Arxiu d'etiquetes: PEIX

Rostit de sèpia, creïlla i ceba

Rostit de sèpia, creïlla i ceba

Ingredients per a 4 persones:

  • 400g de sèpia
  • 200g de creïlla
  • 200g de ceba
  • oli d’oliva
  • vinagre de vi blanc
  • sal
  • julivert
  • 4 grans d’all

Preparació:

  1. Tallem a rodanxes la ceba i les creïlles.
  2. Fem una picada amb el julivert, les dents d’all, l’oli d’oliva i la sal.
  3. Afegim una quantitat generosa de vinagre.
  4. A la rostidora (cassola de fang) fiquem com a base la ceba damunt la sèpia trossejada i damunt la creïlla.
  5. Afegim la picada per damunt, procurant que empape per igual tot el preparat.
  6. Fiquem al forn, prèviament precalfat, uns 30 minuts a 200º.

*Controlem el puntet que voleu donar-li al plat. Si us agrada sucar el caldet amb el pa podeu afegir un poc d’aigua. Que us agrada més sequet, no li fiquem aigua. Teniu en compte que la ceba ja deixa aigua.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMÓN

Origen: Rostit de sèpia, creïlla i ceba

FILETS LLOBARRO AL FORN

INGREDIENTS:

  • 2 llobarros tallats a dos filets per peça
  • 1 vas de vi blanc
  • pebre vermell dolç
  • 2 patates
  • 2 tomàquets madurs
  • 1 porro
  • oli
  • sal

PREPARACIÓ:

  1. Posarem en una safata de forn un llits de patates a rodanxes, igual que el porro i el tomàquet, a sobre els filets amb sal i el pebre i un bon raig d’oli i al forn durant 15 m. a 180 ºC (escalfat prèviament), desprès hi tirem el vas de vi blanc i deixem 10 minuts més.
  2. Realment es un peix finíssim que no li cal masses invents.

Recepta extreta de “Tast de Cuina”

Origen: FILETS LLOBARRO AL FORN

Coca de la Marina

Una de les receptes del curs de cuina marinera de la Barceloneta.
Molt facileta i econòmica, i sobretot molt bona!

Ingredients:

  • – 250 g de farina
  • – 1 pot de bledes en conserva
  • – 2 tomàquets de Montserrat/de pebrot o qualsevol que siguin gustosos
  • – 2 llaunes de sardinetes en oli d’oliva
  • – olives negres
  • – 7 g de sal
  • – 1/2 sobre de llevat
  • – 1/2 got d’aigua tèbia (per dissoldre el llevat)
  • – 1/4 de got d’oli d’oliva

Preparació:

  1. Fem una massa amb la farina, la sal, l’oli i el llevat dissolt amb l’aigua.
  2. La deixem reposar una estoneta (una mitja hora).
  3. L’estirem amb un corró i la col·loquem en una plata de forn.
  4. A sobre, hi posem les bledes, a sobre el tomàquet tallat a rondaxes i damunt les sardinetes.
  5. Ho decorem amb les olivetes tallades a rondaxes i coem la coca al forn a 180 graus fins que estigui cuita i torradeta dels cantons.
  6. A l’hora de menjar-la, us recomano regar-la amb un raig d’oli d’oliva.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Coca de la Marina

SIPIA AMB JULIVERT

INGREDIENTS: (Per a quatre o cinc persones)

  • 1 sépia d’un quilo aproximadament
  • 1 bon ramellet de julivert fresc
  • 3 cullerades d’oli de Beneixama
  • 1 all
  • 1 puntadeta de pebre negre acabat de moldre
  • 3 culleradetes de sal
  • 1/2 gotet de vi blanc
  • 1/2 gotet d’aigua mineral

PREPARACIÓ:

  1. Tallem la sépia neta a tossets ben menuts. Posem l’oli de Beneixama a calfar a la paella. Quan estiga ben calent, hi aboquem la sépia de colp i l’anem remenant amb un cullerot de fusta.
  2. Mentre es fregeix la sépia, posem la sal i el pebre en un morter, l’all pelat i trinxat i el piquem amb el picamà. En estar, hi afegim el julivert (a Beneixama en diem “jolivert”) tallat amb les tisores i continuem picant perquè s’hi faça com una pasta verda. Ara li afegim el mig gotet de vi blanc, a poc a poc, tot incorporant-lo a la picada.
  3. No ens hem de descuidar d’anar remenant la sépia de tant en tant. Quan aquesta ja ha perdut quasi tot el suc que havia amollat, li aboquem la picada d’all i julivert per damunt i la repartim ben repartida amb l’ajuda del cullerot. Continuem coent la sépia a la paella durant una estona, fins que s’haja begut el suc de la picada quasi del tot.
  4. Ara és el moment d’afegir-hi el mig gotet d’aigua mineral i de continuar coent la sépia fins que quasi no quede líquid i ja es pot servir. En total, la sépia deu haver estat a la paella uns vint minuts.
  5. Resulta una sépia molt tendra i amb un saboret suau a l’all i al julivert.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: SIPIA AMB JULIVERT

Ventresca de tonyina sobre una base de ceba i gingebre caramelitzada amb mel

foto135

Ingredients:

  • ventresca de tonyina
  • ceba
  • gingebre
  • oli d’oliva
  • mel

Procés:

  1. Primer prepararem la ceba caramel·litzada:
  2. Trossegem la ceba, a trossets molt xicotets, i el gingebre.
  3. En una paella amb oli, posem a sofregir la ceba i el gingebre, quan vegem que ja està mig cuit, li afegim la mel i deixem a poc de foc fent el procés.
  4. Ho podem tindre preparat i quan anem a torrar la tonyina calfar-ho per a servir-ho a la seua temperatura ideal.
  5. Fiquem una paella al foc amb un poc d’oli i deixem que es calfe. Quan ja estiga calenta, fiquem a torrar la tonyina. Heu de calcular el temps segons com es vulga de cuita. A mi m’agrada volta i volta, però això ja va a gustos. Quan menys al foc estiga, més tendra i saborosa estarà.

Emplatem:

  • Fiquem la ceba a la base del plat i a sobre la tonyina.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMÓN

Origen: Ventresca de tonyina sobre una base de ceba i gingebre caramelitzada amb mel

Amanida de llenties i gambes

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 200gr. de llenties
  • 1 ceba
  • 16 gambes
  • 8 tomates d’amanir madures
  • 100gr. de salmó fumat
  • unes branquetes de cibulet
  • sal
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Poseu les llenties en una olla amb aigua freda, bulliu-les fins que estiguin cuites, uns minuts abans de retirar del foc, saleu. Si les llenties són de les petites, en 30 minuts més o menys seran cuites.
  2. Escorreu l’aigua i refredeu-les amb aigua freda.
  3. Coeu les gambes a la planxa amb unes gotes d’oli i sal, tres minuts per costat.
  4. Talleu el salmó a talls petits.
  5. Renteu les tomates i els talleu un tros del damunt, ho guardeu. Amb un ganivet i una cullera buideu les tomates, tireu les llavors i trossegeu la polpa.
  6. En un bol, barregeu les llenties amb la polpa de les tomates i el salmó. Ompliu les tomates i poseu-les al plat amb les gambes i uns trossets de cibulet.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Plat combinat d’amanida de llenties i gambes

VERAT A LA MOSTASSA AMB CREÏLLA

INGREDIENTS: (Ingredients per 4 persones)

  • 4 verats petits sense vísceres ni cap
  • El suc d’un llimó
  • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva de Beneixama
  • 1 culleradeta de farina
  • 1 cullerada sopera plena de mostassa tipus Dijon
  • 1 iogurt natural descremat
  • 4 creïlles xicotetes
  • Sal i pebre blanc

PREPARACIÓ:

  1. Demanem a la peixateria que li lleven el cap, les aletes i l’espina central a les cavalles o verats.
  2. A casa, amb l’ajuda d’unes pinces (que destinarem només a aquesta funció!!), acabarem de llevar la resta d’espines que hi hagen quedat. És una feina laboriosa però que val la pena fer-la.
  3. Posem a escalfar el forn a 180º C.
  4. Rentem bé les creïlles i les posem en un plat. Tapem el plat amb una bossa de plàstic (serveix qualsevol de les del supermercat) i el posem al microones a potència màxima durant uns quinze minuts (les que vaig usar eren més grosses que petites).
  5. Tallem el llimó i l’espremem. En colem el suc.
  6. Tallem quatre trossos de paper de forn suficientment grans com perquè hi càpia un verat. Obrim la cavalla com si fóra un llibre. Li tirem per damunt una mica de pebre mòlt, sal i una cullerada de suc de llimó per damunt i tanquem el peix. Fem com uns “caramels” tot retorçant les puntes del paper de forn. Col·loquem els paquets de peix sobre una safata de forn i els hi deixem coent-se a la papillota durant uns vint minuts.
  7. Per a preparar la salsa, posem l’oli de Beneixama en una paella, hi afegim la farina i removem. Quan agafe un color torradet, hi incorporem la mostassa, una cullerada de suc de llimó i baixem el foc al mínim. Remenem perquè tot es mescle bé i no s’apegue a la paella.
  8. Batem ara el iogurt fins que quede ben líquid i l’incorporem a la salsa sense deixar que quede molt espessa. Podem afegir-hi, si volem, un poquet d’aigua mineral o llet desnatada.
  9. Traiem els verats dels paquetets i el servim cada un en un plat.
  10. Distribuïm la salsa ben calenta per damunt de les cavalles. Guarnim el plat amb la creïlla cuita al microones (tallada a rodanxes o no) i ja està.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: VERAT A LA MOSTASSA AMB CREÏLLA

Brandada de bacallà amb fesols de Santa Pau

Ingredients:

Per la brandada:

  • 300 gr de llom de bacallà dessalat
  • 50 gr d’oli d’oliva verge
  • 5 alls
  • 250 gr d’oli de girasol

Per l’empedrat:

  • 300 gr de fesols de Santa Pau cuits
  • 1 ceba tendra
  • 1 all tendre
  • un pebrot verd italià
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1 dl d’oli d’oliva verge extra
  • 40 ml de vinagre agredolç de cava
  • Sal
  • 12 tàperes
  • Porradell (all porro)  o julivert picat
  • Germinats assortits

Preparació:

  1. Per començar, encara que l’esqueixem, no hem de comprar bacallà ja esqueixat.
  2. Aquest acostuma a incloure retalls de la tripa que fan la brandada filosa. Aixi, hem de triar llom de bacallà amb pell.
  3. Per començar pelem i laminem els alls i els posem al foc en un cassó amb oli d’oliva. Sense deixar que s’enrosseixin s’hi afegeix el llom de bacallà tallat a daus i un bocí de pell que traurà gelatina i ajudarà a lligar-ho. Es deixa coure lleugerament (si es cou massa, queda filós).
  4. Quan el bacallà comença a treure aigua es posa el bocí de pell a sota i es cou amb la calor residual
  5. Es retira del foc i es tritura amb el minipimer, lligant-ho desprès amb un rajolí d’oli de girasol (aproximadament la mateixa quantitat d’oli que de bacallà). Es munta millor en un pot alt i estret (tipus vas de minipimer)
  6. Per fer el salpicó es barregen els fesols amb totes les verdures tallades a daus menuts.
  7. S’amaneix amb l’oli, el vinagre, un polsim de sal, les tàperes, el porradell i els germinats

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINEJAR

Origen: Brandada de bacallà amb fesols de Santa Pau

Peix de segona

El consum de peix fresc i de proximitat és una de les recomanacions més insistents que ens fan els nutricionistes per millorar la nostra salut. L’hora del sopar, un cop acabada la jornada, és un dels millor moments per a consumir peix fresc, acabat de pescar que, un cop subhastat, arriba a les peixateries aquella mateixa tarda.

El ritme frenètic de la nostra societat fa, que moltes vegades, tinguem poc temps i aquesta manca de temps i aquestes presses es redueix en la simplificació i releguem el consum de peix fresc de proximitat en un segon pla.

Sóc del parer que cal anar a les peixateries de barri i adquirir el peix portat directament de les nostres llotges. Els que vivim en pobles de mar i amb port pesquer tenim una grandíssima sort en aquest sentit i moltes vegades no som capaços de ser-ne conscients.

