Arxiu d'etiquetes: FRUITA

El meló

En comptes d’un refresc isotònic, menja’t un tall de meló! Amb un gust dolç suau i refrescant, el meló és una fruita especialment adequada per a l’estiu, perquè ens aporta una gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals i sucres que permeten hidratar i nodrir l’organisme de manera sana i natural.

El meló és una fruita ideal per mantenir-nos hidratats durant els mesos de més calor de l’any. Conté mola vitamina A, que és bona per a la vista, i altres vitamines i minerals amb efectes protectors per a l’organisme.

El meló pertany a la família de les cucurbitàcies (com el carbassó o el cogombre) i, per tant, estrictament és una hortalissa, però a la cuina la tractem com una fruita. Hi ha vestigis que ja se’n menjava des de l’època egípcia; era molt popular a les cultures gregues i romanes i la colonització d’Amèrica en va estendre el cultiu.

Propietats Nutricionals

El meló destaca per una quantitat d’aigua enorme (80%) només superada per la síndria, que en té un 90%. El seu sabor dolç i delicat ens fa intuir que la quantitat de sucres és moderada (només unes 50 Kcal per 100 g de fruita). En canvi, el meló ens aporta quantitats importants de vitamines i minerals que convé tenir en compte.

Vitamina A: el contingut en aquesta vitamina, que la trobarem en forma de betacarotè, depèn de la quantitat de pigment taronja de la polpa. Com més intens sigui el color taronja, més concentració. En línies generals, la varietat Cantalup és la més rica en aquesta vitamina antioxidant (conté 1.800 UI per 100 g de fruita, i la ingesta diària recomanada és aproximadament de 4.500 UI). La vitamina A intervé en la formació del col·lagen, ossos, dents, glòbuls vermells, i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. És una vitamina essencial per al bon funcionament de la vista i del sistema immune.

Vitamina C: es tracta d’una vitamina antioxidant molt necessària per protegir-nos de l’efecte dels radicals lliures, especialment agressius durant l’estiu, que és quan en general hi ha una exposició excessiva a la radiació solar. El meló en conté quantitats significatives (32 mg per 100 g de fruita), equivalent a les mandarines.

Vitamines del grup B: conté vitamines del grup B que són necessàries per aprofitar els hidrats de carboni per part del sistema nerviós. El meló és especialment ric en vitamina B6 (piroxidina) i B3 (niacina), totes dues imprescindibles per produir energia a l’organisme.

Potassi: participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. La manca de potassi es pot produir durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Sodi: és una de les fruites més riques en sodi (10 mil·ligrams per 100 g de fruita) en comparació amb la mitjana de la resta de fruites, que oscil·la entorn dels 4 mil·ligrams. Aquest mineral és molt abundant en els líquids extracel·lulars de l’organisme i té una funció important en la regulació del electròlits, de l’aigua i de la contracció muscular.

Calci: el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l’organisme

Hidratant excel·lent: l’elevat contingut en aigua d’aquesta fruita la fa ideal per a l’època estiuenca. Més de la meitat del nostre organisme és aigua. Es tracta d’un element estructural de la cèl·lula i exerceix funcions reguladores, de transport, manteniment de la temperatura corporal i de les condicions adequades per al bon funcionament del cos. Per tant, estar ben hidratats és essencial: abans de recórrer a una beguda refrescant artificial, que us omplirà de sucre refinat i de minerals d’origen dubtós, us aconsellem un bon tall de meló ben fresc, que ens aporta l’equilibri ideal de sucre natural, aigua, vitamines i minerals.

Antioxidant destacat: el contingut en elements antioxidants del meló sembla indicar que podria tenir un efecte protector contra determinats tipus de càncer, com ara el de pàncrees. L’efecte combinat dels betacarotens, la vitamina C, els minerals i oligoelements que conté el meló protegeix l’organisme dels radicals lliures, que són molt abundants sobretot en l’època de màxima exposició al sol. Els radicals lliures s’han assanyalat com a possibles precursors de l’envelliment de l’organisme i de problemes cardiovasculars i, fins i tot, com a promotors de creixement de determinats càncers.

Convé que determinades persones tinguin en compte que conté sodi: un excés d’aquest mineral pot causar problemes a les persones amb el ronyó dèbil o hipertensió. En aquest darrer cas, es recomana limitar la ingesta de sodi a 1.500 mg al dia; la recomanació per a la població en general és de 2.300 mg al dia (una culleradeta de sal comuna).

