Preparar un puré amb patates vermelles bullides en aigua salada i ben aixafades i aromatitzades amb pebre blanc, nou moscada i oli d’oliva suau. Abans de servir, ratllar la tòfona, i posar el puré a la base del plat. A sobre, un ou ferrat acabat de fer, amb les puntes torrades però el rovell cru, i més tòfona ratllada per sobre. Posar amb moderació i treure a la taula el ratllador amb una tòfona perquè cadascú s’hi acabi d’afegir la que li vingui de gust.
La tòfona d’estiu no és tan apreciada com la d’hivern, perquè el seu gust i la seva aroma és molt inferior, però el seu preu també, i també per aquells que els molesta l’aroma tan penetrant a gas que desprèn aquesta quan és fresca.
És un plat senzill però extraordinari amb tòfona negra.
Tallem la ceba i les pataques ben fines, les salem i les posem en una paella amb oli. Les tapem i les deixem fer a foc lent. Quan veieu que les pataques comencen a tenir color, enfarinem l’abadejo i el posem dins la paella amb la pell cap amunt (li vaig sentir dir una vegada a un cuiner). Pugem el foc i tornem a tapar. Tombem l’abadejo i untem la mel per damunt dels lloms amb una cullera. Només caldrà esperar 5 minuts per posar-lo al plat.
Fem la verdura al vapor, les pastanagues tallades longitudinalment per la meitat, i quan s´han refredat ho mullem amb una mica del líquid de la cocció (que hi haurem posat el cardamom) i la vinagreta de llimona i oli. Ha d´estar reposant, cobert, una hora ben bona, i jo crec que hi posaria alguna espècie més, o una altra llimona, quelcom que li donés més caràcter a la verdura un cop marinada.
