Comencem l’any seguint explicant-vos el què mengen els pollastres i galls dindis. A l’article anterior sobre aquest tema ja vàrem assenyalar que cal donar als animals allò que necessiten per mantenir les seves funcions bàsiques, créixer i mantenir un estat de salut òptim. Les seves necessitats estan en funció de molts factors (edat, tipus de cria, estació de l’any,…).
Anomenem fórmula d’un pinso a una determinada composició d’ingredients.
El pinso ha de proporcionar en primer lloc energia. La font bàsica d’energia són els cereals. Té un paper destacat per la proporció en que s’utilitza el blat de moro. També hi entren en diferents proporcions el blat i l’ordi. Altres elements que podem trobar al pinso són productes derivats dels cereals que acostumen a aportar els nivells de fibra necessaris.
Una fórmula estàndard de pinso pot tenir entre un 50 i un 70% de cereals.
La font de proteïna principal són les oleaginoses destacant pel seu pes la soja seguida pel gira-sol. Cal sumar a la proteïna aportada per les oleaginoses la que també tenen els cereals. L’organisme dels éssers vius també és capaç de sintetitzar proteïna a partir dels aminoàcids (components bàsics de les proteïnes) de la dieta; quan les necessitats d’aminoàcids no es cobreixen amb pinso, es fa necessari afegir-los. Entre un 17 i un 23% de la fórmula correspon a oleaginoses.
Si de cas hi hagués manca de minerals i/o vitamines, caldrà aportar el que falti mitjançant els anomenats correctors.
El nutròleg fa un balanç dels nutrients aportats, les necessitats dels pollastres o galls dindis i en base a això i tenint en compte els preus i disponibilitat de les matèries primeres, s’acaba ajustant la formula.
Un aspecte important per saber les característiques del que mengem és conèixer el procés que ha portat a la seva obtenció. En el nostre cas, parlem del que han menjat els pollastres i els galls dindis fins arribar a ser el que són i poder gaudir d’ells a les nostres taules. Així doncs, avui encetem una nova sèrie d’entrades a aquest blog en que parlarem de l’alimentació d’aquestes aus.
La resposta bàsica al que mengen és pinso. Un pinso és una barreja de cereals (blat de moro, ordi, blat,…), plantes oleaginoses (soja, colza, gira-sol,…) i altres elements (aminoàcids, vitamines, minerals, etc.) que en diferents proporcions i amb diferents formats (farina, grànuls, etc. ) busquen cobrir les necessitats de creixement dels animals d’una forma equilibrada.
L’equilibri és un aspecte molt important ja que no pot ser el mateix un pinso per un pollet de 3 dies que per un pollastre en la fase final de creixement. També ha de variar depenent si és l’estiu o l’hivern. De la mateix manera, no serà el mateix tipus de pinso si estem criant un pollastre per fer-se a l’ast o és un animal de raça de creixement lent que serà, per exemple, un pollastre de pagès.
Aquest equilibri ha d’aconseguir-se mitjançant la utilització de matèries primeres que ja hem anomenat i que tenen variacions en quant a la seva disponibilitat i preu. Les matèries primeres que arriben a les fàbriques de pinso passen una sèrie de controls per a verificar la seva qualitat i composició abans de ser utilitzats.
Els nutròlegs són els professionals que a cadascuna de les empreses fabricants de pinso valoren tots aquests elements fins aconseguir el millor pinso per cada animal en concret i, per suposat, al millor preu possible. També és qui davant de qualsevol problema del bestiar relacionat amb el menjar buscarà el seu origen i proposarà solucions. D’altra banda, els fabricants de pinso han de complir amb les mateixes obligacions de traçabilitat que la resta de la cadena alimentària i per tant, qualsevol problema ha de poder ser detectat, rastrejat i trobat en el seu origen.
Primer daurem la ceba i la pastanaga amb mantega. Ho reservem i incorporem els trossos de pollastre, donant-lis la volta a cada minut durant cinc minuts. Baixem el foc, tapem i deixem coure deu minuts. Tot seguit ho salpebrem i hi posem tres cullerades de farina. Remenem bé per integrar-ho, tapem cinci minuts més i fora del foc mullem amb uns tres quarts de litre del brou de pollastre ben calent. remenem bé a fi de lligar bé la farina amb el brou, incorporem les herbes aromàtiques i, si fa falta, més brou. Millor que tots els trossos de pollastre quedin coberts. Tapem i deixem coure entre 25 i 30 minuts a foc mitjà. Mentrestant farem els xampinyons amb mantega, sal i pebre i suc de llimona i, si en tenim, també fem les cebes “del platillo”, aquelles petites i rodonetes (jo quan vaig fer el plat no n´hi havia).
Un cop cuit el pollastre en reservem els trossos i portem a ebullició tot el liquid que quedi de la cocció. Reduim ben bé a la meitat del que tenim. En un cassó fora del foc barregem els rovells amb la crema de llet i, cullerada a cullerada, mentre anem batent, el brou reduit. Una vegada ho tenim tot integrat ho posem al foc fins que bulli. Un minut i retirem, afegint-hi un xic de suc de limona, una mica de nou moscada i, si fa falta, sal i pebre. Posem els trossos de pollastre a la cassola, ho cobrim amb la salsa i si ja estem llestos per dinar ho servim. En cas que ho haguem preparat abans ho reservarem tal qual, sense tapar, amb una mica de brou per sobre i ho escalfarem abans de servir-ho, ja amb els xampinyons i les cebes a dins. Jo, com que no tenia cebetes, hi vaig posar la ceba i la pastanaga que havia utilitzat al principi…que no es gaire acadèmic però li va donar un extra que no va estar de més. Una gran recepta.
