Si bé la majoria de nosaltres ens limitem a menjar-les torrades en època de Tots Sants, la castanya és una fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern.
Tot i que es tracta d’un aliment que tenim associat a la tardor, la seva temporada s’allarga fins a finals de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.
A Catalunya va arribar ja a l’època romana i des del segle XVIII es fa servir a la cuina. Es tracta, doncs, d’un aliment tradicional al qual el nostre sistema digestiu fa molts centenars d’anys que està acostumat i, per tant, resulta fàcil d’assimilar-ne els nutrients.
Propietats nutricionals
Encara que s’acostuma a classificar dins el grup de la fruita seca, la castanya és molt diferent de la resta de membres d’aquest grup. El seu component principal són els hidrats de carboni, aproximadament un 40%, mentre que en la resta de fruites seques ronden el 15-20%. A causa d’aquesta proporció tan elevada d’hidrats de carboni, les persones amb diabetis haurien de moderar-ne el consum.
A més, conté moltes menys proteïnes i greixos que la resta de fruites seques; per tant, malgrat ser una font d’energia adequada en situacions d’esforç, no és tan calòrica com d’altres.
També cal destacar el seu contingut en potassi, recomanable en casos d’hipertensió, i en àcid fòlic, molt beneficiós durant l’embaràs. És font també de vitamines antioxidants com la E i la B3.
Efectes sobre l’organisme
Es tracta d’una fruita seca que aporta escalfor i energia duradora. Els seus hidrats de carboni complexos permeten que l’organisme els absorbeixi lentament i progressivament de manera que mantenen els nivells de sucres equilibrats en sang; per tant, no generen una baixada de sucre en picat (com fan els sucres simples), que és el que ens fa venir la fam de llop, sinó que les castanyes ens aporten combustible de qualitat perquè l’organisme funcioni a ple rendiment diverses hores.
Com que també tenen una gran quantitat de fibra, ens permeten millorar el trànsit intestinal; però en canvi les persones amb un sistema digestiu dèbil han d’anar en compte de no menjar-ne massa, perquè poden provocar flatulències i malestar intestinal.
La millor manera de prevenir aquests efectes secundaris la detallem a l’apartat que explica com es cuinen: un bon remull i una cocció llarga i suau amb espècies que ens ajudin a digerir.
Canvis vitals
Segons la medicina tradicional xinesa, les castanyes nodreixen els ronyons, que precisament són els òrgans que més pateixen durant l’hivern. Aquest aliment actua escalfant i propiciant l’activació dels ronyons.
Per tant, són especialment indicades per a les persones que pateixen de retenció de líquids i dolors lumbars relacionats amb la debilitat dels ronyons, així com per a les persones grans, ja que amb l’edat els ronyons són uns dels òrgans que perden més ràpidament l’energia vital.
Com es cuina
El truc: recordeu que, tant si les compreu fresques com assecades, les heu de tenir tota la nit en remull (8 hores mínim) perquè deixin anar les substàncies que les fan més difícils de pair. A més, cal eliminar-ne completament la pell en forma de tel que les cobreix, ja que és molt indigesta i els dóna mal gust. Això s’aconsegueix més fàcilment amb el remull en el cas de les castanyes seques, i amb el remull i escaldant-les en el cas de les castanyes fresques.
Cultiu proper i ecològic: procureu comprar sempre castanyes de bona qualitat, cultivades a casa nostra i si pot ser, d’agricultura ecològica. A Catalunya les zones on es cultiven són la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Selva, la Conca de Barberà, Osona. Recordeu que comprar productes locals i propers ajuda a donar-los un valor i a fer més sostenible la pagesia.
Les castanyes tenen variades aplicacions gastronòmiques. A més de rostides, a la manera tradicional del magosto o al forn casolà, poden preparar d’altres formes: cuites, rostides, en purés …
Receptes:
–Crema nutritiva i energètica per esmorzar: amb aquest plat no necessitareu picar entre hores i podreu aguantar perfectament fins a l’hora de dinar i, a més, és apte per a persones celíaques perquè no conté gluten.
