Arxiu de l'autor: Administrador

Tortiglioni amb bacó i mascarpone

Ingredients:

  • – 25g mantega
  • – 150g mascarpone
  • – 100g bacó
  • – 30 ml llet
  • – 3 cullerades de parmesà ratllat i una mica més per a servir
  • – 400g tortiglioni
  • – oli d’oliva
  • – sal i pebre negre

Preparació:

  1. – Talleu el bacó a dauets i fregiu-lo lleugerament amb una cullerada d’oli d’oliva.
  2. – Foneu la mantega en un cassó mitjà, afegiu-hi el mascarpone, el bacó fregit i la llet i barregeu-ho bé a foc baix fins que el mascarpone s’hagi fos. Afegiu 2 cullerades de parmesà ratllat i força pebre.
  3. – Bulliu la pasta en abundant aigua salada seguint les indicacions del fabricant.
  4. – Quan sigui cuita, escorreu la pasta i poseu-la en un bol. Afegiu la salsa per damunt, 1 cullerada de parmesà i barregeu-ho bé.
  5. – Tasteu de sal i pebre i serviu la pasta immediatament amb més pebre negre mòlt i parmesà ratllat a banda.

Nota:

  • Abans de posar-vos a fer la salsa, és convenient que l’aigua ja estigui bullint, ja que la salsa es fa molt molt ràpid.

Recepta extreta de “bcn mon amour”

Origen: Tortiglioni amb bacó i mascarpone

TAPA DE POP

TAPA DE POP 01TAPA DE POP 02

INGREDIENTS:

  • Una pota de pop cuita
  • 2 patates
  • sal
  • una cullerada de pebre vermell dolç
  • 1/5 cullerada de pebre vermell picant
  • 80g. d’oli d’oliva

PREPARACIÓ:

  1. Podem coure les patates i escalfar el pop amb la thermomix ,l’aparell varona
  2. O amb una olla per fer al vapor
  3. Palem les patates i tallem a rodelles i reservem tallem el pop a rodelles i reservem

PER FER AMB THERMOMIX:

  1. Posem 1 litre d’aigua a la maquina i sal i al l’aparell varona i coloquem les patates i el pop i posem a la maquina i cuem a temperatura varona vel,1, 20 minuts

PER OLLA A VAPOR:

  1. Posem l’ olla al foc amb aigua i sal quan bullir posem les patates i el pop a l’aparell per vapor i cuem fins que estiguin cuites i el pop calen
  2. Un cop cuites i el pop calen posem les rodelles de patata demunt de un plat i el damunt una rodella de pop
  3. Escalfem l’oli i afagim el pebre remanem i un cop calen posem una culleredeta a sobre cada rodella i servim calent
  4. Es una tapa molt facil i bona.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: TAPA DE POP

BRIOIX DE IOGURT I TARONJA

INGREDIENTS:

  • 3 OUS grans
  • 225 gr. de sucre
  • 1 iogurt normal
  • 125 ml. de suc de taronja
  • 125 grs. de farina d’ametlla
  • 100 grs. de farina per reposteria
  • 1 pessic de sal
  • 1 sobre de llevat royal
  • 4 rodelles de taronja confitada

Preparació:

  1. Primer batrem molt bé els ous amb el sucre fins que ens quedin blanquinosos , després hi afegim el iogurt i el suc de taronja i seguim remenant. (ho podem fer a ma, amb un batedor de varilles, o si teniu la termomix) jo ho faig amb un batedor de varilles.
  2. Després tamizem la farina amb el royal i la sal i poc a poc ho afegim a la barreja. Quan ja tenim tota la farina incorporada i afegim la farina d’ametlla de mica en mica I ho continuem barrejan amb una espatula.
  3. Tallem a trossets bens petits la taronja i la afegim a la barreja. La barreja queda una mica liquida així que els trosset s’aniran al fons.
  4. Preescalfem el forn a 160 º. Mestres untem amb mantega un motlle I l’enfarinem . Jo l’he fet amb un de forat al mitg.
  5. Jo el vaig posar al forn dalt i baix i aire calent , aixó al gust de casasqú, a mi hem va millor i hem redueix força el temps d’estada al forn.
  6. Jo li vaig posar uns 25 minuts, i passat aquest temps vaig punxar-lo i li vaig deixar una estona més uns 10 minuts , fins que el pal de pinxo va sortir net. Al se una massa liquida costa una miqueta més de coure; sobretot la part del mitg.
  7. Un cop cuit el traiem i el deixem refredar sobre una reixeta.
  8. Llavors el bañem amb l’almivar de fer les taronges confitades I el decorem amb trosset de taronja, i jo hi vaig posar sucre fí per sobre.

