El suau és una beguda de principis del segle XX i finals del XIX, típica de les Terres de l’Ebre, quan no hi havia begudes envasades i tot era molt mes casolà. La podríem denominar la Coca-cola casolana, de gust més fort i no tant dolça. Els treballadors del camp la feien servir com a beguda refrescant, estimulant i pal·liadora de la set sobretot a l’estiu ja que es servia ben freda.
Explico com ho feien a la cantina que tenien ( i encara tenen ) els meus besavis al poble, hi ha diferents versions segons la zona i el gust de cadascú, ja que hi ha llocs on es posava canyella o vainilla, o be se li afegia sucre pels gustos mes dolços. Hem de pensar que el cafè era d’aquell bullit, ja que no hi havia màquines exprés i per tant era més suau que els d’ara que podem fer el cafè al gust de cada paladar.
La preparació es ben fàcil:
Es posa un cafè en un got alt amb un glaçó, se li afegeix la gasosa fins omplir el got, vigilant que l’escuma no pugi gaire.
A casa meva es feia així i prou, de vegades, si el cafè era massa fort es servia juntament amb el sucre per tal que el client n’afegís si el trobava fort. Nosaltres ara ho podem fer amb el cafè i la gasosa ja ben freds i així no aigualim el suau amb el gel.
