Arxiu d'etiquetes: PEIX

FILET D’HALIBUT D’ALASKA

FILET DE HALIBUT D'ALASKA

INGREDIENTS:

  • Mitg kilo d’halibut tallat a daus
  • una cullereta de sal
  • 3 cullerades de suc de llima
  • 2 alvocats madurs, pelats, sense os i tallats a daus
  • 1/2 tassa de tomaquets tallats a daus
  • 1 jalapenyo sense venes, sense llavors, finament picat (jo hi vaig posar bitxo)
  • 2 cullerades d’oli d’oliva

Preparació:

  1. Posar els daus d’halibut en un recipient mitjà.
  2. Cobrir amb sal. Mou els trossos per assegurar-te que estiguin coberts.
  3. Aboca el suc de llima sobre el peix. Barreja per assegurar-te que els trossos estiguin coberts en la seva totalitat.
  4. Deixa que el peix es marini. Després d’uns 30 minuts, la carn hauria d’estar opaca. Si la carn encara està translúcida, deixar marinar altres 15 minuts.
  5. Afegeix els alvocats, tomaquet, ceba, jalapenyo i oli d’oliva. Regira la barreja perquè els ingredients quedin distribuïts.
  6. Serveix amb torradetes de pa i…..

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: FILET DE HALIBUT D’ALASKA

Bacallà amb patata i ceba

Ingredients:

  • 2 talls de bacallà d´uns 125/150 gr
  • una patata grossa
  • una o dues cebes
  • oli d´oliva extra verge
  • vinagre de xerès
  • sal
  • pebre
  • julivert

Preparació:

  1. Posem a coure la patata, amb molta aigua i un xic de sal, partint d´aigua freda, amb pell. Quan sigui cuita la pelem i la tallem a rodanxes gruixudes.
  2. Posem a coure els talls de bacallà, també a partir d´aigua freda/del temps, fins que comencin a sortir petites bombolletes i escuma. Ho retireu i ho reserveu.
  3. Hem de fer també, un bon sofregit de ceba, tallada a juliana, i cuita a poc a poc, que es caramelitzi.
  4. Quan tinguem la ceba a punt recuperem la patata i ho juntem tot plegat. Cuidadosament, ja que no volem que es trenquin, integrem els dos elements i deixem que s´acabin de caramelitzar.
  5. Recuperem el bacallà, hi tirem un rajolí de vinagre i finalment el julivert picat. Ingredients super bàsics, plat super bo. Important que la ceba estigui ben caramelitzada. Afegiu-hi una mica de pebre al final.
  6. I ja només us quedarà emplatar-ho

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Bacallà amb patata i ceba

Amanida de llenties Beluga

Amanida de llenties Beluga 01Amanida de llenties Beluga 02Amanida de llenties Beluga 04Amanida de llenties Beluga 03

Ingredients per 4 persones:

Per bullir les llenties:

  • 350 g de llenties beluga.
  • 2 fulles de llorer.
  • sal.

Per la amanida:

  • 100 g de formatge Feta.
  • 100 g de nous.
  • 50 g de panses.
  • 2 tomàquets.
  • 2 ous durs.
  • 200 g de tonyina.
  • Oli d’oliva.

Elaboració:

  1. El primer pas es posar a bullir les llenties, normalment les poso en remull la nit anterior, però aquesta vegada no ho he fet i s’han fet molt ràpid. Posem les llenties en una cassola i afegim aigua(normalment es posa el triple d’aigua que de llenties) depurada o mineral, les dos fulles de llorer i posarem a bullir a foc lent durant uns 35 minuts.
  2. Quant faltin uns 5 minuts per estar llestes afegim la sal, deixem els 5 minuts i les escorreguem.
  3. Mentre estan bullint les llenties anem preparant el acompanyament de la amanida:
  4. Posarem a bullir els 2 ous fins que estiguin durs, uns 10 minuts. Els refredem ambaigua, els pelem, tallem a trossets i els col·loquem en diferents bols, jo he fet servir una safata per aperitiu que te diferents compartiments i es molt pràctic.
  5. Posem al costat la tonyina que pot ser amb oli o al natural.
  6. Tallem els tomàquets a trossos i ho col·loquem al costat de la tonyina.
  7. Tallem a trossets el formatge Feta.
  8. Les nous i les panses les poseu en bols.
  9. Posem les llenties que teníem bullides en un bol i les presentem a taula, juntament amb tot el acompanyament per que cadascú ho prepari al seu gust.
  10. Una vegada al plat posarem per sobre un raig d’oli d’oliva arbequina o podem preparar una vinagreta, amb oli, sal, pebre i vinagre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Amanida de llenties Beluga.

