Arxius mensuals: Setembre de 2018

Suquet d’escòrpora amb patates

INGREDIENTS 2 pers.:

  • 1 escórpora a filets (d’uns 800gr) (que us posin el fetge)
  • 2 patates grans
  • 1 ceba
  • 4 cullerades d’oli
  • pebre
  • sal

Per al brou:

  • el cap i les espines de l’escórpora
  • “herbes del caldo”
  • tot el peix que trobeu, si es de roca millor (roger, cintes, cap de lluç, un rapet, crancs, galeres, etc..)
  • 3 fulles de llorer

Per al sofregit:

  • 1/2 porro
  • 1 pastanaga
  • 3 grans d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 2 cullerades d’oli
  • sal
  • vi blanc

Per a la picada:

  • 20 gr d’avellanes torrades sense pell
  • 1 gra d’all pelat
  • 2 branquetes de julivert
  • 50 gr de pa sec
  • 100 ml de vi blanc o brou de peix
  • uns brins de safrà

ELABORACIÓ:

EL BROU:

  1. Primer de tot prepararem un brou de peix.
  2. Posarem aigua a escalfar i colocarem tot el peix ben net a dins.
  3. He aprofitat per comprar bastant de peix i fer un bon brou. Així em sobrarà i tindré brou de peix congelat per tot el mes (s’ha de pensar amb el cap….i no amb el cul, jeje).
  4. Unes cintes
    El cap de l’escòrpora
    Un rapet sencer
    Peix de roca
    L’espina d’un llenguado
    Crancs, galeres, cap de lluç, tot el que li sobri al peixeter serà benvingut.
    I finalment les herbes del caldo (chiribia, pastanaga, porro, api…)

EL SOFREGIT:

  1. El sofregit es pot fer de varies maneres. Podeu fer el sofregit i amb això preparar el brou barrejant-ho amb el peix, aigua, herbes caldo, etc…
  2. O podeu fer un sofregit de tomàquet al que desprès hi afegirem el brou de peix, com he fet jo.
  3. Escalfar l’oli en una cassola i afegir-hi el porro, la pastanaga, l’all i la ceba. Daurar uns quatre minuts a foc suau.
  4. El secret d’un bon sofregit és deixar-lo caramelitzat….coure poc a poc i que es vagi torrant.
  5. Aprofitem per daurar una mica el fetge de l’escòrpora i reservar, que l’utilitzarem per la picada.
  6. Quan estigui roset incorporar els tomàquets triturats.
  7. Afegir un got de vi blanc. Jo he posat meitat “Gran Chef” (veure recomancions del blog) i meitat “Albariño Rias Baixas”.
  8. Tapar i coure 5 minutets a foc lent.
  9. Llavors, passar-li el turmix (en la mateixa paella o en un pot apart).

LA PICADA:

  1. D’altre banda, preparar una picada. Fregir les avellanes, amb el pa sec, el julivert i l’all.
  2. Quan estigui una mica torrat, col.locar-ho en un pot per la batedora, afegir el fetge de l’escòrporda i una mica més de vi o una mica del mateix brou de peix, i tritura-ho fins obtenir una crema.
  3. Aneu en compte no se us cremi el julivert, que serà qui mani el límit de temps.

EL SUQUET:

  1. Pelar les patates i tallar-les a rodanxes d’un centímetre de gruix.
  2. Escalfar l’oli en una cassola i, si voleu, com he fet jo, fregiu unes gambetes que ens serviràn per a decorar el plat.
  3. Retirar-les i reservar-les amb l’escòrpora.
  4. En en mateix oli i en la cassola, posar el sofregit que ja tenim apunt i afegir el brou de peix (colat) suficient per a coure amb garanties les patates(que les cobreixi bastant).
  5. Salpebrar i coure durant uns 20 minuts tapat.
  6. Quan veiure que a les patates els falta molt i molt poc, afegir els filets d’escòrpora i les gambes.
  7. Seguidament, ja podeu afegir també la picada i escampar-la be per tota la cassola.
  8. Salar i sacsejar la cassola de tant en tant.
  9. Coure tres minuts més i servir ben calent, amb un cop de grill al forn (3 minutets).