Recepta de les taronges confitades

INGREDIENTS:

  • Taronges
  • sucre
  • aigua

Preparació:

  1. Agafem les taronges i les tallem a rodelles, que no siguim molt fines; ja que al bullir es trencarien. jo en vaig fer servir dues .
  2. Posem aigua en una cassola i quan bulli hi posem les rodelles de taronja, les deixem bullir 5 minuts, les escorrem i repetim l’operació . Aixó ho fem per evitar que la part blanca de la taronja amargui.
  3. Les escorrem amb compte de no trencar-les i les pesem.
  4. Pesem el sucre i l’aigua, que ha de ser una part i mi.tja del pes de la taronja o sigui que si les taronges pesen 500 grs., agafarem 750 grs. de sucre i 750 grs. d’aigua.
  5. Ho posem tot en una cassola o olla i ho deixem bullir a foc mitja uns 45 minuts, aproximadament.
  6. Posem les taronges amb pots de vidre i ho omplim amb l’almibar que ens ha quedat. El que ens sobri el posem en un pot i el tenim per mullar coques i bescuits.
  7. Jo l’any passat crec que hem varen durar uns tres mesos a la nevera . Soles també son bonissimes i si les deixem asecar i les banyem amb xocolata, millor no probar-ho.

Recepta extreta de “Quima, les meves receptes”

Origen: BRIOX DE IOGURT I TARONJA

Farcellets de col

Ingredients: (D’aquí m’han sortit uns 30 farcells i encara m’ha sobrat un bol petit de farcit)

  • – 1/2 kg de carn picada de qualsevol tipus (vedella, porc, pollastre, gall dindi). Jo aquesta vegada vaig fer 450g de vedella més dues salsitxes de porc
  • – 1 ceba gran
  • – 1 pastanaga gran
  • – 3 cullerades de tomàquet fregit
  • – 1 tassa d’arròs gran
  • – 1 col gran blanca (la meva mare diu que és la col valenciana)
  • – Sal, pebre, oli

Elaboració:

  1. Agafem una paella prou gran, hi afegim oli i hi passem la carn uns 5 minuts.
  2. Afegim la ceba ratllada i ho deixem uns 3-4 minuts
  3. Afegim la pastanaga també ratllada, barregem bé i ofeguem 4-5 minuts més
  4. Afegim el tomàquet fregit, salpebrem, ho barregm bé tot i apaguem el foc,
  5. Rentem l’arròs (passem per aigua), l’escorrem bé i l’afegim a la barreja
  6. Ara bé la gràcia de tot. De la col, per la part del tronc intentem treure’l al màxim sense desfer-la del tot. És a dir la col queda sencera. Treiem les 2-3 primeres fulles.
  7. En aigua bullint posem la col que quedi coberta. Ens 3-4 minuts podem començar a separar i escórrer les fulles que es van coent. NOTA: Si ho veieu molt complicat també podeu separar a mà totes les fulles i bullir-les.
  8. Un cop escorregudes les posem planes i els hi traiem la part “tijosa” del mig de la fulla. Jo el que vaig fer és fer dos farcells per cada fulla gran i un per les més petites.
  9. A una de les puntes, posem una cullerada sopera de farcit. Girem un costat, després l’altre per sobre i enrotllem (això que he dibuixat pretén ser el procediment). Sobretot vigileu que no se us trenquin les fulles.
  10. Anem posant els farcells en una cassola, un al costat de l’altre ben apretadets.
  11. Posem aigua a bullir amb una mica de sal.
  12. Tirem l’aigua per sobre els farcells, que els cobreixi un dit.
  13. Coem a foc lent durant 45 minuts
  14. Escorrem i servim

Recepta extreta de “És quan menjo que hi veig clar”

Origen: Farcellets de col

Fira del Bosc de Sant Celoni – Sant Celoni 2025

Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 Sant Celoni (Vallès Oriental)

La Fira del Bosc és un esdeveniment tradicional que té lloc a Sant Celoni al Vallès Oriental. Aquesta fira se celebra generalment el mes d’octubre i està centrada en la promoció del patrimoni natural, cultural i històric relacionat amb els boscos del Montseny i del Montnegre. L’esdeveniment és una oportunitat per connectar amb la natura, aprendre gestió forestal, i conèixer més sobre les tradicions i oficis del bosc.

