El primer que hem de fer és coure l’albergínia i el carbassó, salats i tallats a rodanxes no gaire dobles en una paella umb una miqueta d’oli. Quan siguin cuites les retirarem a un paper absorbent per treure’n l’excés d’oli.
Agafem el pa de motlle i amb un tallant rodó o un got talleu cada llesca en forma rodona. Ja podem muntar el sandvitx. Primer posem una cullerada de salsa de tomàquet a cada llesca, ben escampada, podeu fer-la vosaltres mateixos o utilitzar una salsa que sapigueu que us donarà bon resultat. Ara poseu una rodanxa d’albergínia i un parell de carbassó, finalment un tall de mozzarella, seguiu així fins tenir muntats els 4 sandvitxos.
Ara podeu batre els ous i preparar la farina de galeta; el poseu sobre un plat, hi poseu una mica de sal una mica d’orenga i el formatge parmesà. Prepareu una paella amb oli abundant i espereu que sigui calent. Ara heu de passar els sanvitxos per l’ou de manera que s’impregnin bé per la part de fora, després per la farina de galeta i fregir-los.
Penseu que podeu fer-los amb infinitat d’ingredients, però no us oblideu del formatge que més us agradi, perquè quan siguin fregits, el formatge serà ben desfet.
El colesterol és un tipus de greix que es troba a la sang i que el nostre cos necessita per desenvolupar moltes funcions, com són produir hormones, ajudar a la formació de bilis i vitamina D, i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme. Una part del colesterol que el nostre cos utilitza prové de l’alimentació i l’altra l’elabora l’organisme mateix.
L’excés de colesterol a la sang a partir d’uns determinats nivells, també conegut com a hipercolesterolèmia, afavoreix la formació de dipòsits de greix a les parets de les artèries que dificulta el pas de la sang. Tret d’uns pocs casos que obeeixen a trastorns familiars hereditaris, la hipercolesterolèmia no s’ha de considerar una malaltia, sinó una característica de la persona que pot arribar a suposar un factor de risc per a desenvolupar malalties del cor i de la circulació. El tabaquisme, la hipertensió, l’obesitat i la diabetis potencien aquest risc.
Existeixen dues classes de colesterol:
Colesterol LDL: que té un efecte perjudicial per a la salut si es troba a la sang en excés, ja que contribueix a crear una capa de greix a les artèries que afavoreix l’aparició de malalties cardiovasculars.
Colesterol HDL: que té un efecte beneficiós per a la nostra salut, ja que elimina l’excés de colesterol de les artèries.
Causes
Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen l’excés de colesterol. En algunes ocasions estan vinculats amb l’estil de vida, com:
Dieta amb alt nivell de greixos saturats o amb productes amb elevat contingut de colesterol
Manca d’exercici físic de forma regular
Obesitat
Tabaquisme
Consum excessiu de begudes alcohòliques
Hipertensió, diabetis, malalties del fetge i desordres de la glàndula tiroide
En altres ocasions, pot existir una predisposició genètica transmesa per un membre de la família.
Símptomes
L’excés de colesterol a la sang està directament relacionat amb l’arterioesclerosi. Aquesta afecció està causada per l’acumulació de greix, com el colesterol, a les parets de les artèries, el que pot dificultar i, fins i tot, bloquejar la circulació de la sang.
L’arterioesclerosi pot provocar malalties cardiovasculars com:
l’infart de miocardi (quan es bloquegen les artèries coronàries)
embòlies (quan es bloqueja l’artèria que porta la sang al cervell)
problemes circulatoris en altres parts de l’organisme (extremitats, ronyó, etc.)
Diagnòstic
Una anàlisi de sang permet mesurar els nivells de colesterol. Quan el nivell de colesterol està per sobre de 250 mg/dl, es considera alt. En absència d’hipercolesterolèmia coneguda i d’altres factors de risc cardiovascular, com ara la hipertensió arterial o la diabetis mellitus, és suficient una determinació del colesterol abans dels 35 anys en els homes i dels 45 anys en les dones i una determinació cada 5 anys després d’aquestes edats i fins als 75-80 anys.
Davant d’un colesterol alt, cal avaluar el risc cardiovascular tenint en compte l’edat, el sexe i l’existència d’altres factors de risc, com ara la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o el tabaquisme.
