Arxiu d'etiquetes: FAVES

CIGALES, FAVETES I GALERES

INGREDIENTS:

  • 2 pots de favetes “baby” conservades en oli (marca “Casagrande”, de 160 g net cadascun)
  • 2 nyores
  • 6 cigales (= escamarlans) (Nephrops norvegicus)
  • 200 g de galeres
  • 1/2 litre d’aigua mineral
  • 20 fulles de julivert
  • 4 alls
  • Oli d’oliva de Beneixama
  • Sal
  • Pebre blanc
  • 1 gotet (dels de vi) de cava

PREPARACIÓ:

  1. És una mica laboriosa. Posem a remull (dues hores abans) les dues nyores perquè s’hidraten. Aboquem les favetes en un colador i les deixem escorrent-se de l’oli fins que l’hagen amollat quasi tot.
  2. Malauradament, aquest oli no ens aprofita per a guisar i l’hem de llençar al punt de recollida d’olis usats.
  3. Pelem les cigales i les galeres i en reservem els caps i les closques, per una banda, i les molles per l’altra.
  4. Posem les closques i els caps, tot tallat a trossos (amb l’ajut d’unes tisores de cuina) en una olla de pressió i hi aboquem l’aigua mineral, l’aigua del remull de les nyores i el cava.
  5. En una paella amb oli d’oliva de Beneixama hi sofregim les nyores, els alls i el julivert, sense que es cremen. En estar, ho aboquem a l’olla. Salpebrem i ho triturem tot amb la batedora. Quedarà un brou molt vermellós. Posem a escalfar tot i, quan assolisca la pressió adient, ho posem a coure durant uns 20 o 25 minuts. En estar, obrim l’olla
  6. Preparem un colador fi. Agafem una tovallola de paper, l’obrim i la col·loquem damunt. La mullem amb aigua perquè s’apegue a les vores del colador. Ara colem el brou d’abans, anant amb compte que quede tot ben net. La tovallola farà que el filtrat siga més fi. El brou colat el reservem. Queda com un fumet saborosíssim.
  7. En una cassoleta posem les faves i les cobrim amb dos gots (dels d’aigua) del brou. Posem a bullir durant uns minutets perquè les favetes n’agafen el gust. Quasi al final, hi posem les molles de les galeres i les cigales. En uns dos o tres minuts ja està. Només queda servir-ho i gaudir-ne.
  8. Està boníssim!!! No debades l’autora de la recepta original és la Carme Ruscalleda.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: CIGALES, FAVETES I GALERES

Els Llegums

MONGETERA

Els llegums pertanyen a la família de les lleguminoses que es caracteritzen per desenvolupar la llavor dins d’una baina. Generalment ens mengem la llavor seca, com en el cas de les llenties o els cigrons però també ens podem menjar la llavor tendra com els pèsols o fins i tot llavor i baina com passa amb les mongetes. La soja és un dels llegums que més de moda s’està posant en la dieta, tot i que s’ha de vigilar perquè forma part del grup dels 8 aliments que més alèrgies provoca.

MongetesEls llegums són rics en proteïnes i a més ens provenen d’altres nutrients com el ferro, el zinc, el magnesi o les vitamines A i B. Les proteïnes ens serveixen per enfortir els músculs, els cartílags, la pell i per millorar la pressió arterial. El ferro aporta oxigen a la sang, el zinc és necessari per a moltes de les reaccions bioquímiques que passen al nostre organisme així com per millorar el sistema immunològic. El magnesi també ajuda a la formació dels nostres óssos i aporta energia als músculs. La vitamina B aporta energia al cos i ajuda al sistema nerviós. A més a més, els llegums tenen un alt contingut en fibra i poc greix i els que contenen són greixos insaturats, és a dir, cardiosaludables. Els llegums també contribueixen a mantenir el colesterol baix i tenen un índex de glucèmia baix, o sigui, que l’índex de glucosa a la sang no augmenta ràpidament al menjar-ne i per tant la insulina no ha de treballar de manera ràpida i puntal. Tot això ajuda a tenir una sensació de sacietat més llarga i a no tenir gana.

Els llegums són un dels grups que incorporen al nostre organisme hidrats de carboni i proteïnes però en general són proteïnes de menor valor biològic que les de la carn, ja que els falta un aminoàcid, la metionina en concret, que el nostre organisme no produeix, però que podem millorar al barrejar-los amb els cereals, com l’arròs, podent fer un acompanyament com l’arròs congrí de Cuba o el Dal Bhat de Nepal. Un altre punt és que aporten més ferro que la carn però el nostre sistema digestiu, el ferro procedent dels vegetals li costa més d’absorbir-lo i per això hem de prendre abans vitamina C, un suc de taronja o de llimona, o posar-li un raig de llimona quan en mengem.