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Suquet d’escòrpora amb patates

Amanida de bulgur amb espinacs frescos i vinagreta de cítrics amb herbes aromàtiques i flors de sàlvia

Ingredients:

  • Una tassa de bulgur bullit (o qualsevol altre cereal)
  • Un grapat d’espinacs crus
  • Mig alvocat
  • Mitja ceba tendra
  • Maduixes o qualsevol fruita de temporada
  • Nous crues
  • Gelatina de fruita (opcional)

Per la vinagreta:

  • El suc de mitja taronja
  • El suc de mitja llimona
  • Una cullerada de menta fresca
  • Una cullerada de coriandre fresc
  • Una cullerada de julivert fresc
  • Una cullerada d’oli d’oliva
  • Un polsim de sal o tamari
  • Flors de sàlvia

Preparació:

  1. En un bol hi posarem, en primer lloc, el bulgur bullit.
  2. A continuació hi anirem afegint, per aquest ordre, la ceba tallada ben petita, els espinacs tallats a tires ben fines, l’alvocat tallat a daus petits, la fruita que tinguem a mà, tallada be n petita i, si en tenim, tallets petits de gelatina de fruita feta amb agar agar (veieu receptes en aquest mateix bloc),per acabar les nous crues (o fruit sec que tinguem)
  3. Per fer la vinagreta, tallarem les herbes petites (tret de les flors de sàlvia) però sense que arribin a posar-se negres, llavors les barrejarem amb la resta d’ingredients.
  4. Tirarem la vinagreta per sobre i decorarem amb les flors de sàlvia.
  5. Una amanida refrescant i plena de vida!

Recepta extreta de “Viatge Nutritiu”

Origen: Amanida de bulgur amb espinacs frescos i vinagreta de cítrics amb herbes aromàtiques i flors de sàlvia

MINI MAGDALENES D’ESPARRECS I ALLS TENDRES

INGREDIENTS:

  • 8 alls tendres
  • 8 esparrecs
  • 1 patata
  • 3 ous
  • sal
  • oli

PREPARACIÓ:

  1. Palem i tallem la patata i la fregim una mica i afagim els alls tendres tallats a rodelles i els esparrecs tambe a rodelles i guardem les puntes dels esparrecs
  2. Un cop tot cuit escorrem l’oli i reservem
  3. Batem els ous i afagim la berreja
  4. Umplim en motlles de silicona de mini magdalenes
  5. Enfornem uns minuts a 190º fins que estigui cuallat
  6. Deixem refredar una mica
  7. Mentres pasem per la paella les puntes d’esparrecs
  8. Desmotllem i afagim les puntes d’esparrecs i una mica de flor de sal i servim

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: MINI MAGDALENES D’ESPARRECS I ALLS TENDRES

Pastís de llimona i merenga

Ingredients:

  • 1 làmina de pasta de full rodona

farciment:

  • 45gr. de mantega
  • 250gr. de sucre
  • el suc de tres llimones
  • pell de l/2 llimona rallada
  • 3 ous sencers

merenga:

  • 3 clares d’ou
  • 1 cullerada de fècula de patata
  • 3 cullerades de sucre
  • 1 pessic de sal

Preparació:

Coure la pasta de full:

  1. Folreu un motlle desmuntable amb el paper que porta la pasta, ajusteu la pasta al motlle, i si cal retalleu la que sobri, punxeu-la amb una forquilla i ompliu amb cigrons o alguna cosa que no la deixi pujar.
  2. Coeu al forn ja escalfat a 190/200ºC, de 25 a 30 minuts.
  3. Retireu els cigrons, amb compte de no cremar-vos i deixeu refredar.

Fer la crema:

  1. Desfeu la mantega en un cassó, no ha de bullir, només ha de des-fer-se, retireu del foc, afegiu el suc i la pell de les llimones, el sucre, i per ultim els ous batuts com per fer truita.
  2. Es posa el cassó al bany maria i sense parar de remenar, fins que espessa. Deixeu refredar.

Fer la merenga:

  1. Munteu les clares a punt de neu, amb el pessic de sal, Quan estiguin muntades, afegir el sucre i la fècula, continueu batent fins que tornin a estar ben fermes. Refredeu.

Muntar el pastís:

  1. Una vegada és tot fred, poseu la pasta de full a la safata on servireu el pastís. Ompliu-la amb la crema i alliseu-la.
  2. Poseu la merenga dins d’una mànega pastissera, amb el broc arrissat i adorneu el damunt.
  3. Enceneu el forn , sols el gratinador, introduïu el pastís i gratineu-lo, no us descuideu, es fa molt rapit.