Tractament
L’alimentació equilibrada del tipus dieta mediterrània, l’exercici físic i el manteniment d’un pes adequat poden contribuir a reduir el nivell de colesterol. Per contra, fumar, beure alcohol en excés o tenir obesitat n’afavoreixen l’augment.
En absència de malalties cardiovasculars, el tractament de la hipercolesterolèmia depèn del risc cardiovascular global que tingui cada persona. En la majoria de casos n’hi ha prou amb deixar de fumar si s’és fumador, seguir unes normes higienicodietètiques i controlar altres factors de risc cardiovascular com són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus o l’obesitat.
Entre les mesures higienicodietètiques és important:
Fer exercici moderat de forma habitual: caminar, anar en bicicleta, nedar, pujar escales… durant uns 30 minuts al dia, almenys 5 dies a la setmana.
Fer una alimentació equilibrada del tipus dieta mediterrània, rica en fibres (verdures, fruites, llegums), augmentar el consum de peix blanc i blau, consumir preferentment carn blanca (pollastre, conill) en lloc de vermella (vedella, be, porc), cuinar amb oli d’oliva, substituir la let sencera per la descremada o semidescremada, i menjar diàriament fruita seca.
Evitar el consum excessiu de begudes alcohòliques, pastissos i rebosteria industrial.
Quan ja hi ha alguna malaltia cardiovascular provocada per l’arteriosclerosi o quan el risc cardiovascular és molt elevat, pot ser necessari prendre algun medicament per abaixar el nivell de colesterol. Els més utilitzats són les estatines i els fibrats, que ha de prescriure el metge o la metgessa.
Prevenció
La millor manera de prevenir l’excés de colesterol és fer exercici físic de forma regular i prendre una alimentació equilibrada, combatre l’excés de pes i si es té hipertensió arterial i/o diabetis controlar-les tan bé com es pugui.
Seguidament s’especifiquen algunes de les recomanacions dietètiques que cal tenir en compte per seguir una alimentació equilibrada de tipus dieta mediterrània.
Cal reduir el consum de:
Rovell d’ou, perquè té un contingut elevat de colesterol (es recomana un màxim de tres rovells a la setmana, mentre que la clara és de consum lliure);
Greix de les carns i derivats, embotits, patés, cervell, fetge, etc.;
Pastisseria i rebosteria en general (ensaïmades, pastissets, pastes envasades, xuixos, entre d’altres), ja que solen ser productes que inclouen quantitats importants de greixos en la seva composició;
Menjars precuinats, ja que s’han d’evitar els greixos animals com ara les mantegues i els llards, tant per cuinar com per consumir crus;
Postres elaborades amb llet sencera, ou, nata, mantega o margarina;
Cafè i te, que pot prendre’s amb moderació si el metge o la metgessa no indica el contrari;
Begudes alcohòliques. Cal consultar a l’equip sanitari el consum permès, que sempre serà moderat.
En canvi, és recomanable consumir:
Fibra alimentària en amanides i verdura en general, llegums, fruita fresca, productes integrals, etc.;
Llet i productes làctics descremats o semidescremats;
Oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir. S’ha de procurar consumir-lo majoritàriament cru, ja que fregit perd part de les propietats que té. També poden utilitzar-se olis de llavors (gira-sol, blat de moro, etc.);
Fruita seca, que és molt convenient per a la salut, però que s’ha de prendre amb moderació perquè aporta moltes calories;
Peix, especialment el blau (sardina, verat, salmó, truita de riu, tonyina, seitó, etc.). El marisc de closca no està contraindicat, però hem de restringir el consum de crustacis (gamba, llagosta, cranc, etc.) i cefalòpodes (pop, sípia, calamars, etc.), que es poden prendre com a màxim tres vegades a la setmana;
Begudes baixes en calories i infusions, que són de consum lliure. Cal beure com a mínim 1,5 litres d’aigua diàriament;
Espècies i salses com ara herbes aromàtiques, pebre, suc de llimona, vinagreta, mostassa, allioli, sofregit (salsa de tomàquet, all i ceba o porro, elaborat amb oli d’oliva). Si es té sobrepès, cal limitar la maionesa i la beixamel.
En un bol, afegirem 250 g. de farina, 1/2 vas d’oli, una culleradeta de sal. A banda desfem el llevat amb un vas d’aigua tèbia, que quan s’hagi desfet el llevat afegirem a la resta dels ingredients, farem un bola i la deixarem reposar fins doble el seu volum, en un lloc temperat.
