Enfarinem la carn i la fregim en una cassola. Quan estigui rosseta, la retirem del foc i la reservem. En quest oli hi sofregim la pastanaga, la ceba i el porro, tot talladet petit. Quan estigui dauradet, hi afegim el tomàquet, peladet i ben petitet, i el vi ranci, i ho deixem coure fins que redueixi el vi. Tot seguit, hi afegim la llata i el brou i ho deixem coure uns tres quarts d’hora. Mentrestant, fem la picada amb les avellanes, les ametelles, els alls, el julivert i el pa. Un cop passats els 4 minuts hi afegim la picada i els bolets (poden ser de pot, pero millor frescos, llavors els salteu primer) i ho deixem coure uns 10 minutets més. Si ho feu d’un dia per l’altre, molt més bo. Es pot rematar el plat amb unes patatones fregides i afegides a la cassola just abans de servir.
Primer de tot, fem el sofregit amb una ceba i el tomàquet, així es va fent a poc a poc mentre fem la resta del plat. Per fer la pasta de les mandonguilles, barregem la carn magra i la vedella picades amb l’ou i la molla de pa, que haurem remullat amb una mica de llet; com més molla de pa hi posem, més amorosetes quedaran les mandonguilles. Un cop ben barrejat, fem les boletes i les enfarinem una mica. Les fregim amb el foc una mica fort, que quedin rosses.
Ara ve el drama de la sípia… Les tallem a tires; sobretot que us les netegin bé, perquè si no tindreu la guerra de la tinta a la cuina! El senyor Bic hi hauria fet negoci 🙂 Les saltem en una cassola amb un bon raig d’oli i quan estiguin cuitetes hi afegirem l’altra ceba i un gra d’all ben picadets, i quan s’hagin fet una mica, hi afegirem dos cullerots ben bons de cada brou i les mandonguilles. Ho deixem coure uns 20 minuts.
Mentrestant, fem la picada. Posem les avellanes, l’altre gra d’all, les dues torradetes i ho piquem; amb la picadora del túrmix per la via ràpida o amb el morter de tota la vida, més lent el tema. Un cop tenim la picada feta, hi afegim un parell de cullerades del sofregit, que ja tindrem a punt. Si us en sobra, cap al congelador, que sempre va bé tenir-ne de fet. Incorporem la barreja de la picada amb el sofregit a la cassola i ho remenem bé i deixem que faci xup-xup uns minuts més perquè s’espesseixi. És una mica currada, però és de llagrimeta de bo, deliciós!