Per a 4-6 persones:
-100 g de fajol.
-120 g d’arròs integral
-100 g de castanyes seques que hagin estat tota la nit en remull
-600 ml d’aigua tèbia
Poseu tots els ingredients en una olla i afegiu-hi les espècies que més us agradin, que alhora us ajudaran a digerir millor el plat i li donaran un sabor agradable; podeu triar entre la ratlladura d’una llimona ecològica, anís estrellat, una branqueta de canyella, llavors de fonoll, clau o gingebre…. Els primers minuts ho heu de coure a foc fort i quan comenci a bullir retireu l’escuma que es crea. Ho tapeu bé i deixeu el foc al mínim durant ¾ d’hora (si és a pressió) o 1 ½ hora si és una olla normal. Al moment de servir, hi podeu afegir un grapadet de panses o una orellana natural tallada a trossets per donar-li un gust més dolç. Com que és un plat que tarda una estona a fer-se, el podeu preparar el cap de setmana o el vespre abans, i l’endemà al matí n’escalfeu la part que vulgueu afegint-hi una mica de beguda d’arròs. Així ho podeu guardar a la nevera per a 2 o 3 dies.
–Recepta de castanyes rostides al forn
Ingredients:
-Castanyes
-Sal
-Oli de gira-sol
Elaboració:
Per fer castanyes torrades a casa. Comencem preescalfant el forn a 180º C. Després simplement posem a la safata una mica d’oli de gira-sol i amb cura el estenem. Ha de ser una capa molt fina i on posarem les castanyes que hem rentat anteriorment. (feu un tall al mig perquè no esclatin).
Deixem fer durant 15 minuts, vigilant que la closca no es cremi, sinó que simplement puguem veure la closca una mica oberta. Serà el moment de treure-les i deixar refredar uns minuts.
-Castanyes torrades en paella
Ingredients:
-500 grams de castanyes
-Sal
Elaboració:
Aquesta recepta de castanyes torrades en paella és realment senzilla i molt agradable per gaudir de les castanyes durant la tardor. El primer que s’ha de fer és un tall a la castanya en forma de creu, intentant que no s’obri del tot.
Després posem una mica d’oli a la paella perquè no es cremi i tirem les castanyes. Hem de deixar el foc mitjà perquè es dauri sense cremar les castanyes. Posem una mica de sal i esperem que les castanyes estiguin perfectament daurades per servir en un bol.
Castanyes al forn amb paper d’alumini
Prepareu una làmina d’alumini de DIN-A4 més o menys, encara que una mica més gran no passa res, carregueu-la convenientment d’una ració de castanyes, fer-los un tall, que, si no, exploten, deixeu-lo directament sobre la planxa inferior (directament, la qual aporta la calor) i encendre el forn perquè s’escalfi decentment.
Haureu d’obrir el forn de tant en tant per donar una volta a les castanyes, que si es fan sempre pel mateix lloc es cremen … Ull, això sí que heu de fer-ho amb manyoples o un altre estri divers.
L’objectiu del paper d’alumini és:
Primer (i més important) és un truc perquè les castanyes quedin com les del castanyer, fins i tot amb aquestes crostes negres que son tan característiques i que no s’aconsegueixen amb paelles o torrant-sobre la graella.
Segon és que a l’hora d’extreure les castanyes del forn podeu agafar la làmina d’alumini per les cantonades sense cremar-se, i no només això, sinó que ni tan sols semblarà estar calenta.
NOTA: Per no cremar-se és important que el cantó de la làmina d’alumini estigui elevada sobre la planxa de metall, sol quedar així de forma natural, però si veieu que el cantó que aneu a agafar està en contacte amb la planxa o amb alguna castanya, doneu-li una remenada fins que s’elevi la cantonada per poder-agafar-la amb seguretat.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA
M'agrada S'està carregant...
