INGREDIENTS:
- 4 besanques de pollastre
- 2 cebes grosses
- 1 poma que no estiga massa madura
- 1 pessiguet de pinyons
- 1 pessiguet de panses sense pinyol
- 8 orellanes
- 8 prunes seques sense pinyol
- 24 ametles pelades i fregides
- 1 cullerada sopera de mel
- 1 raig d’oli d’oliva de Beneixama
- 1/2 got (dels d’aigua) de mistela (= moscatell)
- 1/2 got d’aigua
- 1/2 got d’aigua més
- sal
Espècies:
- 1 puntadeta de canyella
- 1 puntadeta de coriandre
- 1 puntadeta d’orenga
- 1 puntadeta de menta
- 1 puntadeta de nou moscada
- 1 puntadeta de pebre vermell coent
- 1 puntadeta de pebre vermell dolç
- 1 puntadeta de safrà (del de veritat)
- 2 grans de pebre negre
- 1 clau d’olor
PREPARACIÓ:
- Omplim mig got de mistela i l’acabem d’omplir amb aigua. Disposem en tres tasses diferents les orellanes, les panses i les prunes. Les cobrim amb la mescla d’aigua i mistela i deixem que s’hi estoven mentre continuem preparant la recepta.
- Netegem les besanques de pell i de greix i els llevem l’os. Posem un raig d’oli de Beneixama a calfar a la cassola i hi sofregim les besanques (a foc viu primer i lent, després) fins que queden ben daurades i sense cremar-se. En estar, les en traiem i les reservem.
- Mentrestant, haurem pelat les cebes i les haurem capolades ben menudes. En la cassola i en l’oli de fregir les besanques hi sofregirem la ceba a poquet foc fins que quede daurada i sense cremar-se.
- Colem les orellanes, les panses i les prunes i en reservem el líquid de la maceració (la mescla d’aigua i mistela). Aboquem les fruites a la cassola amb la ceba i continuem sofregint a foc lent durant uns minuts.
- Ara és el moment d’afegir les ametlles i de continuar amb el sofregit durant una estona més.
- Pelem la poma, la partim en quatre parts i li llevem el cor (si tenim un estri per a llevar-li’l és més fàcil). Cadascuna de les parts les partim, alhora, en altres quatre parts. Aboquem la poma a la cassola i continuem sofregint tot junt una bona estona.
- Passat aquest temps, aboquem totes les espècies a la cassola. Si en falta alguna, no passa res. Només cal anar-hi amb compte amb la canella i amb el clau d’olor. Si n’hi posem massa, es menjaran la resta de sabors. Per això, quan parle de “puntadeta”, em referesc a la quantitat que queda en la punta d’una cullera de les de cafè. No ens hi hem de passar massa perquè del que es tracta és que tots els sabors es combinen, no que un d’ells domine sobre la resta.
- Ara és quan hi abocarem els pinyons i la mel. Continuarem sofegint una estona i, llavors, hi abocarem la mescla d’aigua i mistela de la maceració que havíem reservat. També hi afegirem l’altre mig got d’aigua que havíem esmentat. Salem tot al nostre gust (poc, en el meu cas, un parell de culleradetes de sal). Mesclem tot amb el cullerot. Damunt hi col·locarem la carn que teníem reservada i apujarem el foc fins que comence a bullir. Una vegada aconseguida la temperatura d’ebullició, tapem la cassola, abaixem el foc i deixem que faça xup-xup durant una hora i mitja. I ja està.
- Es pot menjar en el moment. Però, si es menja al dia següent d’haver-lo preparat, estarà més bo (així els sabors s’hauran accentuat i mesclat amb tot). Llavors, només caldrà calfar-lo una mica.