Canvis vitals

És un aliment de naturalesa tèrmica que tendeix a refredar i, per tant, només és apropiat en el moment més càlid de l’any. Amb un sabor dolç, té l’efecte d’eliminar la calor, incloent-hi els problemes que se’n deriven a l’estiu: influeix en el cor, bufeta i l’estómac. Reconstitueix els fluids del cos i hidrata els intestins.

Es fa servir per satisfer o saciar la set, per a les dificultats d’orinar, els edemes, les petites ulceracions molestes a la boca o als llavis (panses i aftes), les inflamacions renals.

Com a precaució, aquest tipus de medicina recomana prendre’l sol perquè es digereix molt ràpidament i, per tant, qualsevol altre aliment que es mengi alhora amb el meló n’alentirà la digestió i causarà fermentació i problemes digestius.

Com escollir el millor

Quan anem al mercat a comprar melons és important que triem els madurs, però sense marques. Els que tenen la pell massa verda han estat collits abans d’hora, i si bé els podem deixar madurar a casa no serà el mateix que si ho han fet a la planta i per l’acció del sol.

Per saber si un meló és madur convé fixar-nos primer en l’olor: desprenen una olor dolça i delicada molt característica. A continuació l’agafem entre les mans amb fermesa i pressionem suaument la base, al costat oposat de la mata; si cedeix una mica significa que és ben madur. Els exemplars passats poden estar enganxosos en tocar-los. Si és possible, el podem sacsejar lleugerament abans de comprar-lo i, si sentim un xipolleig, és senyal que és massa madur i que ha començat a deteriorar-se. Rebutjarem qualsevol fruita que estigui massa tova, que tingui cicatrius o que mostri taques humides sobre la pell. Si el peduncle té cap símptoma de podridura també és mal senyal.

El meló madur convé consumir-lo tan aviat com sigui possible. Si el volem guardar a la nevera, l’hem de tapar bé amb una bossa de plàstic o posar en un recipient hermètic perquè deixa anar molta olor i alhora també agafa olor ambiental.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: convé consumir meló ecològic i de proximitat perquè evitarem consumir els agrotòxics que s’afegeixen al cultiu convencional. A més, les fruites produïdes seguint els principis de l’agricultura ecològica són més riques en vitamines i minerals.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El meló

Albergínies marinades

Deixa un comentari

Ingredients:-

– albergínia
– 3 cullerades d’oli del bo
– 1 cullerada de suc de llimona
– Un gra d’all picat
– Una mica de gingebre fresc picat (més o menys quantitat com l’all)
– Alfàbrega fresca (el Comidista li posava menta, però no en tenia)
– Mitja cullerada de sucre
– sal i pebre

Preparació:

Per treure amargor, tallem les alberginies a rodanxes gruixudes i les submergim a un bol amb aigua i sal (posant alguna cosa a dalt que pesi perquè no es quedin surant).
En una plata untada amb oli, perquè no s’hi enganxi, posemles alberginies, al forn precalentat a 180 graus, durant uns 20 minuts.
Ho traiem (mirant abans que no es torressin massa, que cada forn és un món), els hi donem la volta i ho deixem uns 15 minutets més.
Mentre es refreden, preparem la marinada: en un bol barregem oli i llimona, el sucre, alfàbrega picada i l’all i el gingebre fresc, tallat a trossos prou grossos com perquè després sigui senzill retirar-los i sal pebrem una mica.
En un bol, i amb cura, barregem les alberginies i la marinada bé, que s’impregnin.
Després ho posem sobre una plata, ho tapem amb paper film, i cap a la nevera, tota la nit o un dia si fa falta.
Abans de menjar, ho traiem, ho posem a on ho volguem servir, enretirem els trossos grans de gingebre i all i li podem tirar una mica de formatge per sobre, per exemple.
Aquí li he posat una mica de Cantell, un de cabra sequet de la formatgeria Can Pujol, del Maresme, que m’agrada moltíssim.
O també li quedaria fantàstic una mica de feta.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Albergínies marinades

Pastís de xai amb salsa de tomàquet i de tahina

Deixa un comentari

Ingredients:

400 gr de carn picada de xai, 1 carbassó, 1 pastanaga, 1 ceba
una llauna de tomàquet triturat (per fer salsa de tomàquet)
4 grans d´all, 80 gr de pecorino ratllat, 50 gr de farina de galeta, 2 ous
2 culleradetes de comí en pols i de pebre de Jamaica, 1 tomàquet
100 gr de pasta de tahina, el suc de mitja llimona, sal, aigua

