Arxius mensuals: Agost de 2018

La mare del lluç que no ho és

La maire és un peix comú a les nsotres llotges i peixeteries

La maire (Micromesistius poutassou) es una espècie de la família dels gàdids (bacallà, bròtola, mòllera i afins). Rep també altres noms populars al llarg del nostre litoral, així igualment s’anomena lluça, llúcera, bacallaret, tabanc o mare del lluç. Malgrat aquest darrer, la maire i el lluç no són espècies emparentades, el nom es deu a que antigament es creia que la maire era realment la femella del lluç.

La maire és un peix de color gris blavós al dors, flancs platejats i ventre clar amb tonalitats argentes. El seu cos es fusiforme lleugerament comprimit lateralment i recobert de petites escates amb la línia lateral quasi rectilínia. Té tres aletes dorsals, la tercera més llarga que les altres dues i dues aletes anals, la primera molt més llarga. Els ulls de la maire són grossos i ocupen la pràctica totalitat del cap. I el seu rostre presenta la mandíbula inferior una mica més llarga que la superior. La seva talla mitjana oscil•la al voltant dels 25 cm, però sovint pot arribar als 40 cm.
maire

maire o mare del lluç

La maire és una espècie típica dels fons. Pot arribar a trobar-se fins als 3000 m malgrat que viu sobretot, entre els 100 i els 500m on forma grans moles. Aquesta espècie, com molts altres peixos, és molt més activa durant la nit. De dia roman molt a prop dels fons i en la fosca puja a aigües superficials a la recerca d’aliment. La reproducció té lloc a l´hivern i acaba a la primavera. La fecundació és externa i te lloc als límits de la plataforma continental. Els alevins viuen molt més a prop de la costa que els adults en ambients pelàgics, queden a resguard dels efectes de l’art de bou i funcionen com a reservori d´stock per aquesta espècie. El seu règim alimentari està compost bàsicament per peixets i petits crustacis.

La maire és una de les espècies més importants, pel que fa al volum de les seves captures, de les que es pesquen a la nostra costa. La seva carn es blanca, tova i difícil de conservar. Es per aquest motiu que es tracta d’un peix relativament poc apreciat a les llotges, a les peixateries i entre els consumidors. S’agafa quasi exclusivament amb l’art de bou i sol presentar uns màxims durant els mesos d’hivern.

Esquema1: Captures de maire als ports de Catalunya en el 2012. Font: Generalitat de Catalunya

El gran quantitat d’excedent d’aquesta espècie en determinats períodes ha portat a la paradoxa que el preu de sortida en llotja era tant baix que als pescadors no els compensava agafar-ne i tota la maire capturada era descartada i retornada al mar. En alguns casos, sobretot a l’Atlàntic, les seves captures es destinen únicament a fabricar farina per engreixar peixos de granja. Un exemple més de la irracionalitat de la pesca i dels mals hàbits de consum de peix a casa nostra.
maire-gràfic1

Esquema 2: Les captures d’aquesta espècie presenten alts i baixos. Sembla ser que segueixen un patró de dos o tres anys amb màximes seguits de dos o tres amb mínims. Font: Generalitat de Catalunya

La maire és un peix molt comú a les peixateries i el seu baix preu la fan del tot recomanable. Es pot cuinar de diverses maneres però el més comú és fer-les arrebossades. També s´en poden fer croquetes o bé fer-ne suquet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La mare del lluç que no ho és

Cogombres amb Iogurt i Menta

Ingredients per a 4 persones:

  • 3 cogombres
  • Iogurt natural sense sucre
  • Menta fresca
  • Sal
  • Pebre negre

Elaboració:

  1. Renteu els cogombres.
  2. Talleu-ho en rodanxes.
  3. Piqueu la menta fresca (unes 6 fulles) i barrejar amb el iogurt, la sal i pebre.
  4. Barregeu el iogurt i la menta amb les rodanxes de cogombre.
  5. Poseu-ho a la nevera durant dues hores perquè es barregin els sabors.
  6. Adornar amb un unes fulles de menta i servir.

