l´elaboració és com sempre: tots els ingredients junts a la batedora i després passar-ho pel colador xinès, imprescindible.
una anotació de darrera hora…l´he fet una altra vegada, posant el doble de cireres que de tomàquets, vaja, un kilo i mig kilo…i brutal…més semblant a la tercera versió que us deia, igual de refrescant, amb un gust de cireres brutal…jo definitivament m´inclino per aquesta darrera versió!
Ingredients:
Preparació:
Saltegem el porro amb una mica d´oli, hi posem també la patata tallada a daus (o com vulgueu!), ho salpebrem i mullem amb un litre i mig d´aigua aprox. 15 minuts més tard hi afegim la ruca i ho bullim uns cinc minuts més. Ho triturem i, si fa falta, ho colem.
Enfarinem els trossos de formatge i els fregim, enplatant immediatament.
Primer de tot fem el gaspatxo, amb suficient temps perquè sigui ben fred al moment de menjar-lo, triturant tots els ingredients en una batedora (oli i vinagre al gust del consumidor, igual que la sal), ho passem pel colador xinès i ho reservem, tapat, a la nevera.
Per a l´esqueixada necessitarem que el bacallà estigui (o sigui) congelat, tot i que primer escaldarem els tomàquets, els pelarem i els hi retirarem les llavors, els tallarem a dauets petits i els posarem en un colador, a la nevera, amb un bol a sota, salats. D´aquesta manera aniran perdent aigua i quan fem l´esqueixada no ens farà nosa. Això si ho fem just després del gaspatxo doncs millor.
Quan quedi poca estona per a dinar/sopar tallem a quadradets ben petits el pebrot vermell, el barregem amb el tomàquet, l´olivada, l´oli d´oliva, les anxoves picades, l´escalunya i el pebre. Treiem el bacallà del congelador i amb l´ajuda d´un ganivet que talli molt (o d´una màquina de tallar fiambres, si es que en teniu…) anem fent talls com si fossin per a fer un carpaccio. Posem una cullerada del pebrot i el tomàquet amanits i ho tanquem com si fos un ravioli. O sigui, cal que la peça de bacallà sigui força gran. De totes maneres agafeu la idea i després munteu els raviolis com us vagi millor, i els serviu en un plat soper acompanyats d´una mica de gaspatxo. Una vegada els convidats (o qui sigui que dini/sopi amb vosaltres) ho hagin vist se´ls hi ofereix més gaspatxo!
Ho acabeu amb una vinagreta senzilla d´oli i vinagre de mòdena. Un triomf assegurat!
Per fer el brou heu de saltejar primer les verdures i hortalises amb una mica d´oli. Hi afegiu les galeres i els caps i closques dels llagostins i ho sofregiu una mica. Hi tireu el pebre vermell, una mica de conyac i ho portem a ebullició, tot deixant-ho coure a foc mitjanet uns 20-25 minuts. Després ho colarem i ho reduirem una mica a fi d´obtenir un brou encara més gustós.
Per fer les “quenelles” heu d´aixafar les cues dels llagostins (deixeu-ne com a mínim una, o dues, per persona per menjar “senceres”!) amb sal, pebre, una cullerada de conyac i la crema de llet. Quan ho tinguem ben xafat ho posem quinze minuts al congelador, i tot seguit fem les “quenelles”, com si fèssiu croquetes amb dues culleres grosses. Quan les tingueu fetes les poseu al brou, ja calent de nou, i sense que arribi a bullir les teniu uns 5 minuts. Una delicia!