Peix de segona (I): la bròtola

La bròtola és un d’aquells peixos poc valorats pels consumidors malgrat que és una espècie amb unes qualitats que fan que sigui molt interessant el seu consum; La textura de la seva carn és molt fina i delicada i el gust recorda al lluç. La seva carn té un contingut baix en greixos. Es tracta d’ una espècie de proximitat que es comercialitza a les nostres llotges i que no està sobreexplotada. Es comercialitza amb un preu molt econòmic. El seu consum pot contribuir a alleugerir la pressió sobre d’ altres espècies en greu perill de col·lapse com ara el lluç.

Es tracta d´una espècie de la família dels gàdids juntament amb el bacallà, el lluç o la maire. La bròtola és un peix de cos allargat i comprimit de mida mitjana, no sobrepassa gairebé mai els 50 cm de longitud amb els flancs i el ventre clar i el dors més fosc. Presenta una cap de bona mida amb els ulls grossos molt característics a la part superior i sovint inflats per la descompressió. Presenta un petit barbilló, molt semblant al del roger, a sota de la mandíbula i que actua com a quimiosensor. Té dues aletes dorsals que recorren tota la longitud del cos, la segona molt més llarga que la primera. Les aletes ventrals estan transformades en uns filaments de longitud considerable. Viuen en fons de fins a 1000 m de profunditat i als marges del tal·lús. Es tracta d’una espècie carnívora que s’alimenta de peixos i crustacis. Es reprodueix a la primavera i inicis d’estiu. A la peixateria solen presentar la bufeta natatòria inflada per la descompressió en ser capturades i en molts cassos els surt per la boca com si fos la seva llengua.

La bròtola de fang és una espècie comuna a les nostres llotges de peix. Foto: HNPPCC

Quan parlem de bròtoles ens referim a dues espècies molt properes que es diferencien entra d’altres coses per l’habitat on viuen. Així parlem de la bròtola de fang o bròtola pigada (Phycis blennoides) i bròtola de roca (Phycis phycis). De totes maneres des del punt de vista comercial la més important és la bròtola pigada que representa la pràctica totalitat de les captures que es realitzen a casa nostra.

La bròtola de roca, com el seu nom indica, viu en fons rocosos propers a la costa. La seva coloració pren tonalitats marronoses al dors. La longitud de les aletes ventrals mai supera l’aleta anal. La seva carn és molt més ferma i gustosa que en el cas de la bròtola de fang.

La bròtola es pesca sobretot amb l‘art de bou malgrat que també hi ha captures amb tresmall i amb palangre. Les captures amb art de bou es produeixen quan s’arrossega l’art pels marges del tal·lús i els canyons submarins quan van a la gamba. Un dels principals inconvenients de la seva carn és que aquesta perd consistència molt ràpidament per això es recomana consumir sempre exemplars acabats de pescar. La millor època pel seu consum és a finals d’hivern i al llarg de la primavera.

Els quillats d’ Art de Bou, cada dia descarreguen bròtola a les llotges

A nivell terminològic hi ha una certa confusió entre les bròtoles, que també s´anomenem mòllera de fang o mòllera pigada i mòllera roquera respectivament i dues espècies més de gàdids que popularment les coneixem també amb aquest sobrenom: la mòllera vera (Trisopterus minutus) i la mòllera fosca (Trisopterus luscus). En aquest cas, a aquestes espècies també se les coneix amb el nom popular de capellans o faneques. La nomenclatura en català barreja nom populars molt semblants per a espècies diferents i contribueix a aquesta confusió. Això és, però, una altra històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de segona (I): la bròtola

Rap amb romesco de la iaia Maria

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 1 ceba mitjana
  • 1 tomàquet madur
  • 3 alls
  • 14 ametlles torrades
  • 10 boletes de pebre
  • 2 bitxos petits
  • 2 talls de sobrassada
  • ¼ d’oli
  • sal
  • 1 tassa de cafè de vinagre

Preparació:

  1. Temps estimat: tot un matí
  2. En primer lloc, escaliveu la ceba, el tomàquet i els alls. Segons la iaia Maria, és molt important que les verdures s’escalivin a la brasa i no al forn, perquè si no el gust no és el mateix.
  3. En el morter, piqueu primer el bitxo amb la sal i, a continuació, les ametlles, el pebre i els alls.
  4. Un cop picats aquests ingredients, afegiu-hi la ceba, la sobrassada i el tomàquet sense llavors.
  5. Quan estigui tot ben picat, afegiu-hi la meitat de l’oli, el vinagre i, mica en mica, hi aneu afegint la resta de l’oli.
  6. Si teniu paciència i seguiu els consells de la iaia Maria, us quedarà un romesco que us en llepareu els dits!