També, la podem fer amb farina preparada per a pizza, d’aquesta manera afegim els 250 g. el vas d”aigua tèbia, l’oli i la sal i fem la bola i deixem doblar la massa, queda perfecte també.
Perquè no sigui massa oliosa, pocho la ceba tallada a rodanxes al micro, amb un raig d’oli, sal i una miqueta d’aigua.
Les salsitxes, com les de casa són llargues, en faig 2 d’una, això va a gust de cadascú.
Una vegada tenim la massa llesta, estirem amb un corro, i fem un burlet a tot el boltant de la massa, aleshores, forrem tota la base de la ceba que tenim potxada, decorem amb les salsitxes i omplim els buits amb el pebrot i l’albergina, a l’escalivada posem una mica de sal i pebre i un raig d’oli cru, i enfornes, aprox. 15 minuts i anem controlant que no es cremi, depen del forn i si eagrada més blanca o en el nostre cas ens agrada torradeta.
500 g de sucre blanc (vaig fer la meitat de sucre glas i la meitat de sucre en gra)
1 patata petita
1 moniato petit
200 g de pinyons
1 ou
ratlladura de llimona
un rajolí de suc de llimona
ratlladura de taronja
un rajolí de suc de taronja
sucre llustre
canyella
sucre moré
cacau en pols
xocolata negra de cobertura
Preparació:
Per fer la massa base barregem l’ametlla, el sucre i la patata i el moniato bullits i triturats. Ho amassem bé i, si pot ser, ho deixem reposar a la nevera un dia, així podrem treballar millor la massa. Si no ens és possible deixar reposar la massa, no passa res.
Després és qüestió de dividir la massa en diferents parts, depenent de les varietats de panellet que vulguem fer.
De pinyons: Fem les boletes, les passem per la clara d’ou batuda a punt de neu, hi enganxem els pinyons i els pintem amb el rovell perquè quedin daurats al forn.
De xocolata: Afegim cacau a la massa i, un cop cuits i freds, els suquem a la xocolata fosa i els deixem refredar perquè la cobertura de xocolata s’endureix.
De llimona: Afegim a la massa ratlladura de llimona i un rajolí de suc de llimona (el que admeti la massa perquè hem de procurar que no quedi massa tova).Fem les boletes, les arrebossem amb sucre llustre i els coem.
De taronja: El mateix que amb els de llimona.
De canyella: Afegim canyella al gust a la massa, fem les boletes, les arrebossem amb sucre morè i els coem.
El forn ha d’estar alt, a uns 250 graus. Els deixarem fins que estiguin dauradets. Jo els vaig donar un cop de gratinador al final perquè quedéssim més torrats.
– dos cubilets (jo vaig fer servir de mesura una tassa de cafè) de pèsols congelats
– 1 fulla de llorer
– 1 ceba
Preparació:
Poseu la pastanaga, els dents d’all, la ceba, el tomàquet i mig pebrot al got de la Thermomix i tritureu.
Afegiu l’oli i el calamar i programeu 7 -8 minuts a temperatura 100º i velocitat cullera.
Finalment afegiu al got de la Thermomix les patates trossejades i els pèsols i programeu 20 minuts, temperatura 100º i velocitat cullera amb gir a l’esquerra.
En una paella amb unes gotes d’oli, fregiu els cabdells patits per la meitat, saleu lleugerament i reserveu. Han de quedar rossos per fora i crus per dins.
Fregiu els alls laminats amb els 100cc. d’oli, afegiu el pebre i el vinagre, reduïu uns minuts i retireu del foc.
Per servir, col-loqueu els cabdells al plat amanits amb l’escabetx.
Coure l’arròs, hem de tenir en compte que aquests arrossos (tant el vermell com el salvatge) necessiten més temps de cocció. Per una altra banda ofegueu el porro picat amb l’oli i afegiu la carbassa tallada a dauets. Coure uns 10 minuts fins que la carbassa quedi tova. A continuació afegiu-hi el tofu, les panses (hidrateu-les abans) i les llavors de sèsam, coure uns 2-3 minuts més i seguidament barrejar l’arròs amb les verdures.
El colesterol és un tipus de greix que es troba a la sang i que el nostre cos necessita per desenvolupar moltes funcions, com són produir hormones, ajudar a la formació de bilis i vitamina D, i mantenir l’estructura cel·lular de l’organisme. Una part del colesterol que el nostre cos utilitza prové de l’alimentació i l’altra l’elabora l’organisme mateix.
