Arxius diaris: Juliol 3, 2022

COCA DE POMA

Ingredients:

  • 1 iogurt natural
  • la pell ratllada d’una llimona
  • 1 mida de iogurt d’oli d’oliva
  • 2 mides de iogurt de sucre
  • 3 mides de iogurt de farina
  • un sobre de llevat royal
  • 3 ous
  • 2 pomes
  • melmelada de préssec

Preparació:

  1. Jo he fet la massa a la thermomix així que us passo les instruccions per a fer-ho:
  2. Engegar el forn a 200ºC.
  3. Posar la papallona i afegir al vas els ous i el sucre. 7 min 37ºC velocitat 3
  4. Afegir la resta d’ingredients (oli, pell de llimona, iogurt, farina i llevat). 2 min velocitat 2
  5. Treure la papallona. 2 min velocitat 2
  6. Untar el motlle amb una mica de mantega i empolsinar-lo amb farina.
  7. Posar una mica de massa al motlle i afegir unes làmines de poma ben finetes. Tornar a tirar massa i fer les capes que es pugui. Al final posar per sobre làmines de poma.
  8. Enfornar a 180ºC durant 40 minuts.
  9. Un cop el traiem del forn posar una miqueta de melmelada de préssec per sobre.
  10. Deixar refredar i desenmotllar.
  11. Bon profit!

Recepta extreta de “Juguem a Cuinetes”

Origen: COCA DE POMA

Poletón a la Italiana

Ingredients:

  • – 200 gr de carn picada de porc
  • – 300 gr de carn picada de vedella
  • – 75 gr de formatge Gruyère ratllat
  • – Julivert
  • – 1 all
  • – 1 ou
  • – 2 cullerades de farina de galeta
  • – Farina blanca
  • – 1 ceba
  • – Patates cuites rodones (envasades al buit) opcional

Preparació:

  1. Barrejar be les dues picades amb l’all i el julivert picats, afegir el formatge i l’ou batut, i la farina de galeta.
  2. Hem de fer una pilota (com la de l’escudella).
  3. Passar per farina blanca.
  4. La passarem per una paella a foc viu, donant-li la volta que es dori una mica.
  5. En una safata del forn, posar la ceba tallada a juliana i un raig d’oli,afegim la pilota i ho fiquem al forn, uns 30 minuts a 200º. Deixar refredar abans de tallar.
  6. Tenia unes patates cuites envasades al buit, i les vaig aprofitar per la guarnició, les vaig passar per la paella volta i volta i ja les tenia llestes per afegir al voltant de la carn.
  7. Bon profit!!!

Recepta extreta de “Converses vora del foc”

Origen: Poletón a la Italiana

Puré de cigrons

INGREDIENTS:

  • 1 ceba mitjana
  • 250 gr de cigrons cuits
  • 1 gra d’all
  • 1 cullerada de sèsam
  • Espècies: canyella, pebre blanc i vermell
  • Oli i sal

PREPARACIÓ:

  1. Picar la ceba i sofregir-la en una paella a foc suau amb un bon raig d’oli d’oliva.
  2. Afegir-hi els cigrons i l’all picat petitet i saltejar.
  3. En un morter, aixafar el sèsam (poseu-hi una mica d’oli i sal perquè sigui més fàcil). No cal fer una pasta, només trencar les llavors perquè deixin anar més gust.
  4. Posar el sèsam aixafat a la paella, remenar bé, apagar el foc i posar les espècies (a mi m’agrada amb força espècies de cous cous, una mica de canyella i poc pebre, però això va a gustos)
  5. Picar ben fi amb el minipimer, afegir més oli si és molt sec i rectificar de sal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Puré de cigrons

Peix de morralla

En el seu sentit literal el mot morralla s’aplica a un conjunt de coses de poc valor com ara un col•lectiu de persones de poca consideració o un grup de coses insignificants. En el nostre cas, es clar, el peix que forma la morralla està format per espècies menudes i poc apreciades en el mercat. Tradicionalment la morralla inclou una barreja de peixos que, com passa amb el peix de sopa, tenen poc valor si es comercialitzen per separat, però que barrejats tenen el seu interès comercial com a peix per a fregir.


Plat de morralla. Foto: Restaurant Els Pescadors Arenys de mar

Segons el port, la composició de la morralla varia un xic, generalment està formada per: bruixes (Lepidorhombus boscii), peix sense sang (Argentina sphyraena), cintes (Cepola macophthalma), xinxes (Munida rugosa),… En general, peix petit amb molta espina però també molt saborós quan es fregeix. Als restaurants, quan ens ofereixen un plat de morralla, hi solen incloure a la barreja original: sonso (Gymmaammodytes cicerelus), crancs (Liocarcinus depurator), diverses espècies de gamba menuda sota el nom de gambeta, calamar (Loligo vulgaris) o sèpia (Sepia officinallis) per augmentar-ne la “caixa”.

Algunes altres espècies com ara la mòllera (Phycis blennoides), els capellans (Trisopterus minutus capelanus), la palaia (Citharus linguatula) o el tacó (Bothus podas), quan són petits van a la morralla, però en tractar-se de talles més grosses, amb més valor a la subhasta, tenen identitat pròpia.


La morralla en el taules d´una peixateria: cintes, bruixes, capellans entre d´altres

Malauradament, alguna vegada s’inclou en la morralla exemplars immadurs de diverses espècies: llucet, mollet, sardineta o seitonet. Aquesta pràctica, del tot refusable, afortunadament cada vegada és menys freqüent pels controls que hi ha a les llotges i als mercats.

Una altre accepció del terme morralla, és la part de peix que s´endú cada dia a casa cadascun dels mariners d’un quillat després la jornada de pesca. Els pescadors de bou van “a la part” i a més de la proporció monetària de la captura tenen també una part en espècie, la morralla. A la caixa de morralla d’un quillat hi van els exemplars menys valorats o bé que han estat malmesos per l’arrossegament de l’art i que no tindrien bona sortida al rotllo, es a dir, la morralla.


A coberta del quillat fent les parts. Foto: Roger Rovira

Una cop l’art a coberta, els mariners trien el peix i el van col•locant en les caixes de plàstic segons l’espècie i la mida. Sempre, però, hi ha la caixa on hi anirà tot allò que es partirà entre la tripulació i que constituirà la morralla del dia.

Un cop fetes les parts de la morralla, cada mariner la col•loca en galledes o bé en en bosses de plàstic per a portar-la cap a casa. La morralla constitueix la base del sopar en gairebé totes llars de pescadors d’arrossegament. N’hi ha però que, cansats de la monotonia culinària, la regalen a coneguts o veïns o bé se la venen. També n’hi ha que la canvien per “altre” peix que no solen capturar normalment.

Us puc assegurar que, durant una bona colla d’anys, el sopar de casa era a base de la morralla que l’Aleix ens portava puntualment cada dia, peix fresquíssim, de la barca als fogons que, acompanyat amb unes llesques de pa amb tomàquet i una amanida constituïa el nostre sopar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de morralla