Nota: Renteu be el cogombre però no el peleu, els cogombres amb pell tenen un major contingut nutricional com fibra i vitamina A, que es pot perdre en ser pelats. Una petita quantitat de carotè beta es troba en la pell verda, però un cop pelat el cogombre, la quantitat es redueix gairebé a zero.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Cogombres amb Iogurt i Menta

Què ens diu el color d’un vi

El color ens aporta força informació sobre un determinat vi. A banda de la premissa que un vi blanc s’enfosqueix amb l’envelliment i que un negre, per contra, s’aclareix, hi ha tota una sèrie de matisos que podem observar i que ens poden dir molt sobre l’edat, el procés d’elaboració o les varietats. Una informació que ens pot ser molt útil a l’hora d’identificar un vi en un tast a cegues.

Vins blancs
Un blanc pàl·lid, transparent i brillant amb reflexos verdosos és un vi jove ric en àcids, fruit d’una verema anticipada i elaborat amb la tecnologia actual. Si en abocar-lo a la copa observem que és dens, podrem deduir que procedeix d’una zona càlida i que és ric en alcohol.

Un blanc es va enfosquint a mesura que s’oxida per efecte del calor, la llum o a causa de la reducció durant l’envelliment en l’ampolla.

Així mateix, la criança en barrica li proporciona una tonalitat ambre més intensa que augmenta proporcionalment amb la permanència en fusta. Aquest efecte es pot observar perfectament amb els vins generosos andalusos, amb llargues permanències en bótes de fusta i un procés d’envelliment biològic molt característic (el vel en flor, del qual ja en vam parlar en l’article sobre la vinificació de vins generosos).

La intensitat del color dels blancs també té a veure amb pràctiques concretes encaminades a obtenir uns mostos rics en sucre i uns vins molt característics. Ens estem referint a l’envelliment accelerats per efecte del sol. Seria el cas de maduracions extremes del raïm en el cep (els prestigiosos vins de Sauternes, per exemple), la deshidratació i pansificació del raïm un cop veremat (els Pedro Ximénez) o bé l’asolellament en bombones de vidre i a l’aire lliure, una pràctica que podem trobar aquí al Penedès o a la DO Rueda i que dona uns vins blancs de coloració molt intensa i amb tonalitats grogoses-vermelloses.

Vins rosats
Independentment que el color rosat intens d’un vi rosat jove es pugui anar transformant en color pell de ceba a mida que s’oxida o envelleix, hi ha altres factors que també influeixen en la intensitat d’aquest color. Així per exemple, si l’any ha estat molt assolellat, la coloració rosada serà més intensa que si l’any ha estat fred o plujós.

D’altra banda, la vivacitat del color També ens indica si ha estat elaborat correctament i té una acidesa moderada (tons rosats molt vius i brillants) o no (tons més apagats).

Vins negres
Un negre amb reflexes brillants i ribets vermellosos ens indica una acidesa elevada i es pot deduir que procedeix de zones més fredes. Per contra, un negre amb tons violacis i ribets marronosos procedeix d’un clima més càlid.

Observant la solidesa del color també podem esbrinar l’edat del vi. Si és jove, el color és sòlid i intens, però a mesura que envelleix el color perd intensitat perquè les molècules que aporten la coloració tendeixen a unir-se unes amb les altres i dipositar-se al fons de l’ampolla. En aquests casos, els tons vermellosos i sòlids evolucionen cap a tons més ambres i marronosos. Si l’envelliment és de vint anys o més, la pèrdua dels antocians (partícules colorants que atorguen el color vermell al vi) fa que apareguin els reflexes caoba i grogosos.

La intensitat del color també es diu si ha sofert una maceració (contacte del most amb les pallofes) més llarga o més curta i si la varietat amb què s’ha elaborat procedeix d’una zona amb una forta insolació.

En conclusió, el color d’un vi depèn molt del tipus de varietat de raïm, la maduració d’aquest, la maceració amb les pellofes i de la durada de la criança en barrica o l’envelliment en ampolla.

El color també ve influït per la varietat de raïm. Tot i que és molt agosarat parlar d’uns estàndards genèrics, perquè ja hem dit que la coloració també depèn de les condicions meteorològiques d’aquell any concret o de la localització de la vinya, sí que hi ha tonalitats molt característiques relacionades amb determinades varietats.

