Primer barregem la farina amb el llevat i les ametlles. En un altre bol hi posem la mantega tova i l’emulsionem amb el sucre. Quan està a punt de pomada, hi afegim els rovells –les clares les reservem a part–, el suc de taronja, la pell ratllada i finalment, mentre anem remenant, la farina amb el llevat i les ametlles. Ho barregem bé tot plegat. A banda, batem les clares a punt de neu amb un pessic de sal i les afegim a la barreja anterior. En un motllo untat de mantega i enfarinat, hi aboquem la massa.
Ja tenim el forn calent per posar-hi el pastís a una temperatura d’uns 170ºC durant 35 minuts (comprovar amb una agulla que és ben cuit abans de treure’l).
Mentre es cou, posem un cassó al foc amb un got d’aigua i mig de sucre i una taronja tallada a rodanxes i deixem que es vagi fent un almívar i que la taronja es vagi confitant. Abans que es converteixi en caramel, ho treiem del foc.
Quan tenim el pastís ja fet, posem una rajola de xocolata per desfer al bany maria amb una mica de crema de llet o mantega (així evitem que quan es refredi s’endureixi i no la puguem tallar). Un cop fred el pastís i desemmotllat, el cobrim amb xocolata i el guarnim amb la taronja confitada.
Jo vaig coure els monitaos al forn mentre que a la recepta diu que els bulliu. No sé si va ser per això que la massa em va quedar massa liquida, i és que aquesta és la única dificultat que em va plantejar la recepta. Quan vaig tenir tots els ingredients junts vaig intentar moldejar tots els nyoquis abans de coure´ls…però en veure que la massa era massa líquida i que costava molt que s´aguantessin dignament després de ser moldejats amb dues culleretes (també ho podeu fer amb una màniga pastissera) vaig acabar tirant-los directament a l´aigua calenta, i me´n vaig sortir. La forma dels nyoquis no era molt acadèmica però el resultat va ser bo. Boníssim. La salsa també, no gaire saludable, o molt calòrica, però brutal. Mantega fosa, fulles de sàlvia picades, i finalment parmesà ratllat al moment, per la banda dels forats gruixuts, i una mica de pebre.