Una dada curiosa dels llegums és que la seva pell conté oligosacàrids, un hidrat de carbó que el nostre organisme no pot digerir i que per tant passa directament a l’intestí gruixut on els bacteris de la flora intestinal el fermenten, produint gasos. Els llegums secs contenen més quantitat d’aquest oligosacàrid que els frescos però podem reduir les flatulències si masteguem molt bé, començant d’aquesta manera la digestió a la boca i ajudant al nostre intestí. Mastegar amb la boca tancada i evitar parlar per tal que no entri aire i no beure durant la ingesta, així no diluïm l’enzim que ajuda a la digestió, també reduirà la probabilitat de produir gasos. Si mentre bullen els llegums a l’olla, li afegim aigua freda es trenca el bull i així la pell es tornarà més tova i més fàcil de digerir. També podem posar-li a l’aigua una mica de romaní, farigola, comí, anís, fonoll o algun altre condiment carminatiu. O prendre’ns un té d’aquestes herbes carminatives després de menjar llegums.

Si ens basem en els últims estudis de nutrició, per tal de tenir una dieta equilibrada, s’agrupen els aliments en cinc grups repartits en quantitats en un plat. Així ens queda la meitat del plat per les verdures i les fruites, un quart pels cereals i un altre quart per les proteïnes. L’últim grup i annex al plat serien els derivats de la llet. Els llegums entren al grup de les proteïnes i és recomanable menjar-ne entre dues i tres vegades a la setmana. Per ajudar-nos a arribar a aquest objectiu, podem tenir al congelador una bossa de pèsols o coure un dia mongetes i congelar-les per fer un acompanyament ràpid. Els pots que comprem amb els llegums ja cuits també ens poden servir per introduir d’una manera ràpida i senzilla els llegums en els nostres àpats. Moltes vegades pensem que engreixen, però en realitat el que engreixa és l’acompanyament que hi posem quan fem els guisats, per això els podem menjar en hamburgueses com de llenties o de fesols negres, dips o combinats amb arròs.

El Gremi de Detallistes de Llegums Cuits comparteix una serie de fitxes tècniques de cada un dels llegums que ens poden acabar de convercer per introduir aquest aliment, considerat de pobres, en la nostra dieta per tal d’enriquir-la.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Els Llegums

Amanida de mongeta tendra, favetes i espàrrecs verds

Ingredients:

  • 350 gr d´espàrrecs,
  • 200 gr de mongeta tendra rodona fina
  • 300 gr de faves fresques o favetes,
  • 50 gr de fulles d´espinacs baby
  • 1 escalunya,
  • 1 xili vermell,
  • 1 culleradeta d´oli de sèsam,
  • sal i pebre
  • 2 cullerades d´oli d´oliva extra verge,
  • 1 cullerada de suc de llimona
  • 1 cullerada de llavors de sèsam negre i blanc torrades
  • 1 culleradeta de llavors de neguilla (en botigues de productes indús)

Preparació:

Escaldem els espàrrecs i la mongeta tendra…o bé la fem al vapor i que quedi al dente. Igualment amb les faves/favetes, jo vaig utilitzar favetes en conserva. Fem una vinagreta amb l´oli i el suc de llimona, barregem tots els ingredients i servim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Amanida de mongeta tendra, favetes i espàrrecs verds

Amanida de quinoa, fonoll, favetes i herbes aromàtiques

Ingredients:

  • 2 bulbs de fonoll,
  • 150 gr de quinoa,
  • 150 gr de favetes,
  • 1 xili verd
  • 25 gr de fulles de menta,
  • 25 de cilantre,
  • 25 d´anet,
  • 40 gr de panses
  • 2 llimes,
  • sal i pebre negre,
  • 75 ml d´oli d´oliva extra verge
  • 3 cullerades de vinagre de poma,
  • 1 culleradeta de comí en pols

Preparació:

Posem aigua a bullir per coure la quinoa. Tallem a rodelles els bulbs de fonoll i els fem a la planxa. Trigarem ben bé deu minuts, tan una cosa com l´altra. Piquem les herbes, fem una vinagreta i barregem tots els ingredients excepte les llimes, que primer les haurem de tallar a quarts i després treure´n la pell, picar la polpa i llavors sí, incorporar-la a l´amanida. A la recepta original les favetes en conserva de la meta són faves fresques o congelades, així que com vosaltres vulgueu. Quan sigui època de faves diria que val la pena utilizar-ne de fresques.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Amanida de quinoa, fonoll, favetes i herbes aromàtiques

FAVES AMB CEBA I ALLS TENDRES

INGREDIENTS:

  • 1 quilo de faves
  • 2 o 3 cebes tendres
  • 2 alls tendres
  • 1 tomáquet madur
  • unes fulles de menta
  • oli d’oliva
  • augia
  • sal

PREPARACIÓ:

  1. Posem la paella al foc i posem oli d’oliva i posem les cebes i els alls tallats i sofregim
  2. Escaldem el tomáquet i el podrem pelar mes be i el tallem petit i l’afegim a la paella, posem sal
  3. Ara afegim les faves i unes fulles de menta tallades i remanem,
  4. Tapem i cuem, depent de lo tendre que siguin no caldra que i posem aigua si costa de coure n’hi podem afegir una mica rectifiquem de sal i servim

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: FAVES AMB CEBA I ALLS TENDRES

Faves a la catalana

Ingredients per 4 persones:

  • 1.200 grs. de faves
  • 500 grs. de pèsols
  • 2 alls tendres
  • 2 cebes tendres
  • 250 grs. de cansalada viada
  • 250 grs. de botifarra blanca
  • 250 grs. de botifarra negra
  • 1 copa de vi ranci
  • 1 copa de xeres
  • 1 copa d’anis
  • 1 de vi blanc
  • 1 fulla de llorer
  • 1 manat de menta fresca
  • 1 farcellet d’herbes
  • ½ litre de brou de carn

Elaboració:

Amb una cassola sofregiu la cansalada tallada a daus i la ceba tallada a làmines molt fines, tot seguit afegiu-hi els alls tendres tallats a trossets, la botifarra blanca tallada a daus, el farcellet d’herbes, el llaure. Un cop comenci a enrossir-se, afegiu-hi les faves, els pèsols, i els licors, (menys el vi blanc), el brou de carn, un bon manat de menta fresca, i al cap de ¾ d’hora afegiu-hi el vi blanc i la botifarra negre tallada a daus, i deixar mitja hora més al foc. Abans haurem rectificat de sal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Faves a la catalana

Faves a la catalana

Ingredients per a 4 persones:

  • 500 grams de faves pelades
  • 1 botifarra negra
  • 6 tall de cansalada de coll
  • 1 ceba
  • 2 grans d’all
  • un parell de branques de menta
  • 1 fulla de llorer
  • 1 gotet de vi ranci
  • Sal i oli d’oliva

Preparació:

  1. Comencem tallant la cansalada a trossets i traient-li una mica del greix de la cantonada. Posem oli a la cassola i enrossim la cansalada. Quan veiem que comença a agafar color hi posem la botifarra negra tallada a rodanxes, deixeu-la al foc només un parell de minuts i retireu-la. Ara a la cassola on hi tenim la cansalada hi afegim la ceba i l’all tallats petits. Poxem la ceba a foc no gaire fort.
  2. Quan la ceba s’estovi hi afegim les faves, les fulles de menta (tallades en juliana) i la fulla de llorer. Remenem una mica i immediatament hi posem el vi ranci. Saleu.
  3. Ara ho deixem coure a foc lent fins que les faves estiguin al punt.
  4. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Faves a la catalana

Ravioli de bacon amb cargols, favetes i crema de xirivia (30/46)

Ingredients:

  • 20 cargols
  • Farigola, llorer, romaní
  • 24 talls de bacon (la recepta original és amb “panceta” ibèrica)
  • 1 gra d´all
  • 1 ou
  • 250 gr de favetes (congelades o en oli)
  • menta
  • 700 gr de xirivia
  • 70 gr de mantega
  • oli d´oliva
  • llet
  • una branca de canyella
  • una branca de farigola

Preparació:

  1. El més normal és que els cargols els compreu ja “purgats”, però igualment els heu de rentar unes quantes vegades amb aigua freda i sal, canviant l´aigua varies vegades. Els poseu a bullir en una olla partint sempre d´aigua i quan comenci a bullir els retireu i torneu a repetir l´operació tres vegades. Fet això els bulliu durant mitja hora amb una mica de farigola, romaní i llorer. Els treieu de la closca i els reserveu.
  2. Posem llavors a fer la crema de xirivia. Les pelem i tallem a trossos petits, ho sofregim i quan estiguin ben tovetes ho mulleu amb la llet, deixant-ho coure una estona (no massa, sinó en comptes d´una crema tindreu un puré!) amb una branca de farigola i una de canyella. Quan estigui ho tritureu, coleu i reserveu.
  3. Fem l´allioli amb un ou i el barregem amb els cargols i les favetes. Ho dividiu entre quatre i llavors procediu a muntar el ravioli que després coureu al forn. Posem tres tals de bacon de costat i tres més perperndicularment, formant una creu, i els farcit al mig.
  4. Després el plegueu i l´enforneu fins que el bacon o la cansalada (el que hagueu triat) estigui ben ros. Ho serviu amb el ravioli a sobre del puré o crema de xirivia.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Ravioli de bacon amb cargols, favetes i crema de xirivia (30/46)

