Arxiu d'etiquetes: PEBRE NEGRE

MANDONGUILLES VEGETALS AMB SALSA DE TOMÀQUET

Deixa un comentari

ingredients: (surten 10 mandonguilles)

  • 100 grams de soja texturitzada
  • 1/2 pebrot verd
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1 ceba
  • 4-5 xampinyons
  • 1 gra d’all
  • 1 pastanaga
  • 1 grapat de nous
  • Aigua (50 ml aproximadament)
  • Espècies al gust: curri, pebre, masala (jo he fet servir aquesta última)…
  • Sal

Preparació:

  1. Piqueu l’all, la ceba, la pastanaga (pelada), el xampinyons (nets) i els pebrots. Sofregiu-los amb oli i un cop observeu que agafen color afegiu-hi la soja texturitzada i l’aigua i cuineu durant uns minuts més. Si veieu que el resultat us ha quedat massa sec, podeu afegir una mica més d’aigua.
  2. Tot seguit afegiu les nous, la sal i les espècies i tritureu-ho tot amb l’accessori picador de la batedora. Reserveu la pasta resultant a la nevera (mínim 1 hora). En el moment de consumir, agafeu un grapadet de la pasta, doneu-li forma de boleta i disposeu-la en una safata que pugui anar al forn. Un cop les tingueu totes, cuineu-les al forn durant 15 minuts aproximadament a 180 graus (a dalt i a baix). Acompanyeu-les amb la salsa que més us agradi.

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: MANDONGUILLES VEGETALS AMB SALSA DE TOMÀQUET

Rap a la marinera

Deixa un comentari

Ingredients: (dues persones)

  • Una cua de rap d´uns 500 grams aprox;
  • Mig litre de brou de peix;
  • 20 gr de farina;
  • 20 gr de mantega;
  • sal;
  • pebre negre;
  • oli d´oliva

Preparació:

  1. Escalfem el forn a 180 graus. Salpebrem la cua de rap, hi afegim també una mica d´oli i la posem en una safata per anar al forn. Amb una cua de mig quilo necessitarem una primera cocció de deu o dotze minuts.
  2. En una cassola més aviat petita fem un roux, o sigui, juntem farina i mantega a parts iguals i ho cuinem, amb l´ajuda d´unes varilles, entre tres i cinc minuts. Això, naturalment, ho fem durant l´espai de temps que el rap s´està fent al forn, eh.
  3. Quan tinguem el roux apunt, que haurà d´estar com a la foto que us ensenyem en el punt anterior, anem mullant amb el brou fins a tenir una mena de beixamel però força líquida. Vaja, el que en cuina es coneix com a “velouté”, substituir la llet per brou. No fa falta que digui que quan més bo sigui el brou més bo quedarà el peix, i en el cas de la recepta que us presentem avui aquest no és un detall menor, ni molt menys. De fet és, qualitat del peix apart, absolutament crucial. Necessitareu les varilles per evitar la formació de grumolls a la salsa. I quan tingui la consistència adequada, en cas cas espessa, estarà llesta.
  4. Finalment tirem la salsa per sobre del rap i ho posem al forn uns minuts més, per això és interessant que a la primera cocció del rap, de fet la cocció principal, el peix quedi una mica cru ja que s´acabarà de fer al darrer pas de la recepta.
  5. Quants minuts? En principi fins que veieu que la salsa fa xup xup, si heu tingut la precaució de mantenir el forn calent amb tres minuts n´hi haurà prou. I ja està, no necessiteu res més per gaudir de la recepta més senzilla que haureu vist mai de rap a la marinera.!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Rap a la marinera

LLOMILLO AL WHISKY

Deixa un comentari

Ingredients: (4 persones)

  • 16 talls de llom
  • 3 cebes grans
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 cullerada de farina
  • 1 got i mig de whisky
  • 1 got d’aigua
  • ½ llimona
  • 1 pastilla de brou de pollastre o verdures
  • Oli, pebre, sal

Preparació:

  1. Per començar peleu i talleu la ceba ben fina i dos grans d’all. Sofregiu-los a la paella, afegiu una mica de sal i quan la ceba sigui transparent, afegiu la cullerada de farina i cuineu uns minuts més i reserveu.
  2. Per altra banda, marqueu el llom a la paella o a la planxa amb una mica d’oli on tindreu distribuïts pel voltant la resta d’alls (sense pelar) amb un petit tall (perquè deixin anar el gust). Heu posat una mica de sal i pebre?? Reserveu el llom.
  3. A la mateixa paella on heu marcat el llom, tireu el suc de mitja llimona i el whisky, cuineu uns minuts perquè s’evapori l’alcohol i afegiu el got d’aigua i la pastilla de brou, un cop s’hagi dissolt la pastilla, afegiu la ceba que teníeu reservada, barregeu i incorporeu el llom. Deixeu que faci xup-xup uns 10-15 minuts i serviu calent.

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: LLOM AL WHISKY

Rap en salsa

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1½ kg de rap a rodanxes
  • 8 cullerades soperes d’oli
  • 1 ceba
  • 1 gra d’all
  • 1/2 got de brandy
  • 1 got de vi blanc sec
  • herbes aromàtiques (al gust)
  • 6 tomàquets madurs i grans
  • suc de llimona (1 llimona)
  • julivert (al gust)
  • farina
  • sal i pebre

Preparació:

  1. En una paella àmplia es posen 6 cullerades d’oli a escalfar. Salarem casa rodanxa i es passa per farina lleugerament i es posen en la paella a fregir fins que la carn no estigui ja transparent sinó blanca.
  2. Com el rap solta molt brou, aquest es retira. Una vegada bé escorregut tot el brou, es tornen a posar 2 cullerades soperes d’oli i es refregeix una mica més el rap.
  3. Sofregirem la ceba picada molt menudeta i la dent d’all i donat un cop (amb la finalitat de que desprengui més aroma). Posem les herbes aromàtiques, es tira el conyac, que s’haurà posat en un cassó a escalfar una mica i el prendrem amb un llumí per a flamejar-lo. Després s’afegix el vi blanc i els tomàquets partits en trossos i llevades les llavors.
  4. Salarem lleugerament i tirarem pebre negre (un pessic). Es tapa la paella amb una tapadora i es cou a foc mitjà més aviat viu durant 25 minuts. Es retiren els filetes de rap de la salsa i es posen en una font profunda on es vagi a servir. Es passa la salsa pel passapurés, s’afegix el suc de llimona i s’aboca sobre el rap. Es decora amb julivert picat i se serveix de seguida. Jo no ho he fet perquè no en tenia.

Recepta extreta de “Olles i Somriures”

Origen: Rap en salsa

Patates farcides

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 4 patates grosses;
  • 200 gr d´espinacs;
  • 60 gr de gorgonzola;
  • 200ml de crema de llet;
  • formatge ratllat emmental (opcional);
  • anous (opcional);
  • sal i pebre

Preparació:

  1. Ben senzill: poseu a coure les patates al forn, punxades, i en principi tal qual, tot i que podeu optar per embolicar-les amb paper d´alumini, que és una mica “vade retro satanás” depenent de amb qui parleu. Hi ha la Lliga dels anti-alumini, que si és tòxic, sobretot al forn, que si morirem tots, etc. Hi ha una petitíssima part de raó en el tema i de fet jo miro de no utilitzar-ne, i d´usar l´anomenat “paper de forn” o paper sulfuritzat, que va bé per algunes coses però per embolicar, per exemple, és molt millor el paper d´alumini, el de “plata” que dèiem fa uns anys. El forn a 220 graus, una horeta ben llarga, fins que les patates estiguin ben cuites;
  2. Mentrestant podeu bullir els espinacs, saltejar-los, la qüestió és tenir-los a punt, salpebrats, quan les patates surtin del forn. Si n´utilitzeu de frescos, que sempre seran més bons i, sobretot, més intensos, no oblideu que s´han de rentar. Ho dic per la previsió del temps que necessitareu per fer la recepta;
  3. Buideu amb compte les patates i les barregeu amb el gorgonzola, una mica de crema de llet i els espinacs. P0deu fer una crema de gorgonzola espessa prèviament amb el formatge i la crema de llet per afegir-hi a continuació els espinacs.
  4. Les ompliu de nou amb la barreja i les torneu a posar al forn fins que estiguin ben dauradetes, cobertes o no amb formatge ratllat emmental. Hi ha “formatge lovers” que salivaran només de pensar en el gratinat extra d´emmental i d´altres que consideraran que amb el gorgonzola ja n´hi haurà prou, per això a la llista d´ingredients ho he posat com a “opcional”.
  5. A la llista d´ingredients hi ha anous. Les podeu utilitzar de dues maneres. La primera seria en aquest darrer moment de la recepta, abans o fins i tot de posar a gratinar les patates, ja farcides, al forn. Un altre seria posar-les, esmicoladetes, dins de la salsa de gorgonzola amb crema de llet i espinacs, que potser seria la meva opció. Us hauria d´aclarar que, per circumstàncies de la vida, en el moment de fer la recepta no tenia anous a casa…tot i que tenia previst utilitzar-les. En qualsevol cas és un ingredient que estic segur millorarà la recepta que vaig fer jo i per tant us el recomano directament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Patates farcides

COSTELLAM DE PORC AL FORN

Deixa un comentari

INGREDIENTS: (4 persones)

  • 2 costellams de costella de porc de ½ Kg cada un sense partir
  • 3 alls
  • 3 branques de julivert
  • 2 copes de conyac
  • 2 vasos d’oli
  • 1 cullerada de pebre vermell dolç
  • 1 cullerada de pebre negre
  • sal
  • 4 patates grosses

PREPARACIÓ:

  1. Vuit hores abans de cuinar, posar els costellams en una safata que desprès podrà anar al forn i tirar-hi per sobre 1 copa de conyac, un vas d’oli, salar-lo, tirar-hi els pebres i els alls aixafats i també julivert i deixar-ho reposar a la nevera.
  2. Escalfarem el forn a 230º C i hi posarem la safata amb les costelles tal qual varem preparar, més l’altre vas d’oli i ho deixarem fer ½ hora. Passat aquest temps hi tirarem una altra copa de conyac i les patates tallades a daus i salades i ho deixarem fer 1 hora baixant el forn a 200º C, ha de quedar ben rosset.
  3. També es pot acompanyar amb les patates fregides a la paella, o compota de poma etc…
  4. Com sempre recordo que els temps son relatius aneu donant un cop d’ull.

Recepta extreta de “Tast de Cuina”

Origen: COSTELLAM DE PORC AL FORN

Sopa de verdures i bulgur amb mandonguilles

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 300 grams de carn picada de xai o vedella…o una barreja de les dues;
  • 2 cebes de figueres;
  • un manat de cilante fresc o de julivert;
  • un polsim de pebre de jamaica i de canyella;
  • 2 cullerades de farina;
  • 3 grans d´all;
  • 2 pastanagues;
  • 1 branca d´api gran;
  • 2 tomàquets de pera;
  • 1 cullerada de concentrat de tomàquet;
  • 100 grams de bulgur integral;
  • 1 cullerada de baharat (pebre negre, cilantre, canyella, clau, comí, pebre de jamaica, cardamom, nou moscada);
  • 400 ml de brou de pollastre;
  • 400 ml de brou de carn

Preparació:

  1. Començarem fent les mandonguilles. Barrejarem en un bol la carn picada amb la ceba, tallada molt petita, picadíssima. El cilantre i/o el julivert, picat, el pebre de Jamaica, la canyella, sal i pebre negre. I una mica de pa ratllat. També hi podeu posar un ou, això com vulgueu. Els hi donem forma, les enfarinem i les fregim.
  2. Per fer les verdures i la sopa en sí comencem sofregint la cena i l´all. Uns minuts més tard hi posem la pastanaga, tallada a dauets, més o menys, i l´api, a rondanxes.
  3. Seguim amb la cocció per afegir-hi el concentrat de tomàquet, els tomaquest tallats a daus (sense pell ni llavors), el baharat (o la combinació de pebre negre en gra, llavors de cilantre, canyella en pols, claus sencers, pebre de jamaica, llavors de comí, cardamom en pols i nou moscada…tot el que siguin llavors també podeu optar per la versió “en pols”) i la sal.
  4. Uns minuts més tard hi posem el bulgur, mullem amb els brous i deixem coure entre deu i quinze minuts. També podeu coure apart el bulgur, com vaig fer jo, i fer que la sopa redueixi una mica més.
  5. Recuperem les mandonguilles i les posem a l´olla. Fem el mateix amb el bulgur (si és que l´hem fet apart), ho fem bullir tot plegat cinc minuts i servim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Sopa de verdures i bulgur amb mandonguilles

Coca d’albergínia, tomata i xampinyons

Deixa un comentari

Ingredients: (per una coca de 30x22cm. – 4 racions)

  • 1 làmina de pasta fullada fresca rectangular
  • 1 albergínia grossa
  • 3 tomates grosses i madures
  • 200gr. de xampinyons
  • 150gr. de formatge mozzarel.la rallat
  • sal
  • oli d’oliva verge extra
  • pebre (opcional)

Preparació:

  1. Renteu l’albergínia, talleu-la a rodanxes d’1cm. i saleu-les perquè treguin l’aigua amarga. Espremeu-les i les coeu a la planxa ben calenta amb unes gotes d’oli, 1 minut per costat. Reserveu.
  2. Renteu i talleu les tomates a rodanxes i coeu-les en una planxa molt calenta, amb unes gotes d’oli, reserveu.
  3. Netegeu els xampinyons, talleu-los a làmines i fregiu-los amb un raig d’oli.
  4. Escalfeu el forn a 200ºC.
  5. Esteneu la pasta de full damunt d’una safata folrada amb paper de forn.
  6. Escampeu el formatge pel damunt i distribuïu la tomata, l’albergínia i els xampinyons per sobre del formatge.
  7. Salpebreu i poseu un raig d’oli pel damunt, coeu al forn de 20 a 25 minuts.
  8. Abans de portar a taula, poseu una mica més d’oli pel damunt de les hortalisses.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Coca d’albergínia, tomata i xampinyons

Risotto de carbassa amb gorgonzola

Deixa un comentari

Risotto de carbassa amb gorgonzola

Per a 4 persones

Ingredients:

  • 300grs de carbassa
  • 400grs d’arròs (millor un d’una mena de gra petit o mitjà. Absorbeixen millor el brou i deixen anar més midó)
  • 150grs. de gorgonzola o qualsevol formatge blau
  • 1 ceba
  • 250cl vi blanc
  • 1 litre de brou vegetal
  • Sal i pebre

Elaboració:

  1. Tallar molt petita la carbassa i la ceba. Sofregir-les a foc lent fins que estiguin toves.
  2. Amb aquest sistema la carbassa queda mig desfeta però no del tot, en conseqüència queda una textura en que la carbassa “es nota”. Si volem una textura més suau, un cop sofregida la ceba amb la carbassa, la posem al vas del minipimer, hi afegim una mica del brou, i triturem.
  3. Tornem la pasta obtinguda a la paellera, (si no l’hem triturat quan estiguin toves) i hi posem el vi blanc i deixem reduir. Afegim l’arròs i donem unes voltes perquè agafi el gust, uns dos minuts.
  4. Afegim el brou ben calent a poc a poc anar remenant perquè l’arròs deixi anar el midó. Després de 15 minuts afegir-hi el formatge tallat a trossos petits i remenem enèrgicament.
  5. Als 18 minuts parar i deixar reposar, compte durant dos o tres minuts segueix absorbint el brou, si ja està molt sec no quedarà cremós.
  6. Rectificar de sal i pebre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA NO FA POR

