Arxiu d'etiquetes: CUINA CATALANA

Les espardenyes o cogombres de mar, una menja típicament catalana


Dies enrere, en un article sobre dos bons restaurants de Les Cases d’Alcanar, us vaig parlar d’un saborós arròs d’espardenyes. Però l’ingredient màgic d’aquest arròs –les espardenyes- mereix una mica més d’atenció.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta menja va ser a Les Cases. Els meus pares van descobrir-les al restaurant El Pescador i de seguida s’hi van aficionar. L’Aleix i jo les vam tastar deu fer cosa d’un any al mateix restaurant i ens va semblar una menja molt fina i gustosa, però jo no tenia ni idea de la mena de bèstia que ens estàvem cruspint.

Va ser mesos més tard, en una de les col·laboracions d’Arzak al programa de Karlos Arguiñano, que vaig poder observar aquesta espècie marina en la seva forma genuïna, ben semblant al d’una botifarra de mar.

L’espardenya -com la botifarra o les estrelles de mar- és un equinoderm, tot i que sovint se la considera un mol·lusc o un marisc. El seu nom científic és Stichopus Regalis, però dins del món de la gastronomia se la sol anomenar “espardenya” o “cogombre de mar”, a causa de la seva forma allargada. Pot arribar a mesurar 30 centímetres, la seva textura és tova i llefiscosa, és llarga i aplanada i recoberta d’una pell rugosa de color marró vermellós amb taquetes blanques, i amb una boca envoltada de tentacles. Alguns exemplars alberguen al seu interior un paràsit semblat a un cuc que s’alimenta dels seus òrgans sexuals. Quan l’espardenya se sent incòmoda per la presència d’aquest paràsit, es desprèn de les seves vísceres, les quals es regeneren posteriorment.

Després d’aquesta descripció, potser molts hauran considerat les espardenyes poc apetitoses, però el cas és que és una de les menges més preuades de la nostra gastronomia i una de les més cares. El seu preu elevat es deu, especialment, a la dificultat d’aconseguir-ne exemplars. Les espardenyes viuen en els fons marítims arenosos, entre 20 i 40 metres de profunditat. Només se’n troben a la costa mediterrània i durant èpoques de l’any concertes, i per tal de capturar-les s’han de dominar certes tècniques pesqueres com l’art de “l’arrastre”.

Els mateixos pescadors, en capturar-les, n’extreuen el tub digestiu, que és la part comestible que es ven a les peixeteries. A l’hora de cuinar-les, només cal obrir-les per la meitat, netejar-les de possibles restes de sorra i tallar-ne les puntes.

La seva textura és semblant a la del calamar, tot i que més fina, i el seu sabor és intens i delicat alhora, semblant al de les navalles però més fi. Se solen menjar amb arròs, saltejades amb all i julivert, a la planxa o en plats anomenats a casa nostra de “mar i muntanya”. Arzak observava també que al Japó les mengen crues, tallades en fines rodanxes i amanides amb salsa de soja. Tot i així, les espardenyes són una menja típicament catalana i és estrany veure-les en altres països europeus.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Les espardenyes o cogombres de mar, una menja típicament catalana

Fricandó ràpid

INGREDIENTS:

  • 1 k. de carn de vedella, la part de la campana.
  • 2 cebes tendres grans
  • 4 tomàquets madurs
  • 2 alls
  • 1 got de vi blanc
  • 1 got de brou
  • oli d’oliva, sal i pebre

PREPARACIÓ:

  1. Lliguem com si fos un tall rodó la carn. Salpebrem i amb una mica d’oli d’oliva el fregim a foc lent en una paella, fins que quedi molt daurat.
  2. Tallem les verdures a trossos grans i ho afegim a cassola on hi ha la carn. Baixem el foc al mínim i hi aboquem el vi blanc i el brou. Tapem i esperem a que les verdures quedin molt toves.
  3. Quan estigui fet, retirem del foc i ens esperem a que es refredi.
  4. Treiem el cordill de la carn i laminem el més finet possible la carn.
  5. Les verdures i l’oli de la cassola el passem pel xino per elaborar la salsa.
  6. Escalfem de nou la cassola amb tots els talls de carn i la salsa.
  7. Queda més bo d’un dia per a l’altre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Fricandó ràpid

