Ingredients:

• 1 conill rostit
• 3 kg de cargols (aprox. 80u x cap)
• 1 o 2 cebes
• 4 tomàquets madurs ratllats o l’equivalent de tomàquet triturat (no fregit)
• pebre vermell dolç
• oli d’oliva
• 2 cabeces d’alls
• aigua

Preparació:

Els cargols han de tindre 8 dies des de que s’han anat a buscar. Dos dies abans de coure’ls s’han de desenganxar de on estiguin, esquitxar-los bé amb aigua perquè es despertin i tirar-hi força farina. Així es purgaran.

El dia de coure’ls posar-los a l’aigüera i mullar-los amb força aigua (quasi coberts) fins que treguin la banya, els que no la treguin mirar si al tocar el “peix” s’arronsen, si no llençar-los perquè és possible que siguin morts.

Els vius tirar-los a l’aigüera junt amb aigua (no gaire), un bon raig de vinagre i una cullerada ben plena de sal, es renten ben nets amb això una vegada, han de treure bé la bava. Canviar l’aigua i tornar a repetir el mateix només amb aigua i així fins aproximadament tres o quatre cops o fins que l’aigua surti més o menys neta.

Posa’ls en una olla tapada coberts d’aigua freda i el foc no gaire alt perquè treguin la banya, d’això se’n diu enganxar-los, quan arrenqui el bull escorre’ls bé, esbaldir-los a raig d’aixeta i canviar l’aigua. Posar aigua neta i molta sal (dues o tres cullerades soperes) i deixar-los bullir aproximadament una hora. Estan bé quan ja no son durs i tenen un gust lleugerament salat. Els escorrem bé i reservem.

Rostim el conill (trovareu com en aquest enllaç) i el retirem i amb el mateix oli, i si cal n’afegim més, es fa un bon sofregit amb la ceba tallada petita, i el quan estigui una mica rossa i tirem una cabeça d’alls pelats i tallats a trocets, quan això estigui cuit i tirem els tomàquets ratllats, el pebre vermell i la sal. Triturem tot aquest sofregit junt amb el fetge del conill i un parell de cullerades de farina. Tirem els cargols a la cassola, el sofregit per sobre i quasi cobert d’aigua deixar fer xup-xup durant una mitja hora, en acabar afegir-hi el conill, un altre cabeça d’alls picada i deixar coure durant uns 5 minuts més.

Ho deixem reposar i ens ho menjarem l’endemà.

* L’àvia sempre deia que els cargols al bullir volien molta sal, mai queden salats, ans al contrari, si no es fa així queden dolços. Per saber si estan bé de sal, no més bullits sols ja s’han de trobar bons, si no és així és que encara són dolços.

*Els podeu comprar en comptes d’anar a buscar, i purgar-los tal com he explicat dos dies abans de coure. Els congelats ja venen nets. Jo acostumo a comprar meitat boves i meitat vinyales.

*Com haureu observat aquests cargols no porten picant. Els cargols a la llauna es fan directes, sense bullir, i s’hi posa molta sal i pebre al damunt perquè no quedin dolços. Si teniu cura de posar-hi la sal que us he indicat, puc assegurar que no els hi cal res més. Ja he dit abans que el secret està en la sal de bullir-los. Bullits sols i amb una vinagreta ja estan boníssims.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Conill amb cargols