Origen: Risotto de carbassa amb gorgonzola

Fideus a la cassola

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 250 gr de fideus del nº2
  • 6 salsitxes de pollastre
  • 2 costelles de porc
  • 2 tomàquets de pera
  • 2 cebes de figueres mitjanes
  • sal i pebre
  • 750 ml de brou casolà de pollastre
  • 10 ametlles
  • uns brins de safrà
  • 2 grans d´all
  • unes fulles de julivert

Preparació:

  1. Quan compreu la costella recordeu de demanar que us la tallin, ells tenen millors ganivets que nosaltres, a no ser que la compreu ja tallada, clar. Poseu a escalfar oli en una cassola i la marqueu ben marcada, salpebrada, fins que quedi rossa;
  2. Mentre feu aquest pas poseu aigua a bullir per escaldar els tomàquets i peleu i talleu ben petita la ceba;
  3. Un cop tingueu marcada la costella feu el mateix amb les salsitxes. Jo recomano tallar-les després, us costarà menys, a vegades tallar la salsitxa crua és una mica incòmode, millor fer-ho quan està marcada. La reserveu juntament amb la costella;
  4. Feu un sofregit amb la ceba i el tomàquet a la cassola on heu marcat la carn. Si fa falta hi afegiu una mica més d´oli, sempre us quedarà millor. I comenceu per la ceba, eh. La sofregiu a foc lent fins que estigui ben potxada. Aquest pas val la pena dedicar-li una bona estona, difícil d´especificar des d´aquí, pero mitja horeta no us la treu ningú. Quan la ceba estigui ben a punt hi afegiu el tomàquet, i feu el mateix procés. A vegades les presses fan que el sofregit no quedi prou caramelitzat, però bé, no és la fi del món, l´important es que es faci a poc a poc i quedi ben cuit;
  5. La cocció del tomàquet trigarà un mínim de deu minuts, allargar-ho fins a vint seria molt bo però. Aquesta estona la podem dedicar a preparar la picada, el gran tret diferencial de la cuina catalana, el quid de la qüestió, la mare dels ous, de fet. Imprescindible. Els seus ingredients varien segons la recepta, el receptari, el cuiner…hi ha qui hi posa sempre pa fregit, element molt necessari quan són picades per a guisats de peix, i qui només ho fa de tan en quan. La presència d´un fruit sec, generalment ametlles o avellanes és també quelcom força necessari, així com l´all i alguna herba tipus julivert.I el safrà, clar, per donar-li gust i color. A vegades us podeu trobar que no en teniu (de julivert) i que no hi ha temps d´aconseguir-ne, així que posar-ne de sec no és cap tonteria. En fi, si es per a aquest plat i aquest tipus de picada fer-ho al morter és lo seu, i abans de tirar-la als fideus és millor deixatar-la amb una mica de brou, s´integrarà millor. Ho feu quan quedin uns tres minuts per al final de la cocció.
  6. Moment de recuperar les carns, barrejar-les bé amb el sofregit, i incorporar-hi els fideus. Integreu-ho bé tot, que els fideus i la carn s´impregnin bé del sofregit i de pas s´enrosseixin. Salpebreu, mulleu amb el brou, que l´heu de tenir ben calent, bullint de fet, i ho deixeu coure, destapat, uns deu minuts…o el temps que us marqui el fabricant dels fideus. Uns minuts abans d´acabar hi poseu la picada, que ja teniu preparada, i la deixateu abans de posar-la als fideus amb una mica de brou. Us han de quedar sucosos però, segons el meu punt de vista, no caldosos, tot i que podeu tenir una mica de brou calent a mà per si algún membre de la vostra família és molt fan de menjar-se´ls amb brou, o amb més brou com a mínim del que marquen els tèorics canons. Això realment va a gustos, però com us deia crec que la clau és que quedin ben melosos.
  7. I ja ho teniu, un plat dels que fan afició, clàssic infalible!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Fideus a la cassola