Crema catalana

Ingredients: (per a 4 racions grosses o 6 de petites)

  • 500 grs de llet sencera (jo no en tenia i la vaig fer amb desnatada, així hi tot va sortir fantàstica)
  • 125 grs de sucre
  • 4 vermells d’ou
  • 20 grs de midó o 15 grs de fècula de patata (vaig utilitzar fècula de patata)
  • Pell de llimona
  • Canyella en rama

Preparació amb TMX:

  1. Posam la papallona a la TMX i incorporam la llet, els vermells d’ou, el sucre i la fècula (o midó).
  2. Mesclam 15 segons a velocitat 3 ½.
  3. Afegim la pell de llimona i la canyella i programam 11 minuts, 90ºC, velocitat 2.
  4. Acabat el temps comprovam si la mescla ha format escuma a la superfície, si és així, programam 2 minuts, 90ºC, velocitat 2. En cas contrari, programam 2 minuts, velocitat 2, sense temperatura.
  5. Repartim les cremes en els recipients, i distribuïm una quantitat generosa de sucre per damunt i anam cremant amb el bufador.

Preparació sense TMX:

  1. Bullim la llet amb la llimona i la canyella. Reservarem una petita quantitat per diluir el midó o la fècula.
  2. Separam els vermells i els blancs dels ous. I batem els vermells amb el sucre fins que blanquegin.
  3. Afegim el midó o la fècula que haurem diluit amb la llet freda, ho afegim molt lentament als ous.
  4. Posam aquesta mescla al foc molt suau i removem constantment, segons la Maduixa, ha d’estar al foc uns 40 minuts fins que quedi consistent. Quan agafi aquesta consistència la retiram del foc i, mentre va refredant, la continuam removent una estona per tal d’evitar que la crema se’ns talli.
  5. Distribuim la crema en els recipients, posam sucre a la superfície i cremam amb un bufador.

NOTES:

  • He de dir que les vegades que havia intentat fer un simulacre d’aquesta crema tot i no tenir bufador havia utilitzat farina i el resultat no te comparació amb el que ens dona la fècula de patata.
  • Els tres secrets de la crema catalana són: utilitzar midó o fècula de patata, no farina; molt de temps a foc suau i no deixar de remoure.

Recepta extreta de “Bon Tiberi”

Origen: Crema catalana

LA MONA

Ingredients:

  • ½ kilo de farina
  • 25 grams de llevat premsat
  • 125 grams de sucre
  • 2 ous
  • 40 ml d’oli de girasol
  • 125 ml de llet
  • 1 cullerada d’aigua de flor de taronger
  • Ratlladura de mitja taronja
  • Anís estelat i la pela d’una llimona
  • 1 ou batut per pintar
  • Nutella, granet d’ametlla i xocolata blanca.

Preparació:

  1. Poseu un recipient al foc, afegiu la llet, l’anís i la pell de la llimona fins que la llet bulli.
  2. Apagueu el foc i deixeu-ho que “infusioni” fins que la llet sigui tèbia. Coleu i reserveu la llet aromàtica.
  3. Afegiu a la llet, el llevat i els ous. Barregeu bé i afegiu el sucre, l’aigua de flor de taronger, l’oli i la ratlladura de taronja. A continuació afegiu la farina i deixeu reposar la massa uns 10 minuts.
  4. Enfarineu una superfície de treball, aboqueu-hi la massa i pasteu-la durant uns 10 minuts i formeu una bola amb la massa, poseu-la en un motlle lleugerament greixat i tapeu amb paper film. Deixeu pujar la massa 1 hora aproximadament.
  5. Ara cal que doneu forma a la massa: poseu la massa sobre una superfície enfarinada. Dividiu la massa en tres porcions iguals i estireu-les amb el corró (doneu-li forma de rectangle d’uns 30 cm de llarg). Distribuïu longitudinalment i per la part central de cada part la Nutella (jo he utilitzat una màniga pastissera) i tanqueu la massa fins que aconseguiu un cilindre farcit de Nutella. Feu el mateix amb les altres dues porcions de massa. Un cop tingueu els tres cilindres farcits de Nutella, treneu les tres cordes i ajunteu les puntes. Poseu la trena a la plata del forn amb paper vegetal que utilitzareu perquè no s’enganxi i deixeu llevar unes 2-3 hores.
  6. Passat aquest temps la massa haurà duplicat el volum. Pinteu-la amb l’ou batut i tireu el granet d’ametlla. Enforneu-la 20-23 minuts a 170 graus. Observeu-la durant el procés de cocció, pot ser que calgui cobrir-la amb paper de plata perquè no quedi tant torradeta. Un cop fora de forn, un cop s’hagi refredat, decoreu-la al gust (amb xocolata blanca en el meu cas).