Anotacions:

Als ingredients de la merenga, hi diu 3 clares d’ou, per descomptat us quedaran els rovells, si no els necessiteu en aquell moment, una manera de conservar-los, és posant-los en un vas coberts d’aigua, i aquest tapat amb paper film. No es pot conservar massa, però si unes 12 hores.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Pastís de llimona i merenga

Les castanyes

Si bé la majoria de nosaltres ens limitem a menjar-les torrades en època de Tots Sants, la castanya és una fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern.

Tot i que es tracta d’un aliment que tenim associat a la tardor, la seva temporada s’allarga fins a finals de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

A Catalunya va arribar ja a l’època romana i des del segle XVIII es fa servir a la cuina. Es tracta, doncs, d’un aliment tradicional al qual el nostre sistema digestiu fa molts centenars d’anys que està acostumat i, per tant, resulta fàcil d’assimilar-ne els nutrients.

Propietats nutricionals

Encara que s’acostuma a classificar dins el grup de la fruita seca, la castanya és molt diferent de la resta de membres d’aquest grup. El seu component principal són els hidrats de carboni, aproximadament un 40%, mentre que en la resta de fruites seques ronden el 15-20%. A causa d’aquesta proporció tan elevada d’hidrats de carboni, les persones amb diabetis haurien de moderar-ne el consum.

A més, conté moltes menys proteïnes i greixos que la resta de fruites seques; per tant, malgrat ser una font d’energia adequada en situacions d’esforç, no és tan calòrica com d’altres.

També cal destacar el seu contingut en potassi, recomanable en casos d’hipertensió, i en àcid fòlic, molt beneficiós durant l’embaràs. És font també de vitamines antioxidants com la E i la B3.

Efectes sobre l’organisme

Es tracta d’una fruita seca que aporta escalfor i energia duradora. Els seus hidrats de carboni complexos permeten que l’organisme els absorbeixi lentament i progressivament de manera que mantenen els nivells de sucres equilibrats en sang; per tant, no generen una baixada de sucre en picat (com fan els sucres simples), que és el que ens fa venir la fam de llop, sinó que les castanyes ens aporten combustible de qualitat perquè l’organisme funcioni a ple rendiment diverses hores.

Com que també tenen una gran quantitat de fibra, ens permeten millorar el trànsit intestinal; però en canvi les persones amb un sistema digestiu dèbil han d’anar en compte de no menjar-ne massa, perquè poden provocar flatulències i malestar intestinal.

La millor manera de prevenir aquests efectes secundaris la detallem a l’apartat que explica com es cuinen: un bon remull i una cocció llarga i suau amb espècies que ens ajudin a digerir.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa, les castanyes nodreixen els ronyons, que precisament són els òrgans que més pateixen durant l’hivern. Aquest aliment actua escalfant i propiciant l’activació dels ronyons.

Per tant, són especialment indicades per a les persones que pateixen de retenció de líquids i dolors lumbars relacionats amb la debilitat dels ronyons, així com per a les persones grans, ja que amb l’edat els ronyons són uns dels òrgans que perden més ràpidament l’energia vital.

Com es cuina

El truc: recordeu que, tant si les compreu fresques com assecades, les heu de tenir tota la nit en remull (8 hores mínim) perquè deixin anar les substàncies que les fan més difícils de pair. A més, cal eliminar-ne completament la pell en forma de tel que les cobreix, ja que és molt indigesta i els dóna mal gust. Això s’aconsegueix més fàcilment amb el remull en el cas de les castanyes seques, i amb el remull i escaldant-les en el cas de les castanyes fresques.

Cultiu proper i ecològic: procureu comprar sempre castanyes de bona qualitat, cultivades a casa nostra i si pot ser, d’agricultura ecològica. A Catalunya les zones on es cultiven són la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Selva, la Conca de Barberà, Osona. Recordeu que comprar productes locals i propers ajuda a donar-los un valor i a fer més sostenible la pagesia.

Les castanyes tenen variades aplicacions gastronòmiques. A més de rostides, a la manera tradicional del magosto o al forn casolà, poden preparar d’altres formes: cuites, rostides, en purés …

Receptes:

Crema nutritiva i energètica per esmorzar: amb aquest plat no necessitareu picar entre hores i podreu aguantar perfectament fins a l’hora de dinar i, a més, és apte per a persones celíaques perquè no conté gluten.