Varietats blanques

  • – Xarel·lo. Proporciona un vi que tendeix al color palla
  • – Parellada. En conrear-se en zones més altes, dona un vi de color més pàl·lid i més àcid.
  • – Chardonnay. Dóna un vins més grocs.

Varietats negres

  • – Ull de llebre. Els negres d’ull de llebre presenten una coloració marcada pel vermell cirera i el granat, que poden variar d’intensitat segons el temps de criança.
  • – Garnatxa. El vi negre té ribets violacis i fons cirera. Un rosat de garnatxa té unes tonalitats que van del salmó al maduixa.
  • – Cabernet sauvignon. Quan són joves, els negres elaborats amb cabernet sauvignon presenten un color sòlid de cirera madura amb ribets violacis que van evolucionant cap al color teula a mesura que envelleix. Un rosat de cabernet presenta coloració de gerds amb tonalitats carmí.
  • – Monastrell. Dóna uns vins vermellosos i vius.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Què ens diu el color d’un vi

Cruixents de xocolata

Ingredients:

  • -250 g de xocolata negra per fondre 70%
  • -cereals, tipus Corn Flakes, els de tota la vida
  • -1 taronja

Preparació:

  1. Posem la xocolata trossejada en un recipient al microones i l’escalfem a temperatura mínima durant un parell o 3 de minuts.
  2. Mentrestant ratllem la pell de la taronja.
  3. Afegim la ratlladura a la xocolata fosa i barregem bé, i ho tornem a ficar al microones un parell o 3 de minuts més, fins que la barreja s’hagi acabat de desfer.
  4. Ho tornem a mesclar i hi afegim els cereals a sac; no sé dir-vos una quantitat, a ull, la cosa és que quedin ben marronets de xocolata.
  5. I remenem perquè s’empapin bé, amunt i avall, amb compte de no trencar-los.
  6. A continuació, amb l’ajuda d’una cullera fem pilonets de cereals xocolàctics i els anem col·locant en una superfície plana, folrada amb paper de plata perquè no s’hi enganxin.
  7. Els fiquem a la nevera una horeta i a punt per menjar!
  8. També es poden fer amb xocolata blanca (sense taronja).

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Cruixents de xocolata

Daus de xocolata

Ingredients: (per 8 personas)

  • -180 g de farina
  • -225 g de sucre
  • -4 ous
  • -170 g de xocolata en pols
  • -200 g de mantega
  • -Una mica de sucre glas

Elaboració:

  1. -En un caçó petit posem la mantega a foc lent per què es vagi fonent.
  2. -En un bol gran barregem la farina i el sucre.
  3. -Hi afegim els ous i ho remenem bé.
  4. -Posem el forn a escalfar a 200º.
  5. -Quan la mantega estigui líquida, encara a foc fluix anem incorporant poc a poc la xocolata en pols, remenant amb una cullera de fusta i vigilant que no s’enganxi del fons.
  6. -Afegim la xocolata desfeta a la massa i ho remenem bé.
  7. -Pintem un motllo amb mantega i hi posem la massa.
  8. -El posem al forn durant 25 minuts.
  9. -Apaguem el forn i deixem el pastís a dins uns 10 minuts més.
  10. -El deixem refredar.
  11. -Quan estigui fred el decorem amb una mica de sucre glas per damunt i el tallem a daus.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA A L’OLI

Origen: Daus de xocolata

Anxoves

Ingredients:

  • 1 pot d’anxoves
  • Oli d’oliva
  • Vinagre de Jerez
  • pebre en gra i llorer

Elaboració:

  1. Treure les anxoves del pot i posar-les en un plat amb una mica d’aigua.
  2. Agafar-les, una per una, i treure les restes d’oli i sal i les espines més grosses. Posar-les sobre paper de cuina absorbent i assecar-les bé.
  3. Col·locar-les dins una safata i cobrir-les amb oli d’oliva, unes gotes de vinagre de Jerez, uns grans de pebre i una fulla de llorer trencada.
  4. Tapar amb paper film i reservar dins la nevera fins una estona abans de menjar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Anxoves

PA DE CEREALS AL VAPOR (THERMOMIX)

INGREDIENTS:

  • 15g. de llevat
  • 150g. d’aigua
  • 250g. de farina sense gluten (el gallo)
  • 1 cullerada de sal
  • llavors de chia,lli,carbassa,pipes……..

