la maire era realment la femella del lluç.

La maire és un peix de color gris blavós al dors, flancs platejats i ventre clar amb tonalitats argentes. El seu cos es fusiforme lleugerament comprimit lateralment i recobert de petites escates amb la línia lateral quasi rectilínia. Té tres aletes dorsals, la tercera més llarga que les altres dues i dues aletes anals, la primera molt més llarga. Els ulls de la maire són grossos i ocupen la pràctica totalitat del cap. I el seu rostre presenta la mandíbula inferior una mica més llarga que la superior. La seva talla mitjana oscil•la al voltant dels 25 cm, però sovint pot arribar als 40 cm.
maire

maire o mare del lluç

La maire és una espècie típica dels fons. Pot arribar a trobar-se fins als 3000 m malgrat que viu sobretot, entre els 100 i els 500m on forma grans moles. Aquesta espècie, com molts altres peixos, és molt més activa durant la nit. De dia roman molt a prop dels fons i en la fosca puja a aigües superficials a la recerca d’aliment. La reproducció té lloc a l´hivern i acaba a la primavera. La fecundació és externa i te lloc als límits de la plataforma continental. Els alevins viuen molt més a prop de la costa que els adults en ambients pelàgics, queden a resguard dels efectes de l’art de bou i funcionen com a reservori d´stock per aquesta espècie. El seu règim alimentari està compost bàsicament per peixets i petits crustacis.

La maire és una de les espècies més importants, pel que fa al volum de les seves captures, de les que es pesquen a la nostra costa. La seva carn es blanca, tova i difícil de conservar. Es per aquest motiu que es tracta d’un peix relativament poc apreciat a les llotges, a les peixateries i entre els consumidors. S’agafa quasi exclusivament amb l’art de bou i sol presentar uns màxims durant els mesos d’hivern.

Esquema1: Captures de maire als ports de Catalunya en el 2012. Font: Generalitat de Catalunya

El gran quantitat d’excedent d’aquesta espècie en determinats períodes ha portat a la paradoxa que el preu de sortida en llotja era tant baix que als pescadors no els compensava agafar-ne i tota la maire capturada era descartada i retornada al mar. En alguns casos, sobretot a l’Atlàntic, les seves captures es destinen únicament a fabricar farina per engreixar peixos de granja. Un exemple més de la irracionalitat de la pesca i dels mals hàbits de consum de peix a casa nostra.
maire-gràfic1

Esquema 2: Les captures d’aquesta espècie presenten alts i baixos. Sembla ser que segueixen un patró de dos o tres anys amb màximes seguits de dos o tres amb mínims. Font: Generalitat de Catalunya

La maire és un peix molt comú a les peixateries i el seu baix preu la fan del tot recomanable. Es pot cuinar de diverses maneres però el més comú és fer-les arrebossades. També s´en poden fer croquetes o bé fer-ne suquet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La mare del lluç que no ho és

Cogombres amb Iogurt i Menta

Ingredients per a 4 persones:

  • 3 cogombres
  • Iogurt natural sense sucre
  • Menta fresca
  • Sal
  • Pebre negre

Elaboració:

  1. Renteu els cogombres.
  2. Talleu-ho en rodanxes.
  3. Piqueu la menta fresca (unes 6 fulles) i barrejar amb el iogurt, la sal i pebre.
  4. Barregeu el iogurt i la menta amb les rodanxes de cogombre.
  5. Poseu-ho a la nevera durant dues hores perquè es barregin els sabors.
  6. Adornar amb un unes fulles de menta i servir.

Nota: Renteu be el cogombre però no el peleu, els cogombres amb pell tenen un major contingut nutricional com fibra i vitamina A, que es pot perdre en ser pelats. Una petita quantitat de carotè beta es troba en la pell verda, però un cop pelat el cogombre, la quantitat es redueix gairebé a zero.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Cogombres amb Iogurt i Menta

Què ens diu el color d’un vi

El color ens aporta força informació sobre un determinat vi. A banda de la premissa que un vi blanc s’enfosqueix amb l’envelliment i que un negre, per contra, s’aclareix, hi ha tota una sèrie de matisos que podem observar i que ens poden dir molt sobre l’edat, el procés d’elaboració o les varietats. Una informació que ens pot ser molt útil a l’hora d’identificar un vi en un tast a cegues.

