INGREDIENTS:
- macarrons,
- ceba,
- tomata,
- magre picat,
- formatge ratllat (manxec, gouda, gruyère),
- farina de galeta,
- aigua,
- sal,
- sucre,
- oli,
- llet.
PREPARACIÓ:
- Posem a bullir aigua i hi aboquem els macarrons quan arrenque el bull. La quantitat dels macarrons que vulguem segons les persones que en menjaran amb un petit raget d’oli.
- Posarem a escalfar el forn dalt i baix a uns 175 o 200 graus (si el forn disposa de ventilador, millor).
- Mentre es couen, ratllarem la ceba i la tomaca. Posarem oli en una paella i hi abocarem la ceba i la tomaca, sal i sucre. Sofregirem tots dos ingredients fins que estiguen ben cuits i anirem vius que no se’ns creme la ceba que, si no, amargueja.
- Alhora que fem açò, sofregirem en una altra paella el magre picat amb cura que quede cuit però no sec ni cremat.
- En estar els macarrons “al dente”, els colem i els reservem. Els tornem a posar a l’olla on els hem cuits i els aboquem per damunt la tomata, la ceba i el magre i ho remenem tot ben remenat.
- En una cassola que puga anar al forn (millor si és de fang) hi abocarem els macarrons. Per damunt escamparem un bon polsim de farina de galeta i se li tira per damunt un poquet de llet. Ara, els formatges ratllats (millor si els ratllem a casa, si no, de compra, també s’hi val).
- Enfornem la cassola i, quan vegem que la superfície agafa un meravellós color daurat i la cuina se’ns ha omplit d’aromes que fan que el nostre estómac tremole només de pensar-ho, llavors ja els podem servir.
- Fa bonic posar la cassola de fang a taula damunt d’un setiet d’espart o canya trenada (un “estalvi”, en català estàndard) i anar servint a cadascú a la mateixa taula. No us podeu imaginar com s’ompli el menjador amb l’aroma del formatge fos i tot el que hi ha davall… Ja em direu si us han eixit bons (segur que sí).