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: LA MONA DE LA MONA…….

COCA AMB PERNIL IBÈRIC

INGREDIENTS:

  • Coca de pa
  • Pernil ibèric (o no) tallat a trossets
  • Tomaquet
  • Oli d’ oliva.

PREPARACIÓ:

  1. S’ obre la coca per la meitat. Es suca amb tomaquet (també es pot torrar abans) , s’ hi tira oli i s’ omple ab el pernil.

Recepta extreta de “M’agrada Cuinar”

Origen: COCA AMB PERNIL IBÈRIC

Coca de la Independència

Ingredients: (per una coca de 25x35cm.)

  • 4 pebrots grocs
  • 3 pebrots vermells
  • 1 pebrot verd del grans
  • 1 albergínia petita
  • sal
  • oli d’oliva

Per fer la pasta: (en surt dues coques)

  • 550gr. de farina de força
  • 20gr. de llevat fresc
  • 1 iogurt natural
  • 300gr. de llet tèbia
  • 120gr. d’oli d’oliva
  • 40gr. de flocs de puré de patata Magi
  • 1 cdta petita de sal

Preparació:

  1. Escaliveu els pebrots, trobareu la recepta i podeu veure com fer-ho, aquí.
  2. En un bol gran, desfeu el llevat amb la llet tèbia.
  3. A continuació,afegiu el iogurt, l’oli i els flocs de patata.
  4. Ara afegiu la farina i la sal. Amasseu amb les mans dins del bol, quan ja és fa bola, aboqueu damunt del marbre enfarinat i continueu treballant-hi fins que es faci una pasta fina. Millor no afegir més farina de la que porta la recepta.
  5. Feu una bola amb la massa i poseu-la dins d’un bol untat amb oli d’oliva. Tapeu el bol amb un drap humit fins que la pasta dobli el volum.
  6. Amb les mans untades d’oli, agafeu la massa ja pujada i damunt el marbre, partiu-la en dos o en les particions que vulgueu, segons la mida que feu de coca. si només en feu una, podeu congelar la pasta que us sobre, dins d’una bossa de plàstic untada amb oli d’oliva.
  7. Escalfeu el forn a 180ºC.
  8. Damunt del marbre untat d’oli, estireu la pasta, poseu-la a la safata del forn, folrada amb paper sulfurat i coeu-la 8 o 10 minuts sense farcir-la, la pasta sola.
  9. La traieu del forn i la farciu combinant el color dels pebrots perquè és vegin les quatre barres catalanes, i l’estel a sobre del pebrot verd, (no hi ha pebrots blaus). Saleu i olieu.
  10. Aquí la coca abans d’entrar al forn
  11. Torneu a posar-la al forn uns 20 o 25 minuts, fins que es vegi la pasta cuita.
  12. Serviu-la acabada de fer.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Coca de la Independència per païr el 9 de novembre

PANELLETS SENSE SUCRE

INGREDIENTS:

  • 250g. de moniato
  • 125g. de farina d’atmetlla
  • 6 datils
  • pell de llimona ratllada
  • cacau
  • coco
  • pinyons
  • granet d’atmetlla
  • 1 ou

PREPARACIÓ:

  1. Podem coure el moniato al forn uns 30 minuts depent de la mida del moniato
  2. Un cop cuit deixem refredar
  3. Ara aixafem el moniato, tallem els datils molt petits i en un vol berregem la farina d’atmetlla, el moniato i els datils
  4. Preescalfem el forn a 180º
  5. Dividim la massa en 4 parts i fem voletes
  6. Unes les arrebossem amb cacau
  7. Unes altres amb els pinyons
  8. Les altres amb granet d’atmetlla
  9. I les ultimes abans de fer les voletes i afagim el coco i els i donem la forma
  10. Les pintem amb ou
  11. I enfornem uns minuts
  12. Uns panellets diferents pero igual de bons i mes saludables

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PANELLETS SENSE SUCRE

Xató

Ingredients per a 4 persones:

  • Una escarola, ben blanca i ben tendre.
  • 8 Filets d’anxova
  • Olives arbequines
  • 250 gr. de bacallà dessalat
  • 200 gr. de tonyina en escabetx

Per la salsa: (Romesco)

  • Un tomàquet escalivat
  • Un gra d’all escalivat
  • Una nyora prèviament posada en remull 2 o 3 hores abans
  • Un gra d’all cru
  • 50 gr. d’avellanes i atmelles torrades
  • Oli i vinagre
  • Una llesca de pa fregida

Elaboració:

  1. Netejar bé l’escarola, escorre-la i sacar-la el millor possible.
  2. Posar-la en un bol gran, afegir-hi el bacallà, la tonyina les anxoves i les olives.
  3. Pel què fa a la salsa, posar en un vas per triturar el tomàquet pelat, l’all cru i l’all escalivat, la polpa de la nyora, les ametlles i les avellanes i la llesca de pa fregida.
  4. Afegir 400 cl. d’oli (perquè quedi una mica liquada a fi efecte de facilitar l’amanit), unes gotes de vinagre i sal.
  5. Barrejar-ho tot.
  6. Normalment el xató va acompanyat de truita de carxofes i truita mongetes i botifarra negre, o truita de calçots…depenent de com us agradi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Xató

Coca de llardons

Ingredients:

  • – 300g de pasta fullada
  • – 100g de llardons
  • – 1 ou
  • – sucre
  • – pinyons

Preparació:

  1. Trencar els llardons a trossos petits (amb el corró, el morter…)
  2. Estirar la pasta fullada, que quedi uniforme (he estirat 3 làmines).
  3. Posar una làmina estirada sobre la safata de forn.
  4. Distribuir els llardons per sobre de la làmina. Cobrir amb una altra de les làmines que tenim estirades. Repetir el procés amb més llardons i la tercera làmina de pasta fullada (en plan lassanya).
  5. Tapar les vores (amb una forquilla) i donar uns copets amb el corró per sobre per a aplanar la coca, punxar-la amb la forquilla per a que la pasta fullada no s’infli.
  6. Pintar amb ou batut, posar sucre per tota la superfície i força pinyons.
  7. Posar al forn a 180º uns 20 minuts.
  8. A algunes receptes diuen que per a que no pugi s’ha de coure amb un pes a sobre, jo no ho he fet, només l’he punxada amb la forquilla i no ha pujat.

Recepta extreta de “bcn mon amour”

Origen: Coca de llardons

CREMA CATALANA

Ingredients:

  • 2 rovells d’ou
  • 80 g de sucre
  • 1 cullerada gran de Maizena
  • mig litre de llet
  • pell de llimona

Preparació:

  1. S’aromatitza la llet amb un bon tros de pela de llimona tot escalfant-la en un pot, sense que arribi a bullir.
  2. Es deixa una estona per tal que n’agafi el sabor.
  3. A part es barregen bé els rovells amb el sucre amb un batedor de mà.
  4. S’hi afegeix la Maizena i una mica de la llet que havíem reservat, que quedi tot ben unit.
  5. S’hi acaba de posar la resta de la llet.
  6. Es posa al foc baix i es va remenant perquè no s’enganxi.
  7. Quan arrenca el bull es treu del foc i s’hi dóna una última remenada.
  8. S’aboca la crema a les cassoletes.
  9. Quan la crema s’ha refredat del tot, s’hi posa sucre per sobre i es crema amb un cremador.
  10. Jo vaig fer servir el meu electric que va de maravella.

Recepta extreta de “Quima, les meves receptes”

Origen: CREMA CATALANA