Vins blancs
Un blanc pàl·lid, transparent i brillant amb reflexos verdosos és un vi jove ric en àcids, fruit d’una verema anticipada i elaborat amb la tecnologia actual. Si en abocar-lo a la copa observem que és dens, podrem deduir que procedeix d’una zona càlida i que és ric en alcohol.

Un blanc es va enfosquint a mesura que s’oxida per efecte del calor, la llum o a causa de la reducció durant l’envelliment en l’ampolla.

Així mateix, la criança en barrica li proporciona una tonalitat ambre més intensa que augmenta proporcionalment amb la permanència en fusta. Aquest efecte es pot observar perfectament amb els vins generosos andalusos, amb llargues permanències en bótes de fusta i un procés d’envelliment biològic molt característic (el vel en flor, del qual ja en vam parlar en l’article sobre la vinificació de vins generosos).

La intensitat del color dels blancs també té a veure amb pràctiques concretes encaminades a obtenir uns mostos rics en sucre i uns vins molt característics. Ens estem referint a l’envelliment accelerats per efecte del sol. Seria el cas de maduracions extremes del raïm en el cep (els prestigiosos vins de Sauternes, per exemple), la deshidratació i pansificació del raïm un cop veremat (els Pedro Ximénez) o bé l’asolellament en bombones de vidre i a l’aire lliure, una pràctica que podem trobar aquí al Penedès o a la DO Rueda i que dona uns vins blancs de coloració molt intensa i amb tonalitats grogoses-vermelloses.

Vins rosats
Independentment que el color rosat intens d’un vi rosat jove es pugui anar transformant en color pell de ceba a mida que s’oxida o envelleix, hi ha altres factors que també influeixen en la intensitat d’aquest color. Així per exemple, si l’any ha estat molt assolellat, la coloració rosada serà més intensa que si l’any ha estat fred o plujós.

D’altra banda, la vivacitat del color També ens indica si ha estat elaborat correctament i té una acidesa moderada (tons rosats molt vius i brillants) o no (tons més apagats).

Vins negres
Un negre amb reflexes brillants i ribets vermellosos ens indica una acidesa elevada i es pot deduir que procedeix de zones més fredes. Per contra, un negre amb tons violacis i ribets marronosos procedeix d’un clima més càlid.

Observant la solidesa del color també podem esbrinar l’edat del vi. Si és jove, el color és sòlid i intens, però a mesura que envelleix el color perd intensitat perquè les molècules que aporten la coloració tendeixen a unir-se unes amb les altres i dipositar-se al fons de l’ampolla. En aquests casos, els tons vermellosos i sòlids evolucionen cap a tons més ambres i marronosos. Si l’envelliment és de vint anys o més, la pèrdua dels antocians (partícules colorants que atorguen el color vermell al vi) fa que apareguin els reflexes caoba i grogosos.

La intensitat del color també es diu si ha sofert una maceració (contacte del most amb les pallofes) més llarga o més curta i si la varietat amb què s’ha elaborat procedeix d’una zona amb una forta insolació.

En conclusió, el color d’un vi depèn molt del tipus de varietat de raïm, la maduració d’aquest, la maceració amb les pellofes i de la durada de la criança en barrica o l’envelliment en ampolla.

El color també ve influït per la varietat de raïm. Tot i que és molt agosarat parlar d’uns estàndards genèrics, perquè ja hem dit que la coloració també depèn de les condicions meteorològiques d’aquell any concret o de la localització de la vinya, sí que hi ha tonalitats molt característiques relacionades amb determinades varietats.

Varietats blanques

  • – Xarel·lo. Proporciona un vi que tendeix al color palla
  • – Parellada. En conrear-se en zones més altes, dona un vi de color més pàl·lid i més àcid.
  • – Chardonnay. Dóna un vins més grocs.

Varietats negres

  • – Ull de llebre. Els negres d’ull de llebre presenten una coloració marcada pel vermell cirera i el granat, que poden variar d’intensitat segons el temps de criança.
  • – Garnatxa. El vi negre té ribets violacis i fons cirera. Un rosat de garnatxa té unes tonalitats que van del salmó al maduixa.
  • – Cabernet sauvignon. Quan són joves, els negres elaborats amb cabernet sauvignon presenten un color sòlid de cirera madura amb ribets violacis que van evolucionant cap al color teula a mesura que envelleix. Un rosat de cabernet presenta coloració de gerds amb tonalitats carmí.
  • – Monastrell. Dóna uns vins vermellosos i vius.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Què ens diu el color d’un vi