Arxius diaris: Juliol 6, 2018

Coca d’escalivada

Ingredients:

  • 2 pebrots vermells
  • 2 albergínies
  • 0,5 ceba
  • 1 pasta brisa o massa quebrada
  • 1 llauna de tonyina
  • oli d’oliva i sal

Actions:

  1. Rentar els pebrots les albergínies i secar-los.
  2. Un cop el forn estigui calent a 180 graus, ficar les 4 verdures sobre una placa amb un bon raig d’oli d’oliva per damunt i deixar coure 40-45 minuts, donant la volta a la meitat.
  3. Les treiem del forn i les emboliquem amb paper d’alumini perquè acabin de coure almenys uns 20 minuts i així també treuen tota l’aigua.
  4. Retirar la pell i les llavors i tallar les verdures a tires.
  5. Preparar la coca: decorar la pasta (picada amb una forquilla) a tires, una verda, una vermella i tirar-li la mitja ceba tallada a quadrets i la tonyina xafada amb una forquilla. Deixa coure 30-40 minuts, depen el gruix de la pasta/massa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Coca d’escalivada

Caponata (27/60)

Ingredients (4 px):

  • 1 kilo d´albergínies
  • 100 gr d´olives verdes
  • 2 cullerades de pinyons
  • 1 cullerada de panses
  • 1 cullerada de tàperes
  • 2 branques d´api (amb les fulles)
  • mig kilo de tomàquets madurs
  • 1/2 ceba
  • 1 branca d´alfàbrega
  • 100 ml de vinagre blanc (no de marca blanca…)
  • 1 cullerada de sucre

Preparació:

Rentem i tallem les albergínies en trossos mitjans-grans i les posem en una escorredera amb sal durant una hora. Mentrestant podem començar a preparar el sofregit amb tots els altres ingredients, començant per sofregir la ceba i l´api. Quan estigui rossa la ceba hi afegim els pinyons, les panses, les tàperes i les olives. A continuació el tomàquet (sense pell ni llavors) i les fulles d´alfàbrega i deixem coure uns deu minuts. Temps per tirar-hi el vinagre amb el sucre dissolt a dins, deixem reduir uns minuts. Reservem fins que agafi temperatura ambient.

Fregim les albergínies fins que estiguin ben tovetes, les reservem fins que es refredin.

Barregem les albergínies amb el sofregit i ens ho mengem al següent àpat, segur que està més saborós que recén fet!

Un consell: vigileu amb el viangre, a la recepta crec que en posen massa, de fet a mí em va passar i tenia un excessiu i fins i tot molest gust de vinagre. D´altra banda, en la seva proporció justa, està boníssim i el plat val super la pena!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Caponata (27/60)

Tots són pops

Els pops són cefalòpodes de vuit braços de la mateixa mida amb ventoses en tota la seva extensió. Presenten una boca (ràdula) molt potent en forma de “bec de lloro”. No tenen cap resta d´esquelet intern. Se’ls considera animals força intel·ligents, el seu sistema nerviós és bastant complex. Quan se senten amenaçats poden expulsar un núvol de tinta que els ajuda a escapar del seu depredador. Són animals bastant territorials. Tenen els sexes separats i la femella té cura dels ous. En general són espècies carnívores que s´alimenten d´altres mol·luscs, crustacis i petits peixos.

El Pop Roquer és el més apreciat de tots. Es pesca artesanalment i també de manera semi industrial

A nivell gastronòmic són força apreciats malgrat que tenen la carn bastant dura i per això, s´han de colpejar o bé congelar per a fer-los comestibles. Inclouen diverses espècies malgrat que a Catalunya se’n pesquen i se’n comercialitzen bàsicament quatre de diferents: pop roquer (Octopus vulgaris), pop blanc (Eledone cirrosa), pop mesquer (Eledone moschata) i polpa (Octopus macropus).

Pop roquer: De cos robust amb petites berrugues especialment a la part superior del cap. El cos és de tonalitats sorrenques o vermelloses que es mimetitza amb l´entorn. Els seus tentacles tenen dues fileres de ventoses. És una espècie solitària molt territorial que viu sobre fons rocosos de profunditat variable, aprofita les escletxes i els forats com a cau per a protegir-se dels depredadors. Caçador molt actiu, mossega a les presses i els injecta un verí que els paralitza. Es reprodueixen de març a setembre molt a prop de la costa. Es pesquen de manera artesanal amb nanses i amb cadups, malgrat que també s’agafen amb arts d´arrossegament. A la costa central catalana les poblacions de pop roquer han pràcticament desaparegut a conseqüència de la pressió pesquera.

La forta demanada i els seu elevat consum fa que bona part del pop que es consumeix al nostre país provingui de caladors internacionals, especialment d’Àfrica i d’Àsia. També es comercialitzen com a pop el Calamar de Humboldt (Dosidicus gigas), una espècie de molt menys valor que es fa passar per pop sobretot en conserves i en congelats i productes elaborats.

El Pop Blanc i el Pop Mesquer tenen una sola filera de ventoses als seus braços

Pop blanc: Aquesta espècie presenta una sola filera de ventoses en els seus braços. Cos de color bru amb la superfície més llissa que el pop roquer. Viu en fons fangosos i es reprodueix entre gener i maig. Té un elevat interès comercial en especial els exemplars juvenils que es comercialitzen amb el nom de popet. El popet es captura amb petites barques d´arrossegament (“arrastrillos”) que utilitzen una mantellina per fer més petit el diàmetre de la malla de l´art. Es tracta d´una activitat gens selectiva i del tot irrespectuosa amb el medi.

Pop mesquer: Espècie semblant al pop blanc. El seu nom es deu a que fa una olor a mesc molt característica. Viu sobre fons de sorra i de fang. Es reprodueix de febrer al maig. Es el pop menys cotitzat de tots.

Polpa o Popa: És l´espècie de pop més estranya a les llotges catalanes. Només freqüent a les llotges de Tarragona. Les potes de la popa són molt llargues i amb moltes berrugues a la part superior del cos. És el pop que té la carn més dura.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Tots són pops