Per a 4-6 persones:

-100 g de fajol.

-120 g d’arròs integral

-100 g de castanyes seques que hagin estat tota la nit en remull

-600 ml d’aigua tèbia

Poseu tots els ingredients en una olla i afegiu-hi les espècies que més us agradin, que alhora us ajudaran a digerir millor el plat i li donaran un sabor agradable; podeu triar entre la ratlladura d’una llimona ecològica, anís estrellat, una branqueta de canyella, llavors de fonoll, clau o gingebre…. Els primers minuts ho heu de coure a foc fort i quan comenci a bullir retireu l’escuma que es crea. Ho tapeu bé i deixeu el foc al mínim durant ¾ d’hora (si és a pressió) o 1 ½ hora si és una olla normal. Al moment de servir, hi podeu afegir un grapadet de panses o una orellana natural tallada a trossets per donar-li un gust més dolç. Com que és un plat que tarda una estona a fer-se, el podeu preparar el cap de setmana o el vespre abans, i l’endemà al matí n’escalfeu la part que vulgueu afegint-hi una mica de beguda d’arròs. Així ho podeu guardar a la nevera per a 2 o 3 dies.

Recepta de castanyes rostides al forn

Ingredients:

-Castanyes

-Sal

-Oli de gira-sol

Elaboració:

Per fer castanyes torrades a casa. Comencem preescalfant el forn a 180º C. Després simplement posem a la safata una mica d’oli de gira-sol i amb cura el estenem. Ha de ser una capa molt fina i on posarem les castanyes que hem rentat anteriorment. (feu un tall al mig perquè no esclatin).

Deixem fer durant 15 minuts, vigilant que la closca no es cremi, sinó que simplement puguem veure la closca una mica oberta. Serà el moment de treure-les i deixar refredar uns minuts.

-Castanyes torrades en paella

Ingredients:

-500 grams de castanyes

-Sal

Elaboració:

Aquesta recepta de castanyes torrades en paella és realment senzilla i molt agradable per gaudir de les castanyes durant la tardor. El primer que s’ha de fer és un tall a la castanya en forma de creu, intentant que no s’obri del tot.

Després posem una mica d’oli a la paella perquè no es cremi i tirem les castanyes. Hem de deixar el foc mitjà perquè es dauri sense cremar les castanyes. Posem una mica de sal i esperem que les castanyes estiguin perfectament daurades per servir en un bol.

Castanyes al forn amb paper d’alumini

Prepareu una làmina d’alumini de DIN-A4 més o menys, encara que una mica més gran no passa res, carregueu-la convenientment d’una ració de castanyes, fer-los un tall, que, si no, exploten, deixeu-lo directament sobre la planxa inferior (directament, la qual aporta la calor) i encendre el forn perquè s’escalfi decentment.

Haureu d’obrir el forn de tant en tant per donar una volta a les castanyes, que si es fan sempre pel mateix lloc es cremen … Ull, això sí que heu de fer-ho amb manyoples o un altre estri divers.

L’objectiu del paper d’alumini és:

Primer (i més important) és un truc perquè les castanyes quedin com les del castanyer, fins i tot amb aquestes crostes negres que son tan característiques i que no s’aconsegueixen amb paelles o torrant-sobre la graella.

Segon és que a l’hora d’extreure les castanyes del forn podeu agafar la làmina d’alumini per les cantonades sense cremar-se, i no només això, sinó que ni tan sols semblarà estar calenta.

NOTA: Per no cremar-se és important que el cantó de la làmina d’alumini estigui elevada sobre la planxa de metall, sol quedar així de forma natural, però si veieu que el cantó que aneu a agafar està en contacte amb la planxa o amb alguna castanya, doneu-li una remenada fins que s’elevi la cantonada per poder-agafar-la amb seguretat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Les castanyes

Gratinat d’alberginies i tomàquet

Necessitem:

  • – Alberginies
  • – Tomàquet de pot
  • – Formatge parmesà

Preparació:

Comencem per les alberginies: les rentem, els hi tallem cap i cua i les tallem a lo vertical, en unes tires de 3-4 mm de gruix. Com quedarà llarg les podem dividir en dos trossos. Les salem bé i les deixem en una escorredora. D’aquesta manera aniran treien suc i el punt amarg que tenen desapareix. Això hauria d’estar mínim una hora. Es pot aprofitar que la cosa va per llarg per fer a la vegada el tomàquet. Ja que hi ha temps, en comptes de pillar tomàquet fregit, comprem tomàquet triturat i el fregim nosaltres mateixos amb oli, sal i una mica de sucre. També ho deixem hora i pico, que si està molt rato pillarà un punt confitat molt bo 😮

Passa’t el temps, traiem les alberginies i les assequem amb paper de cuina. Després les enfarinem i les tirem a una paella plena d’oli calent. Deixem que es dorin una mica i les traiem posant-les sobre un altre paper de cuina, que xupi una mica l’oli.

A continuació agafem la plata que posarem al forn i posem una capa d’alberginia. A sobre una de tomàquet, una d’alberginia, etc… i acabem amb una d’alberginia a dalt. A sobre li posem parmesà ratllat i ho posem a gratinar uns quants minuts. I està molt bo.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Gratinat d’alberginies i tomàquet

Oli calent, oli dolent

Els olis són molt sensibles a la calor i a la oxidació. Com explica la doctora en bioquímica Olga Cuevas a ‘El equlibrio a través de alimentación”, a partir dels 70 graus els àcids grassos insaturats (el que predominen en la majoria d’olis) canvien la seva disposició espacial i es converteixen en àcids trans. Conseqüència: s’obtenen molècules que l’organisme no reconeix i que són tòxiques.

A partir dels 100 graus tots els olis pateixen polimeritzacions i esdevenen compostos molt difícils de digerir i que afecten el fetge i la vesícula biliar.

Si voleu fregir, no deixeu que l’oli fumegi, perquè quan un oli s’escalfa tant es transforma químicament, perd totes les propietats saludables que hauria pogut tenir i es converteix en una substància plena de radicals lliures i elements cancerígens com l’acroleïna.

Els olis monosaturats, com el d’oliva, el de palma o el de coco, comencen a fumejar quan arriben als 190-200 graus; els poli-insaturats, com el de sèsam o girasol, a partir dels 170-180.

Sí, aquest post es podria acabar convertint en un dels més llegits i en un dels més ignorades del portal. “Sí, l’he llegit. Molt interessant,”, ens diuen, “però no ho faré”. No m’estranya: volíem que fos una secció en positiu, però de vegades sembla un decàleg de prohibicions alimentàries i de normes sobre el que hem de menjar i com ens ho hem de menjar. “Un dels pocs plaers que ens queden a la vida i van aquests i ens diuen el que hem de fer”, deveu pensar alguns. Bé, no és exactament així… La intenció és menys malèvola, de veritat: només posem informació al vostre abast perquè després pugueu prendre decisions informades.

Dit això, parlem dels fregits, segurament el sistema de cocció més usat a casa i segurament el sistema de cocció més nociu per la nostra salut després del microones. Això no vol dir que no en puguem menjar, però s’ha de fer molt de tant en tant, millor en dies de fred que en dies de molta calor i seguint unes pautes molt senzilles que us expliquem al text complementari perquè un sistema de cocció poc saludable no s’acabi convertint en un sistema de cocció tòxic.

Més consideracions, aquestes sobre els efectes dels olis fregits en l’organisme: segons la medicina tradicional xinesa, els fregits escalfen molt el cos, en especial el fetge i la vesícula biliar. Això pot sonar estrany des d’una mentalitat medico-científica occidental, però al final no és res més que una manera diferent d’explicar el mateix. Quines conseqüències té aquest escalfament? Pot produir mal de cap, digestions pesades, somnolència, irritabilitat i mal geni, falta de lucidesa, i acumulacions com abscessos, grans, acne, èczemes, vermellor a la pell, etc. Si us teniu algun d’aquests símptomes, reduïu el consum de fregits immediatament i notareu que aviat milloren. Ja veieu, doncs, que els típics menús infantils de restaurant, el pollastre arrebossat amb patates fregides, no són precisament un aliment saludable per als més petits. Quines alternatives tenim al fregit? Ben poques, la veritat, però és cert que algunes de les coses que fem en una paella amb oli les podríem fer al forn amb molt menys oli. Les alternatives reals són explorar altres possibilitats de coure els aliments, com bullir, el vapor o el forn. I si de molt tant en tant voleu menjar un fregit, endavant les atxes, però no fregim per sistema tot el que ens passi a les mans quan estiguem a la cuina. Per millorar la digestió dels greixos fregits podeu menjar picles (verdura fermentada, com el xucrut), gingebre, rave o nap picant.