MÉS INFORMACIÓ A: https://santceloni.cat/

I A: https://santceloni.cat/34599

15a Mercat del Cava i la Tapa – Sant Pere de Ribes

Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 Sant Pere de Ribes (Garraf)

Aquest esdeveniment té com a objectiu potenciar l’oferta agroalimentària i de restauració de proximitat amb la presència de restauradors i productors agroalimentaris del territori (productors d’embotits, formatges, tapes, vi cava, cervesa artesana, restauradors locals…).

Com sempre, un dels punts forts de la fira és la degustació de les propostes gastronòmiques en un ambient festiu en una gran terrassa decorada ia l’aire lliure per seu amb la família o els amics i gaudir d’una bona estona amb música i activitats.

Enguany es torna a celebrar juntament amb la V Jornada de Solidaritat i Cooperació amb tot un seguit d’activitats i accions al voltant d’aquests conceptes.

MÉS INFORMACIÓ A:   https://www.santperederibes.cat/

I A: https://www.santperederibes.cat/municipi/mercats-i-fires/productes-de-la-terra/mercat-del-cava-i-la-tapa

93a Fira de Tardor – Navàs

Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 Navàs (Bages)

La Fira de tardor de Navàs va néixer el 1933 com una fira de comerç, que el 1982 es va reorientar cap a l’artesania, i a la qual, en els darrers anys s’hi ha sumat la promoció de productes ecològics i la mostra de la verema.
Des de l’origen, manté la seva celebració el tercer diumenge d’octubre, i actualment convida a la trobada amb el comerç local, amb l’art popular i amb el món de la vinya. Una terra i una vinya que ofereix bons vins, però que també és record d’un passat on trobem les senyes d’identitat locals.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://www.navas.cat/

Cebiche mixt de corball, pop, llagostins i musclos

img_0851img_0849

Ingredients:

  • Mig kilo de carn de corball
  • 200 gr de pop cuit
  • 8 llagostins
  • 1 ceba vermella
  • Mig kilo de musclus de roca
  • Un tros de gingebre fresc
  • Mig manat de coriandre/cilantre
  • 1 gra d´all
  • 1 rocoto/1 ají groc (dificil trobar-lo sencer…millor en pols, o en pasta)
  • 10 llimes
  • 1 moniato
  • blat de moro (opcional), enciam i ruca (igualment opcionals)

Elaboració:

La clau és una bona matèria prima, i un bon maridatge, curt, de quinze minuts com a màxim. I que piqui, poc o molt, però el picant s´ha de notar. Obviament, si no us agrada gens o no el tolereu doncs en prescindiu, però un bon cebiche guanya si és picant. Aquí el tema és triturar l´all, el gingebre, les fulles de coriandre i l´ají amb el suc de llima. D´ají fresc no en trobareu pas, és molt difícil, jo n´he trobat de congelat en un supermercat de productes llatins…on també hi ha, i més pràctic crec jo, ají groc (el picant peruà per excel.lència) en pasta i rocoto, un altre varietat de pebrot picant, però més fort. Jo vaig posar dues cullerades de pasta d´ají i us asseguro que ja picava prou, per tant crec que no cal el rocoto…o bé una petita quantitat de cada cosa. També podeu posar-ne en pols. En fi, talleu la carn de corball (sense pell ni espines) a daus, els llagostins escaldats un minut màxim (poden ser congelats, com vulgueu, si son de confiança també van bé) i tallats en tres trossos, el pop tallat a rodanxes i els musclus ja fets al vapor i sense les closques. A tot això li tireu la marinada i ho deixeu reposar a la nevera entre deu i quinze minuts, ho rectifiqueu de sal i pebre i ho serviu amb enciam, ruca, blat de moro…el que vulgueu, però us recomano que hi poseu moniato, de la manera que sigui (jo vaig fer-ne una mena de puré concentrat i a mode de presentació vaig fer unes quenelles), ja que contrarresta molt bé al picant, es complementen molt bé.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Cebiche mixt de corvall, pop, llagostins i musclos

Color verd, color bru o color vermell

Les algues són un d’aquells grups d’ organismes poc coneguts. De fet, segurament molta gent pensa erròniament que pertanyen al grup de les plantes i els considera com una mena de vegetals inferiors que no fan ni flors ni fruits. Lluny d’aquest fet, el que està clar és que les algues formen un grup propi al marge dels vegetal. Algun tipus, fins hi tot tenen una organització a cel·lular de tipus procariota, és a dir, són més propers als bacteris que no pas als vegetals. La única característica comuna entre les algues i les plantes és el fet que ambdós grups realitzen la fotosíntesis i per això les algues es trobem sempre a la zona més ben il·luminada de la columna d’aigua.