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Rap amb romesco de la iaia Maria

Tomàtigues farcides d’arròs

Ingredients: (3 persones)

  • 3 tomàtigues grosses
  • 1 llauna de ventresca de tonyina
  • 200 grams d’arròs de gra llarg bullit
  • 1 llauna petita d’olives farcides d’anxoves
  • 1 ceba tendra
  • julivert fresc
  • oli
  • sal

Preparació:

  1. Piqueu la ceba i talleu les olives en rodones.
  2. Talleu les tomàtigues en dues meitats.
  3. Buideu-les de la seva carn i piqueu-la.
  4. Barregeu en un recipient adient l’arròs, la ventresca de tonyina, les olives, la ceba i la carn de les tomàtigues.
  5. Amaniu-lo tot amb una mica de sal i oli.
  6. Amb aquesta mescla heu d’omplir totes les meitats de les tomàtigues.
  7. Per acabar podeu posar-hi una mica de julivert picat a damunt de cada tomàtiga i un rajolí d’oli.
  8. Bon profit!

Recepta extreta de “Cuinar sense gluten”

Origen: Tomàtigues farcides d’arròs

Crestes casolanes

Ingredients:

  • Oblees per a crestes de La Cocinera
  • Tomàquets de penjar
  • Cebes de Figueres
  • Pebrot verd
  • Pebrot vermell escalivat
  • Foie gras de porc
  • Ou dur
  • Olives verdes sense pinyol
  • Tonyina en conserva
  • Carn picada (meitat vedella, meitat porc)
  • Preparat d’herbes per a carn (romaní, farigola, estragó, sàlvia…)

Preparació:

  1. Temps estimat: 1h per als farcits + temps de muntar
  2. Primer de tot, piqueu bé les cebes i el pebrot verd i poseu-los a sofregir a foc baix. Mentre la ceba es va estovant, ralleu els tomàquets i afegiu-los a la cassola. Es pot fer amb tomàquet de pot, però no queda igual i, perquè quedi un gust excel·lent, empreu tomàquets de penjar. Notareu la diferència, tot i que la butxaca també se’n ressentirà.
  3. Mescleu bé els ingredients i afegiu-hi un polsim de sal i un polsim de sucre, que ens ajudarà a atenuar l’acidesa del tomàquet. Apugeu una miqueta el foc i deixeu que el sofregit es vagi fent a foc mig.
  4. Mentre el sofregit va fent xup-xup, ralleu els ous durs i mescleu-los amb la tonyina. Seguidament talleu les olives a rodanxes fines. Les olives poden ser farcides d’anxova o de pebrot. Si són d’anxova, afegiu-hi una mica de pebrot vermell escalivat. Barregeu tots els ingredients i deixeu-los en un bol gran.
  5. Quan el sofregit sigui a punt, en poseu la meitat al bol de la tonyina i mescleu bé el tomàquet amb els altres ingredients. L’altra meitat del sofregit la reserveu a la paella.
  6. En una altra paella hi fregiu la carn picada amb un polsim de sal i pebre i les herbes aromàtiques. Jo tinc un preparat especial per a carns que vaig comprar a la Plaça del Pi de Barcelona que hi dóna un gustet fantàstic. Si no teniu cap mescla hi podeu posar qualsevol herba que vagi bé amb la carn, com el llorer, el romaní, la farigola o l’estragó.
  7. Un cop fregida la carn i ben esmicolada, afegiu-hi el sofregit de tomàquet que ens havia sobrat, procurant no passar-vos. Remeneu bé i incorporeu-hi el foie gras. Abaixeu el foc i aneu mesclant bé tots els ingredients. Apagueu el foc, poseu la carn picada en un altre bol gran i deixeu refredar.
  8. Quan les dues pastes estiguin fredes comenceu a muntar les empanadilles: poseu una cullerada sopera de pasta de carn o tonyina en una meitat de l’oblea, procurant deixar lliures els contorns. Doblegueu l’altre meitat i premeu el contorn amb una forquilla.
  9. Si heu fet un nombre considerable d’emapnadilles i en voleu congelar, us aconsello que tingueu preparades les safates necessàries i hi aneu col·locant les empanadilles a mesura que les feu.
  10. Aprofiteu el mateix paper que les separa per tal que no s’enganxin.
  11. Quan descongeleu les empanadilles és molt important que les traieu del congelador el dia abans i que es descongelin de forma natural. Si no estan del tot descongelades és molt fàcil que s’enganxin i es trenquin, i si les descongeleu al microones és molt difícil trobar el punt.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Crestes casolanes