Olga Cuevas. Nutricionista i fitoterapeuta

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Oli calent, oli dolent

CONSELL: Espesant de salses “Roux”

INGREDIENTS:

  • 60gr.mantega
  • 60gr. farina

ELABORACIÓ:

  1. En una paella, fondre la mantega
  2. Quan deixi de cripejar (fer soroll)….
  3. …afegirem una cullerada de farina. I ho remenem bé. S’ha d’obtenir una barreja homogénia i sense grumolls.
  4. Ara, feu ús d’una varilla per remenar-ho bé….i busqueu el punt de “roux” que més us agradi. En aquest cas, es tracte d’un “roux” fosc (6-8 minuts de cocció).
  5. Aquesta barreja és la que heu d’incorporar al vostre guisat per a espesir la salsa.
    Bon profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: CONSELL: Espesant de salses “Roux”

Peix amb papaia

Ingredients:

    • 4 sorells
    • 450 gr de papaya verda,
    • 150 gr de xalotes
    • 3 grans d´all, 100 gr de gingebre fresc
    • 3 xilis vermells,
    • un trosset d´herba llimona
    • 1 cullerada de llavors de cilantre,
    • 1 culleradeta de pasta de gambes
    • 2 culleradetes de curcuma mòlta,
    • sal i pebre blanc
    • 1/2 litre de brou de peix,
    • 1 cullerada de suc de llima
    • 1 culleradeta de cilantre picat,
    • dues de coco ratllat
    • Arròs

    Preparació:

    Aquesta recepta és ideal per fer-la uns dies abans o després del curry de papaya verda i boniato, així aprofiteu la papaya verda, que no es barata ni tampoc petita!

    Començarem sofregint les xalotes i els alls. Tot seguit el gingebre, els xilis, l´herba llimona, les llavors de cilantrem la pasta de gambes i la curcuma, tot lo tallable, ben petit. Aquí mateix marquen els filets de sorell, sense espines ja. Retirem el peix i afegim la papaya, pelada i allada a daus, i mullem amb el brou. deixem coure durant uns 20/25 minuts, afegint al final de la cocció el peix de nou. I al final de tot, ja quan emplateu, remateu la jugada amb el cilantre picat i el coco ratllat. I us quedareu amb el personal, paraula!

    PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

    Origen: Peix amb papaia

Arròs al forn

Ingredients per a 4 persones:

  • 2 gots d’arròs (preferiblement rodó o bomba)
  • 1/2 cabeça d’alls
  • 2 o 3 patates
  • Bacallà (ja estellat o trocejat, o fresc)
  • Pot de cigrons cuits (petit)
  • 2 tomàquets
  • Safrà (o colorant)

Preparació:

  1. Posar a escalfar el forn a 220ºC
  2. Dessalar el bacallà prèviament i, en cas que l’hagueu comprat en peça, estellar-lo o fer-lo a trocets petits.
  3. Tallem les patates a rodanxes fines i els dos tomàquets per la meitat.
  4. De mentres, anem bullint aigua en una olla. Exactament el doble d’arròs, és a dir, 4 gots d’aigua per 2 d’arròs que posarem.
  5. Col·loquem tots els ingredients en una cassola de terrissa mitjana/gran. Les patates a rodanxes, les 4 meitats de tomàquet, els alls sencers i sense pelar, els cigrons i el bacallà. Ho repartim per la cassola. Al final hi afegim l’arròs, el safrà (o colorant) i un bon raig d’oli d’oliva del bo.
  6. Un cop bulli l’aigua que estavem escalfant, l’aboquem a la cassola. Ho remena tot una mica perquè quedi homogeni i ho posem de seguida al forn durant aproximadament 3/4 d’hora – 1 hora. Fins que es begui tota l’aigua i quedi, com diuen per allà baix… “socarraet”.
  7. És un plat senzill de fer ja que tot es posa cru! i està per llepar-se’n els dits!!
  8. Bo, que vaja de gust!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINEM CUINEM

Origen: Arròs al forn (recepta de la xurri)