Preparaió:

Escalfem el forn a 190 graus. Posem aigua a bullir perquè haurem de coure el pastís al bany maria, així tindrem l´aigua ben calenta. Triturem amb un robot de cuina o amb la termomix el carbassó (gran), la pastanaga, els alls, la ceba, el tomàquet. Ho posem en un colador una estona de manera que deixi anar tota l´aigua que té, que és molta, ja ho veureu. Anem posant en un bol gran la carn picada, el formatge ratllat, els ous, les espècies, un xic de sal i les verdures super triturades.
Amassem bé, ho posem en un motlle rectangular i ho enfornem durant 70 minuts. Mentrestant anem fent la salsa de tomàquet per una banda i per l´altra la de tahina, barrejant la pasta de sèsam amb el suc de llimona i l´aigua fins que tingui una bona consistència, espesseta però a la vegada líquida, que sigui una salsa de veritat. Quan estigui el pastis el cobrim amb la salsa de tomàquet i posem la tahina al voltant. Super bo! Ho podem acompanyar d´arròs o d´amanida verda.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Pastís de xai amb salsa de tomàquet i de tahina

PETITS FOURS DE CREMA DE LLIMONA

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

16 cassoletes (ja fetes)
150 gr. de sucre
3 cullerades de Maizena
4 ous
40 gr. de mantega
2 llimones

PREPARACIÓ:

Separem les clares dels rovells i reservem per fer la merenga.
En un bol posem els rovells i el sucre i ho remenem ben remenat, a continuació posem el suc de les dos llimones i la maizena i ho barregem ben barrejat fins que quedi tot integrat i sense grumolls.
Ho posem a foc baix i no deixem de remenar amb una cullera de fusta, fins que agafi la consistència de crema. Sobre tot no perdre-ho de vista i vigilar el foc perquè es crema ràpid.
Quan hagi adquirit la textura de crema, es posa en un bol i s’afegeix la mantega que es desfarà amb el calor i li donarà brillantor. Es deixa refredar tapat amb film que la toqui a sobre, perquè així no farà crosta.
Mentre es refreda, fem la merenga: muntem les clares a punt de neu i que hi tindrem tirat sucre, que haurem tirat de mica en mica.
Posem la crema en una mànega pastissera i anem omplint les cassoletes, desprès omplim la mànega (ja neta) amb la merenga i ho posem a sobre la crema fent com un barret.
S’adorna al gust de cadascú (gratinat al forn un minut perquè la merenga quedi un pel rossa, o bé amb una boleta de xocolata, pell de llimona…….)

Recepta extreta de “Tast de Cuina”

Origen: PETITS FOURS DE CREMA DE LLIMONA

És la Pera!

Deixa un comentari

Vols un extra de vitamines i hidratació? Doncs menja’t una pera! Realment aquesta fruita fa honor a la dita “És la pera”, perquè és rica en nutrients, ens deixa un gust dolç a la boca i té una textura tendra i suau que la fa molt apetitosa.

La pera (Pyrus communis) és una fruita originària de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental i sembla que es va començar a cultivar fa 4.000 anys a partir de la selecció d’espècies silvestres. Els grecs i, més endavant, els romans van introduir-ne el cultiu a casa nostra, especialment a la zona de la conca de l’Ebre. A casa nostra La pera de Lleida es una zona dels productors principals d’aquesta fruita, sobre tot en les varietats de Llimonera i Conference. Les peres protegides per la DOP Pera de Lleida destaquen nutricional-ment per la seva elevada aportació d’aigua, fibra i potassi, així com per la presència de vitamines del Grup B en petites quantitats. Son suaument astringents per la seva composició de tanins amb efectes antiinflamatoris; i això les fa beneficioses un cop cuita com a remei de la diarrea, la gastritis i les úlceres. La Pera és diürètica ajudant en cas de retenció de líquids i recomanable per als diabètics gràcies al seu baix contingut en hidrats de carboni. Hi ha més de trenta varietats de peres diferents que fan possible que trobem aquesta fruita durant gairebé tot l’any.

La pera és una fruita amb propietats rehidratants i antioxidants fàcil de pair que ens convé incloure a la dieta.

