Arxius diaris: Desembre 30, 2021

Brunch

El brunch, més que un esmorzar. Es tracta d’ una fusió entre l’esmorzar i el dinar ( la paraula brunch és una combinació entre la paraula breakfast i lunch que és esmorzar i dinar en anglès). Té el seu origen al Regne Unit quan la classe alta, al donar festa els diumenges als servents, aquests preparaven un buffet perquè les families poguessin esmorzar i dinar en aquest dia de festa. Però també, es tracta d’ un àpat que es realitza per fer un descans entre setmana desprès de reunions, congressos, seminaris….

El concepte del brunch és internacional però és cert que cada pais l’ ha personalitzat i adaptat als seus horaris. El seu horari central seria de 10h del matí a 13h encara que aquí es pot allargar fins les 16h.

Aquest és un àpat contundent molt similar a l’ esmorzar en quan a composició. Però el típic és aquell composat per pancakes, ous, suc de fruita/fruita i cafè… Així com també salmó Fumat, pa, melmelades, formatge i embotits, bacon… Una altra opció més atrevida és combinar-ho amb vi o cava.

El brunch es pot prendre assegut o bé de peu. Generalment es realitza de la segon manera ja que els aliments s’ organitzen en forma de buffet, fet que sigui més fàcil accedir a ells si s’ està de peu. L’ ambientació és tan important com la qualitat dels productes que es consumeixen. S’ aconsella utilitzar una vaixella amb colors neutres, barrejant-la amb un toc de color, amb diferents preparacions i begudes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Brunch

Arròs de muntanya

Pel que fa a l’arròs, es pot utlit-zar una varietat italiana, l’arborio, es per fer risotto i que fet així a la cassola, queda molt solt i sencer, i absorbeix prou bé els gustos.
Primer preparar un brou fosc amb pastanaga, ceba i porro i les parts menys nobles del pollastre, rostir en una olla amb oli, i quan esta tot ben torrat, però no cremat, cobrir amb aigua i tirar una fulla de llorer.
Mentre es fa el brou, a la cassola posar a sofregir amb uns grans d’all sencers el conill i el pollastre i uns trossets de costella de porc, que hi dóna molt bon gust, tot ben salpebrat; després posar les mongetes i pebrot verd i vermell tallat a tires, ceba ben picada i una mica més de pebrot picat també ben petit. Quan esta tot ben sofregit, treure els alls i afegir tomàquet ratllat perquè es confiti a foc lent una bona estona, amb un pessic de sal i de sucre.
Un quart abans de dinar, apujar el foc i abocar pèsols congelats i l’arròs, 100 grams per persona, remenar bé perquè s’impregni dels gustos del sofregit, i cobrir amb el brou. Utilitzant com en aquest cas una cassola de ferro colat és més difícil que s’enganxi i si falta líquid, se n’hi afegeix fins que queda al nostre gust.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Arròs de muntanya