Arxius diaris: Octubre 19, 2020

La Salpa: un peix per flipar

La salpa o saupa (Sarpa salpa) és un peix relativament freqüent en els fons litorals costaners rocosos i sorrencs, especialment si estan recoberts d´algues o de fanerògames marines. La seva distribució ve determinada precisament per la presencia d´aquests organismes i és força abundant sobre fons poc batuts on forma grans moles.

Com la majoria d´espàrids, el seu cos té forma ovalada i és aplanat lateralment. Presenta tonalitats verdoses i argentades amb una dotzena de franges longitudinals de color groc molt característiques que recorren els flancs. La boca i els ulls són petits i aquests darrers també són grocs. La línia lateral és molt visible.

ES molt freqüent veure les salpes en moles. Foto: Jordi Regàs CIB

És un peix de bona mida, la seva llargària habitual és entre 20 i 30 cm. L´aleta caudal es bifurcada i les aletes pectorals, com en la majoria d’espàrids, presenten a la seva base una taca més fosca.

La seva alimentació varia segons l´edat. Mentre que els estats juvenils són omnívors amb una forta component carnívora, els adults són una de les poques espècies de peixos mediterranis que és herbívor. Malgrat aquest fet, a l’estómac de les salpes s´hi troben petits invertebrats associats o epífits i algues que ingereix. Mostra especial predilecció per les algues del gènere Ulva “Enciams de mar” o Caulerpa i diverses espècies de fanerògames marines que podem trobar a les nostres aigües (Zoostera, Cydodocea i Posidonia). En aquest mateix sentit, l´alga bruna Cystoseira mediterranea es coneix amb el nom popular en català de pèl sauper en referència a aquesta peix.

Com en la majoria d´espàrids, la salpa és una espècie hermafrodita proteràndrica: primer és mascle i més endavant es transforma en femella. És reprodueix dues vegades a l´any: entre març i abril i entre setembre i novembre. Els ous i les larves formen part del zooplàncton.

L’aspecte de la salpa és inconfundible

Se la sol capturar de manera accidentals amb tresmalls, nanses i art de bou. La seva carn és molt poc valorada i per aquest motiu, sovint les captures accidentals acaben descartades i retornades a mar per la qual cosa es difícil d´observar a les llotges. Nomes entre els pescadors de canya té un cert valor ja que ofereix força resistència en ser capturada. En aquest cas com a esquer s´empren algues com ara l´enciam de mar o fins hi tot esquers tant estranys com els grills de cítrics, en especial els de mandarina. La seva carn es molt poc apreciada pel seu fort gust que varia segons l´alimentació de l´animal.

Alguns estudis relacionen la ingesta d´aquesta espècie amb episodis de toxicitat i al·lucinacions especialment si el peix ha ingerit anteriorment algues del gènere Caulerpa o d´altres. Les intoxicacions que hi ha hagut provoquen quadres semblants als de la ingesta de LSD. El compost actiu responsable d´aquest fet no es troba en la pròpia salpa sinó que s´hi troba en funció del seu règim alimentari. D´entre les parts del cos, el cap és on s´hi acumulen les concentracions més elevades de molècules tòxiques que provoquen aquests estats. S´ha comprovat també que aquest fenomen està relacionat amb la variació estacional d’epífits que coexisteixen a les algues i fanerògames que consumeix. La salpa és doncs un peix per flipar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: La Salpa: un peix per flipar

UN DIFERENT POLLASTRE FARCIT A LA CATALANA

Ingredients :

  • – 4 pits de pollastre

Ingredients per al farcit:

  • – 100 grs. o si voleu algo més, de carn de porc, melosa, de la part del coll si pot ser
  • – 30 grs. de prunes sense pinyol, picades
  • – 20 grs. de pinyons sencers
  • – 30 grs. de panses ja remullades en aigua
  • – 20 grs. de farina de galeta o de molla de pa de motlle
  • – Una miqueta de llet

Ingredients per la salsa:

  • – 1/4 de litre de vi ranci ( no pot ser oporto )
  • – 1/2 litre de fondo moreno d’au ( o de brou amb una cullerada de Bovril)
  • – 100 grs. d’orellanes seques
  • – 50 grs. de pinyons pelats i millor torrats ( al forn o a una paella sense oli)
  • – 50 grs. de panses de Corint seques
  • – 12 prunes seques, sense pinyol.
  • – 25 grs. de mel
  • – Maicena express
  • – Sal i pebre