Cloròfits: 1Ulva rigida, 2 Acetabularia acetabulum. Feòfits: 3 Rissoella verruculosa, 4 Cystoseira mediterrania. Rodòfits: 5 Corallina elongata, 6 Nemalion helmintoides

Les cèl·lules de les algues no estan organitzades en teixits, la seva estructura no té ni arrel, ni tija ni fulles i són organismes que no presenten vasos conductors. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars i tenen un paper molt important en la producció d’oxigen a la biosfera. De fet la meitat del l’oxigen atmosfèric es deu a l’activitat de les algues i d’altres organismes autòtrofs marins. A més a més, també representen un importantíssim magatzem de CO2 fet que contribueix a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Els colors de les algues entapissen dels seus colors les roques litorals

Avui hi ha un consens en que totes les algues d’ organització eucariota formen part del regne dels protoctists, una mena de calaix de sastre on comparteixen protagonisme amb organismes microscòpics a mig camí entre els animals i els vegetals.

A l’hora de classificar les algues es té en compte el color del pigment fotosintètic predominant. Així parlem d’algues verdes o cloròfits, d’algues brunes o feòfits i algues vermelles o rodòfits. El color del pigment es deu a la longitud d’ona de la llum reflectida, així, la clorofil·la absorbeix les longituds d’ona corresponents a la radiació blava i vermella i reflecteix les que corresponen al color verd, el color típic de la majoria de vegetals.

Les algues, com tots els organismes autòtrofs necessiten llum per a poder realitzar la fotosíntesis. La llum quan entra a la columna d’aigua va sent adsorbida en funció de la seva longitud d’ona. Així la llum vermella, la de major longitud d’ona, és la primera que desapareix. Per contraposició, la llum blava, la que té una longitud d’ona menor, es la que arriba a més profunditat.

Espectre d’absorció de la llum dels diversos pigments de les algues

Les algues verdes, presenten pigments de color verd com els vegetals degut a la presència de clorofil·les. Les algues brunes, com indica el seu nom, tenen una coloració marronosa que es deguda a uns pigments d’aquest color que s’anomenen fucoxantines. Les algues brunes a més, contenen també xantofil·les, betacarotens a més de clorofil·la. Per finalitzar, hi ha les algues vermelles amb coloracions vermelloses degudes a un uns pigments fotosintètics del grup de les ficoeritrines. Aquestes a més, també contenen carotenoides, clorofil·la i ficocianina.

El fet de disposar d´altres pigments al marge de la clorofil.la fa que les algues puguin aprofitar diverses longituds d´ona de la llum i en conseqüències n’hi ha que poden viure a més profunditat que d’altres. Així, les algues verdes que, absorbeixen les radiacions lluminoses de més longitud d’ona són les primeres que desapareixen i per això, en general, es troben a menys fondària i les algues vermelles són les que podem trobar a major profunditat ja que poden absorbir longituds d’ona més petita. Això és però, una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Color verd, color bru o color vermell

5a Solsoterra, Fira de la Terra del Solsonès – Solsona

Dies 18 i 19 d’octubre del 2025 Solsona  (Solsonès)

En aquest certamen hi trobarem el tradicional mercat del bolet i tot d’activitats relacionades amb aquest producte del bosc, també hi haurà un espai de venda per a la producció ecològica de la comarca acompanyat d’activitats i xerrades relacionades amb la sostenibilitat, la salut i el medi ambient.

A la Fira s’hi afegeix també la Jornada Masies Sostenibles organitzada pel Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central que fins ara es realitzava dins el marc de la Fira de Sant Isidre. Es manté el Solsbirra, el festival de la cervesa artesana que enguany potenciarà la cervesa ecològica i continuarà maridant la cervesa amb gastronomia i música.

Tal com passava amb la Fira del Bolet del Solsonès, el certamen significarà el tret de sortida de les ja tradicionals Jornades Gastronòmiques de Tardor organitzades pel Gremi d’Hostaleria del Solsonès.

MÉS INFORMACIÓ A: https://www.ajsolsona.cat/

I A: https://solsonaturisme.com/ca/que-fer/fires-festes/solsoterra/