PREPARACIÓ:

  1. Posem el llevat i l’aigua al vas 2 minuts,37º vel,1
  2. Afegim la farina, la sal, i les llavors i pastem 2 minuts espiga
  3. Untem un motlle amb oli, que poguem posar dins l’aparell varoma i aboquem la massa
  4. Posem 1 litre d’aigua al vas i posem l’aparell varoma a la maquina , programem 50minuts varona vel.1
  5. Un cop cuit deixem a refredar sobre una reixeta
  6. Una altra manera de fer pa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PA DE CEREALS AL VAPOR (THERMOMIX)

Vedella amb verdures


========================================================

Ingredients:

  • 8 talls de vedella (llata o jarret)
  • pebrot vermell escalivat
  • pastanagues baby o tallades petites
  • tomàquet concentrat
  • espàrrecs verds
  • 2 cebes
  • 200 gr pèsols
  • picada: all, julivert, pinyons i ametlles
  • xampinyons

Preparació:

  1. Enfarinar la carn i fregir-la. Reservar.
  2. Pelar la part superior dels espàrrecs.
  3. Tallar i pelar la pastanaga.
  4. Escaldar els espàrrecs i la pastanaga.
  5. Trinxar i “pochar” la ceba, afegir vi blanc i tomàquet concentrat. Un cop estigui tot ben remenat, incorporar les verdures i la carn i posar al forn uns 30 minuts.
  6. Quan ja estigui cuit, afegir la picada, el pebrot escalivat i uns quants xampinyons fregits per sobre de la carn amb verdures.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Vedella amb verdures

Pa de pessic

INGREDIENTS:

  • 125 g de farina fluixa o de rebosteria
  • 125 g de sucre
  • 4 ous
  • 1 pell de llimona ratllada
  • 1 cullerada de llevat en pols
  • mantega

VARIANTS:

  • – S’hi pot afegir una mica de canyella
  • – Es pot servir amb sucre de llustre per sobre
  • – Es poden separar les clares dels rovells i afegir-les muntades a punt de neu després de la farina
  • – S’hi pot afegir mantega
  • – Es pot fer servir fècula de patata substituint una part de la farina de blat
  • – Es pot substituir totalment o parcialment la farina de blat per midó de blat de moro

NOTA SOBRE LA FARINA FORÇA I/O FLUIXA:

  • Quan parlem de farina fluixa o de rebosteria, en realitat, estem parlant de la farina normal, la de tota la vida, la que podeu trobar al súper. La farina força, que ara comencem a trobar també al súper, és la “diferent”.
  • La diferència bàsica entre la farina “fluixa” i la “força” està en que la quantitat de gluten (la fluixa en porta menys). Per tant, aquesta variació de proteïnes genera capacitats d’absorció de líquid diferents. La força absorbeix molt més líquid i provoca masses amb més “nervi”. Dit d’una altra manera, la fluixa s’utilitza més per a rebosteria i la força per a masses de pa, etc…però dit d’aquella manera, eh?. Normalment, si la farina no diu res a l’etiqueta significarà que és farina fluixa, i serà la “força” la que vindrà indicada a l’etiqueta. Jo compro uns sacs de 5 kg. de farina força al Makro.
  • En l’elaboració de pa s’utilitzen més tipus diferents de farines però, en general, la diferencia sempre rau en el percentatge de gluten que incorpora cada variant, a banda d’altres aspectes respecte del gra emprat, es clar.