Opcional:

  • – 1/2 pal de canyella
  • – pela de taronja

Procediment:

Comencem per fer la salsa:

  1. En un cassó poseu la mel a reduir i sabreu que està començant a caramelitzar quan apareguin petites bombolles.
  2. Mulleu amb el vi ranci i el fondo fosc d’au i incorporeu els fruits secs , deixant-ho bullir a foc mig-alt perquè redueixi. (Si voleu fer un fons fosc d’aus, s’hauria de saltejar i deixar ben torrades unes carcasses de pollastre, afegir-hi les verdures típiques de fer un brou ( pastanaga, porro, api, etc), afegir aigua fins a cobrir i a bullir fins que estigui fet, anant reposant l’aigua que vagi perdent en la cocció). Si voleu menys desfetes les prunes, afegiu-les al final de la cocció.
  3. Quan la salsa tingui la potència de sabor desitjada, es condimenta amb sal i pebre negre i es lliga amb maicena express.
  4. Reserveu la salsa amb un paper film damunt perquè no es faci una capa sòlida al tenir contacte amb l’aire.

Fem el farcit:

  1. Mulleu la farina de galeta o la molla de pa de motlle amb la llet i barregeu amb la carn picada i els fruits secs picats, sal i pebre i reserveu.
  2. Preparació dels pits de pollastre per farcir:
  3. Agafeu un pit de pollastre, netegeu i poliu una mica i col.loqueu de tal forma que la part sencera i més rodona quedi a sota.
  4. Per la part de sobre us quedarà el pit amb un petit filet, enganxat a la pell, que estirareu amb compte. ( Examineu els pits de pollastre i veureu aquest troç de carn llarga i prima, com un petit rellomillo).
  5. Ara que teniu el pit de pollastre net, sense aquest trosset enganxat, feu amb un ganivet un petit tall al centre de la carn, sense traspassar-la, que servirà per obrir-la en dues parts.
  6. Amb els dits, separeu la carn que queda a cada un dels dos costats del tall, com obrint-ho, i feu dos talls més, horitzontals, un a cada cantó, com obrint per la meitat, per “expandir” i allargar la carn del pollastre. Vigileu de nou de no traspassar la carn perquè quedi sempre enganxada a la resta. (No és difícil, tot i l’explicació).
  7. Amb compte separeu les dues ” ales ” i haureu deixat com un pit de pollastre amb espai per farcir, la barreja de la recepta o qualsevol altra. Salpebreu i empolseu lleugerament amb canyella i farciu amb el preparat anterior.
  8. Amb una cassola o semblant, sense miraments, ( plaf, plaf) xafeu els filets del pollastre que teniem reservats i feu-los servir per cobrir la part central del pit de pollaste farcit, introduint-lo una mica dins es ” ales ” de la carn, quedant així sense que es vegi el farcit.
  9. Salpebreu el pollaste farcit i embolcalleu els pits, individualment, en paper film, ben apretat, com si emboliquessiu un caramel, donant-lis varies voltes i els cantons, cap avall, enganxats al paquet fet. (Truquillo : per no tenir que tombar el pollastre i evitar manipular-lo, poseu sal, pebre i si voleu algo de canyella en pols en un plat, escampat, poseu el pollastre damunt i salpebreu la part de sobre i així ja no teniu que tombar-lo.)
  10. Es pot coure el pollastre al vapor o com el vaig fer jo, recomanat per en David, en una plàtera, en sec, al forn, uns 100 graus, no més, uns 25-30 minuts. No es desfà el film i el resultat és com una cocció al vapor, per l’efecte del film, però queda cuit. De fet, si es fes al vapor, amb uns 12-15 minuts n’hi hauria prou.

Preparació:

  1. Treieu els pits de pollastre del film, els saltegeu a la paella perquè agafin color i deixeu-los bullir uns minuts dins la salsa perquè agafin gust. Treieu-los amb compte i talleu-los en diagonal, en dues meitats cada un, i disposeu-les muntades, al centre del plat o fent diferents talls, com a la fotografia.
  2. Col·loqueu la salsa al voltant del pollastre i a gaudir.

Recepta extreta de “La Menta Fresca”

Origen: UN DIFERENT POLLASTRE FARCIT A LA CATALANA