“AJOARRIERO”

Ingredients:

  • Bacallà dessalat.
  • All.
  • Tomàquet natural triturat.
  • Pebre vermell picant.
  • Patata.
  • Pebrot vermell sec.
  • Ceba.
  • Oli d’oliva.

Preparació:

  1. Primer s’ha de sofregir amb oli d’oliva unes quantes dents d’all ben picades, en una cassola de fang sense que s’arribin a daurar.
  2. Després s’afegeix el bacallà ben sec i s’escalfa amb els alls a la cassola de fang.
  3. Després es cobreix tot amb tomàquet natural triturat i es deixa coure a foc lent uns 20 minuts fins que el tomàquet ha perdut gran part de l’aigua i queda una massa més consistent.
  4. La cocció s’amaneix al gust amb pebre vermell picant.
  5. Juntament amb el tomàquet també s’hi pot afegir una patata bullida trossejada, uns pebrots vermells secs, unes pells de bacallà i ceba sofregida picada fineta.

Recepta extreta de “Cuina d’Arreu del Món ”

Origen: AJOARRIERO – NAVARRA

ESQUEIXADA DE BACALLA AMB ALBERGINIA ESCALIVADA

Ingredients:

  • 400 gr. de bacallà sec per esqueixar
  • 2 cebes tendres
  • 1 pebrot verd o vermell
  • 4 tomàquets madurs
  • 1 albergínia escalivada
  • olives
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva
  • el suc de mitja llimona
  • crema de vinagre de Mòdena

Elaboració:

  1. Esqueixeu el bacallà i poseu-lo amb aigua a la nevera la nit abans.
  2. A l’endemà canvieu l’aigua i deixeu-lo fins que tingui el punt de sal desitjat.
  3. Peleu els tomàquets i talleu-los a quadradets.
  4. Netegeu la ceba tendre i el pebrot i talleu-los a quadradets petits.
  5. Talleu l’albergínia escalivada a quadradets.
  6. Barregeu les verdures en un bol juntament amb el bacallà i amaniu-ho amb oli d’oliva, pebre, suc de llimona i sal (si cal).
  7. Deixeu-ho a la nevera un parell d’horetes perquè es barregin tots els gustos.
  8. Emplateu la esqueixada i decoreu-la amb olives i la crema de vinagre de Mòdena.

Notes:

  • L’esqueixada va quedar boníssima ja que l’albergínia escalivada li dona una amorositat excel.lent.
  • Es va agradar tant que durant l’estiu la vaig tornar a fer un parell de vegades més.
  • El bacallà era del LIDL, ja us m’hi parlat en altres ocasions.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: ESQUEIXADA DE BACALLA AMB ALBERGINIA ESCALIVADA

Arròs basmati integral amb salmó i shiitake

Arròs basmati integral amb salmó i shiitake

Ingredients:

  • Arròs basmati integral
  • Espaguetti de mar (és una alga. Opcional)
  • Bolets shiitake
  • Salmó
  • sal, oli d’oliva verge extra

Procediment:

  1. Coure l’arròs integral amb les algues. Una part d’arròs per dues d’aigua.
  2. Un cop l’arròs estigui cuit, passar-lo per aigua freda per tal de tallar la cocció.
  3. En una paella saltejar els bolets shiitake.
  4. Coure el salmó a la planxa, al forn, al microones o al vapor. Esmicolar-lo en trossos grans i afegir-lo amb els bolets.
  5. Afegir l’arròs necessari amb les algues i cobrir amb aigua. Deixar que l’aigua s’evapori.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Arròs basmati integral amb salmó i shiitake