ELABORACIÓ:

  1. Preparem tots els ingredients.
  2. Dins el bol de l’amassadora, hi abocarem el sucre…
  3. …i els ous, sempre procurant que no caigui cap tros de closca.
  4. Hi ratllarem la pell d’una llimona, que haurem rentat bé prèviament.
  5. Col·loquem el batedor a la màquina….
  6. …i durant uns instants, fins que es barregi, treballem a velocitat baixa. Seguidament ho posarem a velocitat màxima, ja que volem muntar els ous i que agafin volum.
  7. Mentrestant, pesem la farina que passarem per un sedàs….
  8. …i la barrejarem amb el llevat químic en pols, el de tota la vida.
  9. Els ous van muntant.
  10. Ara, desfarem una mica de mantega per pintar el motlle.
  11. Generalment no cal pintar amb greix els motlles de silicona ja que no se solen enganxar. Però a mi m’agrada fer-ho sempre per a assegurar-me’n, sobretot amb el pa de pessic.
  12. Hi tirarem una mica de farina….
  13. …i retirarem la que sobra. Ja tenim el motlle a punt. Recordeu que el diàmetre del motlle ha de ser el més adient pel volum de massa que fem. En aquest cas és un motlle de 35cm. però he fet la recepta proporcionada per a 6 ous.
  14. Els ous ja han muntat.
  15. Retireu el bol de la màquina. Notareu que els ous tenen una textura molt cremosa.
  16. Ara, i amb molta cura, hi afegirem la farina poc a poc.
  17. Amb una pala o una espàtula, barregeu a mà la farina amb els ous….sempre des de baix cap amunt.
  18. Tracteu-ho amb molta cura o se us baixaran molt els ous i perdrem volum.
  19. Si no ho veieu clar, podeu fer el mateix procés però només amb els rovells. Un cop barrejats amb la farina, hi afegireu les clares muntades a punt de neu. És una altra forma de fer-ho.
  20. I assegureu-vos bé que la farina queda ben barrejada.
  21. Encara que ho feu bé, notareu que els ous s’abaixen una mica. No passa res.
  22. Ara escudellem aquesta barreja dins el motlle que teníem preparat.
  23. Prepareu el forn a 180º graus.
  24. I enfornem durant uns 30 minuts aproximadament.
  25. Durant el procés de cocció el pa de pessic creixerà considerablement…i tornarà a baixar una mica.
  26. Per comprovar si és cuit de dins hi clavarem una punxa. Si surt bruta significarà que encara li falta cocció.
  27. Un cop cuit el deixarem refredar uns minuts, per no cremar-nos.
  28. Amb el motlle una mica calent, desemmotllen amb compte, ja que és una massa molt flonja.
  29. Està perfectament cuit i no s’ha enganxat gens.
  30. Ara l’haurem de deixar refredar completament.
  31. Com podeu comprovar el resultat és magnífic.
  32. Només ens quedarà donar-li una mica d’acabat
  33. Hi posarem sucre llustre per sobre.
  34. I ja el podeu servir a taula, després de dinar, per berenar o per esmorzar.
  35. I quina oloreta que deixa a tota la casa, eh?
  36. Ara anem a veure el seu interior.
  37. Molt flonjo….i es que demana a crits que el suquin en una xocolata calenta, eh?
  38. Bon profit!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pa de pessic

Fideus ben bons amb salxitxes i bolets

Hi hem posat:

  • Ceba
  • tomàtiga de pot
  • all
  • salxitxes
  • bolets de pot
  • brou (que era del que em quedà dels fideus de vermar, congeladet que el tenia)
  • els fideus en sí
  • sal i pebre bó al gust.

Preparació:

  1. El mecanisme d’aquest plat és que vas i fas un sofregit amb les coses que normalment se fan un sofregit dels basiquets (ceba, all i tomàtiga), hi tires les salxitxes i quan està la cosa ja que fa oloreta i tal, i trabuques els bolets (prèviament hauras de llevar el liquidet, que és que si no vos ho diuen tot…).
  2. Després hi tires els fideus i hi poses aigua. I quanta? M’agrada que tengueu inquietuts. Idò la que volgueu: que ho voleu brovós, idò bastament. Que ho voleu sec, sa mica menos.
  3. El cuiner no m’ho va dir, però jo vaig trobar algún clau (espècia) i me consta que si haguessem tengut canyella, n’hi hagués tirat una branqueta, però supós que això va a gustos.
  4. I el tema de cuinar-ho amb el wok i no amb la greixonera correspón a que la greixonera estava ben amagadeta al seu lloc i el wok estava ben enmig, i, com he dit, hi havia rusca.
  5. En definitiva. un plat senzill i ben bó que se pot fer tant en wok com en greixonera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA EXPERIMENTAL

Origen: Fideus ben bons amb salxitxes i bolets