Propietats Nutricionals

La pera és una fruita amb molta aigua i poques calories (un 80% del pes és aigua, i 100 grams de pera ens aporten unes 50 Kcal). A més, conté molta fibra soluble (uns 2,5 grams per 100 grams de fruita, en forma de pectina principalment), que té un efecte saciant i regulador intestinal. Pel que fa a vitamines i minerals destaquen:

Vitamina A: La pera conté quantitats destacades de provitamina A (2 mcg per 100 grams) en forma de betacarotè, que l’organisme transformarà a vitamina A, la qual intervé en diverses funcions biològiques, com formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

Vitamina C: en conté 5,2 mg per 100 grams de fruita, per darrere de les fruites més riques en aquesta vitamina (com ara la taronja, que en conté deu vegades més). De totes maneres no és una quantitat menyspreable, i a més tenim peres a l’estiu, que és precisament quan necessitem aquest efecte antioxidant, molt necessari per protegir-nos dels radicals lliures, especialment agressius durant l’època de més calor, que és quan ens exposem més la radiació solar.

Àcid fòlic: o vitamina B9, intervé en la formació dels glòbuls vermells, en la síntesi del material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. És una vitamina imprescindible en les primeres etapes de l’embaràs perquè el sistema neuronal del fetus es desenvolupi correctament. La pera conté 3 mcg d’àcid fòlic per 100 grams de fruita.

Magnesi: en la pera trobem quantitats destacables d’aquest mineral (8,4 mg per 100 grams), que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, del sistema nerviós i dels muscles, forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat; a més té un lleuger laxant lleuger.

Potassi: la pera és una de les fruites més riques en potassi (en conté 130 mg per 100 grams de fruita), mineral molt important perquè participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. El potassi pot baixar durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Efectes sobre l’organisme

Els efectes principals de la pera sobre l’organisme depenen, sobretot, de si ha madurat al sol o no. Hi ha evidència científica que les peres madurades al sol es conserven més bé una vegada collides i, alhora, les qualitats i quantitats dels sucres i de les substàncies associades són més elevades.

Els efectes principals de la pera són els següents:

La fibra que conté té efecte prebiòtic i podria reduir l’absorció de colesterol: la pera conté principalment fibra de tipus soluble (pectina), que té un efecte nodridor de la flora intestinal beneficiosa per al sistema digestiu. A més, aquesta fibra soluble sembla que pot formar una mena de gel “capturador” del colesterol i afavorir-ne l’eliminació intestinal.

Els seus antioxidants (polifenols, flavonoides, àcids fenòlics) tenen efectes antienvelliment: és especialment remarcable un estudi que demostra que aquests antioxidants tenen més efecte quan mengem la pell de la pera i no pas la polpa. Els antioxidants contraresten l’efecte dels radicals lliures que provoquen l’envelliment cel·lular (problemes de circulació, aparició de tumors, etc.). Un altre estudi mostra que la pera és una de les fruites amb més efecte antioxidant.

Sembla que els antioxidants que conté tenen efectes beneficiosos a l’hora de reduir el colesterol i el risc cardiovascular: aquest estudi científic va mostrar que si les persones que no fumaven combinaven cada dia una pera amb dues fruites més (poma i taronja) milloraven la capacitat antioxidant del plasma sanguini com també els perfils de greixos en sang. En canvi, si fumaven, l’efecte es limitava a la reducció de colesterol.

Com que conté molt de potassi, contribueix a reduir la pressió: la pera és una de les fruites amb més potassi, alhora que té poc sodi. Aquesta combinació de minerals té propietats vasodilatadores i arítmiques destacables i menjar-ne contribueix a millorar les condicions de hipertensió i a reduir el risc cardiovascular.

Podria reduir la resposta al·lèrgica i asmàtica: alguns estudis científics relacionen el consum de pera (en particular de la pectina) amb un alleugeriment de la resposta al·lèrgica que pot desencadenar una crisi asmàtica.

Com es cuina

Convé escollir la pera madura i assegurar-nos que ho ha fet a l’arbre, perquè és l’única manera de saber que conté totes les vitamines i antioxidants. A més, la polpa de la pera verda és dura i molt àcida o astringent, quasi inconsumible; és a mesura que va madurant que s’estova i s’endolceix. Les diferències de maduració entre varietats han estat fins i tot objecte d’estudis científics.