Faves amb botifarra negra

Ingredients:

  • – Un quilo i mig de faves
  • – Un tall de botifarra de faves
  • – Un manat d’alls tendres
  • – Oli
  • – Sal

Preparació:

  1. Pelem les faves. Com que sempre en surt alguna de més grossa, la repelem per que es coguin per igual. Les posem a coure en una cassola amb aigua bullint i sal. Quan estiguin cuites les reservem.
  2. Es netegen els alls tendres i es tallen a trossos d’uns dos centímetres. Els sofregim en una paella amb una mica d’oli.
  3. Quan estan cuits s’incorporen les faves amb una mica del caldo de la seva cocció. Es posa una mica de pebre vermell per sobre.
  4. Afegim els tall de botifarra que haurem en quatre parts cada un, remenem per sofregir-los una mica i ja estan a punt per menjar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA ISABEL

Origen: Faves amb botifarra negra

ARRÒS AL FORN A L’ALCUDIANA (1)

INGREDIENTS:

  • 1 cabeça d’alls sencera sense pelar (n’hi ha qui en posa dues)
  • 1 creïlla gran pelada i feta a rodanxes de ½ cm de grossària
  • 1 tomaca gran o 2 de menudes
  • 1 pemintó (=pebrot) roig
  • ½ kg de faves fregides (si són congelades, les fregim una vegada a temperatura ambient)
  • 2 talls de cansalada magreta tallada a trossets
  • 1 botifarra de ceba per persona
  • Arròs de la varietat “bomba” (la mesura és: 1 tassa per persona/2 tasses d’aigua o brou)
  • Oli d’oliva de Beneixama (o un altre de qualitat semblant)
  • Sal
  • 1 culleradeta de pemintaroig (pebre roig)
  • Safrà (colorant)
  • Aigua

PREPARACIÓ:

  1. Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a baix i el ventilador (si en té el forn).
  2. Aboquem l’arròs que usarem a la cassola de fang. En la cassola d’acer, posem a bullir l’aigua necessària d’acord amb la proporció d’aigua i d’arròs que havíem esmentat abans, safrà i sal.
  3. Posem oli a la paella i, quan estiga calent, hi sofregim la cabeça d’alls fins que estiga daurada. La’n traiem i la col·loquem a la cassola de l’arròs. En el mateix oli, fregirem les rodanxes de creïlla pelada amb el gruix adient fins que agafen un color daurat. En estar, les col·loquem a la cassola de l’arròs.
  4. Agafem les botifarres de ceba i també les hi sofregim evitant que es rebenten (millor si són una miqueta seques que no tendres, que si no, es rebenten en fregir-les). En estar, les aboquem a la cassola de fang provant que queden repartides per la superfície.
  5. Ara hi sofregim novament les faves que havíem fregit prèviament o les fregim bona cosa si són congelades (són més bones si són de collita pròpia i acabades de collir). Mentrestant, tallem el pebrot (“pemintó” a l’alcudiana) a trossets ben menuts i quan hàgem tret les faves de la paella i les hàgem col·locades a la cassola de l’arròs, el sofregirem a la paella. Ara agafarem els dos talls de cansalada magreta i els tallarem a llenques amb l’ajut de les tisores i les afegim al pebrot perquè s’hi sofregesquen plegats. Quan ja quasi estiguen daurats, hi afegirem una culleradeta de pebre roig i la fregirem una mica sense que se’ns creme, que si no, amargueja.
  6. Abocarem tot a la cassola de fang de manera que quede repartidet. Li tirarem per damunt l’aigua (que haurà d’estar quasi bullint) sense cremar-nos!
  7. Col·locarem la cassola al forn a una altura més davall que no dalt i l’hi deixarem coure durant un temps que va dels 45 min a 1 hora.

CONSELLS:

  • Si la cassola de fang és nova de trinca, val la pena que la deixem tota una nit dins d’una conca plena d’aigua neta per tal que s’amere i no bade.
  • Per a escurar la cassola de fang, val la pena que l’omplim d’aigua una vegada s’haja quedat a temperatura ambient. El fang i els contrastos de temperatura forts calent/fred no li van bé.
  • Hi ha qui li posa “Avecrem” a l’aigua, però no fa el mateix gust i en disfressa el tradicional.
  • Si li fem un tall a la redona a la cabeça d’alls sense que entre el full del ganivet del tot fa que es frija i es coga després millor.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: ARRÒS AL FORN A L’ALCUDIANA (1)