La boga (Boops boops) i el sorell (Trachurus trachurus) formen part del peix de segona. Foto: Ictioterm

El negoci del peix ha patit molts canvis en els darrers anys, els majoristes apareixen en la cadena de distribució per abastar a les peixateries, especialment si es tracta dels establiments de les grans àrees comercials i supermercats. Allí ens imposen la seva “dictadura” i ens fan adquirir el que els hi és més rendible sense tenir en compte ni la temporada, ni la proximitat, ni la frescor del producte.

Les modes en el consum de peix han ajudat a estigmatitzar algunes espècies. A vegades perquè són difícils de manipular, de cuinar o perquè, senzillament tenen espines. Així, algunes espècies de peix ja no són comercialitzades pels pescadors, doncs no els hi son rendibles, i en cas de agafar-ne, com que saben que no tindrà sortida en llotja, les llencen per la borda en un despropòsit monumental.

Recordo de menut d’ haver consumit gerret (Spicaria smaris), boga (Boops boops), sorell (Trachurus trachurus), verat (Scomber scombrus), o xucla (Spicaria maena), espècies de peix menystingut. Peix de segona, malgrat ser, de costa i fresquíssim i que ja no arriba a les peixateries entre d’ altres raons, per manca d’interès dels clients. En aquest sentit és molt més còmode cuinar una rodanxa de salmó que no pas un grapat d’aquests peixos.

El gerret (Spicaria smaris) i la xucla (Spicaria maena) són dues espècies de peix de segona. Foto: Ictioterm

A la llista de peixos de segona n’hi podríem afegir d’altres com la bròtola (Phycis blennoides), la mòllera (Trisopterus luscus), el capellà (Trisopterus minutus) i fins hi tot la maire (Micromesistius poutassou) que malgrat trobar-se a les peixateries, tenen molt poca sortida pels canvis d’hàbits en el consum i per les modes.

El fet de formar part d’aquest grup de peixos de segona, no es deu a la poca qualitat de la seva carn, que en molts casos és excel·lent, ni tampoc a que hagin desaparegut a causa de la sobrepesca. Es tracta només de que han deixat de tenir interès comercial i que si se’n pesquen, són retornats al mar. En aquest sentit es calcula que cada dia es llencen per la borda dels nostres pesquers més de vint tones d’aquest tipus de peix.

Als peixos de segona no els donem la oportunitat de jugar en el taulell de les peixateries en la mateixa divisió que ho fan d’altres espècies foranies i de dubtosa sostenibilitat que sí que hi son presents. Així, mai els donarem la oportunitat de pujar de categoria. La oferta en les peixateries és limita sempre a la dotzena de peixos més demandats i que en molts casos la seva explotació està sobresaturada. Només diversificant el consum i aprofitant l’ampli ventall d’espècies comestibles que ens ofereix la nostra mar, podem aconseguir un consum de peix fresc, de proximitat i sostenible. Això, és però, una altra històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de segona

Rap al forn

Ingredients:

  • 1 cua de rap
  • tres cullerades soperes de farina de galeta
  • dues cullerades soperes d´herbes de provença
  • 2 grans d´all
  • 4 patates mitjanes
  • una ceba
  • 1 ou
  • sal,
  • pebre
  • oli d´oliva

Preparació:

  1. Començarem fent les patates que acompanyaran al rap. Patata i ceba, de fet, com quasibé sempre fem a casa. Sofregim primer la ceba tallada a juliana uns deu minuts.
  2. Tot seguit hi afegim les patates, tallades ben fines, si teniu mandolina no dubteu a utilitzar-la, us anirà molt bé per aconseguir una cocció uniforme. Tot plegat pot trigar fins a mitja hora.
  3. Mentrestant anem preparant la cua de rap. Fem unes petites incissions per posar-hi trossets d´all, i la suquem amb l´ou batut amb oli d´oliva, i la passem per una barreja de farina de galeta amb herbes de Provença.
  4. Quan la tinguem ben arrabossada la daurem bé per tots cantons, a consciència, que quedi una bona crosta.
  5. Enfornem a 180 graus durants uns vint minuts amb les patates a sota. Pot ser que necessiteu una mica més de cocció, depenent de com sigui de grossa la cua. La nostra pesava 1450 gr i finalment va estar-s´hi 23 minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Rap al forn