Sabem que una pera és madura quan cedeix a una lleu pressió del dit. Quan arribem a casa, convé treure-les de la bossa perquè els agrada respirar. Les hem de manipular amb cura perquè són delicades i amb els cops de seguida es tornen negres. Convé guardar-les en llocs frescos i secs, protegits de la llum o bé a la part menys freda de la nevera, no més de tres dies, per evitar que es panseixin abans de tenir temps de menjar-les.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: La pera és un clar exemple de fruita que aconsellem que sigui ecològica. La raó és ben simple: la major part dels antioxidants i vitamines de la pera són a la pell i, per tant, convé que no hagi estat exposada als agrotòxics que es fan servir als sistemes productius convencionals. També convé que sigui de proximitat i que hagi madurat a l’arbre, perquè si ha hagut de recórrer mig món abans d’arribar fins a casa nostra, no contindrà tots els nutrients que hi busquem. A banda, consumint producte local afavorim el model de desenvolupament rural que assegura la continuat de la pagesia del nostre país.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: És la Pera!

PASTÍS DE SANTIAGO

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

250 Gr. de farina d’ ametlla
200 Gr. de sucre
50 Gr. de farina de blat
4 Ous
1 Culleradeta de llevat en pols
1 Pessic de canyella
Una mica de pell de llimona ratllada.
Sucre llustre per adornar.

PREPARACIÓ:

Batre els ous amb el sucre( han de quedar ben batuts). Afegir els altres ingredients i barrejar bé.
Si cal ens ajudarem amb la batedora.
Posem la pasta en un motllo de parets baixes i untat de mantega. Ho enfornem ( forn prèviament escalfat) uns 30 minuts a uns 220 gr.
Quan es cuit (el punxarem abans per saber si ja està), el deixem refredar i el desmotllem. Hi posem la plantilla al centre i l’ espolsem amb sucre llustre ajudant-nos d’ un colador petit.

Recepta extreta de “M’agrada Cuinar”

Origen: PASTÍS DE SANTIAGO

PANNA COTTA DE NABIUS, AMB THERMOMIX

Deixa un comentari

Ingredients per unes 10 -12 terrines o pots de iogurt:

100 gr. de nabius frescos
230 gr. de sucre
1 cullerada d’aigua
8 fulles de gelatina
500 gr. de nata (mínim 35% de greix)
250 gr. de llet sencera

PREPARACIÓ:

Primer preparem els motlles de flam o també queda molt bonic en gots de iogurt de vidre. I reservem dos nabius per got per decorar.
Posem al got els nabius, 50 gr. de sucre i l’aigua i programem6 minuts / a 100 graus / velocitat 2. Després colem en un bol el coulis a través d’una malla fina i el reservem.
Hidratem les fulles de gelatina dins d’un bol amb força aigua freda.
Sense netejar el got afegim la nata, la llet i 180 gr. de sucre i programem 8 minuts / 80 graus / a velocitat 3.
Després afegim la salsa de nabius reservada i la gelatina hidratada i escorreguda. Barregem 20 segons / a velocitat 3. I repartim el líquid en els gots de vidre. No cal omplir-los fins a dalt, com un flam, perquè la textura és més consistent i atipen més, jo els ompliria fins a una mica més de la meitat.
Els deixem refredar a la nevera un mínim de 6 hores abans de servir. Però quan veiem que ja ha quallat una mica hi afegim els nabius reservats per decorar, així no se’ns enfonsen però queden fixats.
Són unes postres molt ràpides de fer i el resultat és espectacular. Ideal per quan hi ha convidats a casa!
Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESTOVALLES DE PAPER

Origen: PANNA COTTA DE NABIUS, AMB THERMOMIX

Sushi

Deixa un comentari

Ingredients (per a 4 makis -unes 40 peces:

-250 g d’arròs per fer sushi
-325 ml d’aigua
-2 cullerades soperes de vinagre d’arròs
-4 làmines d’alga nori
-salmó
-tonyina
-mig alvocat
-formatge Philadelphia
-wasabi (en pols)
-salsa de soja

Preparació:

Comencem preparant l’arròs, que ja és tota una cerimònia. Primer el rentem amb aigua perquè perdi el midó fins que veiem que l’aigua surti transparent.
Seguidament, posem l’arròs escorregut en un cassó amb l’aigua, el tapem i fem que bulli, amb el foc fort.
Un cop ha arrencat el bull, abaixem el foc al mínim i el deixem coure 10 minuts, tapadet.
Un cop passat aquest temps, apaguem el foc i el deixem reposar 10 minuts més, també sense destapar el cassó, sobretot.
Estenem l’arròs pla sobre d’una safata de fusta i l’anem separant amb una espàtula de fusta mentre hi aboquem per sobre el vianagre d’arròs. Alhora i per accelarar que es refredi ventem l’arròs (això potser no cal, però si teniu un vano a mà sempre és més ràpid).
Col·loquem l’alga nori damunt l’estoreta de bambú fent que quedi la part brillant tocant el bambú. Amb les mans humides estenem l’arròs damunt de l’alga de manera que quedi ben uniforme i deixant els 4 cantons lliures, perquè quan els enrotllem no sobresurtin els ingredints.
I ara col·loquem damunt una punta de l’arròs els ingredients que vulguem -a banda del wasabi que ens agradi-, no gaire quantitat perquè no quedi com una botifarra.
Jo n’he fet un de salmó, un altre de salmó + alvocat + Philadelphia, un altre de salmó + alvocat i el quart de tonyina + alvocat.
I vinga, a enrotllar-ho amb l’ajuda del bambú, fent pressió perquè quedi ben agafadet, i amb les bandes de l’alga humides amb aigua per segellar el maki.
Els deixem reposar una estona a la nevera embolicats amb paper film i just en el moment de sevir, el tallem amb un bon ganivet humit amb aigua perquè llisqui bé.
Una mica de soja i wasabi i llestos!

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Sushi

COCA DE GUACAMOLE AMB TONYINA

Deixa un comentari

Ingredients(4p):

1 paquet de massa de pizza
4 lloms de 100 gr. de tonyina neta i polida
1 alvocat
1 ceba tendra petita
1 tomaquet madur petit
oli d’oliva
10 gotes de suc de llimona
llavors de sèsam
50 ml de salsa de soja
1 c/s de sucre

Elaboració:

Es talla la massa de pizza en rectangle de més o menys 4×10 cm. Es couen al forn.
Es fa el guacamole amb la polpa de l’alvocat axadada, el tomaquet pelat, sense llavors i tallat a quadradets, la ceba tendre tallada a quadradets, sal, pebre, el suc de llimona i oli d’oliva.
Es posa la cullerada de sucre a una paella antiadherent i es deixa caramelitzar, se li afegeix la salsa de soja i es cou fins que agafi la textura adequada (líquida però espessa).
Es couen els lloms de tonyina a una paella antiadherent amb un rajolí d’oli d’oliva, a foc molt fort i durant poc temps perquè quedin torrats per fore i cruets per dins.
Es monta el plat posant el rectangle de massa de pizza, el guacamole al damunt, el llom de tonyina tallat a rodelles, les llavors de sèsam i un fill del caramel de soja.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: COCA DE GUACAMOLE AMB TONYINA

PASTISSETS D’AMETLLA I MADUIXES

Deixa un comentari

INGREDIENTS: (per uns 12 pastissets)

6 clares d’ou
185 grs. de mantega desfeta
125 grs. d’ametlles moltes
240 grs. de sucre glass
75 grs. de farina de reposteria
maduixes per docorar o cualsevol altre fruita.

Preparació:

Primerament escalfarem el forn a 200 º.
Posem les clares en un bol i les batem una miqueta amb una forquilla, només perque ens quedin barrejades.
Després hi afegim la mantega que hauren desfet al microones, l’ametlla molta,el sucre i la farina i ho barregerem amb una espatula o cullera de fusta, ben barrejat, procurant de que ens quedin els menys grumolls posible. Veureu que queda una masa una força liquida. Jo le agafat amb un culleró de la sopa per posar-la als motlles.
Omplim els motlles que previament haurem untat amb mantega fosa. Podem fer servir motlles individuals si en tenim , o si tenim els motlles de silicona per les madalenes. Els omplim i hi posem la fruita per sobre.
Els posem al forn uns 25 minuts més o menys, aixó dependrà del forn de cadasqú.
Jo els he posat 15 minuts amb el foc de baix i després 10 minuts amb el forn dalt i bais i aire calent.
Quan veiem que estan daurats els treiem i els deixem refredar 5 minuts i ja els podem desenmotllari hi posem sucre glas pel damunt.
La presentació ha quedat una mica d’estar per casa però ja he vist en el que he fallat. Jo hi he posat les maduixes tallades en quatre trossos y formant una flor i desprès he vist que tallades així pesaven massa i s’enfonsaven. Així que la propera vegada les tallaré en lamines ben fines i ni posaré per tota la superficie.